Segon repte aconseguit!!
De nou hem aconseguit un repte. En aquesta ocasió hem aconseguit pujar als tres turons: el Pujol Blanc, el turó de Can Camps i el turó de Mataric. Qui ha volgut també ha pogut visitar l’ermita de Sant Feliuet. A més, hem participat en la cerca d’un geoamagatall.
A continuació podeu veure un resum de les fotos que ens heu fet arribar:
Serra de Galliners
La Serra de Galliners és una serra a cavall dels municipis de Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Sant Cugat a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 315,8 metres (el Pujol Blanc). Està situada al mig de la depressió del Vallès, parteix la plana vallessana en dos i delimita les conques de Besòs (A llevant) i la del Llobregat (a ponent). És un corredor biològic entre la Serralada Litoral i la Prelitoral. Aquest espai és un dels últims espais forestals de la plana del Vallès. Encara es pot trobar una rica fauna que degut a les activitats humanes que s’hi desenvolupen (accessos motoritzats, caça, activitats esportives ) passa sovint desapercebuda. La vegetació típica de la serra és la del bosc mediterrani, com l’alzinar dominat per l’alzina acompanyada per l’aladern i l’arboç i les pinedes de pi blanc o pi pinyer. Algunes de les elevacions més destacades són el turó de Can Camps (286 metres) i el turó de Mataric (281 metres).
Sant Feliuet
Sant Feliuet de Vilamilans és un petit temple, exemple d’art preromànic, la data del qual es desconeix, tot i que els primers documents que parlen d’aquesta església daten de finals del segle x. Es tracta d’una ermita d’una sola nau, amb planta de creu llatina i tres absis, la qual ha viscut diverses modificacions i reformes al llarg del temps. El seu interior acull una ara paleocristiana de marbre amb inscripcions en llatí que permeten datar la seva construcció entre els segles IV i V. Van ser descobertes el 1949 quan durant la restauració es va baixar el nivell del sòl. Actualment és de propietat particular. Fins a 1428 va ser una parròquia que depenia del Monestir de Sant Cugat. El nom de Vilamilans sembla derivar d’un Villa Aemilianus. (Viquipedia).