Resum de la xerrada Mallory contra Norton

Seguint amb el cicle de Xerrades obertes sobre temes de muntanya i tecnologies aplicables a la muntanya (Mountain Open Talks), corresponent al quart trimestre del 2024, vam comptar amb la col·laboració d’en David Martí, periodista i escriptor, que ens van oferir la xerrada que porta per títol Mallory contra Norton.

• Després de la presentació a càrrec del nostre company Àngel Artigas, en David Martí ens va oferir una molt interessant xerrada sobre les difícils relacions entre George Mallory i Edward Norton, cap de l’expedició a l’Everest el 2024 i que va portar al misteri sobre si Mallory i Irvine van assolir el cim de l’Everest.
• L’expedició de 1924 va ser la tercera en la que va participar George Mallory. La primera, el 1921, des del Tibet ja que l’accés al Nepal està prohibit, va ser principalment d’exploració ja que encara no hi havia mapes de la zona. El 1922 ja van intentar escalar la muntanya però les condicions no eren les més adequades i van haver de desistir en aquest intent.
• El 1924, amb la contractació de 150 tibetans, que incloïen dones i nens, van establir el camp base a 5500 m. Cal tenir present que les condicions dels portadors eren molt dures. Dormien a la intempèrie i les dones podien arribar a carregar 18 kg a més dels seus fills petits. Els alpinistes tenien millors condicions però ni la tecnologia ni els mitjans no eren comparables amb els moderns.
• L’objectiu de la xerrada no era sobre l’expedició i sobre el misteri de si Mallory i Irvine van assolir el cim. L’objectiu era explicar les difícils relacions entre Mallory i Norton que van portar al fatal desenllaç. De fet, Mallory va atacar el cim sense que Norton ho sabés.
• A l’abril ja havien establert el camp base amb la intenció de començar els atacs a partir del 17 de maig, ja que estava previst que el monsó arribés a partir de l’1 de juny. Van establir el camp IV prop del coll Nord amb mal temps. El 24 de maig, Mallory i Norton han de rescatar 4 xerpes.
• El 26 de maig, Norton reuneix l’expedició al camp I per establir l’estratègia d’atac al cim. Norton proposa fer dues cordades de 4 alpinistes, sense oxigen, i equipar els camps V i VI. Mallory no està d’acord amb aquesta estratègia ja que considera que amb la utilització de l’oxigen hi ha més possibilitats d’assolir el cim.
• L’1 de juny Mallory arriba al camp V, passen la nit i el dia 2, Mallory i Bruce baixen cap el camp III mentre Norton i Somervell pugen al camp V. La intenció de Mallory és arribar al camp III amb Irvine i Bruce per carregar l’oxigen sense coneixement de Norton.
• El 3 de juny, Norton puja fins al camp VI acompanyat de Somervell. El dia 4 les condicions físiques de Somervell no són les adequades per assolir el cim i Norton decideix continuar sol, assolint un nou record d’altitud sense oxigen però sense arribar al cim. Norton i Somervell tornen al camp IV mentre Norton i Bruce també arriben al camp IV.
• El 6 de juny, Mallory i Irvine arriben al camp V mentre Norton baixa al camp III. Mallory segueix fins al camp VI. El 8 de juny Mallory i Irvine ataquen el cim. Odell, que ha pujat al camp VI, veu els dos alpinistes prop del cim per última vegada per sobre del segon resalt. La boira no li permet veure’ls més amunt. El dubte serà sempre saber si van arribar al cim. Les diverses troballes no permeten concloure si van arribar al cim. L’elecció de Irvine per acompanyar a Mallory no es deu a la seva capacitat física si no pel seu coneixement del mecanisme de les bombones d’oxigen.
• Odell assegura, en un primer moment, que havien superat el segon esglaó. Posteriorment es desdiu i assegura que no pot afirmar que ho hagin fet. El 1986, en una entrevista a la BBC, Odell va reconèixer que havia tingut pressions per canviar la seva versió i que efectivament va veure al Mallory i Irvine al peu de la piràmide del cim de l’Everest.
• Les diferències entre Mallory i Norton sembla que provenen del desig de Mallory d’arribar al cim amb oxigen davant de l’objectiu de Norton que era assolir un record d’altitud sense oxigen. En aquells anys, els records d’altitud eren importants i Norton va conservar el seu record d’altitud sense oxigen fins al anys 70 quan Reinhold Messner va assolir el cim de l’Everest sense oxigen. Sembla que aquest podria ser el principal motiu pel que Norton va presionar a Odell perquè canviés la seva versió sobre on havia vist Mallory i Irvine.