Sortida de primavera per conèixer la Vall de Lord. A continuació teniu l’anunci de la sortida:
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Sortida circular que ens permetrà conèixer l’entorn de la Vall de Lord, les roques conglomerades, els boscos de pins, alzines, roures i boixos. Iniciarem el camí a Sant Serni del Grau, pujarem al cim del Colader (1142), seguirem cap a la Tossa del Santuari, desgrimparem unes roques conglomerades. Seguirem baixant fins a arribar a la pista asfaltada i començar a pujar fins al Santuari de Lord (1189), on a l’ombra dels arbres podem dinar. Prendrem direcció al Mal Pas (pas estret amb un passamà de corda) des d’on tornarem a enfilar fins al Pla de Sòbol, que ens oferirà unes vistes 360 espectaculars i ja iniciarem la tornada a Sant Serni seguint en baixada el GR7.
SANTUARI DE LORD
El Santuari de Lord, pertanyent al municipi de Sant Llorenç de Morunys, es troba situat a dalt de la Mola de Lord (1.150 m.). Tot i que l’actual santuari dati del segle XIX, es té constància de la seva existència des del segle X.
La nostra Història comença l’any 989 on trobem un document de venda, per 300 sous, de la muntanya de l’Hort, amb la Capella de Sta. Maria. Salta a la nostra curiositat pensar, i què hi feia una Capella a Sta. Maria en el massís rocós de Lord? La tradició popular i pietosa, que no la Història, ens respon que la causa va ser la trobada miraculosa d’una imatge de la Verge per part d’un bou, qui va estar gratant el terra amb la pota i bramant, per tres dies consecutius, per fer descobrir al pastor una cova soterrada, on hi havia una bella imatge de Sta. Maria. La notícia, proclamada amb l’autoritat del Prior de St. Llorenç de Morunys, va córrer com el llamp per tota la comarca i aquella bona gent, moguda pel seu amor a la Mare de Déu es va aplegar a la Mola per a contemplar i venerar a tan majestuosa veïna seva que, com tresor amagat, honrava les seves terres. No van trigar a construir un altar on col·locar la imatge trobada i tot seguit una petita capella d’una sola nau. La petició fervorosa del poble davant el comte d’Urgell, propietari dels terrenys, i la desinteressada col·laboració de les gents en la construcció, va permetre parlar de la primera església dedicada a la Verge de Lord. Poc després es deuria construir una casa, doncs ve citada a l’esmentada venda del 989.
L’increment en els segles següents a la devoció a la Verge Bruna de Lord es veu reflectit en les donacions i beneficis que consten en registre. Cases i terrenys adjacents passen, com a donació, a ser propietats del Santuari.
També l’afluència de devots i pelegrins deuria ser considerable, doncs al S. XIV se’ns parla que als capellans del Santuari se’ls denomina “administradors”. En aquest temps encara no existia la Diòcesi de Solsona, Lord estava sota el vast territori de la Diòcesi d’Urgell, malgrat això hi havia “capellans”, cosa que indica que la “feina” litúrgica i espiritual reclamava ser atesa per un o més clergues, i si se’ls denomina “administradors” és que també deurien tenir que fer més de quatre números.
El potencial econòmic del Santuari al S. XV sembla que era el suficientment fort com per a pensar en la construcció d’un nou temple, fóra el segon que tenia la Verge.
La seva descripció la trobem en el llibre del Sr. Coromines, ens diu: “era d’una sola nau, amb sis altars laterals, tres a cada costat. La imatge de la Mare de Déu presidia al fons de l’altar major, des d’una magnífica fornícula situada al mig del retaule. Aquest retaule contenia també deu imatges daurades i cinc quadres a l’oli amb representacions bíbliques”. Corrien temps de pau a finals del S. XV i per tant de prosperitat i se’n va beneficiar el Santuari amb nombrosos donatius.
A finals del S. XVI el Rei Felip II demana a Roma la creació d’una nova Diòcesi, la de Solsona, doncs la d’Urgell és massa vasta per a poder controlar la penetració del protestantisme en el seu Regne.
Abans, però, d’aquest fet se’n produeix un altre de notable. L’any 1587 es fa càrrec del Santuari una Comunitat de PP. Dominics.
No coneixem els motius que portaren als dominics dalt la Mola, potser servir de baluard fronterer contra l’amenaça protestant? No ho sabem, el que sí és cert que va ser un temps de benedicció pel Santuari, tant espiritual com material.
Cada dia, en el temple, es cantaven els goigs i la Salve després del St. Rosari. I les Completes, els dissabtes i vigílies de les festes de la Mare de Déu eren cantades. A més de la predicació de la paraula de Déu i regularitat de les funcions que sols una Comunitat religiosa pot donar.
En l’aspecte material es van acabar algunes capelles laterals de l’església i es van renovar part de les parets exteriors, sens oblidar la recopilació exhaustiva que van fer dels papers i documentació que fins aleshores posseïa el Santuari. Al Santuari trobem la notícia que els devots de la Verge podien seguir venerant-la en una capella pròpia a la parròquia de St. Llorenç.
Els anys passaven i la casa de la Mare seguia derruïda. Aquest dol gemegava des del fons del cor dels seus fidels que veient que els temps eren difícils i la pobresa s’estenia per tota la Comarca, no pensaven en una recuperació prompta del Santuari. Però allò que és impossible per als homes no ho és per a Déu. Vet aquí que el Sr. Esteve Monegal, persona, pel que va demostrar, de gran pietat, va posar els seus recursos econòmics, que no eren pocs, a disposició per a començar la reconstrucció del Santuari.
Calia, primer de tot, recuperar els terrenys confiscats per l’Estat, cosa que es va fer i a no poc preu! El terreny estava recuperat i els ànims dispostos, podien començar les obres del que és avui el Santuari de Lord.
El Dr. J. Coromines, contemporani d’aquests fets i molt probable testimoni ocular, ens narra en unes pàgines emotives com i quin relleu va tenir la festa de la col·locació de la primera pedra del nou Santuari. Cal llegir-les amb la devoció que van ser escrites per fer-se idea de la rellevància del moment, amb presència de les autoritats civils i religioses i amb una impressionant participació de tots els pobles de la Comarca. Era el 19 d’agost de 1867.
L’arribada de la llum elèctrica al 1989 i la construcció d’una canonada per a la conducció d’aigua corrent al 1999, van aconseguir fer arribar al Santuari als temps moderns.
La construcció d’una residència per a religioses i un nou edifici amb quadra per al bestiar i un paller i taller a sobre d’aquesta planta coronen les edificacions realitzades en aquests darrers anys d’història del Santuari.
A l’any 2007 es comença l’obra més important de restauració dels edificis del Santuari: fer la teulada nova i habilitar la segona planta de la Casa-Residència amb unes habitacions i instal·lacions com per poder-hi allotjar possibles visitants, el que avui en dia s’ha convertit en l’Hostatgeria Religiosa de Lord.
L’any 2011, just 40 anys després de l’arribada del P. Jordana al Santuari, es va escometre la restauració de l’Església. Es van refer els quasi 600 m2 de la teulada, es van consolidar els contraforts de l’església i dintre del temple es van repicar parets, reforçar els arcs de la nau principal, es van col·locar sis noves vidrieres a les naus laterals del temple, es va fer nova la instal·lació elèctrica, es va reparar la roseta del cor i es va pintar tota l’església.
Per tots aquests beneficis i benediccions que la Verge ha atorgat al seu Santuari al llarg d’aquests anys, en volem donar gràcies i convidar a qui ho llegeixi a que també ho faci. Que Ella segueixi vetllant i beneint aquestes terres des de la seva talaia de Lord.
Unes quantes fotos de la Vall de Lord:
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Prement sobre la imatge podeu accedir al track de l’itinerari proposat:
