Primera sortida de cap de setmana per assolir dos cims de la Vall Fosca, el Montsent de Pallars, de 2883 m, i el Pic de Peguera, de 2982 m. Tots dos formen part de la llista de 100 cims de la FEEC.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

ITINERARIS

Dissabte sortirem de l’embassament de Sallente (1.770 m) i pujarem per la canal del Pigolo cap al collet de les Passades de Montsent (2.517 m) fins al cim del Montsent de Pallars (2.883 m). A la baixada anirem a passar per l’Estany Gento (2.150 m) des d’on pujarem fins al Refugi de la Colomina (2.420 m).

Diumenge sortirem del refugi seguint el camí de Carros de Foc, passant pel costat de l’Estany de la Colomina i l’Estany de Mar fins al Pas de l’Ós. Seguirem passant per l’Estany petit de Saburó fins al coll de Peguera, on acabarem de pujar al cim (2.982 m) fent un petit tram final de cresta una mica aeri però fàcil. Baixarem pel mateix camí fins al refugi i continuarem baixant fins al cotxe a l’embassament de Sallente.

INFORMACIÓ DE LA SORTIDA

• Distàncies i desnivells:

– Dissabte: 11.5 km, +1460 m/-820m

– Diumenge: 15 km, +670 m/-1270 m

• Dificultat: mitjana.
• Temps efectiu: 7-9 hores el dissabte, 7-8 hores el diumenge.
• Transport: cotxes particulars.
• Hora i lloc de sortida: 5 de juny a les 5:45 h des de l’aparcament del Parc Catalunya, davant del Club de Tenis.
• Reunió informativa: Dijous 4 de juny de 2026 a les 19:00 h
• Material necessari: Roba i calçat de muntanya, grampons i piolet, bastons.

– 1r dia: esmorzar i dinar per fer en ruta. Aigua.

– 2n dia: dinar per fer en ruta.

• Allotjament: Ens allotjarem al Refugi de la Colomina en règim de mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar). +3.5€ al refugi per a soci no federat, +12€ al refugi per a no soci, no federat.
• Preu: Socis: 88€, soci@web i no soci: 115€. Per participar a la sortida cal tenir el carnet de federat de l’any en curs, o en cas contrari, al fer la inscripció, s’ha de tramitar una assegurança temporal obligatòria (+7,35€).
• Vocal: Miquel Lloveras.

El Pedraforca és sens dubte una de les muntanyes que ofereix més al·licients a tots els excursionistes i escaladors. Segurament la majoria heu pujat al Pollegó Superior i també al Pollegó Inferior, sense haver de fer cap escalada. La sortida que proposem és per assolir el Fals Pollegó Inferior de 2420 m, una mica més baix que el Pollegó Inferior però molt a prop d’ell.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

ITINERARI

Sortida del pàrquing que hi ha just davant de la plaça al Monument al Segador de Gósol.

Seguim el GR-107 (camí del Bons Homes), paral·lel a la carretera B-400 que va de Saldes a Gósol, fins al coll del Mirador de la Creu, que deixem a l’esquerra, i a 1,5 km de la sortida travessem la carretera per agafar el camí que va a la Gravera.

Abans d’arribar a la Gravera veiem l’indicador de fusta que ens confirma que estem dins el Parc Natural del Pedraforca. Seguim la pista fins a la Gravera que resseguim pel costat esquerra, seguint les marques grogues i que ens situarà al torrent de l’Aubagó.

Aquest torrent ja no l’hem de deixar, seguint les marques grogues, a voltes perdedores, però que van pujant per un pedregar o pel mig del bosc fins la cota 1.750 m, on ja deixarem el bosc per seguir la canal pel seu costat dret, a prop de la muralla de roca, i que anirem pujant fins al coll que ens portarà al fals Pollegó Inferior (2.420 m).

Un cop al cim tindrem unes fantàstiques vistes de tot el massís, Pollegó Superior, Calderer, Pollegó Inferior…

La tornada la farem baixant pel llom del fals Pollegó Inferior fins a l’enforcadura i seguint la tartera de Gósol (PR-C-123) arribarem, passant per dins del bosc, fins a Gósol.

L’activitat considerem que és moderada perquè no té cap dificultat tècnica, però cal tenir present que hi ha un desnivell d’uns 900 m de pujada constant que no dóna treva.

A continuació algunes fotos del recorregut:

Mapa del recorregut:

FEM PÚBLIC EL CALENDARI DE LES SORTIDES DE CAP DE SETMANA D’AQUEST ESTIU AMB LES DATES D’OBERTURA DE LES INSCRIPCIONS:

IMPORTANT!!!

PENSEU QUE TENIM DE RETORNAR LES PLACES QUE NO ESTIGUIN RESERVADES, PER AQUEST MOTIU NO HO DEIXEU PER DARRERA HORA, SON PLACES LIMITADES I NO SON AMPLIABLES.

Aquest estiu viu la MUNTANYA, viu la UES!

CRESTA DELS CASTELLETS PER ASSOLIR EL CIM DE LES AGUDES DEL MONTSENY

La Cresta dels Castellets és la principal i més emblemàtica cresta per ascendir a les Agudes (1.706 m) al massís del Montseny. És un recorregut clàssic, assequible i elegant, sovint descrit com un itinerari d’iniciació a l’alpinisme (II+) que ofereix vistes panoràmiques i un ambient de alta muntanya al vessant nord.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

Característiques destacades de la Cresta dels Castellets:

Situació: Vessant nord de les Agudes, al Parc Natural del Montseny.

Dificultat: Classificada com a mitjana (II+), ideal per a grimpador/es que busquen iniciació.

Accés: Generalment s’inicia des de Santa Fe del Montseny o àrees properes, travessant faigs abans d’arribar a la carena rocosa.

Recorregut: Implica una grimpada per roques amb molt bones vistes i un caràcter aventurer, amb una cresta estirada i aèria.

Si tens ganes d’aventura i posar una mica de adrenalina al teu cos, aquesta ruta és per a tú.

Algunes fotos de la cresta:

Sortim de Sabadell 9 socis, en direcció a Sant Llorenç de Morunys, per fer el recorregut circular per la Mola de Lord.

Des de l’aparcament de Sant Serni del Grau, comencem la ruta per una pista empedrada, paral·lela al torrent sec de la Rasa de les Valls, (Cardener) fins a arribar al trencall a la dreta, de la pista que en pujada pronunciada, convertint-se en sender més endavant, ens portarà pel bosc fins als peus del Colader, Cim de 1115 m, que pujarem i baixarem, a dalt hi ha unes vistes espectaculars de la Serra del Cadí, la Serra de Busa, el Pantà de la Llosa del Cavall, etc.

Un cop fet el cim, baixarem per una canal de roca, per tornar a pujar per la paret de roca fins arribar al Mirador del Colader, per després agafar el camí entre el bosc que en pujada continuada, i després anar baixant progressivament, ens portés fins a arribar al Collet del Santuari, on iniciem la pujada pel Grau de Lord, bonica però dura pujada de penitència, pel Via Crucis.

Un cop a dalt ens apropem a la Mola de Lord, cim de 1189 m inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, parada per reposar forces, visita al Santuari i comencem la baixada pel Grau de Solord, passant pel Mirador de Josep Cases, on enllaçarem amb una pista ampla, on en arribar al Torrent sec de la Rasa de la Torroella, agafarem el camí en pendent continuat que a través de Balmas, mal pas i roques que haurem d’anar pujant, alternant amb algun pas pla, que ens donarà un respir.

Al final de l’esforç de la pujada, ens veiem recompensats per les magnífiques vistes 360º, on amb una pau increïble, parem a les ruïnes de Sòbol, a dinar i descansar, ara només ens queda baixar i ho farem agafant el desviament que trobem del GR-7 camí entre boscos d’alzines i trams de roca fins al Coll de la Creu de Canalda, que baixarem per un grau de roca amb esglaons, que ens portés al camí Reial de Solsona, fins al Pàrquing de Sant Serni d’on hem sortit. Ruta exigent que hem gaudit, per les vistes i camins pels que hem passat.

Prement sobre la foto podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida:

Sortida de primavera per conèixer la Vall de Lord. A continuació teniu l’anunci de la sortida:

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Sortida circular que ens permetrà conèixer l’entorn de la Vall de Lord, les roques conglomerades, els boscos de pins, alzines, roures i boixos. Iniciarem el camí a Sant Serni del Grau, pujarem al cim del Colader (1142), seguirem cap a la Tossa del Santuari, desgrimparem unes roques conglomerades. Seguirem baixant fins a arribar a la pista asfaltada i començar a pujar fins al Santuari de Lord (1189), on a l’ombra dels arbres podem dinar. Prendrem direcció al Mal Pas (pas estret amb un passamà de corda) des d’on tornarem a enfilar fins al Pla de Sòbol, que ens oferirà unes vistes 360 espectaculars i ja iniciarem la tornada a Sant Serni seguint en baixada el GR7.

SANTUARI DE LORD

(Santuari de Lord)

El Santuari de Lord, pertanyent al municipi de Sant Llorenç de Morunys, es troba situat a dalt de la Mola de Lord (1.150 m.). Tot i que l’actual santuari dati del segle XIX, es té constància de la seva existència des del segle X.

La nostra Història comença l’any 989 on trobem un document de venda, per 300 sous, de la muntanya de l’Hort, amb la Capella de Sta. Maria. Salta a la nostra curiositat pensar, i què hi feia una Capella a Sta. Maria en el massís rocós de Lord? La tradició popular i pietosa, que no la Història, ens respon que la causa va ser la trobada miraculosa d’una imatge de la Verge per part d’un bou, qui va estar gratant el terra amb la pota i bramant, per tres dies consecutius, per fer descobrir al pastor una cova soterrada, on hi havia una bella imatge de Sta. Maria. La notícia, proclamada amb l’autoritat del Prior de St. Llorenç de Morunys, va córrer com el llamp per tota la comarca i aquella bona gent, moguda pel seu amor a la Mare de Déu es va aplegar a la Mola per a contemplar i venerar a tan majestuosa veïna seva que, com tresor amagat, honrava les seves terres. No van trigar a construir un altar on col·locar la imatge trobada i tot seguit una petita capella d’una sola nau. La petició fervorosa del poble davant el comte d’Urgell, propietari dels terrenys, i la desinteressada col·laboració de les gents en la construcció, va permetre parlar de la primera església dedicada a la Verge de Lord. Poc després es deuria construir una casa, doncs ve citada a l’esmentada venda del 989.

L’increment en els segles següents a la devoció a la Verge Bruna de Lord es veu reflectit en les donacions i beneficis que consten en registre. Cases i terrenys adjacents passen, com a donació, a ser propietats del Santuari.

També l’afluència de devots i pelegrins deuria ser considerable, doncs al S. XIV se’ns parla que als capellans del Santuari se’ls denomina “administradors”. En aquest temps encara no existia la Diòcesi de Solsona, Lord estava sota el vast territori de la Diòcesi d’Urgell, malgrat això hi havia “capellans”, cosa que indica que la “feina” litúrgica i espiritual reclamava ser atesa per un o més clergues, i si se’ls denomina “administradors” és que també deurien tenir que fer més de quatre números.

El potencial econòmic del Santuari al S. XV sembla que era el suficientment fort com per a pensar en la construcció d’un nou temple, fóra el segon que tenia la Verge.

La seva descripció la trobem en el llibre del Sr. Coromines, ens diu: “era d’una sola nau, amb sis altars laterals, tres a cada costat. La imatge de la Mare de Déu presidia al fons de l’altar major, des d’una magnífica fornícula situada al mig del retaule. Aquest retaule contenia també deu imatges daurades i cinc quadres a l’oli amb representacions bíbliques”. Corrien temps de pau a finals del S. XV i per tant de prosperitat i se’n va beneficiar el Santuari amb nombrosos donatius.

A finals del S. XVI el Rei Felip II demana a Roma la creació d’una nova Diòcesi, la de Solsona, doncs la d’Urgell és massa vasta per a poder controlar la penetració del protestantisme en el seu Regne.

Abans, però, d’aquest fet se’n produeix un altre de notable. L’any 1587 es fa càrrec del Santuari una Comunitat de PP. Dominics.

No coneixem els motius que portaren als dominics dalt la Mola, potser servir de baluard fronterer contra l’amenaça protestant? No ho sabem, el que sí és cert que va ser un temps de benedicció pel Santuari, tant espiritual com material.

Cada dia, en el temple, es cantaven els goigs i la Salve després del St. Rosari. I les Completes, els dissabtes i vigílies de les festes de la Mare de Déu eren cantades. A més de la predicació de la paraula de Déu i regularitat de les funcions que sols una Comunitat religiosa pot donar.

En l’aspecte material es van acabar algunes capelles laterals de l’església i es van renovar part de les parets exteriors, sens oblidar la recopilació exhaustiva que van fer dels papers i documentació que fins aleshores posseïa el Santuari. Al Santuari trobem la notícia que els devots de la Verge podien seguir venerant-la en una capella pròpia a la parròquia de St. Llorenç.

Els anys passaven i la casa de la Mare seguia derruïda. Aquest dol gemegava des del fons del cor dels seus fidels que veient que els temps eren difícils i la pobresa s’estenia per tota la Comarca, no pensaven en una recuperació prompta del Santuari. Però allò que és impossible per als homes no ho és per a Déu. Vet aquí que el Sr. Esteve Monegal, persona, pel que va demostrar, de gran pietat, va posar els seus recursos econòmics, que no eren pocs, a disposició per a començar la reconstrucció del Santuari.

Calia, primer de tot, recuperar els terrenys confiscats per l’Estat, cosa que es va fer i a no poc preu! El terreny estava recuperat i els ànims dispostos, podien començar les obres del que és avui el Santuari de Lord.

El Dr. J. Coromines, contemporani d’aquests fets i molt probable testimoni ocular, ens narra en unes pàgines emotives com i quin relleu va tenir la festa de la col·locació de la primera pedra del nou Santuari. Cal llegir-les amb la devoció que van ser escrites per fer-se idea de la rellevància del moment, amb presència de les autoritats civils i religioses i amb una impressionant participació de tots els pobles de la Comarca. Era el 19 d’agost de 1867.

L’arribada de la llum elèctrica al 1989 i la construcció d’una canonada per a la conducció d’aigua corrent al 1999, van aconseguir fer arribar al Santuari als temps moderns.

La construcció d’una residència per a religioses i un nou edifici amb quadra per al bestiar i un paller i taller a sobre d’aquesta planta coronen les edificacions realitzades en aquests darrers anys d’història del Santuari.

A l’any 2007 es comença l’obra més important de restauració dels edificis del Santuari: fer la teulada nova i habilitar la segona planta de la Casa-Residència amb unes habitacions i instal·lacions com per poder-hi allotjar possibles visitants, el que avui en dia s’ha convertit en l’Hostatgeria Religiosa de Lord.

L’any 2011, just 40 anys després de l’arribada del P. Jordana al Santuari, es va escometre la restauració de l’Església. Es van refer els quasi 600 m2 de la teulada, es van consolidar els contraforts de l’església i dintre del temple es van repicar parets, reforçar els arcs de la nau principal, es van col·locar sis noves vidrieres a les naus laterals del temple, es va fer nova la instal·lació elèctrica, es va reparar la roseta del cor i es va pintar tota l’església.

Per tots aquests beneficis i benediccions que la Verge ha atorgat al seu Santuari al llarg d’aquests anys, en volem donar gràcies i convidar a qui ho llegeixi a que també ho faci. Que Ella segueixi vetllant i beneint aquestes terres des de la seva talaia de Lord.

Unes quantes fotos de la Vall de Lord:

Prement sobre la imatge podeu accedir al track de l’itinerari proposat:

Un grup format per 25 persones de la Secció de Muntanya, Secció de Marxa Nòrdica i 2 amics de la Marxa Inclusiva amb discapacitat visual. Sortim cap a Figaró des d’on comença la circular al Tagamanent.

La sortida consta de dues parts, ben identificades. La primera, orientada més a la Marxa Nòrdica, comença amb un preescalfament que ens fan els de Marxa Nòrdica, per continuar amb la ruta que transcorre pel torrent de Vallcarquera que, de mica en mica, ens va fent pujar fins a assolir una certa inclinació que ens obliga a parar, treure la primera capa de roba i regular la respiració. En arribar a Can Bosc, a l’esquerra, ens trobem un cartell de fusta en forma de fletxa que ens indica el Tagamanent. A simple vista ja es veu que el camí no tindrà res a veure amb el que hem fet fins ara. Així que ens endinsem al corriol a través del bosc del Bellver. Camí estret i empedrat, que ens oblia a disminuir el ritme i prestar atenció on posem els peus. Impressionant tasca la dels guies d’inclusiva, que no paren de donar indicacions als nostres companys, perquè avancin pràcticament al mateix ritme que la resta del grup. Per la dificultat del sender, a la reunió prèvia de dijous vam decidir que anirien agafats amb la corda i no amb les barres laterals. com ho fan habitualment.

El camí segueix pujant amb pendent marcat, fins a assolir el Serrat de les Sapines. En aquest punt ja hem pujat 420 m de desnivell, dels 773 m que té la sortida. A partir d’aquí comencem a caminar per la carena de la muntanya, pujant i baixant terreny de roca, entre corriols estrets i boscós, fins a arribar al Turó dels Corbs (959 m), on part del grup puja a fer cim i baixar, mentre la resta va avançant fins al punt de trobada, a l’altra banda del Turó.

Seguim carenant la muntanya, fins a arribar al Bellver (1013,3 m) on comencem un descens, fins al collet de Sant Martí (970,9 m) on comencem l’ascens al Tagamanent (1057,98 m), una visita a l’Església de Santa Maria de Tagamanent i un petit descans. Descendim del Tagamanent en direcció al Collet de la Creu de Can Coll, en direcció al Figaró i al punt de sortida, per una pista vermellosa, amb pendent de baixada, que ens obliga a posar atenció, fins a arribar a la cruïlla amb el camí de Vallcarquera, que tranquil·lament desfem en direcció a l’aparcament.

Sortida amb tocs d’aventura, on hi ha hagut cabuda per a les dues seccions.

Prement sobre la imatge podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida:

Tornem a la programació d’una sortida compartida entre les seccions de Marxa Nòrdica i Muntanya, es tracta de una sortida apta i de dificultat moderada i pensada també per a la pràctica de la Marxa Nòrdica. Segur que gaudirem d’un dia complet i amb unes vistes espectaculars des del Castell de Tagamanent, animem a participar-hi i compartir aquesta sortida.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

ITINERARI

Sortida circular, des de El Figaró pel camí de Valcarquera en suau pujada per carretera i pista, fins a arribar a Can Bosc, on agafarem el sender a l’esquerra. Travessarem el Bosc de Bellver i el Serrat de les Sapines de Dalt, arribant a la carena de la muntanya, zona amb roques que haurem de travessar, amb vistes de 360º. Arribarem al Collet de Sant Martí i des d’aquí pujarem al Tagamanent, cim de 1058 m i dintre del repte dels 100 cims de la FEEC. El retorn el farem per la pista fins a El Figaró, on tenim els vehicles.

EL TAGAMANENT

El Turó de Tagamanent és una muntanya de 1.056 metres que es troba al municipi de Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental. Al seu cim hi havia el Castell de Tagamanent, ja esmentat l’any 945. El castell estava sota el domini dels comtes de Barcelona. Actualment, hi ha l’església de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII amb moltes modificacions posteriors.

Resum de la sortida a Montserrat i l’Esfinx (Resum de l’itinerari compartit per en Miquel Serra).

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Sortim de l’àrea de Pícnic coneguda com Plaça Catalunya, són les 8h del matí i fa molt bon dia, llum i sol espectaculars i gens de vent. Travessem la carretera que va a Santa Cecília i agafem el camí indicat en direcció a buscar el GR.

Un cop som al GR, al costat de la font de Sant Josep, el seguim en direcció a Can Massana fins arribar al trencall de coll de Port. Aprofitem per foto de grup, així com de la Foradada i La Cadireta i de les agulles Frares Encantats.

Anem pujant el camí fins a coll de Port sense massa problemes i un cop som al mateix coll, mirem a la dreta on s’entreveu la traça d’on comença la regió dels Frares. Seguim pel camí de les Comes i passades les primeres baumes, agafem un caminet a l’esquerra que ens porta a l’Agulla del Miracle, on aprofitem per esmorzar. La vista de tota la regió de Frares al front i de les parets que hi ha als dos costats, amb una verticalitat impressionant, deixen un grat record.

Un cop esmorzats seguim pel camí i ven aviat veiem un rètol del camí que va en direcció als Ecos, marques blaves. Anem seguint les marques pujant i baixant per un roquissar, a voltes dret, però la roca està ben seca, cosa que ens va bé. Dos flanquejos una mica delicats ens van permeten de continuar, un cop passats, i de seguida arribem al coll o pas de l’Esfinx.

Un cop som dalt anem a la dreta per una explanada de roca fins un bosquet que hi ha al final, per on arribem a la base, per aquesta cara, de L’Esfinx, una grimpada sense massa dificultat (hem posat un cordino per seguretat), i de seguida som a dalt de l’agulla. La vista és indescriptible, veiem les agulles que acompanyen a l’Estasen, els Ecos per darrera, roca Plana dels Llamps …

Després de les fotos i les ombres corresponents, baixem un altre cop a la base i tornem al coll, ens dirigim a l’Enganxada i després a la roca dels Enamorats. Seguint les marques blaves i vermelles anem baixant, sense massa dificultats, fins arribar a la cruïlla que va a l’esquerra als Ecos i a la dreta a la bassa de l’Avellaner, ara les marques són vermelles i grogues.

Passada la bassa anem seguint les marque grogues de l’antic PR de les comes (blanc i groc, ara desequipat) i anem pujant en direcció al coll de Port, al qual arribem en un bon temps, pel camí veiem el serrat del Faraó, del Cabrit, el Montgròs …

Ja un cop a l’esmentat coll només ens queda anar baixant fins a trobar el GR i al cotxe. Acabem la jornada a Collbató asseguts en una llarga taula, on una cervesa fresqueta ens ajuda a dinar.

Prement sobre la imatge podeu veure l’àlbum de fotos de la sortida:

Prement sobre la imatge podeu accedir al track de la ruta: