Per acabar el mes de novembre, proposem una ruta curta però molt exigent per la verticalitat de bona part del seu recorregut, en què, de vegades, caldrà fer ús de les mans per ajudar-se amb més seguretat. A continuació podeu veure l’anunci de la sortida:
La regió dels Ecos és pràcticament la part central de la muntanya de Montserrat. Aquesta regió s’estén, per la part nord, des del coll de Port fins a les regió de les Talaies. En aquesta vessant nord la regió dels Ecos presenta unes grans roques que s’integren en la gran muralla que és la cara nord de Montserrat. El límit nord s’ha fixat en la carretera BP-1103. Per la part sud aquesta regió va presentat diverses cadenes que s’allargassen fins la gran plana que s’exten des de Collbató al Bruc. En aquest vessant destaquen entre altres turons, roques o serrats com el Montgròs, el serrats de la Palomera, del Faraó, el Cabrit o les Saleres.
Regió dels Ecos
Regió dels Ecos
VIII. Comes
Aquesta secció està limitada en la part nord per la carretera BP-1103 des de la creu del Regató fins el torrent de l’Hort del Malany. El límit est està format per part d’aquest torrent i un camí que delimita aquesta secció amb la veïna dels Ecos fins la cruïlla amb el camí que uneix al coll de Port amb el Montgròs. La part sud segueix aquest camí fins el coll de Port i la canal de les Aligues estableix el límit oest. A diferència del proposat per Josep Barberà i Sauqué en el seu llibre “Montserrat pam a pam” totes les agulles que queden per sota del camí de coll de Port al Montgròs s’han incorporat a la secció dels Naps.
IX. Naps
Aquesta secció compren una zona del massís situada al damunt de la cova de l’Arcada i per sota del Cabrit. Compren la serra de les Saleres i la part al del serrat del Cabrit. Aquest separa els torrents de la coma dels Naps de Dalt i el torrent de la coma dels Naps de Baix. El camí de coll de Port al Montgròs limita la part nord de la secció; la coma dels Naps de Baix limita per l’est. El límit sud és una línia imaginària que uneix el torrent dels Naps de Baix amb el torren dels Naps de Dalt. El seu límit oest està format per part del torrent de les Grutes i una línia imaginària que uneix l’anterior torrent i la Coma dels Naps de Baix. Aquesta línia segueix el curs de dos torrents que es troben a les dues vessants de l’extrem sud de la serra del Cabrit abans de les seves darreres cotes.. Per tal de donar coherència a aquesta secció s’ha desplaçat l’agulla el Cavall dels Brucs a la secció de la Roca Roja.
X. Roca Roja
És la secció que agrupa la part final del serrat del Cabrit. Compren el punt de confluència de la Coma dels Naps de Dalt i de Baix, i el Torrent de les Grutes. El seu límit nord està format per part del torrent de les Grutes i una línia imaginària que uneix l’anterior torrent i la Coma dels Naps de Baix. Aquesta línia segueix el curs de dos torrents que es troben a les dues vessants de l’extrem sud de la serra del Cabrit abans de les seves darreres cotes. El límit est pel torrent de la Coma dels Naps de Baix i per l’oest pel torrent del Clot del Tambor. La roca més rellevant d’aquesta secció és l’agulla Fina dels Naps de Baix.
XI. Palomera
Aquesta secció està al sud de la secció del Faraó. És la part on el la el massís limita amb zones conreades, o antigament conreades, del Bruc com són el camp de l’Estevet, la Fonollosa, les Planetes i la Socarrada. En aquesta secció es troba la masia de Can Jorba amb l’ermita de la Mare de Déu de la Font i els seus camps. No té agulles o roques destacades llevat de les poques que es troben a l’entorn de la zona de Can Jorba en la vessant que queda al damunt del torrent del Migda en el sector anomenat Joc de l’Oca. La secció està limitada al nord bàsicament pel camí del Cabrit i a l’est pel camí dels Francesos o del Bassal dels Gats. Al sud pel camí pista que des de la Vinya Nova mena a can Maçana i a l’oest pel camí que des del Clot del Tambor ressegueix en paral•lel el Clot del Boixar fins a trobar el camí del Cabrit sota la roca de l’Arítjol. Josep Barberà i Sauqué, en el seu llibre Montserrat pam a pam, inclogué en aquesta secció les agulles de la Benedicció i l’agulla Albert Zanini, indret emblemàtic per ser el lloc on Josep Barberà i Sauqué celebrà la cloenda de l’Operació Montserrat. Tot i aquestes indicacions d’en Josep Barberà i Sauqué creiem millor situar aquestes dues agulles en la veïna secció del Faraó.
Els dos serrats més rellevants d’aquesta secció són la Palomera i el serrat dels Tudons i els indrets més destacats són el coll de Coll del Bassal dels Gats o coll de l’Ajaguda o coll Muset (aquest darrer nom fou proposat per en Josep Barberà i Sauqué) i el característic pas de la Llastra. Hidrològicament és una zona rica en torrents: el clot del Boixar, el de l’Estevet, el de la coma d’en Pastor, la canal Roja, el del Migdia i el torrent del Bassal dels Gats. Alguns punts més dificultosos d’aquests torrents han estat equipats amb recursos artificials. De tots ells, el més conegut és el Joc de l’Oca però també hi ha el Tres en Ratlla (canal Roja) i el Clot de Boixar.
XII. Faraó
Aquesta secció, de forma força triangular, inclou bàsicament el serrat del Faraó, les dues agulles més importants són la de la Tempesta i la del Faraó. La part nord oest del Faraó està limitada pel torrent de la Coma dels Naps de Baix i per la part est l’estableix la coma dels Naps. La part sud i sud-oest està limitada pel camí del Cabrit. Per tal d’agafar sencera el serrat del Faraó, s’ha ampliat la delimitació inicial feta per en Josep Barberà i Sauqué en el seu llibre Montserrat pam a pam. Per això en s’ha inclòs en aquesta secció l’agulla la Geperuda.
XIII. Montgròs
Aquesta secció comprèn el gran turó del Montgròs i tota una colla de roques molt interessant que l’envolten, de les quals destaca per la seva singularitat els Plecs del Llibre, la Salamandra i la roca Plana dels Llamps. Al nord limita amb un tram d’un dels camins de la travessa dels Ecos i pel torrent de la Font de la Cadireta, a l’est limita amb el torrent del Migdia. Pel sud limita amb el camí del Cabrit i a l’oest pel torrent de la Coma dels Naps de Dalt.
XIV. Ecos
Aquesta secció dóna nom a tota una regió: els Ecos. El límit nord és la carretera BP-1103, a l’est limita amb la canal de la Llum i el començament del torrent del Migdia. El torrent de la font de la Cadireta limita el sud d’aquesta secció i una part del camí dels Ecos estableix el límit est. La part oest la defineix un torrent que baixa al peu del serrat on es troben les roques dels Aurons i l’Esfinx, entre altres elevacions. En aquesta secció hi ha el conjunt de roques que integren el que s’anomenen els Ecos. Es tracta d’una carena que pren la direcció nord-oest. A l’extrem oest aquesta secció té la característica roca dels Aurons.
Fotos del recorregut fetes en la sortida.
