Seguint amb el cicle de Xerrades obertes sobre temes de muntanya i tecnologies aplicables a la muntanya (Mountain Open Talks), corresponent al quart trimestre del 2024, vam comptar amb la col·laboració d’en Òscar Argudo, membre del comitè dels 100 cims de la FEEC i estudiós de les prominències dels cims, que ens van oferir la xerrada que porta per títol Tots els cims de Catalunya.

• Després de la presentació per part del nostre company Àngel Artigas, l’Òscar va començar la seva intervenció explicant els motius que el van dur, a ell i al seu company Toni Braza, a iniciar aquest projecte. L’objectiu inicial era conèixer el territori i identificar els cims més destacats que es poden veure des d’un lloc determinat.
• Així van començar per revisar les llistes de cims que s’han publicat: els 100 cims de la FEEC, que ja són 522, llistes de cims emblemàtics de l’ICGC, sostres comarcals, els 2000 de Catalunya, el Nomenclàtor, totes aquestes llistes només abasten una petita part dels cims de Catalunya i només aquells que tenen un nom.
• Primer de tot cal preguntar-se, què és un cim? La resposta pot ser molt variada. Actualment es fa servir el concepte de prominència per definir el què és un cim. Les primeres definicions del què és un cim es troben en el llibre del Juan Buyse, Los tres miles del Pirineo, on definia quan una elevació era un cim. Posava tres condicions encara que les dues primeres no es poden considerar necessàries. En canvi, la tercera ja definia la prominència com una elevació d’almenys 10 m. Cal destacar que anteriorment ja s’havia utilitzat aquest concepte de prominència de 10 m per en Henri Baudrimont.
• Hi ha diverses llistes de pics ordenades per prominències, com són les de Gran Bretanya (rhsoc) i la llista que manté el projecte Peakbagger (Peakbagger). Amb aquests criteris podem calcular les prominències d’alguns cims tal com apareixen a la foto de la dreta.
• La prominència es pot definir com la diferència d’alçària entre el cim i el coll fins a on és obligatori baixar per poder seguir fins a un cim més alt. Per exemple, per calcular la prominència del Pic de Bastiments hauríem de cercar el coll més baix i el cim més alt des d’on es pot accedir des de Bastiments. En aquest cas el cim seria el Puigmal i el coll seria el de Finestrelles. La prominència del Bastiments seria 2881,3 m – 2604,9 m = 276,4 m.
• Amb dades d’elevació de l’ICGC van calcular les prominències dels cims de Catalunya. Van revisar 7300 cims, dels quals 6365 amb més de 30 m de prominència. El resultat és una llista de cims encapçalada pel Puigmal amb 1332,9 m de prominència, seguit per la Pica d’Estats i el Turó de l’Home. Tota la informació que han obtingut la podeu consultar a la seva web 1001cims.cat
• Una vegada acabat el projecte al 2018 es van plantejar començar per fer el mateix amb els Pirineus. També hi ha un projecte endegat per fer el mateix a tota la península ibèrica i hi ha projectes semblants per calcular prominències dels principals cims de la terra i, també, per calcular prominències a la lluna a partir de les dades d’elevació de la NASA.
• Per acabar ens va suggerir consultar la web de Peakbaggers on podrem trobar llistes de cims per “col·leccionar”.
• Si voleu saber més coses sobre les prominències i el projecte de l’Òscar i el Toni, podeu llegir l’interessant article que hi ha a la seva web Article.

En l’enllaç següent podeu seguir tota la xerrada al canal de la UES a YouTube: