Avui hem gaudit de una sortida espectacular per la Serra del Cadí acompanyats i guiats per la nostra companya i amiga Montse Lanau que viu i estima aquests llocs tant bonics. Després de trobar-nos amb ella al poble de Toloriu ens hem dirigit al Querforadat, un poble amb molta història i bellesa. Aparcats al final del poble, en un espai habilitat i equipats, hem començat la caminada vers la Serra del Cadí. Aprofitem les parades per fer explicacions sobre la història i referències geològiques de la zona. Fem una aturada a prop d’unes restes volcàniques i la Montse ens fa unes explicacions sobre els llocs, els minerals i el context històric i els canvis que han configurat el paisatge de la zona, tot molt interessant. Continuem pujant per un sender ben senyalitzat amb marques grogues fins a apropar-nos a la serra del Cadí, podem veure i contemplar les cares nord carregades de neu que fan un paisatge increïble, destaca la canal Baridana, es un llocs que justifica una bona parada.
Continuem la ruta tot dirigint-nos al poble de Cava, un altre poble increïble i preciós a la falda del Cadi, podem divisar pobles com Ansovell i també les muntanyes de la Cerdanya. Deixem el poble de Cava per dirigir-nos cap al Coll de Cristià on prenem la bona decisió d’allargar la sortida i pujar al Tossal de Badés que, a part de ser un cent cims, té unes vistes espectaculars a 360 graus, molt recomanable aquest lloc, moltes fotos i debat de reconeixement dels llocs que es poden divisar des d’aquesta magnífica atalaia. També cal destacar unes restes d’un castell i lloc de defensa, es creu que des de aquest punt hi havia una línia de vigilància i protecció de la zona. Desfem el camí i tornem al Coll Cristià i ràpidament arribem al Querforadat per visitar el castell i poble. Una ruta increible per conèixer aquests llocs tan bonics, gràcies Montse Lanau.
EL QUERFORADAT
El Querforadat és una entitat de població del municipi de Cava, a la comarca de l’Alt Urgell. Històricament pertanyia al Baridà (comarca natural).
Un quer (mot d’origen preromà) és una penya. Sobre la gran roca que presideix el poble hi havia el castell. Segons la llegenda, un forat comunicava el castell amb el riu i permetia esquivar els setges. Els habitants ensenyaven cada dia truites fresques per desanimar els assetjadors. De totes maneres, la dita popular assegura que “al Quer, el forat tothom se’l té”. Es creu que aquest passadís fou utilitzat com a via d’escapament en temps de setge, i també per amagar famílies càtares davant les inspeccions dels vigolers de la Inquisició.
Les vermelloses teules àrabs de les cases del poble contrasten amb la intensa verdor de la flora que l’envolta i el blau metal·litzat de la pissarra. Al centre del reduït nucli urbà s’alça tímidament l’església parroquial, dedicada a Sant Genís, a la façana de la qual, sobre el modest portal d’accés, veiem privada la creu de les Vuit Beatituds, la més sagrada dels templers, única referència que hom té de l’orde en aquest lloc, perquè, amb tota seguretat, els documents que ho confirmarien van ser cremats o destruïts durant els segles moderns per esborrar les petjades de la història.
És molt possible que els cavallers templers en aquest lloc protegissin els col·lectius càtars que transitaren per aquests apartats barrancs i valls per posar fora de perill les seves vides. Els cims del Cadí, entre les quals la Torreta de Cadí i el poderós Pedraforca (de 2.561 i 2.497 metres, respectivament), es contemplen des del Querforadat, i s’albiren a la llunyania els perillosos passos de muntanya que els Bons Homes van haver de salvar en el seu agònic èxode.
SITUACIÓ
El castell del Quer estava ubicat dalt de les penyes de la banda nord de l’actual nucli, dominant la riba esquerra del riu Naval.
En aquest roquerar s’hi concentraven antigament la totalitat de les cases del poble.
CONTEXT HISTÒRIC
El lloc està documentat el 1004, i el castell, el 1109. No obstant, tot i que el topònim Querforadat apareix documentat des de començaments del segle XI segons la forma Cher Foradado, i que fins fa poc s’havia identificat aquest topònim amb el nucli del Querforadat del municipi de Cava, estudis recents demostren que el topònim del segle XI no feia referència a aquesta població sinó a un castell situat a l’Alt Berguedà i, per tant, tots aquells esments d’un Cher Foradat medieval no estan vinculats a l’esmentada població de l’Alt Urgell.
A l’Edat Mitjana aquest lloc pertanyia, juntament amb Ansovell, als senyors d’Aragall. No serà fins al segle XVI quan l’actual Querforadat començarà a ser conegut per aquest nom. Fins aleshores era anomenat, simplement, el Quer.
DESCRIPCIÓ
Del castell en resta algun llenç de mur de notables dimensions fet amb pedres de mida mitjana, una torre que gairebé no es veu en quedar adossada a cal Moliner, uns d’arcs de considerables proporcions que es podrien datar de finals del segle XIV i que sostenen el carrer de la Volta – sobre el qual hi ha les cases de cal Peritxes i cal Tuixén – i les restes d’una altra torre en ruïnes a la part est d’aquest carrer i que s’havia usat com a paller.”
Podeu clicar sobre la imatge per veure un resum de fotografies de la sortida.
Podeu clicar sobre la imatge per veure el recorregut de la ruta.
