A tota la serralada Pirinenca només hi ha una vall on es troba el mític Aneto, el monarca del Pirineu, i on s’acumulen la majoria dels tresmils i, no és altra, que la Vall de Benasc. Situada al centre del parc natural del Posets-Maladeta, és un paratge que tot muntanyenc ha de visitar. Companys aprofiteu aquest cap de setmana per recórrer un territori que compta amb els paisatges i accidents geològics més impactants del Pirineu. Pujarem al Tuc de Molières -3.010 m-, el tresmil més oriental del massís. Aquesta situació el converteix en el millor mirador de la totalitat del Massís de la Maladeta. El seu fàcil ascens i gran vista panoràmica, fan d’ell un dels tres mil d’obligada ascensió. El dissabte, abans de pujar al refugi de la Renclusa, anirem als Ibons de Villamuerta, que són molt a prop de la Basurta, per dinar i passar el dia. L’Ibón Alt de Villamuerta és un veritable espectacle, perquè si les aigües estan quietes, és l’únic llac on es reflecteix l’Aneto i la seva glacera. Pujarem al refugi passant pel Forau, la Cascada i el Plan d’Aigualluts, tots ells, indrets d’obligada visita.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
IMPORTANT: El refugi de la Renclusa no admetrà a ningú que no mostri el DNI o passaport. Portar també la llicència federativa. El refugi subministrarà mantes i coixí, però s’ha de portar sac de llençol. Portar sabatilles, si no, s’hauran d’adquirir a recepció. Hi ha wifi i per les taquilles es necessita 1 euro. Portar diners en efectiu (tenen datàfon però falla). Calçat, roba, menjar i beure adequat per a dos dies a alta muntanya on el temps pot ser variable. Els pals són optatius i, a la reunió prèvia a la sortida, confirmaré si es necessiten, o no, els grampons. El dissabte pararem a esmorzar pel camí i cal portar el dinar de dissabte i diumenge.
CASCADA I FORAU D’AIGUALLUT
Cascada d’Aiguallut
Forau d’Aiguallut
El Forau d’Aiguallut, a 2.074 metres d’altitud, és un dels fenòmens càrstics més importants del Pirineu. Es tracta d’una enorme dolina de 70 metres de diàmetre i 40 metres de profunditat, situada als peus de l’Aneto i prop de les fonts del riu Ésera. Rep les aigües de les glaceres de l’Aneto i la Maladeta, que s’hi precipiten a través d’una espectacular i estrepitosa cascada d’aigües cristal·lines que desapareixen en tocar terra.
Mitjançant un conducte de naturalesa càrstica l’aigua es filtra des d’aquest gran embornal i, després d’un recorregut subterrani que travessa les muntanyes que separen la Vall de Benasc de la Vall d’Aran, surt a la superfície a la surgència dels Uelhs deth Joèu a l’Artiga de Lin (Vall d’Aran).Durant molt de temps es va desconèixer on es dirigien aquestes aigües, però, el 1787, Ramond de Carbonnières va proposar la hipòtesi que podrien ser una font de la Garona, en lloc de l’Ésera. El 1931, l’espeleòleg Norbert Casteret va establir l’exactitud de la idea de Ramond, mitjançant l’abocament a la fossa de sis barrils de fluoresceïna. Unes hores més tard i després d’un curs subterrani de 3,6 km, l’aigua amb el característic color groguenc de la fluoresceïna, brollava a 1658 metres d’altitud als Uelh deth Joèu, font del riu Joèu, afluent del riu Garona.
ITINERARI DISSABTE 27/07 IBONS DE VILLAMUERTA
Ibón Alto de Villamuerta amb l’Aneto al fons
El dissabte, per anar al Refugi de la Renclusa, no farem servir el camí normal de pujada, sinó que ens desviarem pels tranquils i poc concorreguts Ibons de Villamuerta, que són una alternativa a la massificada ruta a Aiguallut. Després baixarem per una traça que ens portarà directament al Forau i Cascada d’Aiguallut, per visitar un dels llocs més impactant de la Vall de Benasc.
Deixem els cotxes al Vado del Hospital per agafar l’autobús dels Núvols que ens portarà a la Basurta (1900 m). Travessem el pont sobre el rierol de Villamuerta, que està a la mateixa Basurta i guanyem alçada seguint una còmoda traça que flanqueja el vessant del bosc i ens acosta a l’Ibon de Villamuerta -1950 m-. Per arribar a l’Ibon Alt de Villamuerta -2055 m- només ens falta un curt tram i molt poc desnivell. Un cop allà, pararem per fotografiar, si les aigües estan tranquil·les, l’Aneto i la seva glacera reflectint-s’hi en elles, ja que aquest és l’únic llac on es poden veure reflectides. Després de dinar i descansar baixarem per una traça molt poc concorreguda fins al Forau i la Cascada d’Aigualllut. Pujarem al Pla d’Aiguallut i ens desviarem a la dreta per, després de travessar el Coll de la Renclusa, baixar fins al Refugi de la Renclusa.
Basurta-Ibon Alto de Villamuerta (1 h, 1,4 km, +169 m)
Ibón Alto de Villamuerta-Plan d’Aigualluts (45 min, 1,6 km, +51 m, -55 m)
Plan d’Aigualluts-Refugio de la Renclusa (1 h 30 min, 1,7 km, +255 m, -156 m)
TOTAL DISSABTE: 3h 15 min, 4,7 km, +475 m, -211 m
ITINERARI DIUMENGE 28/07 TUC DE MOLIÈRES
Massís de la Maladeta des del Tuc de Molières
Sortim del refugi de la Renclusa -2138 m- i ens desviem a l’esquerra per seguir el GR-11.5 en direcció al Coll de la Renclusa -2282 m-, un cop allà, seguim un còmode i marcat camí que baixa al Pla d’Aiguallut – 2050 m-. Planegem per vorejar-lo per la cara E (dreta), creuem les aigües del Barranc de Salterillo i arribem al pont que creua el Barranc de l’Escaleta -2090 m-. Algunes ziga-zagues ens ajuden a guanyar alçada fàcilment i un cop a dalt, recorrem en direcció E-SE el principi de la Vall de l’Escaleta, seguint una traça marcada i amb poc desnivell.
Creuem un pla pantanós i deixem a la dreta -2172 m- la traça que puja a l’Ibón de Coll de Toro anomenat així, i no Lac deth Còth deth Hòro, perquè es troba a l’Aragó. Guanyem alçada amb comoditat, remuntant l’ampla vall formada per grans replans, d’aquí li ve el nom de l’Escaleta, fins a arribar als Ibons de l’Escaleta -2335 m-. Deixem a la dreta (E) la traça que es dirigeix al Còth des Aranesi.
Envoltem els ibons deixant-los a la dreta i després d’un nou tram d’ascens arribem a un petit ibón que deixem a l’esquerra. Guanyem alçada amb rapidesa paral·lels al barranc per on baixen les aigües de l’Ibón Alt de l’Escaleta, seguint una traça que es desdibuixa a causa de les grans lloses granítiques, amb bona subjecció, que hem de creuar.
Deixem a la dreta l’Ibón Alt de l’Escaleta -2630 m- i al davant ja veiem el coll i, a la seva esquerra i encara llunyana, la piramidal Tuca de Molières -3010 m- que, encara que de lluny sembla més petita, és la més alta de totes. Tornem per on hem vingut fins arribar al Refugi de la Renclusa, on després de recollir les coses que em deixat, baixarem a la Basurta pel camí normal.
Refugio de la Renclusa-Tuca de Molières-Refugio de la Renclusa
(10 h, 16,6 km, +1450 m, -1450 m)
Refugio de la Renclusa- Basurta (40 min, 1,8 km, -245 m)
TOTAL DIUMENGE: 10 h, 18,4 km, +1450 m, -1695 m
TRACKS DE LA RUTA
Premeu sobre la imatge per accedir als tracks dels itineraris:
ALGUNES FOTOS DE LA SORTIDA
Fotos Cascada i Forau d’Aigualluts
 |
 |
| Cascada d’Aiguallut | Forat d’Aiguallut |
Fotos Ibones de Villamuerta
 |
 |
| Ibón alto de Villamuerta amb l’Aneto al fons | Ibón de Villamuerta |
Fotos Valleta de l’Escaleta-Tuc de Molières
 |
 |
| Aiguamolls de la Vall de l’Escaleta | Baixant del Tuc de Molières |
 |
 |
| Forcananada reflectida en una llacuna estacional | Ibons de l’Escaleta |
 |
 |
| Ibons de l’Escaleta | Massís de la Maladeta des del Tuc de Molières |
 |
 |
| Petit Ibón | Plan d’Aiguallut |
 |
 |
| Pradera | Tuc de Molières i Massís de la Maladeta darrera |
 |
|
| Vall de l’Escaleta |