• WIKILOC UES





  • Inscripcions activitats


  • « 12/2024 » loading...
    Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    1
    2
    3
    4
    5
    6
    7
    8
    9
    10
    11
    12
    13
    14
    15
    16
    17
    18
    19
    20
    21
    22
    23
    24
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    31
    1
    2
    3
    4
    5
Home / Muntanya / RESUM DE LA SORTIDA ALS PICS DE CULFREDA

RESUM DE LA SORTIDA ALS PICS DE CULFREDA

Resum de la sortida de cap de setmana que organitzem cada any per assolir cims de més de 3000 metres al Pirineu.

Aquest any, la nostra companya Yvette, que és una gran coneixedora del territori pirinenc, ha estat qui ha organitzat la sortida.

Dit i fet, la proposta d’aquest any consistia en fer un desplaçament a la Vall de Chistau per conèixer racons i assolir algun cim. Un grup de déu muntanyencs de l’entitat sortim per gaudir de les sorpreses i aventures que la nostra companya ens té preparades.

El dissabte arribem al poble de Saravillo i pugem per una pista de terra, molt llarga i amb un estat que ens obliga a anar poc a poc. Fem 14 kilòmetres fins a arribar al refugi lliure de Lavasar, on deixem els cotxes i iniciem un camí planer per visitar l’Ibón de Plan que està situat al circ del Cotiella. L’estany ofereix unes vistes espectaculars de l’entorn i convida a descansar i passejar per la seva vorera.

El llac es famós per la llegenda de la Bassa de la Mora. Llegenda dels ibons o llacs del Pirineu, que explica la història de l’aparició de l’esperit d’una dona musulmana, la qual suposadament es va perdre en aquestes muntanyes, fugint de les violentes lluites entre moros i cristians, quedant el seu espectre pres a l’Ibón de Plan.

Segons la llegenda, a la nit de Sant Joan emergeix sobre les aigües de l’ibón la figura d’una mora que comença a ballar alhora que es mouen serps enroscades pel seu cos adornat amb joies brillants. Tot i que no tothom ho pot veure. Només les persones bones i sense pecats gaudiran amb aquesta visió, la creença de la qual és tal que fins i tot dóna nom a l’Ibón de Plan, conegut popularment com a Bassa de la Mora.

Ara toca anar al refugi de Biadós (o Viadós) on tenim la reserva per pernoctar. Per una pista de muntanya estreta i revirada, després de 10 kilòmetres, arribem a l’aparcament del refugi. Per un corriol, en poc més de cinc minuts, accedim al refugi. Ens identifiquem, accedim a l’habitació i mentre esperem que ens cridin per sopar, contemplem les espectaculars vistes del massís del Posets. Després de sopar, i asseguts a la porta del refugi, gaudim del paisatge i de com la llum del capvespre va canviant la muntanya de colors amb els núvols que la protegeixen i donen vida.

Ens llevem el diumenge -ha plogut a la nit encara que alguns no ens n’hem adonat-, esmorzem i anem cap al lloc de la sortida, el refugi de Tabernés (o Tavernés), on ens trobem amb dos companys que han dormit a la seva furgoneta equipada. El dia és gris amb núvols que amenacen pluja -segons la previsió, el dia seria ventós però assolellat-. Comencem a caminar a la vora del riu Cinqueta de la Pez, que porta molta aigua. Creuem el riu per un pont i seguim a la seva riba, ara per l’altre costat. En un prat, on el riu planeja, un pal indicador ens mena, pel PR-HU114, cap al Puerto de la Madera. És una pujada amb un pendent sostingut però el camí és molt agradable i gaudim de les vistes de la vall. A mesura que ascendim, comença a plovisquejar i a bufar el vent. Al port el vent del sud-est ens obliga a protegir-nos darrera un abric de pedres. Trobem un grup de tres muntanyencs que venen de fer cim i ens diuen que dalt fa molt vent i hi ha molta boira. Fem un mos i, veient que sembla que clareja una mica, decidim provar sort i tirem cap amunt. El terreny és molt pedregós fins al primer cim, el Pic de Cauarère o Punta Cabalera (2902 m). Seguim per la cresta, baixant i pujant, fins a assolir el Pic de Batua o Pic de Culfreda (3034 m), el més alt dels tres pics de Culfreda. El temps sembla que millora i això ens anima a fer el segon cim -el Pic de Culfreda Central, 3031 m- i el tercer – el Pic de Culfreda Nord, 3033 m-. Hem assolit els tres Culfreda i comencem la tornada contentíssims. Ara toca desfer el camí i tornar a pujar novament el segon i primer Culfreda -és com fer dos tres mil més d’una tirada-, passar pel cim de Cauarère, el Puerto de la Madera i iniciar la llarga baixada fins al refugi de Tebernės.

Aquest sortida ha estat una experiència molt enriquidora, ja que la majoria no coneixíem la Vall de Chistau, que ens ha enamorat.

Prement sobre la imatge podeu accedir al l’àlbum de fotos de la sortida:

Prement sobre la imatge podeu accedir al track de dissabte…

… i al de diumenge: