• WIKILOC UES





  • Inscripcions activitats


  • « 12/2024 » loading...
    Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    1
    2
    3
    4
    5
    6
    7
    8
    9
    10
    11
    12
    13
    14
    15
    16
    17
    18
    19
    20
    21
    22
    23
    24
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    31
    1
    2
    3
    4
    5
Home / Notícies / Resum Xerrada Introducció als conceptes bàsics de la societat digital

Resum Xerrada Introducció als conceptes bàsics de la societat digital

En la segona sessió del cicle de Xerrades obertes sobre temes de muntanya i tecnologies aplicables a muntanya (Mountain Open Talks), corresponent al 2n trimestre de 2022, vam comptar amb la col·laboració especial del divulgador de la cultura digital en Genís Roca que, el dia 3 de maig, ens va oferir la xerrada que porta per títol Introducció als conceptes bàsics de la nova societat digital.

En aquesta xerrada hi va haver una audiència màxima de 40 participants que van seguir les explicacions del Genís Roca. Us recomanem que mireu el vídeo de la xerrada que trobareu al final de la pàgina i que estarà disponible al canal de YouTube de la UES els propers 15 dies.

Tot seguit fem un petit resum de la xerrada:

  1. En Genís va començar la seva exposició repassant l’evolució de la tecnologia digital des dels anys 80 del segle passat fins l’actualitat. Als anys 80 la tecnologia digital estava present a les empreses i a les universitats. Era un model anomenat client-servidor pel qual hi havia uns clients que es comunicaven amb un ordinador central. Als anys 90 apareix la informàtica personal i es popularitza els ordinadors a les llars però encara sense cap comunicació entre ells. No és fins a principis dels anys 2000, amb la popularització d’internet, que es comença la intercomunicació entre els sistemes digitals i, a partir del 2010, amb la popularització dels telèfons mòbils intel·ligents es produeix un salt qualitatiu en la manera com interactuem amb la tecnologia. Apareixen nous serveis i ens comuniquem principalment per les xarxes socials.
  2. A continuació es pregunta, cap on anem? I desvetlla algunes innovacions i canvis socials que vindran els propers anys, no exempts de riscos però que no podrem evitar. Posa com a exemple, el cas d’una televisió (TV3, TVE,…) utilitzaven les enquestes d’opinió per decidir la seva programació. Les opinions, però, no sempre eren fiables. La majoria dels enquestats blanquejaven les seves opinions. Per exemple, dient que només veien documentals de la naturalesa i notícies. Ara ja no fan enquestes. Utilitzen les dades de connexió dels usuaris per crear un perfil d’espectador i decidir la seva programació.
  3. D’aquesta manera, s’està canviant la internet de les dades per la internet de les coses. Cada vegada hi ha més dispositius connectat a internet en les llars. Telèfons, ordinadors, tauletes, televisors, aparells domèstics,… Tots aquests aparells subministren dades que poden servir per oferir nous serveis adaptats a les necessitats dels usuaris.
  4. Un dels camps en el que hi haurà més canvis serà en l’àrea de la salut. Actualment anem al metge quan tenim una malaltia. En el futur tendirem cap a una medicina proactiva en la qual les nostres dades podran ajudar a prevenir malalties. Va posar l’exemple d’algú que tingui antecedents de malaltia coronària i que podrà rebre informació sobre la possibilitat de que tingui un nou atac de cor.
  5. Un altre tema que va abordar va ser el de la tecnologia Blockchain, Tokens i NFT. Darrera aquests noms s’amaga tot un conjunt de noves tecnologies que permetran la identificació de tots tipus de tangibles i intangibles. Actualment, els ben tangibles es poden identificar mitjançant alguna “matrícula”, com es fa amb el cotxes que la matrícula s’associa al seu número de bastidor i, d’aquesta manera, identifica el propietari. Això sí, necessitem tota una xarxa de registres i notaris per assegurar la identitat del propietari. Amb els intangibles, cançons, llibres digitals, obres d’art digital,… això no és tant fàcil. Còpies d’una litografia de Picasso o Dalí estan numerades però no podem afirmar que no hi hagin més còpies, ni qui és el propietari de cada còpia sinó tenim un registre o un notari que ho certifiqui. Amb aquesta tecnologia serà possible certificar la propietat dels bens, tant tangibles com intangibles, fer-ne parts per compartir entre usuaris.
  6. També va tractar el tema de la identitat digital i els drets de les persones. Va posar l’exemple de un vol d’avió amb retard. Actualment, la companyia aèrea té un sistema d’indemnització que passa per què l’usuari faci una reclamació. En el futur, amb l’adquisició del bitllet d’avió, la companyia tindrà tota la informació sobre el vol i el passatger, i podrà fer front a les indemnitzacions sense necessitat d’esperar a les reclamacions. També va posar l’exemple de les eleccions d’alcaldes o la participació ciutadana. Ara només és possible participar en la ciutat de residència encara que treballis en una altra ciutat o tinguis bens en un altre localitat. En el futur serà possible la participació ciutadana a partir d’una identitat digital.
  7. Totes aquestes innovacions plantegen problemes d’intromissió en la privacitat, en la seguretat de les dades,… Davant d’aquests problemes hi ha dues tendències extremes de protecció de dades: la dels USA que defensen que sigui el mercat que reguli aquesta protecció, i la de Xina que defensa la intervenció absoluta de l’estat. Entre aquests dos extrems, hi la posició d’Europa que defensa que la protecció de dades depengui dels ciutadans. De fet, la Unió Europea és la organització que té unes lleis de protecció de dades més avançades. Depèn, doncs, dels ciutadans que aquestes tendències en la protecció dels consumidors no responguin a interessos només de les corporacions o dels estats. Ho va comparar amb els drets dels treballadors a principis de la revolució industrial, amb l’aparició dels sindicats i les lleis de protecció dels treballadors.
  8. En el torn de preguntes va aprofundir en el tema de les criptomonedes. Una criptomoneda és una moneda digital que varia el seu valor, igual que la resta de monedes, segons l’oferta i la demanda del mercat. Les monedes clàssiques estan regulades pels estats però el seu valor no està tant garantit com quan les monedes tenien el seu equivalent en or. Les criptomonedes no estan regulades per cap banc ni entitat estatal. Només depenen de la confiança dels usuaris. La seva opinió és que cal esperar uns anys per veure com evolucionen les criptomonedes i que és millor no aventurar-se en aquest camp tecnològic ja que la volatilitat és molt gran.

En l’enllaç següent podeu seguir tota la xerrada al canal de la UES a YouTube: