• « 10/2019 » loading...
    Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    30
    1
    2
    3
    4
    5
    6
    7
    8
    9
    10
    11
    12
    13
    14
    15
    16
    17
    18
    19
    20
    21
    22
    23
    24
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    31
    1
    2
    3
Home / Muntanya / 19/10 LES CRESTES DE LA SEDA I EL CAVALL BERNAT (LLABERIA)

19/10 LES CRESTES DE LA SEDA I EL CAVALL BERNAT (LLABERIA)

El lloc d’inici de aquesta sortida es al poble de Pratdip.
Pratdip és un municipi de la comarca del Baix Camp. Situat al vessant sud-oriental de la Serra de Llaberia, El seu terme municipal té una extensió de 36 km2, limitat pels termes de Colldejou al nord, Vilanova d’Escornalbou al nord-est, Mont-roig a l’est i Vandellòs al sud i el sud-est, tots ells municipis del Baix Camp, i per Tivissa, al nord-oest, de la Ribera d’Ebre. El terreny del terme és molt trencat i esquerp i la seva altitud oscil·la entre els 100 msnm (metre sobre el nivell del mar) que té a la vora del Riu de Llastres i els 864 msnm de Mont-redon a la serra de Llaberia. A llevant del poble s’aixeca aïllat el Puig de la Cabrafiga, de 614 metres, visible des d’una bona part de la comarca.

Ascendirem a tres cims de la Serra de Llaberia, al Baix Camp: El Morral de la Seda (797 m), el Mont-Redon (863 m) i el popular Cavall Bernat de Llaberia (840 m), aquest últim inclòs en el llistat dels 100 cims proposats per la FEEC.

Sortida molt interessant, amb “aventura” inclosa, tot passant per les Crestes de la Seda. Trobarem passos equipats, grimpades, tarteres, coves i una magnífica vegetació mediterrània.
Acabarem l’excursió amb una breu visita al poble de Pratdip (Baix Camp), catalogat com a poble amb encant a Catalunya. Ens endinsarem pels seus estrets carrerons a la recerca dels “dips”, que ja comentarem.

Història

Pratdip, conegut per la gent de la rodalia i del mateix poble, com el Prat, és un topònim d’origen preromà segons Coromines. Des de la seva fundació va formar part de la baronia d’Entença i més tard del comtat de Prades. Apareix citat per primera vegada el 1154 i de nou el 1194 en unes butlles d’Anastasi IV i de Celestí III, on es fa referència a la seva església. El segle XIII va sofrir l’atac i posterior saqueig per part de Pere dels Arcs. El 1343, l’infant Pere, comte de Prades, en dotar l’hospital, conegut ara com L’Hospitalet de l’Infant, li adjudicà totes les aigües de Pratdip que confluïen en el riu de Llastres. L’hospital tenia el dret de reconduir-les per a regar i moldre. A més, l’hospital tenia a Pratdip un molí de farina i oli, drets damunt del forn de pa i damunt dels fruits i rendes. El 1460 Pratdip va comprar les rendes de l’hospital per 4.000 lliures. Cap al segle XVII, a part de blat, ordi i civada i productes d’horta, la principal font d’ingressos per a la població van ser les arnes.

Durant el segle XVIII es va produir un augment demogràfic i econòmic important, i sembla que la ramaderia va agafar embranzida. El 1722 els ramaders van organitzar-se en una societat denominada el Lligallo (que vol dir camí ramader), que el 1832 encara era activa. El 20 de febrer de 1811 es va produir a Pratdip una batalla que va enfrontar a tropes napoleòniques amb les del coronel Iglésies, que va fer retrocedir vint vegades les tropes franceses. Durant les guerres carlines es va instal·lar un destacament permanent al seu castell.

Pratdip es va veure afectada per un sisme el 1846 que obligà a la població a fugir i a refugiar-se durant uns dies a les eres de la part alta del poble. Algunes de les cases van quedar clivellades, i també l’ermita de Santa Marina. A començaments de desembre de 1868 tot el poble participà en una manifestació que va acabar cremant l’eina de prendre la talla per les quintes. Segons Pascual Madoz, a mitjans del segle XIX Pratdip tenia presó i escola, on hi assistien una seixantena d’alumnes. El terme, amb sis masos, era ric en boscos i prats, i els principals productes agrícoles, segueix dient Madoz, eren el blat, el vi, l’oli, les ametlles i les garrofes, i obtenia cera, mel, llenya i carbó. Hi havia quatre molins fariners, dos d’oli, un forn de vidre i fàbriques d’espart i de palma. A finals del segle XIX s’explotaven mines de ferro

Algunes fotos de la sortida:

US HI ESPEREM A TOTS/ES!