Trobareu informació detallada de la propera sortida aquí
T’agrada la muntanya?
La Secció de Muntanya de la Unió Excursionista de Sabadell t’ofereix la possibilitat de participar en les nostres activitats: excursions, travesses, vies ferrades,… sempre cap amunt!
Per a totes les edats i per a tots els nivells de capacitat física.
La seguretat és una de les nostres principals preocupacions i, per aquest motiu, oferim assessorament (material, tècnica, alimentació, planificació,…) per a tots els que vulguin acompanyar-nos.
Les nostres sortides estan obertes a tothom, siguin o no socis de la UES. Consulta el programa de sortides al principi de la pàgina.
La nostra secció també participa en l’organització cada any de la Ronda Vallesana que és l’activitat més participativa de la nostra entitat.
I també col·labora amb l’entitat Omnium Cultural i l’ajuntament de Sabadell en la renovació de la Flama del Canigó cada 23 de juny per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
I moltes més activitats i col·laboracions!
Vine’ns a conèixer!
La serra de Bestracà (Mestrecà segons la parla de la gent de la contrada) s’alça al nord del poble d’Oix i domina la vall. Presenta alçades superiors als 900 metres amb tres cims. El seu cim tot i no ser un dels més alts de la comarca de la Garrotxa, és un dels millors exemples del que representa el terme definit com: Alta Garrotxa, una terra feréstega, plena de cingleres arreu i que ens ofereix unes impressionants panoràmiques sobre un dels indrets més colpidors del país.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
Comencem la ruta al poble d’Oix, deixem el cotxe en un camp habilitat just abans del poble, anem cap l’església i enfilem el carrer de l’església i el carrer nou que no el deixem fins a les darreres cases d’Oix. En el carrer nou trobem una font, seguim el carrer a l’esquerra fins a trobar un indicador que assenyala el camí a seguir (a la dreta), arribem a una pista de terra que s’enfila per l’esquerra. El camí és fressat i no té pèrdua. A la nostre esquena és veuen majestuosos el Montmajor i el Montpetit.
Continuem pujant, cada vegada amb una mica més de pendent. Enlairada, podem veure la carretera asfaltada que va d’Oix a Beget. Seguim amunt fins a trobar aquesta carretera que només la travessem. Continuem per la pista de terra que s’obre just al davant i que ens portarà a la masia del Peirer. Aquesta és una impressionant casa de pagès, amb un grup d’arcades al sud que li dóna un aspecte senyorial, per bé que el seu estat deixa molt que desitjar. Continuem per la pista cap al Coll de Bestracà, ara en suau pendent.
Sortint del Peirer ja veiem en tota la seva llargària la serra de Bestracà, amb el cim a la part més occidental. Arribant al coll, un pòster informatiu ens indica els diferents camins a seguir. Ja fa estona que veiem la casa de Bestracà i l’església de Sant Andreu. Al coll, s’hi troben els antics corrals de la casa. Enfilem cap a la casa i l’església, que arribem en poca estona.
Sant Andreu de Bestracà és una església romànica d’un absis, ben restaurada, del 979, però reedificada als s.XII i XIII. A partir de aquí, el tram final fins al cim és molt dret. El camí surt de la part de darrera de l’església, passant per davant d’una soca molt grossa, tocada per un llamp. I va pujant fins al cim de la carena per un camí ben fressat i molt ben definit. Anem travessant alzines fins arribar a un pas de roca. Ara comença la part més aèria i divertida. Cal anar en compte en segons quins llocs. No és que sigui perillós però no hem de perdre la concentració ja que a la nostra dreta hi tenim un gran estimball on podem veure unes impressionants cingleres que cauen sobre la vall d’Hortmoier.
Ens aturem a contemplar les vistes només arribar a la carena, a la vall d’Hortmoier, al fons amb el Puig del Bassegoda, als vessants del Comanegra, que cauen retallats sobre la vall d’Hortmoier i el torrent encaixonat de la riera de Beget. També de tota la serralada a un i altre costat, des del Montfalgars, als pics de les Bruixes i de Sant Marc, fins a la collada de Talaixà, i els cingles del Barrancot i de Migdia als nostres peus… Impressionants panoràmiques!!. Ara només ens cal anar seguint el caire amb compte fins a fer cim.
Al cim del Bestracà, 1058 m. no disposa de bona vista i caldrà cercar aquí i allà el millor indret per tal de gaudir de la panoràmica que la muntanya ens ofereix. Dalt de tot hi ha les runes d’un antic castell medieval. El primer noble del que se’n té coneixença es d’en Bernat de Bestracà a l’any 1010. Diversos llinatges es succeïren fins el 1462 , en que els remences van assaltar el castell i empresonar al seu senyor, en Berenguer de Barutell. Posteriorment, la nissaga es traslladà a la plana d’Oix lluny del niu d’àligues, i el castell començà a enrunar-se. Al cim també hi ha un vèrtex geodèsic.
Descendim pel costat nord, per un camí al començament força costerut, però que després es fa més bo. Arribem a La Portella, pas estret on trobem un camí que ve del coll de Bestracà. El seguim a la dreta, i anem baixant per l’obaga del Bestracà, entre espessa vegetació.
Ara som als plans de la Campassa, amb una petita bassa. Aquí hi arriba una estreta pista, però no l’agafem, sinó que continuem a la dreta, per on segueix el nostre camí, fins que més avall enllaça amb aquesta pista. No la seguim gaire estona, ja que al primer revolt pronunciat, l’abandonem i continuem recte. El nou camí ens porta a la casa de les Feixanes.
Arribem a l’era de la casa, que es troba en ruïnes. Enllacem amb el GR-11 i el PR-186 que seguim tots dos a la nostra dreta (el GR-11, davalla més endavant fins a Talaixà i el PR-186, -blanc i groc-, ens deixarà a Oix). Només ens queda seguir la pista, fins a Hortmoier, travessant al costat de algun camp de conreu abandonat.
Arribats a Hortmoier i sortim del bosc, s’ens presenta davant nostre les impressionants parets de les crestes i cim del Ferran i, a la nostra esquerra, el pla de Plansesilles amb els monumentals roures (catalogats) i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier al peus del Tossal Gros, església romànica esmentada ja el 977. Fou possessió de Cuixà, i al s XIV formava una parròquia, però des del s XVIII depenia ja de la d’Oix. Guardava el notable Sant Crist d’Hortmoier.
A l’arribar a la riera de Beget ens resistim a la temptació de banyar-nos a les gorges. Una vegada refrescats continuem el camí, fins a la palanca del Samsó on el GR-11 trenca a l’esquerra, indicat en un pòster informatiu, nosaltres seguim recte, al costat del curs de la riera que cada vegada la tenim més avall, arribant a un punt on tenim una magnifica vista d’aquesta amb els cingles de Migdia, el Tossal Gros i el Tossal de Meians.
Ens resta seguir la pista, ara resseguint la riera de Oix fins al mateix poble i donar per finalitzada aquesta interessant sortida.
A continuació podeu consultar el track de referència:
A continuació teniu unes quantes fotos de la sortida de preparació:
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Per contactar amb nosaltres pots enviar un correu a l’adreça de la secció muntanya@ues.cat o bé trucar a la UES (Telèfon: 93 725 87 12).
També pots passar-te per la Secretaria de la UES (Carrer de la Salut 14-16) i demanar per la Secció de Muntanya.
Et recomanem que t’inscriguis en el blog de la secció per rebre notificacions i també pots seguir-nos per Facebook: 
Informació i Notícies
La serra de Bestracà (Mestrecà segons la parla de la gent de la contrada) s’alça al nord del poble d’Oix i domina la vall. Presenta alçades superiors als 900 metres amb tres cims. El seu cim tot i no ser un dels més alts de la comarca de la Garrotxa, és un dels millors exemples del que representa el terme definit com: Alta Garrotxa, una terra feréstega, plena de cingleres arreu i que ens ofereix unes impressionants panoràmiques sobre un dels indrets més colpidors del país.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
Comencem la ruta al poble d’Oix, deixem el cotxe en un camp habilitat just abans del poble, anem cap l’església i enfilem el carrer de l’església i el carrer nou que no el deixem fins a les darreres cases d’Oix. En el carrer nou trobem una font, seguim el carrer a l’esquerra fins a trobar un indicador que assenyala el camí a seguir (a la dreta), arribem a una pista de terra que s’enfila per l’esquerra. El camí és fressat i no té pèrdua. A la nostre esquena és veuen majestuosos el Montmajor i el Montpetit.
Continuem pujant, cada vegada amb una mica més de pendent. Enlairada, podem veure la carretera asfaltada que va d’Oix a Beget. Seguim amunt fins a trobar aquesta carretera que només la travessem. Continuem per la pista de terra que s’obre just al davant i que ens portarà a la masia del Peirer. Aquesta és una impressionant casa de pagès, amb un grup d’arcades al sud que li dóna un aspecte senyorial, per bé que el seu estat deixa molt que desitjar. Continuem per la pista cap al Coll de Bestracà, ara en suau pendent.
Sortint del Peirer ja veiem en tota la seva llargària la serra de Bestracà, amb el cim a la part més occidental. Arribant al coll, un pòster informatiu ens indica els diferents camins a seguir. Ja fa estona que veiem la casa de Bestracà i l’església de Sant Andreu. Al coll, s’hi troben els antics corrals de la casa. Enfilem cap a la casa i l’església, que arribem en poca estona.
Sant Andreu de Bestracà és una església romànica d’un absis, ben restaurada, del 979, però reedificada als s.XII i XIII. A partir de aquí, el tram final fins al cim és molt dret. El camí surt de la part de darrera de l’església, passant per davant d’una soca molt grossa, tocada per un llamp. I va pujant fins al cim de la carena per un camí ben fressat i molt ben definit. Anem travessant alzines fins arribar a un pas de roca. Ara comença la part més aèria i divertida. Cal anar en compte en segons quins llocs. No és que sigui perillós però no hem de perdre la concentració ja que a la nostra dreta hi tenim un gran estimball on podem veure unes impressionants cingleres que cauen sobre la vall d’Hortmoier.
Ens aturem a contemplar les vistes només arribar a la carena, a la vall d’Hortmoier, al fons amb el Puig del Bassegoda, als vessants del Comanegra, que cauen retallats sobre la vall d’Hortmoier i el torrent encaixonat de la riera de Beget. També de tota la serralada a un i altre costat, des del Montfalgars, als pics de les Bruixes i de Sant Marc, fins a la collada de Talaixà, i els cingles del Barrancot i de Migdia als nostres peus… Impressionants panoràmiques!!. Ara només ens cal anar seguint el caire amb compte fins a fer cim.
Al cim del Bestracà, 1058 m. no disposa de bona vista i caldrà cercar aquí i allà el millor indret per tal de gaudir de la panoràmica que la muntanya ens ofereix. Dalt de tot hi ha les runes d’un antic castell medieval. El primer noble del que se’n té coneixença es d’en Bernat de Bestracà a l’any 1010. Diversos llinatges es succeïren fins el 1462 , en que els remences van assaltar el castell i empresonar al seu senyor, en Berenguer de Barutell. Posteriorment, la nissaga es traslladà a la plana d’Oix lluny del niu d’àligues, i el castell començà a enrunar-se. Al cim també hi ha un vèrtex geodèsic.
Descendim pel costat nord, per un camí al començament força costerut, però que després es fa més bo. Arribem a La Portella, pas estret on trobem un camí que ve del coll de Bestracà. El seguim a la dreta, i anem baixant per l’obaga del Bestracà, entre espessa vegetació.
Ara som als plans de la Campassa, amb una petita bassa. Aquí hi arriba una estreta pista, però no l’agafem, sinó que continuem a la dreta, per on segueix el nostre camí, fins que més avall enllaça amb aquesta pista. No la seguim gaire estona, ja que al primer revolt pronunciat, l’abandonem i continuem recte. El nou camí ens porta a la casa de les Feixanes.
Arribem a l’era de la casa, que es troba en ruïnes. Enllacem amb el GR-11 i el PR-186 que seguim tots dos a la nostra dreta (el GR-11, davalla més endavant fins a Talaixà i el PR-186, -blanc i groc-, ens deixarà a Oix). Només ens queda seguir la pista, fins a Hortmoier, travessant al costat de algun camp de conreu abandonat.
Arribats a Hortmoier i sortim del bosc, s’ens presenta davant nostre les impressionants parets de les crestes i cim del Ferran i, a la nostra esquerra, el pla de Plansesilles amb els monumentals roures (catalogats) i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier al peus del Tossal Gros, església romànica esmentada ja el 977. Fou possessió de Cuixà, i al s XIV formava una parròquia, però des del s XVIII depenia ja de la d’Oix. Guardava el notable Sant Crist d’Hortmoier.
A l’arribar a la riera de Beget ens resistim a la temptació de banyar-nos a les gorges. Una vegada refrescats continuem el camí, fins a la palanca del Samsó on el GR-11 trenca a l’esquerra, indicat en un pòster informatiu, nosaltres seguim recte, al costat del curs de la riera que cada vegada la tenim més avall, arribant a un punt on tenim una magnifica vista d’aquesta amb els cingles de Migdia, el Tossal Gros i el Tossal de Meians.
Ens resta seguir la pista, ara resseguint la riera de Oix fins al mateix poble i donar per finalitzada aquesta interessant sortida.
A continuació podeu consultar el track de referència:
A continuació teniu unes quantes fotos de la sortida de preparació:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Sortida de mitja muntanya per assolir el cim de Lo Coscollet, de 1610 m, a la comarca de l’Alt Urgell.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
El Coscollet o Torre d’Aubenç, forma part de la Serra d’Aubenç al Prepirineu català, entre les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera. Està inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, i ens permet gaudir de cingleres calcàries i vistes d’ocell del riu Segre amb els pantans d’Oliana i de Rialp. Farem una ruta circular sortint de prop de les Masies al poble de Coll de Nargó, passant pel Tossal del Faig i el Tossal de Remolins.
Panoràmica des del cim de Lo Coscollet
Sortim de Sabadell a les 8h del matí, del dissabte 13 de setembre, de l’aparcament del Parc Catalunya, som 13 muntanyencs disposats a fer la Tuca de Posets 3.368 mtrs.
A les 10 h vam parar a esmorzar a Torreferrera i a les 12 h ja erem a Plan. Passejada pel poble i busquem lloc per dinar. Després de dinar anem per la pista que ens porta al Refugi de Biadòs. Deixem el cotxe a uns 800 mtrs del Refugi i pugem a peu. Després de voltar per la zona, sopem, preparem les coses i a dormir.
Diumenge 14 de setembre, ens llevem a les 6h del matí, encara és fosc i el cel està completament ple d’estels i la imatge de mitja lluna. Esmorzem, agafem les motxil·les ja preparades i sortim sobre les 7.30 h, el dia ja és clar.
Agafem el GR 11.2 direcció coll de Chistau, travessem pel costat de les bordes fins a trobar el cartell de diu direcció Posets. Deixem el GR i seguim un corriol que ens porta al riu, el travessem pel pont nou de fusta (barranco de Añes), travessem un magnífic pinar (Clot) i arribem a la borda de La Balsa, una construcció de pedra que serveix de refugi lliure. A partir d’aquest punt anem guanyant desnivell per boscos de pi negre i abets, fins que per alçada ja només queda vegetació baixa. Ja veiem el coll al que hem d’anar, encara queda lluny, però anem a bon ritme.
Travessem el Barranco del Clot i seguim pujant per un terreny cada cop més pedregós i descompost. Parada per ganyipar i beure, al davant veiem les restes de la gelera de Llardana, quasi inexistent, i les imponents parets de la Tuca de Posets i el Pic Espadas. Reprenem la marxa cap al coll que es troba a 3.200 mtrs, a partir d’aquí només ens queden 150 mtrs de desnivell i un cresteix entretingut, que ens permet passar per la Tuca nord del Posets i arribar a la Tuca de Posets 3.368 mtrs a les 13:30 h després d’haver superat 1.600 mtrs de desnivell.
Fetes les fotos de grup, i algunes individuals, feina feta, estem molts contents. Comencem a baixar desfent el camí fet, en direcció al Refugi.
Un molt bon dia, amb una bona temperatura, sense ni fred ni vent, un sortida ben acabada de la Secció Muntanya.
Prement sobre la foto següent podreu veure l’àlbum de fotos:
Prement sobre la imatge podeu veure el track de la ruta:
Un total de 17 membres de la UES, amb una forquilla d’edats d’entre 10 i 80 anys, hem gaudit d’aquesta magnífica travessa d’alta muntanya pel Pirineu Central.
Començant al balneari de Panticosa, hem anat a dormir la primera nit al refugi de Bachimaña després de dues hores de marxa i 500 metres de desnivell. Des d’aquest magnífic refugi seguint el GR11, hem anat cap als ibones azules, el collado de los Infiernos, i la bretxa de Tebarray fins al refugi de Respomuso. La baixada de la bretxa ha estat el pas clau amb el dret descens cap al llac de Llena Cantal. Un grupet ha fet el cim de Tebarray i un altre han fet també els cims dels Infiernos i l’Arnales, tot aprofitant la seva proximitat a la ruta.
El tercer dia ens hem dirigit cap al coll de Fache on hem començat l’ascensió al cim de la Grande Fache que amb els seus 3005m ha representat el primer 3000 per a l’Erola, la més petita del grup. Els 350m de desnivell des del coll, tot i no ser difícils, requereixen una bona atenció per part de tothom; l’excel·lent dia ens ha ajudat i molt també, a que tot el grup arribés al cim. Després un cop retornats al coll, un parell d’hores de baixada per la vall de Marcadau, ens han portat al gran refugi francès de Wallon.
El darrer dia hem anat cap al port de Marcadau, amb una bona pujada d’una mica més de dues hores i amb un temps núvol i ventós, però sense anar a més. Un cop al port, una llarga baixada cap als llacs de Bachimaña, ens han tornat al punt d’inici, el balneari de Panticosa on hi hem arribat passades les 2 de la tarda.
En total han estat uns 41 km recorreguts, amb un desnivell de 3350 metres i unes 22 hores de marxa, tot gaudint de grans paisatges i del magnífic ambient que en tot moment hi ha hagut en el grup. Una experiència per repetir !!
Prement sobre la imatge següent podeu accedir al l’àlbum de fotos de la sortida:
Resum de la sortida del cap de setmana al Pic de Mulleres.
Dissabte vàrem sortir un grup de 8 muntanyencs en direcció a la Vall de Benasc, concretament per pernoctar al refugi de la Reclusa, aprofitant el dissabte per fer una excursió al Llacs de Vilamorta, fem una estada per gaudir de l’entorn i descansar, hem posem camí a la Renclusa que és un refugi molt important perquè és el lloc d’inici a l’ascens al cim de l’Aneto, el sostre del Pirineu amb el seus 3404 metres.
Després de fer els tràmits i l’acomodació, i a l’espera del sopar, gaudim d’un temps de descans que aprofitem per fer tertúlia. Només resta sopar i dormir.
Diumenge ens llevem i cap el nostre objectiu, el Pic de Mulleres. Superem el coll de la Reclusa i baixem al Pla d’Aigualluts. En aquest punt s’afegeixen dues companyes i anem superant a bon ritme cap al nostre objectiu. Deixem amagat una part de l’equipatge, que recuperem a la tornada, cada persona al seu ritme anem progressant i molt feliços assolim el cim tot el grup. Feliços i contents iniciem la baixada, recuperem el material i passem pel Forat d’Aigualluts i tornem a la Basurta on prendrem el transport per recuperar els cotxes i agafar camí cap a Sabadell.
Una sortida molt ben organitzada i contents d’haver estat tots al cim.
A continuació teniu l’àlbum de fotos de la sortida:
El pic de Posets, també conegut com a punta de Llardana, amb 3.375 m d’altitud, és el segon cim més alt dels Pirineus, després de l’Aneto (tots dos a la província d’Osca). Amb una prominència de 1.125 m, al bell mig del massís, la vista que ofereix el fa un objectiu desitjable per a molts alpinistes. La ruta Reial és la més habitual, des del pont d’Espiantosa i fent nit al refugi Àngel Orús. L’itinerari proposat és per la cara nord, des del refugi de Biadòs.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
ITINERARI DISSABTE 13 DE SETEMBRE
Sortida 8.00 des del P.C. direcció PLAN, temps estimat 4 h (313 km). Dinar a PLAN sobre les 13h, un cop acabat el dinar anada fins al Refugi de Biadòs. Arribada agafem habitacions i passejada per estirar cames. Abans de sopar xerrada sobre la pujada al Posets del dia següent.
ITINERARI DIUMENGE 14 DE SETEMBRE
Sortida del Refugi en direcció nord-est, entrarem al bosc seguint el camí de diverses bordes, passarem per l’extrem nord de la gelera del Posets o Llardana fins arribar a un coll que ve de la Paul, on girem cap el sud, és la via que ve del Refugi d’Estòs. La pujada, encara que llarga, és constant, o sigui estem parlant d’un pendent del 20% fins al cim del Posets (3.369 m), és el segon cim més alt del Pirineu. Des del cim hi ha una vista espectacular de la gelera del Posets (dreta) i del Diente de Llardana (esquerra), així com de la cresta de les Espadas (sud-oest) o el Bardamina (nord-est).
TRACK DE LA RUTA DE PUJADA
ALGUNES FOTOS DEL POSETS
 |
 |
 |
 |
Avui hem sortit de Sabadell cap a Pirineus, concretament cap a la Cerdanya per visitar els Llacs de la Pera i els seus dos cims més propers i espectaculars, el Pic de Perafita i, al seu costat, el Pic de Monturull. Hem tingut un dia fantàstic amb una climatologia excepcional.
PIC DE PERAFITA
El Tossal de la Truita o pic de Perafita és una muntanya de 2.753 metres que es troba entre els municipis de Lles de Cerdanya, a la comarca de la Baixa Cerdanya i Andorra.
PIC DE MONTURULL
El Monturull (també anomenat la Torre dels Soldats o la Torreta del Soldat) és una muntanya de 2.760 metres situada entre els municipis de les Valls de Valira, Lles de Cerdanya i la parròquia d’Escaldes-Engorday.
Hem gaudit d’un magnífic itinerari semicircular interpretatiu fins a coronar el cim del Perafita i el Monturull gaudint d’unes esplèndides vistes.
ITINERARI
Deixem els cotxes al pàrquing de l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa, El Fornell. Des d’aquí agafem una pista per rere el refugi que ens portarà fins al riu del Molí on el seu corriol riu amunt ens conduirà fins a Pollineres, al Salt d’aigua del Planell, l’estany petit de La Pera i l’estany Gran de La Pera on farem un mos abans d’assolir el cim del Perafita. Estany amunt, creuarem uns aiguamolls i ens enfilarem fins a la carena que ens conduirà fins el cim del Perafita o Tossal de la Truita (2753m). Des d’aquí es pot fer un segon cim, el Monturull ( 2760m) per després baixar pel seu coll fins a la Serra de l’Airosa, la bassa de la Claror i arribar de nou a l’estany Gran de La Pera.
Podeu clicar sobre la imatge per veure un resum de fotografies.
Podeu clicar sobre la imatge per veure el track de la ruta.
Pics de Monturull i Perafita.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
L’ascensió al Monturull i Perafita ens permet gaudir d’una meravellosa visió dels Estanys de la Pera.
Aquesta excursió es molt popular per a l’entorn de la petita regió lacustre dels llacs de la Pera, dominada per els emblemàtics cims de Perafita i Monturull, fronterers amb Andorra.
Els dos becs tenen una forma ben diferent: el Perafita és esvelt i redreçat, mentre que el Monturull és més voluminós. L’ascensió a aquests dos cims permet gaudir de la visió dels llacs de la Pera: el petit és molt acollidor i amb els voltants més verds, mentre que el més gran té les vores més accidentades.
Aquesta ascensió ens permet coronar d’un cop dos importants cims del Pirineu català a la frontera amb Andorra: El Monturull (2.761 m) i El Perafita (2.752 m).
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Ruta parcialment circular d’ascensió als cims del Perafita, el Monturull i el Pic del Coll de la Barra partint del Fornell. Itinerari que ofereix bones panoràmiques del Pirineu cerdà i andorrà i de les valls properes, sense cap dificultat tècnica.
L’itinerari s’inicia a l’aparcament de l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa, on se segueix la ruta marcada amb el nº 1 fins al refugi dels Estanys de la Pera, després de travessar la pista que hi porta a l’alçada de les Pollineres. Seguint a continuació les marques del GR-11, es puja al collet de S. Vicenç, des d’on s’inicia el recorregut pel circ dels estanys de la Pera, des del Perafita fins al Pic del Coll de la Barra. L’única dificultat -si es pot dir així- és la cresta del Perafita al Monturull, on a penes si cal ajudar-se de les mans en algun punt. Són de destacar les magnífiques vistes panoràmiques de què gaudirem durant tota aquesta part del recorregut.
El retorn des del Pic del Coll de la Barra es fa davallant amb fort pendent per un corriol fitat cap a un petit estanyol situat al centre del circ dels estanys de la Pera, tot i que, si es prefereix, es pot fer baixant per una tartera força inclinada però sense problemes, situada entre el Monturull i el Pic del Coll de la Barra.
Prement sobre la imatge podeu accedir al track de l’itinerari:
Algunes fotos del recorregut:
 |
 |
 |
 |
Resum de la sortida d’iniciació a les ferrades.
Com cada any des de la secció de muntanya hem organitzat una sortida d’iniciació al món de les vies ferrades.
Aquest any hem decidit anar a la Ferrada de la Creu de la Roca de Ribes de Freser per fer pràctiques d’iniciació a les ferrades. Aprofitant tant la distància com el temps necessari l’hem fet dues vegades, per repassar la tècnica.
Ha sigut tota una experiència i bones sensacions, aquesta ferrada és molt indicada per començar, perquè té verticalitat, extra ploms, ponts, flanqueig i camí equipat, tot en un en una ferrada.
La valoració ha estat molt positiva i l’hem gaudit. I per rematar-ho una cervesa al bar Gusi de Ribes de Freser per celebrar una sortida perfecta.
Podeu veure el track clicant sobre la imatge:
Podeu veure les fotos de la sortida clicant sobre la imatge:
La Vall de Ribes és un indret que sovint només es coneix com a camí de pas per anar a la Vall de Núria o cap a la Cerdanya. Però és una vall inigualable per practicar els esports de muntanya i aventura, tant a l’hivern com a l’estiu, així com pel turisme gastronòmic amb rutes privilegiades.
Vegeu tota la informació resumida en l’anunci següent:
La via ferrada La Roca de la Creu
La via ferrada Roca de la Creu és una via ferrada d’iniciació situada just darrera del poble de Ribes de Freser. Està formada per dos trams, la via ferrada pròpiament dita i el camí equipat del Castell de Segura. En l’enllaç següent podeu consultar la informació oficial de la via:
I per a una informació més tècnica podeu consultar la descripció de la web DeAndar.com.
Encara que les vies ferrades és una activitat d’aventura molt segura, és imprescindible dur el material adequat i seguir les normes de seguretat a muntanya. Per a tots els que no tingueu cap experiència us recomanem que assistiu a la reunió de la secció el proper dia 12 de juny a les 19 h. També us recomanem que veieu el vídeo següent: