• WIKILOC UES





  • Inscripcions activitats


  • « 12/2024 » loading...
    Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    1
    2
    3
    4
    5
    6
    7
    8
    9
    10
    11
    12
    13
    14
    15
    16
    17
    18
    19
    20
    21
    22
    23
    24
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    31
    1
    2
    3
    4
    5
Home / Notícies / RESUM XERRADA 75 ANYS DE L’EDITORIAL ALPINA

RESUM XERRADA 75 ANYS DE L’EDITORIAL ALPINA

Seguint amb el cicle de Xerrades obertes sobre Apps de meteorologia, orientació, muntanya i altres temes informàtics, corresponents al segon trimestre de l’any 2021, el passat 18 de maig va tenir lloc la xerrada 75 ANYS DE L’EDITORIAL ALPINA a càrrec del director tècnic de l’Editorial Alpina Josep M. Musach.

48 participants van seguir les explicacions del Josep M. Musach que, al llarg de quasi 80 minuts, va explicar perquè, avui dia, són necessaris els mapes en paper, va fer una descripció acurada del procés d’edició dels mapes i va respondre a les nombroses preguntes dels assistents. Tot seguit farem un petit resum de la xerrada:

  1. Va començar per convèncer a l’audiència de la necessitat de mantenir els mapes en paper en un entorn molt tecnològic i on els gps s’han convertit en eines imprescindibles per els excursionistes. Des del punt de vista de l’editorial, els mapes digitals han de ser un complement de la cartografia en paper.
  2. Tot seguit va enumerar les cinc raons per les quals encara són necessaris els mapes en paper:
    1. Orientació.
    2. Especialització i personalització.
    3. Planificació i seguretat.
    4. Magnetisme.
    5. Transcendència i memòria.
  3. La segona part de la xerrada la va dedicar a descriure el procés d’edició d’un mapa de l’Editorial Alpina:
    1. El procés comença amb la fase anomenada Jerarquització en la qual es decideix com es representarà la xarxa de camins.
    2. Continua amb la cerca de fonts d’informació a partir d’una base cartogràfica. Es fa ús de fotos aèries, wikiloc, aficionats, i moltes altres fonts.
    3. La revisió del mapa es completa amb el treball de camp, imprescindible per validar la xarxa de camins representats en el mapa.
    4. Els mapes han de contenir una simbologia que ajudi a entendre els diversos elements que el formen: camins, edificacions, accidents geogràfics, punts d’interès,…
    5. L’estètica visual ha evolucionat al llarg d’aquests 75 anys d’història. Passant d’una coloració bassada en l’altimetria fins l’actual en la que es té en compte els usos del sòl.
    6. L’estètica visual ha evolucionat tal com es pot comprovar amb mapes de diverses edicions.
    7. El disseny i la maquetació és el pas següent en el procés d’edició dels mapes Alpina.
    8. Segueix amb el procés de preimpressió i impressió en el qual es comprova la qualitat del mapa final. Un petit error en aquest procés pot obligar a rebutjar tota una tirada de mapes.
    9. Una altra fase important i que no es coneix gaire, és el procés de plegat dels mapes. Procés que ha de garantir la facilitat de consulta i manteniment dels mapes. Antigament es plegaven a mà.
    10. El darrer pas és la distribució que es fa, principalment, en llibreries i centres especialitzats en excursionisme i muntanya.
  4. Per acabar l’exposició, va mostrar una taula on es pot veure l’evolució de les diferents edicions dels mapes Alpina, des de 1946 fins l’actualitat.
  5. Després de 75 anys, l’univers Alpina ofereix mapes, guies, llibres i molt més.

Les nombroses preguntes del públic, i que en Josep M. va respondre, van ajudar a aclarir alguns punts de la xerrada:

  • El nombre d’exemplars de cada edició ha variat amb el anys. Passant d’un màxim de 8000 exemplars als entre 2000 i 3000 actuals.
  • De moment, l’editorial no es planteja l’edició de mapes d’altres zones d’Europa com els Alps. Les bases cartogràfiques són cares i això no els permet abordar aquests mapes.
  • Dintre de Catalunya hi ha zones amb poca cobertura dels mapes Alpina. Tarragona és una d’elles. Estan mirant de millorar-ho encara que, en el cas concret de Tarragona, els mapes Piolet en són competidors.
  • Ja està disponible el mapa de la Vall d’Àneu. Una zona que fins ara no havia estat coberta per l’editorial però que tenia molta demanda pels excursionistes.
  • Les bases cartogràfiques també han evolucionat. Al principi es partia de mapes de diverses fonts -exercit, diputació, obres hidràuliques,…-, que es copiaven a mà. Actualment, les bases cartogràfiques digitals de l’IGN i de l’ICGC són la base dels nous mapes.
  • L’adreça de mail alpina@editorialalpina.com es pot fer servir per comunicar-se amb l’editorial i per comunicar qualsevol error o fer suggeriments.
  • Els mapes que es poden considerar “estrella” de l’editorial són, en l’actualitat, la vall d’Ordesa i la Serra de Tramuntana.
  • Les imatges aèries, les ortofotos, s’han convertit en un element essencial per validar les dades dels mapes. Per sort, avui dia hi ha diverses fonts -google maps, ortofotos ICGC,…- d’imatges aèries per poder consultar.
  • L’escala utilitzada en la majoria de mapes és la 1:25000. Aquesta elecció depèn de la base cartogràfica. Inicialment, les bases eren d’escala 1:50000 i s’havia de fer la conversió manual a escala 1:25000. Actualment ja hi ha bases cartogràfiques a escala 1:25000.
  • Darrerament hi ha hagut un enfrontament entre l’editorial i la Conselleria de Medi Ambient del govern Balear per la cartografia de les zones d’exclusió de la Serra de Tramuntana. S’han iniciat converses amb la Conselleria per solucionar el problema.
  • Com a curiositat, va confirmar que, en les primeres edicions, s’utilitzava com a meridià de referència el que passava per Madrid ja que així ho feia la base cartogràfica. Actualment, però, ja s’utilitza com a referència el meridià de Greenwich.
  • També es va fer una pregunta sobre el mapa del Baix Empordà que està prevista la seva edició per l’any que ve o d’aquí dos anys.
  • La darrera pregunta va fer referència a la manca de mapes de la zona nord del Pirineu, en territori francès. L’objectiu de l’editorial és millorar aquesta mancança a mesura que IGN francès faciliti les bases cartogràfiques.