Sortida social de cap de setmana per assolir el cim dels pics de Culfreda, al pirineu aragonès.
ANUNCI DE LA SORTIDA
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
Màgic cap de setmana per recórrer la vall de Chistau o Gistau, situada a la comarca aragonesa del Sobrarbe i pujar a tres dels seus pics de més de tres mil metres; els pics Culfreda NO (3.034 m), Culfreda Central (3.028 m) i Culfreda NE (3.032 m). El dissabte, abans d’arribar al refugi de Viadós, visitarem l’Ibón de Plan, conegut com la Bassa de la Mora, un dels racons més màgics i bonics del pirineu aragonès. Antigues glaceres van modelar el massís de Cotiella i van crear aquest magnífic ibón envoltat de singulars parets i ubicat a més de 1.900 m d’alçada. La màgia d’aquest lloc, no només li atorga la seva bellesa, sinó també la llegenda que dóna nom al llac.
PRIMER DIA
Dissabte 15/07 Bassa de la Mora o Ibón de Plan:
Sortim de Saravillo i desprès de pagar un peatge de 5€/cotxe, pugem per la pista forestal de terra (14 km) fins a arribar al refugi de Lavasar. Deixem els cotxes i caminem per una còmoda i planera senda fins a arribar a la bassa. [30 min, 1,5 km i +40 m (pujar)].
 Refugi de Lavasar |
 Camí de la Bassa de la Mora |
 Camí de la Bassa de la Mora |
 Bassa de la Mora amb el Cotiella al fons |
 Bassa de la Mora amb el Cotiella al fons |
SEGON DIA
Diumenge 16/07 Pics de Culfreda:
Darrere el Refugi de Tabernés (1740 m) comença la traça PR-HU114 que baixa fins a creuar el riu Cinqueta de la Pez (1724 m). Entrem al bosc i remuntem paral·lels al riu que tenim a la dreta. Passem la cabana de Curueba i seguim el sender (N) fins arribar al replà “Bado de Bachimala” on trobem el trencall (esquerra) cap el Puerto de la Madera.
Ens internem al bosc de pins fins als 2.100 m. i després progressem per les vessants oberts on pastura el bestiar. La senda (NO) és còmoda i marcada en direcció al Puerto de la Madera, però, sense acabar d’arribar a ell, ens desviem a la dreta per anar al Puerto de Cabalera o Cauarère (2524 m). Una vegada allí, girem a la dreta (N) i pugem per un corriol de pissarres descompostes que flanqueja sota el cordal. Aviat el corriol s’empina i puja pel vessant sud de la Punta Cabalera o Pico Cauarère (2902 m, 7,2 km, +1184 m). A la dreta, tenim el cordal dels Culfredes o Picos de Batoua. Girem (E) i baixem al coll per començar a carenar. Primer el Culfreda NO (3034 m, 8,3 km, +1353 m), seguit del Culfreda Central (3028 m, 8,5 km, +1358 m) i el Culfreda NE (3032 m, 8,6 km, +1374 m). L’ascensió es més fàcil del que sembla ja que seguim, a trams, un corriol marcat amb fites. Per tornar desfem el mateix camí de l’anada. [11:00 h, 18,6 km i +1550 m -1500 m (pujar i baixar)].
 Port de Cabalera o Cauarère |
 Pujant a la Punta Cabalera o Cauarère |
 Pujant a la Punta Cabalera o Cauarère |
 Darrera, la Punta Cabalera |
 Cim Culfreda NO |
 Baixant del Culfreda NO |
 Culfreda Central |
 Culfreda Central i NE |
 Culfreda NE |
 Punta Cabalera i Culfredes |
 Perfils pics de Culfreda i Punta Cabalera |
INFORMACIÓ IMPORTANT
- És una sortida d’alta muntanya i es pot considerar difícil. Encara que sense passos tècnics, té un fort desnivell i la distància és considerable.
- Pernoctarem al refugi de Viadós en règim de mitja pensió. El refugi és particular i subministrarà mantes i coixins, les sabatilles és millor portar-les perquè en tenen poques. La dutxa val 2€ i no hi ha WiFi, però tenen cabina telefònica amb monedes. Aquesta molèstia queda compensada per un sopar amb estovalles, copes de vidre i servei inclòs.
- El dissabte pararem a esmorzar pel camí. Cal portar el dinar del primer i segon dia. Sopar de dissabte i esmorzar de diumenge al refugi. Al refugi es pot adquirir un pic-nic. Cal portar bastons (optatiu), piolet i grampons (segurament no faran falta però a la reunió prèvia a la sortida ho confirmarem).
LA VALL DE CHISTAU
Desitjo que aquest cap de setmana de l’ascensió als pics Culfreda sigui la oportunitat per recórrer la vall de Chistau o Gistau que, vertebrada per les aigües del riu Cinqueta, és la vall més amagada i oblidada de l’aragonesa comarca del Sobrarbe. La seva entrada, encaixonada entre estrets congostos, la va mantenir aïllada fins a principis del segle XX i les altes crestes dels massissos de Culfreda, Bachimala i Posets que tanquen la vall, més que una frontera infranquejable, van ser els ports de obligat pas a França.
Està situada a cavall entre el parc nacional d’Ordesa i Monte Perdido i el parc natural Posets-Maladeta, on pertany una part de la vall. Els seus pobles (Pla, Sant Joan de Pla, Gistaín, Saravillo, Sin, Señés i Serveto) encara conserven l’empremta i els secrets d’un temps passat i donen forma a una de les valls més bucòliques, desconegudes i sorprenents del Pirineu.
Els massissos muntanyosos de Posets, Bachimala, Culfreda, Suelza, Cotiella i Eriste, perfilen i embelleixen el seu bucòlic paisatge de boscos, prats i bordes, com en el cas de les Granges de Biados, o bé, emmarquen un misteriós llac que compta amb llegenda pròpia, com és el cas del Cotiella, impressionant teló de fons de l’Ibón de la Mora.
LA LLEGENDA DE LA BASSA DE LA MORA
Diu la gent de la Val de Chistau que antigament, en temps de conflicte i violentes lluites entre moros i cristians, una jove princesa mora va arribar fins aquí fugint de la guerra. No obstant això, no va poder seguir el seu camí, es va perdre i la seva ànima i esperit van quedar atrapats al llac per sempre.
La llegenda explica que la nit de Sant Joan emergeix sobre les aigües de l’ibón la figura d’una mora, la silueta de la qual s’alça i dansa al mig de l’ibón vestida amb joies i serps de colors que brillen amb els primers raigs de la matinada. Tot i que no tothom ho pot veure, només les persones bones i sense pecats gaudeixen amb aquesta visió, la creença de la qual és tal que fins i tot dóna nom a l’Ibón de Plan, conegut popularment com a Bassa de la Mora.
Tal és la tradició d’aquest ibón a la cultura popular de la Val de Chistau que hi ha una dita que s’ha transmès de generació en generació: : “Si ye que i puyas bela maitinada de San Chuan ta ibón y no la bieses habrás de pensare en laba-te l´anima… solo es güellos limpios, pueden viere a la prinzesa mora de las cumbres”.
TRACKS DELS DOS ITINERARIS
Cliqueu sobre la imatge per descarregar-vos un fitxer amb els tracks dels itineraris:
