Resum de la xerrada La mesura del metre, patró base del sistema mètric decimal

Iniciem un nou cicle de Xerrades obertes sobre temes de muntanya i tecnologies aplicables a la muntanya (Mountain Open Talks), corresponent al segon trimestre del 2025, comptant amb la col·laboració del Josep Maria Cors, de la Societat Catalana de Matemàtiques, que ens va oferir la xerrada que porta per títol La mesura del metre, patró base del sistema mètric decimal.

Després de la presentació a càrrec del nostre company Francesc Garcia, en Josep Maria Cors va començar la seva intervenció presentant la placa commemorativa que recorda als científics catalans que van col·laborar en mesurar el meridià que va de Dunkerke a Barcelona, i que es pot veure al cap de munt del Puig Rodó, prop de L’Estany, a la comarca del Moianès.

• L’interès per mesurar grans distàncies ha estat una constant des de l’edat mitjana. Un quadre de l’escola flamenca mostra els nombrosos utensilis utilitzats per fer mesures. Eratòstenes, a Egipte, ja va fer càlculs aprofitant l’ombre d’un obelisc, per mesurar la circumferència de la terra. En particular, demostrava que la terra era rodona.
• Abans d’establir el sistema mètric decimal com a sistema internacional de mesures, hi havia diversos tipus de mesures. Cada país tenia el seu i, dintre de cada país, cada mesura podia tenir una llargada diferent. Per exemple, les canes, els peus de rei, els pams, les yardes… Els 6 peus de Burgos és la mesura utilitzada per l’ampla de via espanyola.
• L’any 1790, l’Assemblea Nacional Francesa encarrega a l’Acadèmia de Ciències la reforma del sistema de mesures. L’Acadèmia proposa tres tipus de mesures: la longitud d’un pèndol que batés segons a 45 graus de latitud, la quarta part de l’equador, o la quarta part d’un meridià. Es decideixen per la tercera opció i defineixen el metre com la deumilionèsima part de la quarta part d’un meridià. Així decideixen calcular la distància del meridià de Dunkerke a Barcelona perquè també passa per Paris.
• L’Acadèmia encarrega a Jean Baptiste Joseph Delambre la mesura del meridià des de Dunkerke a Rodés, i a Pierre-François André Méchain la mesura des de Rodés a Barcelona. La tècnica utilitzada és la triangulació ja que coneixent dos angles i un costat es pot calcular els altres costats del triangle. Finalment, projectant el triangle sobre el meridià podem calcular la distància.
• Entre 1792 i 1794 hi ha haver la primera expedició per mesurar el meridià de Dunkerke a Barcelona utilitzant com a base la toesa, una mesura equivalent a 1,949 m. Es va dissenyar una triangulació que unia cims en el recorregut triat. En una memòria publicada el 1806 es pot veure la cadena de triangles utilitzats en la mesura.
• L’1 d’agost de 1793 s’estableix l’estructura del sistema mètric en base 10 i s’adopta un metre provisional. Nombroses guerres i reticències dels estats van impedir l’adopció del nou sistema. El 1799 Napoleó signa l’adopció del metre com a mesura de longitud. En Méchain no està del tot convençut de la mesura feta i decideix una nova expedició entre 1802 i 1804 per continuar la mesura del meridià fins a les illes Balears. Per arribar a les illes cal mesurar la distància de grans triangles i, després de la mort de Méchain el 1804, es fa un nova expedició entre el 1806 i el 1808, dirigida per F. Aragó que conclou la mesura del meridià. Amb el nou càlcul, la longitud del meridià és 60 toeses més gran que la calculada anteriorment, però no es va modificar el metre.
• El 1849 s’adopta el sistema mètric decimal a Espanya i el 20 de maig de 1875 se signa la convenció del metre amb la creació de la Oficina Internacional de Peses i Mesures. Per això cada 20 de maig se celebra el dia mundial de la Metrologia.
• En Josep Maria va acabar la seva intervenció recordant que Barcelona té un monument dedicat a la mesura del meridià a la plaça de les Glòries. També va acabar amb una famosa endevinalla en la que es pregunta pel color d’un ós perseguit per un caçador.

En l’enllaç següent podeu seguir tota la xerrada al canal de la UES a YouTube: