Muntanya

La ruta pel Torrent dels Abadals és un passeig ple d’aventura, on hi ha trams equipats amb escales, grapes i cordes per ajudar-nos a superar el pas. Sens dubtes una ruta molt divertida!

ANUNCI DE LA SORTIDA

ITINERARI

Comencem el passeig a la plaça del poble Castellbell i Vilar, allà hi ha una mica de lloc per aparcar. Des d’una banda de la plaça podem veure el Pont Vell, que cal travessar per començar el recorregut.

Un cop travessem el pont ens hem de dirigir cap a l’esquerra, pel camí que baixa en direcció al riu. És un passeig molt agradable amb la vista de la muntanya de Montserrat de lluny. La primera cosa que trobem és el túnel sota la C-55. Recomanem portar llanterna perquè és molt fosc, i amb la del mòbil no n’hi ha prou. El terra, al començament, és una mica irregular i pot ser perillós si no es té bona visibilitat.

A partir de la sortida del túnel el camí segueix el torrent dels Abadals. Sempre hi ha l’opció de fer-ho per fora en algunes zones, però es perden les parts més divertides!

Recomanació: seguiu sempre caminant dins del torrent i no us perdereu!

La ruta pel Torrent dels Abadals té trams més senzills que d’altres, tots són interessants. Però sens dubte els nostres favorits són els passos equipats! Al fons del torrent, després de superar una paret de roques, arribem al final del nostre recorregut pel Torrent dels Abadals.

A partir d’aquí cal continuar el camí cap a l’esquerra, vorejant la roca. I ve el tram que ens va resultar més difícil de passar, no per dificultat tècnica, sinó per la sensació de vertigen. Però un cop superat ens sentim feliços d’haver-ho fet! Quan passem aquest pas amb cadenes, sortim a un camí ample, que hem de prendre cap a la dreta per un curt trajecte fins a trobar-nos amb una altra bifurcació. Com ja tenim una mica de gana, busquem un bonic lloc per seure a esmorzar abans de continuar, i avaluar quin camí prendre a continuació. Decidim acostar-nos a un punt estratègic per descansar i menjar tot gaudint d’unes vistes espectaculars de la muntanya de Montserrat. Tornem per la pista per arribar a l’emblemàtic gronxador situat al Turó del Marquès també amb unes bones vistes sobre el Bages i Montserrat. Des d’aquest punt agafem un corriol amb passos equipats per tornar al poble i donar per finalitzada aquesta ruta tan interessant.

Podeu veure un resum de fotos de la sortida.

Clicant sobre la fotografia podreu veure un track de la ruta.

El Montsant és una serra situada a la comarca del Priorat, en els termes municipals de la Morera de Montsant, Cabassers, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset, la Figuera i Margalef. Forma part de la serralada Prelitoral i ocupa una extensió d’uns 135 km².

Resum de la sortida que hem realitzat per la Serra del Montsant un grup de 20 persones. Hem sortit ben d’hora de Sabadell en cotxes particulars i quan hem arribat a la Morera del Montsant hem fet un esmorzar en el refugi de la FEEC que tenen al centre del poble, un lloc molt bonic i ben portat, gràcies per l’atenció.

Motxilles preparades i cap a les parets del cingle de la Serra del Montsant, camps preparats amb cultiu de secà, vinyes, ametlles, oliveres, molta farigola i romaní florit, un espectacle natural. Arribem a tocar de les parets i fem un descans a la Cova Roja. A continuació ens dirigim cap a l’escletxa que és un pas singular que ens acosta dalt de la cinglera, a prop de la Punta del Boter. Continuem cap a la cova de la Balma i Punta del Portell d’Espera abans d’arribar al Cim de La Cogulla (100 cims). Baixem per visitar el Racó del Teix amb l’espectacular arbre monumental, remuntem de nou en direcció a La Serra Llarga per dirigir-nos al Clot del Cirer, tornem a la carena i baixem al poble de la Morera del Montsant pel Grau de la Grallera. A prop del poble trobem un rellotge lunar amb unes vistes espectaculars de tota la paret de les Muntanyes del Montsant.

Una sortida molt interessant que ofereix la possibilitat de fer un 100 cims i conèixer racons molt bonics.

Clicant sobre la imatge podeu veure un àlbum de fotografies de la sortida:

Clicant sobre la imatge podeu veure el track de la ruta:

La Morera de Montsant és un municipi que es troba situat a la meitat nord de la comarca del Priorat. El seu nom prové de la quantitat d’arbustos de morera (esbarzer) que es troben en el seu terme i del Montsant, muntanya que domina la població.

El seu terme és predominantment muntanyós i tortuós, ja que inclou la Serra del Montsant, juntament amb totes les que hi ha al seu voltant, com la Serra Major.

Aquesta situació li és privilegiada, a més, per acollir els visitants decidits a conèixer la Serra Major de Montsant a través d’excursions, ja que hi ha diferents accessos, anomenats graus, com el grau dels Barrots, el grau del Carabassal o el grau de l’Espinós. A més, a La Morera de Montsant hi ha la seu del Parc Natural de la Serra de Montsant.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

SITUACIÓ

El municipi és el més extens i septentrional de tota la DOQ Priorat, doncs ocupa la major part de la serra del Montsant. La Morera es troba arrecerat sota els cingles de la serra Major del Montsant i gaudeix d’unes vistes excepcionals del mar de turons que forma la DOQ Priorat. A la part més baixa hi ha el nucli de Scala Dei, que té el seu origen com antiga conreria de la cartoixa i que depèn administrativament del municipi de la Morera de Montsant.

HISTÒRIA

La Morera és la vila més antiga i més alta (a 743 m d’altitud) de les que constitueixen el Priorat històric. Cronològicament, de «La Moreria» ja se’n tenen notícies abans de finalitzar la Reconquesta, quan el seu perímetre era poblat per moros pagesos. Tot el conjunt fou presidit per un encimbellat castell, l’emplaçament del qual estigué al mateix lloc del que, amb posterioritat, bastiren els cristians, que és el que encara es veu a la part elevada del poble, tot enrunat.

EL MONTSANT

(text extret de la descripció de l’autor de la ruta. Vegeu el track al final)

Espectacular!!! no se m’acut cap altre adjectiu per definir el Montsant. S’ha de visitar, s’ha de viure i percebre per entendre l’etimologia del topònim. Un massís emmurallat en bona part del seu perímetre per immensos cingles de roca que s’eleven cap al cel. La mirada es perd hipnotitzada per les seves parets. Els voltors planen en formació sobre el buit de les cingleres per vigilar el seu territori; mil racons d’una pau i un misticisme sublim ens esperen entre els engorjats de l’interior de la Serra Major… Us proposem una visita a alguns d’aquests racons emblemàtics del Montsant, i l’ascensió a dos de les seves puntes cimeres: La Cogulla i el Piló dels Senyalets. Ho farem pujant per un dels nombrosos graus que ens permeten l’accés al massís: el Grau de l’Escletxa, qualificat de dificultat alta pel Parc Natural del Montsant, més per la verticalitat en algun tram que per la dificultat de l’accés, sota el meu criteri.

APROXIMACIÓ

Sortirem des del poble de la Morera de Montsant al que es pot accedir des de Cornudella per la TV-7021.

ITINERARI

Deixem el cotxe al pàrquing de la zona alta de la població i prenem el camí que surt en suau pujada, en direcció nord-oest. Al primer trencant a la dreta prenem un sender en direcció oest, senyalitzat cap al Grau de Salfores i la Ferrada del Montsant. La vista ja es perd per la immensa cinglera, que et deixa embadalit, i no pots deixar de mirar. Prenem una bifurcació a l’esquerra, deixant el sender a Salfores, i començant a davallar entre bancalades de pinedes en direcció als conreus. Aviat trobem el Camí del Cartoixans, en una cruïlla on hi ha una bassa per als bombers. Seguim el traçat de la pista, sempre en direcció oest, creuant aviat el barranc del Racó del Vilar. A un revolt de la pista, cap a la dreta, veiem al front l’imponent racó de la Missa i la Cova Negra. Prenem un sender per la dreta, deixant la pista per anar al fons de la raconada a visitar la Font de Pregona, d’on ja s’abastien d’aigua els cartoixans d’Escaladei des del segle XII. Sortim de la raconada de la font per retrobar el Camí dels Cartoixans i seguir en la mateixa direcció que portàvem, deixant també a l’esquerra una pista que baixa fins a la Cartoixa.

Arribem al Collet de l’Hort o dels Ortigons del Rius. La pista segueix sempre en direcció oest fins a Cabacés, nosaltres però, prenem el sender senyalitzat que des del collet remunta cap a les cingleres. El sender comença a enfilar-se decidit cap a la base de les parets. La verticalitat comença a fer-se present. Remuntem fins al racó de la Cova Roja, on comença el Grau de l’Escletxa, i als nostres peus el paisatge s’obre com un ventall cap a l’horitzó: en primer terme, les restes del vell mas de Sant Antoni i la Cartoixa d’Escaladei, entre mil turons solcats de vinya. Un primer tram on grimpem sense dificultats ens deixa a una estreta feixa penjada entre parets que ressegueix els cingles cap a ponent. Aviat ens trobem davant l’Escletxa, senyalitzada amb una gran placa commemorativa. Cal passar per una estreta fissura d’una gran roca per guanyar una empinada canal que puja vertical fins a una feixa superior, ja molt prop de la carena cimera, que també per l’esquerra ens porta fins a la Punta del Boter.

Els voltors, senyors d’aquest cel, ens observen vigilants, passen a tocar del buit del cingle; i cap a llevant se’ns obre al davant tota la Serra Major. Resseguim carenejant, ara cap a llevant, i el sender passa a tocar d’una curiosa i gran roca rodona, partida per la meitat, coneguda com la Guardiola. Més endavant una bonica balma oberta a una gran mola de conglomerat, ens convida a fer una parada per gaudir del paisatge de la part més occidental del Montsant i recuperar forces. Seguim carenejant i passem per la Punta Alta del Boter, i després del Collet del Punt d’Espera, pugem fins al cim de la Cogulla. Amb 1063 m d’alçada és el tercer cim del Montsant, i un dels cims del repte dels 100 cims de la FEEC.

Seguim uns metres carenejant cap a l’est, però atents a un corriol molt desdibuixat que surt per l’esquerra per anar baixant cap al nord, fins a trobar el sender que per l’esquerra ens apropa al preciós racó del Teix. També conegut com la Cova del Teix o el Teix de la Cova. Aquesta raconada del barranc està formada per una gran balma, on trobem al seu recer un gran bassi que recull el degotall del sostre, i que fa a la vegada de recer a un immens exemplar de teix, que estén el seu ramatge cap al nord buscant la llum que li tapa en part la mateixa balma. Arbre monumental des del 1992, se li calcula una edat d’uns 1200 anys. Amb una alçada d’uns 14 metres i una capçada de prop de 16 m de mitjana, el trobem al cor del Montsant, al terme de Margalef. Tornem enradera per retrobar el corriol per on em baixat, però ara seguim un sender per l’esquerra que ens retorna a la carena de la Serra Major, seguint novament per l’esquerra. Trobem una cruïlla marcada en fites de pedra, i per l’esquerra davallem fins al fons del barranc del Comellar de la Font Pudenta, el mateix llit del barranc ens deixa a una cruïlla de barrancs que ara remuntem per la dreta i en pocs metres el sender ens deixa a l’impressionant Clot del Cirer. En raconades com aquesta s’entén la mística que envolta aquesta serra. Com va atreure a nombrosos eremites que disseminats per tota la contrada van dedicar la vida a l’observació i la meditació, o com va atreure també, al S. XII, als monjos de l’ordre de la Cartoixa, provinents de Provença, per instal·lar-se als peus de la Serra Major, generant riquesa, construint molins, implantant el conreu de la vinya que ha perdurat fins als nostres dies, durant molts segles. El prior de la cartoixa era el batlle i impartia justícia a tots els poblets de la zona, d’aquí el nom de Priorat. La Desamortització de Mendizábal el 1835, causant de la desaparició de nombrosos exemples del nostre patrimoni, va acabar també amb la cartoixa, deixant-la completament en ruïnes, fruït de l’espoli, en molt poc temps.

Al Clot del Cirer, un gran amfiteatre natural envoltat de cingleres i balmes, un “oasi de verdor” com l’anomenen a la web de turisme del Priorat, trobem també un gran bassi alimentat pel degotall del cingles, i curiosament un majestuós noguer que substitueix al cirerer que hi va haver i va donar nom a l’indret. Aquí es poden trobar els Déus de cadascú, i segur, una gran sensació de pau i comunió amb la natura. En direcció nord i per darrera d’un immens bloc de roca que pot fer de recer en cas de necessitat trobem la sortida del Clot, remuntant un barranquet que hi arriba, fent una petita grimpadeta a la roca i resseguint el ressec barranc, ara en direcció sud-est. El sender ens deixa a la carena, a l’alçada d’un preciós pi solitari: El Pi del Cugat. Des d’aquí seguim el sender principal de la Serra Major cap a l’esquerra, carenejant, per anar a trobar el Piló dels Senyalets. Un vèrtex geodèsic, ubicat sobre una petita torreta de pedra, que amb els seus 1107 m s’aixeca com el segon cim més alt del Montsant, només per darrera de la Roca Corbatera.

Seguim carenejant la serra, ara cap a llevant, fins a una altra bifurcació, marcada amb una fita de pedres, que prendrem per la dreta per començar a davallar cap al Pi del Ros i el barranquet que s’obre novament a la gran cinglera del Montsant. Ara baixem pel Grau de la Grallera, un dels accessos més còmodes i accessibles del massís, a trams fins i tot empedrat. El sender baixa decidit i anem deixant per l’esquerra accessos als altres graus de la zona: Espinós, Agnet i Barrots. Al nostres peus el preciós poblet de la Morera del Montsant, punt d’inici i final de la nostra ruta.

Salut i muntanya!!

Fotos de la sortida:

Track de referència:

Un grup de socis de la UES sortim amb molts dubtes de com trobaríem la canal de la Coma de l’Orri i el Gra de Fajol; aquesta setmana ha nevat una mica i trobem el recorregut amb poca neu fins al Coll de la Coma de l’Orri i la pujada al Gra de Fajol. Des del Coll de la Marrana fins a l’aparcament trobem força neu i ens posem les raquetes de neu, però és del tot innecessari l’ús de grampons perquè la neu és tova i no hi ha perill de relliscades. Hem gaudit d’una sortida hivernal amb bones vistes i bona temperatura.

Ruta circular per les Capçaleres del Ter i del Freser. Començarem pujant per la Coma de l’Orri, anirem al Gra de Fajol, començarem la baixada pel Coll de la Marrana i cap al Refugi d’Ulldeter i cap al punt d’inici.

Deixem el cotxe en un revolt molt tancat de la carretera que puja de Setcases a Vallter, on hi ha força lloc per aparcar i un plafó informatiu. Agafem el sender que surt del mateix revolt, és el GR 11, que seguirem fins a trobar un pal, que ens indica el camí de la Coma de l’Orri, on comencem un bucle, ja que deixem el GR, que serà per on tornarem, i seguim cap a l’esquerra. De seguida travessem el riu Ter per una palanca i seguim el camí que retrocedeix una mica a la recerca de la Coma de l’Orri. Ja en l’ampla canal seguirem un camí força fressat i amb fites freqüents, sempre de cara amunt i força llarg, que ens portarà fins al coll de la Coma de l’Orri.

En aquest coll girarem cap a la dreta i pujarem cap al Gra de Fajol, més o menys seguint la carena i sense fites. Cap al final de la pujada connectarem amb el camí fressat que ve del coll de la Marrana i que seguirem a la baixada. Baixem del Gra de Fajol cap al coll de la Marrana, on connectem amb el GR 11. Baixem les ziga-zagues del coll. Una mica més avall deixem el camí principal, per passar per una font sense nom i tornem al camí-pista d’esquí.

Deixem el GR 11, que passa pel refugi d’Ulldeter, i continuem per la pista d’esquí que s’acaba en arribar al primer telecadira, que trobem pujant a l’estació de Vallter. Creuem tot l’aparcament i tornem als senyals del GR. Seguim el GR, que és un ample camí que baixa paral·lel al riu Ter seguint les torres d’una línia elèctrica. Passem per la font del Saüc, indicada per un envellit indicador metàl·lic, però no hem vist la clàssica font amb el seu broc, només que brolla força aigua del marge, on veiem que hi ha l’únic saüc de l’entorn. Continuem camí avall, arribem al punt on tanquem el bucle i al cap d’uns minuts arribem al cotxe.

Podeu veure un resum de fotografies de la sortida clicant sobre la imatge:

Podeu veure el recorregut clicant sobre la imatge:

Per finalitzar les sortides hivernals, us proposem una sortida pel Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser.

GRA DE FAJOL PER LA COMA DE L’ORRI

La muntanya del Gra de Fajol queda envoltada pel riu Ter i pel torrent de la Coma de l’Orri. Als seus peus hi creixen boscos típics d’alta muntanya: pinedes de pi negre, bedollars i avetoses. Amb les neus ja retirades, la primavera es deixa sentir i gaudirem de la breu floració pirinenca. Un esclat de vida reservat per al temps de bonança.

Per a més informació, podeu consultar el cartell de la sortida:

ITINERARI

Proposem fer la volta de pujar per la Coma de l’Orri, anar al coll de la Marrana, Gra de Fajol, baixar cap a Ull de Ter, i retornar a l’inici.

A la carretera que puja a Vallter des de Setcases, en un revolt molt tancat, hi ha un petit aparcament i plafons informatius. Aparcarem allà i seguirem el camí de la Coma de l’Orri.

La pujada per la Coma de l’Orri és maca, i diríem que és una vall poc coneguda, normalment no es troba ningú. Però un cop s’arriba al coll de la Coma de l’Orri ja es veu i se sent gent. Seguirem cap al coll de la Marrana i, com més ens apropem al coll, trobarem més gent pujant al cim del Bastiments, molt més concorregut.

Des del coll de la Marrana es pot pujar fàcilment al Gra de Fajol (15 minuts). Sorprèn el color de la roca, tant blanca, que, amb els núvols, donen una imatge fantàstica. Retornarem al coll de la Marrana. Baixarem cap a Ull de Ter, passarem pel refugi i després cap a la carretera. Quan s’arriba al pàrking més gran cal buscar el camí vell d’Ull de Ter, davant de l’hostal Pastuira.

Seguirem el GR 11 pel marge esquerra del riu Ter, passarem per la font del Saüc i seguirem baixant fins a arribar a l’encreuament on anirem cap a la Coma de l’Orri i, des d’allà, fins on hem aparcat el cotxe.

Una excursió circular interessant amb dos parts ben diferenciades: pujada per l’Orri i baixada pel camí vell sense trobar ningú; tot el que envolta el coll de la Marrana i Ull de Ter ple de gent.

FOTOS DE LA SORTIDA

TRACK DE LA RUTA

NOTA: El track de la ruta és sense neu però seguirem el mateix itinerari. Segons l’estat de la neu, caldrà utilitzar raquetes i/o grampons.

El Pic d’Eina és una muntanya de 2.789,2 metres que es troba entre els termes municipals de Queralbs de la comarca del Ripollès i comunals d’Eina, de la de l’Alta Cerdanya, i de Fontpedrosa, de la del Conflent (Catalunya del Nord, els dos darrers), (Viquipèdia).

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

EL POBLE D’EINA

Eina (en francès Eyne) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l’Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l’Estat francès. És un vilatge conegut per la Reserva Natural Nacional de la Vall d’Eina. Segons en Joan Corommines, l’origen del topònim Eina és basc. Procedeix del basc ezne (llet). Precisament els documents medievals donen sovint la forma Esna com a nom del poble.

Situada a llevant del poble i uns 250 metres més enlaire, trobem la urbanització Eina 2600 que és una extensió moderna del poble d’Eina, a partir de l’Espai Cambra d’Ase. És una urbanització bastant gran de xalets, amb algunes instal·lacions d’esquí, unes cap al sud-est i d’altres cap al sud, les quals travessen el Bosc d’Eina.

La Reserva Natural Nacional de la Vall d’Eina va ser declarada el 18 de març de 1993, protegeix la part superior de la Vall d’Eina per la riquesa de valors florístics d’aquesta contrada. Forma part del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i és íntegrament dins del terme comunal d’Eina, a l’Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. Sobrenomenada la “Vall de les Flors” a causa de la seva notable diversitat ecològica, especialment a les plantes. Fins ara, s’han identificat 500 plantes i, entre elles, moltes són endèmiques, rares i estan protegides.

ITINERARI

Començarem a caminar des del mateix poble d’Eina, a l’aparcament de l’avinguda del Capcir. Seguim el camí de Núria en direcció sud. Seguirem aquest camí pel marge esquerra del riu Ribera d’Eina i fins al fons de la vall d’Eina. El pendent és constant entre el 8 i el 10% fins al fons de la vall, on ja podem veure el pic d’Eina que tanca el circ per la cara sud. El camí segueix per la dreta de la vall, fent ziga-zagues, fins arribar al coll d’Eina. Haurem fet poc més de 9 km i +900 m de desnivell positiu. Seguim a llevant per la carena fins al proper pic d’Eina (2789 m). Des d’aquí dalt tenim unes magnífiques vistes del circ de Núria i les muntanyes que l’envolten (Puigmal, Segre, Finestrelles, Noufonts, Noucreus,…); cap el nord la Torre d’Eina (2831 m) i la Cambra d’Ase (2750 m). La ruta no té cap dificultat tècnica.

La tornada la farem desfent el mateix camí.

A continuació teniu unes quantes fotos de l’itinerari:

Prement sobre la imatge podreu accedir al track de la ruta:

La Tossa de Pédourrés és una muntanya de 2468 m d’altitud al departament de l’Ariège, dintre del municipi de L’Ospitalet. Situada a prop del pic d’Alba i el de Nerassol ofereix molts atractius per a les sortides hivernals, amb esquís o raquetes. S’hi accedeix per la vall d’Arques des de L’Ospitalet.

DESCRIPCIÓ DE LA SORTIDA A LA TOSA DE PÉDOURRÉS

De bon matí sortim de Sabadell amb l’esperança de fer una bona excursió hivernal al Pirineu. No ha estat un bon any per a la neu però ha plogut aquesta nit i segurament serà neu a la muntanya.

A la sortida del túnel del Cadí ja veiem que les muntanyes de la Cerdanya estan més nevades que en altres caps de setmana. Parem a Puigcerdà per fer un mos i un cafè -amb un mal servei per part de la propietària del bar-. Entrem a França, ens endinsem a la vall de Querol, agafem el túnel de Pimorent i arribem a l’Ospitalet en mig d’una espessa boira.

Tal com prevèiem, ha nevat durant la nit i una fina capa de neu cobreix la muntanya. Decidim deixar les raquetes i agafar només els grampons en previsió d’alguna capa de gel en l’itinerari. Sortim de l’aparcament de l’Ospitalet, per dins del poble, en direcció al pont de Santa Susanna. Travessem la N 20 i baixem per la carretera fins a trobar l’inici del camí HRP 32.1 que seguirem fins a l’estany de Pédourrés. Anem pujant per un corriol ben fresat, travessem la canonada de l’aigua un parell de vegades i arribarem a la Jaça de Pozoule on conflueixen els torrents de Siscar i el de la Vall d’Arques. A l’esquerra aniríem cap a la vall de Siscar. Travessem el torrent i flanquegem la muntanya cap a la dreta en direcció nord-est. Anem pujant paral·lels al torrent de la Vall d’Arques fins al seu embassament. A partir d’aquí el pendent es suavitza i s’obre davant nostra tota la vall flanquejada pels cims del Nerassol i Alba, a l’esquerra, i la Tossa de Pédourrés a la dreta. Ha sortit el sol i la boira queda sota nostra.

En arribar a l’estany de Pédourrés, deixem l’HRP i girem a ponent per iniciar la darrera pujada fins al cim de la Tosa. Resten 300 m de pujada amb pendents del 15 al 20% en poc més d’un quilòmetre. Al cim podem gaudir de les impressionants imatges dels cims del Pirineu des d’una talaia privilegiada.

Tornem desfent el mateix camí. A la part baixa de la vall s’ha fos la neu. el camí es converteix en un torrent d’aigua i fang. Arribem a l’Ospitalet cansats però contents d’haver pogut fer una sortida hivernal que de ben segur tots recordarem.

Prement sobre la imatge podreu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida:

Prement sobre la imatge accedireu al track de la sortida:

Si t’agrada l’excursionisme i vols viure una travessa de muntanya en ple Pirineu, la ruta que et proposem t’omplirà.Quatre dies donant la volta al cim del Posets -segon més alt del Pirineu amb 3375 m-, dormint en tres refugis del parc natural Posets-Maladeta i caminant envoltats de muntanyes de més de 3000 m com el Perdiguero, el Gias, els Gemelos, la Forqueta i el mateix Posets.Passarem per les bellíssimes valls d’Estós, Gistaín i Baticielles abans de retornar al punt de partida. No és una ruta difícil, però s’ha de tenir una adequada preparació física.Caminarem al matí arribant al refugi següent a primera hora de la tarda, pel que tindrem tota la tarda per a descansar i conèixer l’entorn, excepte el primer dia que farem l’aproximació a la tarda.

Aquest és l’anunci de la sortida:

ETAPES DEL TOUR

DIA 1

Viatge en cotxe des de Sabadell. Parada a Benasc, per anar tot seguit cap a l’aparcament de la vall d’Estós a prop del poble i a 1300 m. Pujarem per la vall d’Estós tot passant per l’ermita de Sant Anna i la cabana de Turmo. Arribarem al refugi d’Estós a 1895 m. Mitja pensió.

Horari: 3 hores

Desnivells : + 600 m

Distància: 8,4 km

DIA 2

Des del refugi, seguirem el fons de la vall d’Estós per la ruta trans-pirenaica fins al coll de Gistaín a 2577 m. A prop ens quedaran els cims dels Gemelos i els Veteranos. Tot seguit baixarem per una de les valls més desconegudes del Pirineu, la vall de Gistaín. Dormirem al Refugi de Viadós a 1750 m. Mitja pensió.

Horari: 6 hores

Desnivells: + 750 m – 920 m.

Distància: 11,6 km.

DIA 3

Aquesta és potser l’etapa més forta de la ruta però també molt espectacular, ja que caminarem per sota del Posets i ben a prop del pic de la Forqueta de més de 3000 m. Passarem pel coll de la Forqueta a 2864 m per arribar al refugi Angel Orús on passarem la nit a 2115 m. Mitja pensió.

Horari: 7 hores

Desnivells : + 1.120 m –800 m.

Distància: 11,4 km.

DIA 4

Una ruta és d’allò més espectacular. Pujarem al port de la Plana o Perramó a 2702 m per passar tot seguit per les emblemàtiques valls de Perramó i Baticielles amb les seves famoses agulles i els bonics ibons. Retornarem al punt de partida, per anar després ja en cotxe fins a Benasc, donant per acabada la ruta. Retorn a Sabadell.

Horari: 7 hores

Desnivells: + 650 m –1402 m.

Distància: 14 km.

CAL TENIR EN COMPTE

• Màxim 12 persones.
• El trasllat fins a Benasc i al punt de partida el farem en cotxes particulars.
• Cal portar l’esmorzar i dinar del primer dia.
• El preu inclou el viatge i mitja pensió a tots els refugis, més un codi per a descarregar els tracks per a gps, més un mapa amb el recorregut, més l’acompanyament dels vocals de la secció de Muntanya.
• Sortida de Sabadell al matí del dia 2.
• Obligatori estar federat.

MÉS INFORMACIÓ

• Dates: Del 2 al 5 de Setembre, ambdós inclosos.
• Preu: 198 euros socis UES.
• Inscripcions: A partir del 12 de Febrer, fent un pagament de 50 euros, per a tramitar les reserves als refugis. El reste s’haurà d’abonar com a màxim el 15 de Juny.
• Reunió informativa: Amb les persones inscrites, farem una reunió prèvia a la UES, que s’informarà amb antelació, on es donarà tota la informació de la travessa, així com consells que ens ajudaran a gaudir més de la ruta.

La Tossa de Pédourrés és una muntanya de 2468 m d’altitud al departament de l’Ariège, dintre del municipi de L’Ospitalet. Situada a prop del pic d’Alba i el de Nerassol ofereix molts atractius per a les sortides hivernals, amb esquís o raquetes. S’hi accedeix per la vall d’Arques des de L’Ospitalet.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

L’OSPITALET

L’Ospitalet (L’Espitalet en occità i L’Hospitalet-près-l’Andorre oficialment i en francès) és un municipi francès de la regió d’Occitània, al departament de l’Arieja. Limita a l’oest amb Andorra (parròquia de Canillo); i al sud, amb la Cerdanya (pel port de Pimorent). La seva ubicació és molt propera al pas fronterer del Pas de la Casa —entre la parròquia d’Encamp, a Andorra, i la comuna de Porta, a la Catalunya del Nord (departament francès dels Pirineus Orientals). Històricament, es pot englobar en la comarca del Sabartès, és a dir, l’alta vall del riu Arieja o d’Acs, dins la regió occitana del país de Foix. (Viquipèdia).

ITINERARI

Començarem la ruta al poble de l’Ospitalet, travessarem el pont de Santa Sussana i la carretera N20 per agafar una variant de l’HRP en direcció nord. El camí, amb fort pendent, s’enfila pel marge dret del torrent de Siscar i travessem dues vegades la conducció d’aigua que baixa fins a la central hidroelèctrica. Anem pujant fins a la Jassa de Pouzole. Per l’esquerra s’entreveu la vall de Siscar. Nosaltres seguim l’HRP cap a la vall d’Arques. Travessem el torrent per un pontet i anem pujant seguint les marques de pintura del camí. Al cap de dues hores d’ascensió, quasi 4 quilòmetres i 500 metres de desnivell, arribarem la presa de Baldarques. A partir d’aquí i fins l’estany de Pédourrés, el camí continua pujant però més suaument. Les vistes sobre la vall i els cims que l’envolten són espectaculars. Des de l’estany enfilarem els darrers 200 metres de pujada fins al cim de la Tossa. Haurem fet uns 7 km i poc més de 1000 m de desnivell positiu.

La tornada la farem desfent el mateix camí.

Algunes fotos del recorregut:

Inici de la vall de Siscar	Presa de Baldarques
Estany de Pédourrés sota el pic d’Alba	L’Ospitalet des de la vall d’Arques

Panoràmica cap a l’oest des de la Tossa de Pédourrés

Panoràmica de la vall d’Arques amb l’estany de Pédourrés i els pics de Nerassol i Alba

Prement sobre la imatge podreu accedir al track de la ruta: