Trobareu informació detallada de la propera sortida aquí
T’agrada la muntanya?
La Secció de Muntanya de la Unió Excursionista de Sabadell t’ofereix la possibilitat de participar en les nostres activitats: excursions, travesses, vies ferrades,… sempre cap amunt!
Per a totes les edats i per a tots els nivells de capacitat física.
La seguretat és una de les nostres principals preocupacions i, per aquest motiu, oferim assessorament (material, tècnica, alimentació, planificació,…) per a tots els que vulguin acompanyar-nos.
Les nostres sortides estan obertes a tothom, siguin o no socis de la UES. Consulta el programa de sortides al principi de la pàgina.
La nostra secció també participa en l’organització cada any de la Ronda Vallesana que és l’activitat més participativa de la nostra entitat.
I també col·labora amb l’entitat Omnium Cultural i l’ajuntament de Sabadell en la renovació de la Flama del Canigó cada 23 de juny per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
I moltes més activitats i col·laboracions!
Vine’ns a conèixer!
Sortida de primavera per conèixer la Vall de Lord. A continuació teniu l’anunci de la sortida:
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Sortida circular que ens permetrà conèixer l’entorn de la Vall de Lord, les roques conglomerades, els boscos de pins, alzines, roures i boixos. Iniciarem el camí a Sant Serni del Grau, pujarem al cim del Colader (1142), seguirem cap a la Tossa del Santuari, desgrimparem unes roques conglomerades. Seguirem baixant fins a arribar a la pista asfaltada i començar a pujar fins al Santuari de Lord (1189), on a l’ombra dels arbres podem dinar. Prendrem direcció al Mal Pas (pas estret amb un passamà de corda) des d’on tornarem a enfilar fins al Pla de Sòbol, que ens oferirà unes vistes 360 espectaculars i ja iniciarem la tornada a Sant Serni seguint en baixada el GR7.
SANTUARI DE LORD
El Santuari de Lord, pertanyent al municipi de Sant Llorenç de Morunys, es troba situat a dalt de la Mola de Lord (1.150 m.). Tot i que l’actual santuari dati del segle XIX, es té constància de la seva existència des del segle X.
La nostra Història comença l’any 989 on trobem un document de venda, per 300 sous, de la muntanya de l’Hort, amb la Capella de Sta. Maria. Salta a la nostra curiositat pensar, i què hi feia una Capella a Sta. Maria en el massís rocós de Lord? La tradició popular i pietosa, que no la Història, ens respon que la causa va ser la trobada miraculosa d’una imatge de la Verge per part d’un bou, qui va estar gratant el terra amb la pota i bramant, per tres dies consecutius, per fer descobrir al pastor una cova soterrada, on hi havia una bella imatge de Sta. Maria. La notícia, proclamada amb l’autoritat del Prior de St. Llorenç de Morunys, va córrer com el llamp per tota la comarca i aquella bona gent, moguda pel seu amor a la Mare de Déu es va aplegar a la Mola per a contemplar i venerar a tan majestuosa veïna seva que, com tresor amagat, honrava les seves terres. No van trigar a construir un altar on col·locar la imatge trobada i tot seguit una petita capella d’una sola nau. La petició fervorosa del poble davant el comte d’Urgell, propietari dels terrenys, i la desinteressada col·laboració de les gents en la construcció, va permetre parlar de la primera església dedicada a la Verge de Lord. Poc després es deuria construir una casa, doncs ve citada a l’esmentada venda del 989.
L’increment en els segles següents a la devoció a la Verge Bruna de Lord es veu reflectit en les donacions i beneficis que consten en registre. Cases i terrenys adjacents passen, com a donació, a ser propietats del Santuari.
També l’afluència de devots i pelegrins deuria ser considerable, doncs al S. XIV se’ns parla que als capellans del Santuari se’ls denomina “administradors”. En aquest temps encara no existia la Diòcesi de Solsona, Lord estava sota el vast territori de la Diòcesi d’Urgell, malgrat això hi havia “capellans”, cosa que indica que la “feina” litúrgica i espiritual reclamava ser atesa per un o més clergues, i si se’ls denomina “administradors” és que també deurien tenir que fer més de quatre números.
El potencial econòmic del Santuari al S. XV sembla que era el suficientment fort com per a pensar en la construcció d’un nou temple, fóra el segon que tenia la Verge.
La seva descripció la trobem en el llibre del Sr. Coromines, ens diu: “era d’una sola nau, amb sis altars laterals, tres a cada costat. La imatge de la Mare de Déu presidia al fons de l’altar major, des d’una magnífica fornícula situada al mig del retaule. Aquest retaule contenia també deu imatges daurades i cinc quadres a l’oli amb representacions bíbliques”. Corrien temps de pau a finals del S. XV i per tant de prosperitat i se’n va beneficiar el Santuari amb nombrosos donatius.
A finals del S. XVI el Rei Felip II demana a Roma la creació d’una nova Diòcesi, la de Solsona, doncs la d’Urgell és massa vasta per a poder controlar la penetració del protestantisme en el seu Regne.
Abans, però, d’aquest fet se’n produeix un altre de notable. L’any 1587 es fa càrrec del Santuari una Comunitat de PP. Dominics.
No coneixem els motius que portaren als dominics dalt la Mola, potser servir de baluard fronterer contra l’amenaça protestant? No ho sabem, el que sí és cert que va ser un temps de benedicció pel Santuari, tant espiritual com material.
Cada dia, en el temple, es cantaven els goigs i la Salve després del St. Rosari. I les Completes, els dissabtes i vigílies de les festes de la Mare de Déu eren cantades. A més de la predicació de la paraula de Déu i regularitat de les funcions que sols una Comunitat religiosa pot donar.
En l’aspecte material es van acabar algunes capelles laterals de l’església i es van renovar part de les parets exteriors, sens oblidar la recopilació exhaustiva que van fer dels papers i documentació que fins aleshores posseïa el Santuari. Al Santuari trobem la notícia que els devots de la Verge podien seguir venerant-la en una capella pròpia a la parròquia de St. Llorenç.
Els anys passaven i la casa de la Mare seguia derruïda. Aquest dol gemegava des del fons del cor dels seus fidels que veient que els temps eren difícils i la pobresa s’estenia per tota la Comarca, no pensaven en una recuperació prompta del Santuari. Però allò que és impossible per als homes no ho és per a Déu. Vet aquí que el Sr. Esteve Monegal, persona, pel que va demostrar, de gran pietat, va posar els seus recursos econòmics, que no eren pocs, a disposició per a començar la reconstrucció del Santuari.
Calia, primer de tot, recuperar els terrenys confiscats per l’Estat, cosa que es va fer i a no poc preu! El terreny estava recuperat i els ànims dispostos, podien començar les obres del que és avui el Santuari de Lord.
El Dr. J. Coromines, contemporani d’aquests fets i molt probable testimoni ocular, ens narra en unes pàgines emotives com i quin relleu va tenir la festa de la col·locació de la primera pedra del nou Santuari. Cal llegir-les amb la devoció que van ser escrites per fer-se idea de la rellevància del moment, amb presència de les autoritats civils i religioses i amb una impressionant participació de tots els pobles de la Comarca. Era el 19 d’agost de 1867.
L’arribada de la llum elèctrica al 1989 i la construcció d’una canonada per a la conducció d’aigua corrent al 1999, van aconseguir fer arribar al Santuari als temps moderns.
La construcció d’una residència per a religioses i un nou edifici amb quadra per al bestiar i un paller i taller a sobre d’aquesta planta coronen les edificacions realitzades en aquests darrers anys d’història del Santuari.
A l’any 2007 es comença l’obra més important de restauració dels edificis del Santuari: fer la teulada nova i habilitar la segona planta de la Casa-Residència amb unes habitacions i instal·lacions com per poder-hi allotjar possibles visitants, el que avui en dia s’ha convertit en l’Hostatgeria Religiosa de Lord.
L’any 2011, just 40 anys després de l’arribada del P. Jordana al Santuari, es va escometre la restauració de l’Església. Es van refer els quasi 600 m2 de la teulada, es van consolidar els contraforts de l’església i dintre del temple es van repicar parets, reforçar els arcs de la nau principal, es van col·locar sis noves vidrieres a les naus laterals del temple, es va fer nova la instal·lació elèctrica, es va reparar la roseta del cor i es va pintar tota l’església.
Per tots aquests beneficis i benediccions que la Verge ha atorgat al seu Santuari al llarg d’aquests anys, en volem donar gràcies i convidar a qui ho llegeixi a que també ho faci. Que Ella segueixi vetllant i beneint aquestes terres des de la seva talaia de Lord.
Unes quantes fotos de la Vall de Lord:
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Prement sobre la imatge podeu accedir al track de l’itinerari proposat:
Per contactar amb nosaltres pots enviar un correu a l’adreça de la secció muntanya@ues.cat o bé trucar a la UES (Telèfon: 93 725 87 12).
També pots passar-te per la Secretaria de la UES (Carrer de la Salut 14-16) i demanar per la Secció de Muntanya.
Et recomanem que t’inscriguis en el blog de la secció per rebre notificacions i també pots seguir-nos per Facebook: 
Informació i Notícies
Sortida de primavera per conèixer la Vall de Lord. A continuació teniu l’anunci de la sortida:
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Sortida circular que ens permetrà conèixer l’entorn de la Vall de Lord, les roques conglomerades, els boscos de pins, alzines, roures i boixos. Iniciarem el camí a Sant Serni del Grau, pujarem al cim del Colader (1142), seguirem cap a la Tossa del Santuari, desgrimparem unes roques conglomerades. Seguirem baixant fins a arribar a la pista asfaltada i començar a pujar fins al Santuari de Lord (1189), on a l’ombra dels arbres podem dinar. Prendrem direcció al Mal Pas (pas estret amb un passamà de corda) des d’on tornarem a enfilar fins al Pla de Sòbol, que ens oferirà unes vistes 360 espectaculars i ja iniciarem la tornada a Sant Serni seguint en baixada el GR7.
SANTUARI DE LORD
El Santuari de Lord, pertanyent al municipi de Sant Llorenç de Morunys, es troba situat a dalt de la Mola de Lord (1.150 m.). Tot i que l’actual santuari dati del segle XIX, es té constància de la seva existència des del segle X.
La nostra Història comença l’any 989 on trobem un document de venda, per 300 sous, de la muntanya de l’Hort, amb la Capella de Sta. Maria. Salta a la nostra curiositat pensar, i què hi feia una Capella a Sta. Maria en el massís rocós de Lord? La tradició popular i pietosa, que no la Història, ens respon que la causa va ser la trobada miraculosa d’una imatge de la Verge per part d’un bou, qui va estar gratant el terra amb la pota i bramant, per tres dies consecutius, per fer descobrir al pastor una cova soterrada, on hi havia una bella imatge de Sta. Maria. La notícia, proclamada amb l’autoritat del Prior de St. Llorenç de Morunys, va córrer com el llamp per tota la comarca i aquella bona gent, moguda pel seu amor a la Mare de Déu es va aplegar a la Mola per a contemplar i venerar a tan majestuosa veïna seva que, com tresor amagat, honrava les seves terres. No van trigar a construir un altar on col·locar la imatge trobada i tot seguit una petita capella d’una sola nau. La petició fervorosa del poble davant el comte d’Urgell, propietari dels terrenys, i la desinteressada col·laboració de les gents en la construcció, va permetre parlar de la primera església dedicada a la Verge de Lord. Poc després es deuria construir una casa, doncs ve citada a l’esmentada venda del 989.
L’increment en els segles següents a la devoció a la Verge Bruna de Lord es veu reflectit en les donacions i beneficis que consten en registre. Cases i terrenys adjacents passen, com a donació, a ser propietats del Santuari.
També l’afluència de devots i pelegrins deuria ser considerable, doncs al S. XIV se’ns parla que als capellans del Santuari se’ls denomina “administradors”. En aquest temps encara no existia la Diòcesi de Solsona, Lord estava sota el vast territori de la Diòcesi d’Urgell, malgrat això hi havia “capellans”, cosa que indica que la “feina” litúrgica i espiritual reclamava ser atesa per un o més clergues, i si se’ls denomina “administradors” és que també deurien tenir que fer més de quatre números.
El potencial econòmic del Santuari al S. XV sembla que era el suficientment fort com per a pensar en la construcció d’un nou temple, fóra el segon que tenia la Verge.
La seva descripció la trobem en el llibre del Sr. Coromines, ens diu: “era d’una sola nau, amb sis altars laterals, tres a cada costat. La imatge de la Mare de Déu presidia al fons de l’altar major, des d’una magnífica fornícula situada al mig del retaule. Aquest retaule contenia també deu imatges daurades i cinc quadres a l’oli amb representacions bíbliques”. Corrien temps de pau a finals del S. XV i per tant de prosperitat i se’n va beneficiar el Santuari amb nombrosos donatius.
A finals del S. XVI el Rei Felip II demana a Roma la creació d’una nova Diòcesi, la de Solsona, doncs la d’Urgell és massa vasta per a poder controlar la penetració del protestantisme en el seu Regne.
Abans, però, d’aquest fet se’n produeix un altre de notable. L’any 1587 es fa càrrec del Santuari una Comunitat de PP. Dominics.
No coneixem els motius que portaren als dominics dalt la Mola, potser servir de baluard fronterer contra l’amenaça protestant? No ho sabem, el que sí és cert que va ser un temps de benedicció pel Santuari, tant espiritual com material.
Cada dia, en el temple, es cantaven els goigs i la Salve després del St. Rosari. I les Completes, els dissabtes i vigílies de les festes de la Mare de Déu eren cantades. A més de la predicació de la paraula de Déu i regularitat de les funcions que sols una Comunitat religiosa pot donar.
En l’aspecte material es van acabar algunes capelles laterals de l’església i es van renovar part de les parets exteriors, sens oblidar la recopilació exhaustiva que van fer dels papers i documentació que fins aleshores posseïa el Santuari. Al Santuari trobem la notícia que els devots de la Verge podien seguir venerant-la en una capella pròpia a la parròquia de St. Llorenç.
Els anys passaven i la casa de la Mare seguia derruïda. Aquest dol gemegava des del fons del cor dels seus fidels que veient que els temps eren difícils i la pobresa s’estenia per tota la Comarca, no pensaven en una recuperació prompta del Santuari. Però allò que és impossible per als homes no ho és per a Déu. Vet aquí que el Sr. Esteve Monegal, persona, pel que va demostrar, de gran pietat, va posar els seus recursos econòmics, que no eren pocs, a disposició per a començar la reconstrucció del Santuari.
Calia, primer de tot, recuperar els terrenys confiscats per l’Estat, cosa que es va fer i a no poc preu! El terreny estava recuperat i els ànims dispostos, podien començar les obres del que és avui el Santuari de Lord.
El Dr. J. Coromines, contemporani d’aquests fets i molt probable testimoni ocular, ens narra en unes pàgines emotives com i quin relleu va tenir la festa de la col·locació de la primera pedra del nou Santuari. Cal llegir-les amb la devoció que van ser escrites per fer-se idea de la rellevància del moment, amb presència de les autoritats civils i religioses i amb una impressionant participació de tots els pobles de la Comarca. Era el 19 d’agost de 1867.
L’arribada de la llum elèctrica al 1989 i la construcció d’una canonada per a la conducció d’aigua corrent al 1999, van aconseguir fer arribar al Santuari als temps moderns.
La construcció d’una residència per a religioses i un nou edifici amb quadra per al bestiar i un paller i taller a sobre d’aquesta planta coronen les edificacions realitzades en aquests darrers anys d’història del Santuari.
A l’any 2007 es comença l’obra més important de restauració dels edificis del Santuari: fer la teulada nova i habilitar la segona planta de la Casa-Residència amb unes habitacions i instal·lacions com per poder-hi allotjar possibles visitants, el que avui en dia s’ha convertit en l’Hostatgeria Religiosa de Lord.
L’any 2011, just 40 anys després de l’arribada del P. Jordana al Santuari, es va escometre la restauració de l’Església. Es van refer els quasi 600 m2 de la teulada, es van consolidar els contraforts de l’església i dintre del temple es van repicar parets, reforçar els arcs de la nau principal, es van col·locar sis noves vidrieres a les naus laterals del temple, es va fer nova la instal·lació elèctrica, es va reparar la roseta del cor i es va pintar tota l’església.
Per tots aquests beneficis i benediccions que la Verge ha atorgat al seu Santuari al llarg d’aquests anys, en volem donar gràcies i convidar a qui ho llegeixi a que també ho faci. Que Ella segueixi vetllant i beneint aquestes terres des de la seva talaia de Lord.
Unes quantes fotos de la Vall de Lord:
|
|
|
|
|
|
Prement sobre la imatge podeu accedir al track de l’itinerari proposat:
Un grup format per 25 persones de la Secció de Muntanya, Secció de Marxa Nòrdica i 2 amics de la Marxa Inclusiva amb discapacitat visual. Sortim cap a Figaró des d’on comença la circular al Tagamanent.
La sortida consta de dues parts, ben identificades. La primera, orientada més a la Marxa Nòrdica, comença amb un preescalfament que ens fan els de Marxa Nòrdica, per continuar amb la ruta que transcorre pel torrent de Vallcarquera que, de mica en mica, ens va fent pujar fins a assolir una certa inclinació que ens obliga a parar, treure la primera capa de roba i regular la respiració. En arribar a Can Bosc, a l’esquerra, ens trobem un cartell de fusta en forma de fletxa que ens indica el Tagamanent. A simple vista ja es veu que el camí no tindrà res a veure amb el que hem fet fins ara. Així que ens endinsem al corriol a través del bosc del Bellver. Camí estret i empedrat, que ens oblia a disminuir el ritme i prestar atenció on posem els peus. Impressionant tasca la dels guies d’inclusiva, que no paren de donar indicacions als nostres companys, perquè avancin pràcticament al mateix ritme que la resta del grup. Per la dificultat del sender, a la reunió prèvia de dijous vam decidir que anirien agafats amb la corda i no amb les barres laterals. com ho fan habitualment.
El camí segueix pujant amb pendent marcat, fins a assolir el Serrat de les Sapines. En aquest punt ja hem pujat 420 m de desnivell, dels 773 m que té la sortida. A partir d’aquí comencem a caminar per la carena de la muntanya, pujant i baixant terreny de roca, entre corriols estrets i boscós, fins a arribar al Turó dels Corbs (959 m), on part del grup puja a fer cim i baixar, mentre la resta va avançant fins al punt de trobada, a l’altra banda del Turó.
Seguim carenant la muntanya, fins a arribar al Bellver (1013,3 m) on comencem un descens, fins al collet de Sant Martí (970,9 m) on comencem l’ascens al Tagamanent (1057,98 m), una visita a l’Església de Santa Maria de Tagamanent i un petit descans. Descendim del Tagamanent en direcció al Collet de la Creu de Can Coll, en direcció al Figaró i al punt de sortida, per una pista vermellosa, amb pendent de baixada, que ens obliga a posar atenció, fins a arribar a la cruïlla amb el camí de Vallcarquera, que tranquil·lament desfem en direcció a l’aparcament.
Sortida amb tocs d’aventura, on hi ha hagut cabuda per a les dues seccions.
Prement sobre la imatge podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida:
Tornem a la programació d’una sortida compartida entre les seccions de Marxa Nòrdica i Muntanya, es tracta de una sortida apta i de dificultat moderada i pensada també per a la pràctica de la Marxa Nòrdica. Segur que gaudirem d’un dia complet i amb unes vistes espectaculars des del Castell de Tagamanent, animem a participar-hi i compartir aquesta sortida.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
ITINERARI
Sortida circular, des de El Figaró pel camí de Valcarquera en suau pujada per carretera i pista, fins a arribar a Can Bosc, on agafarem el sender a l’esquerra. Travessarem el Bosc de Bellver i el Serrat de les Sapines de Dalt, arribant a la carena de la muntanya, zona amb roques que haurem de travessar, amb vistes de 360º. Arribarem al Collet de Sant Martí i des d’aquí pujarem al Tagamanent, cim de 1058 m i dintre del repte dels 100 cims de la FEEC. El retorn el farem per la pista fins a El Figaró, on tenim els vehicles.
EL TAGAMANENT
El Turó de Tagamanent és una muntanya de 1.056 metres que es troba al municipi de Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental. Al seu cim hi havia el Castell de Tagamanent, ja esmentat l’any 945. El castell estava sota el domini dels comtes de Barcelona. Actualment, hi ha l’església de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII amb moltes modificacions posteriors.
Resum de la sortida a Montserrat i l’Esfinx (Resum de l’itinerari compartit per en Miquel Serra).
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Sortim de l’àrea de Pícnic coneguda com Plaça Catalunya, són les 8h del matí i fa molt bon dia, llum i sol espectaculars i gens de vent. Travessem la carretera que va a Santa Cecília i agafem el camí indicat en direcció a buscar el GR.
Un cop som al GR, al costat de la font de Sant Josep, el seguim en direcció a Can Massana fins arribar al trencall de coll de Port. Aprofitem per foto de grup, així com de la Foradada i La Cadireta i de les agulles Frares Encantats.
Anem pujant el camí fins a coll de Port sense massa problemes i un cop som al mateix coll, mirem a la dreta on s’entreveu la traça d’on comença la regió dels Frares. Seguim pel camí de les Comes i passades les primeres baumes, agafem un caminet a l’esquerra que ens porta a l’Agulla del Miracle, on aprofitem per esmorzar. La vista de tota la regió de Frares al front i de les parets que hi ha als dos costats, amb una verticalitat impressionant, deixen un grat record.
Un cop esmorzats seguim pel camí i ven aviat veiem un rètol del camí que va en direcció als Ecos, marques blaves. Anem seguint les marques pujant i baixant per un roquissar, a voltes dret, però la roca està ben seca, cosa que ens va bé. Dos flanquejos una mica delicats ens van permeten de continuar, un cop passats, i de seguida arribem al coll o pas de l’Esfinx.
Un cop som dalt anem a la dreta per una explanada de roca fins un bosquet que hi ha al final, per on arribem a la base, per aquesta cara, de L’Esfinx, una grimpada sense massa dificultat (hem posat un cordino per seguretat), i de seguida som a dalt de l’agulla. La vista és indescriptible, veiem les agulles que acompanyen a l’Estasen, els Ecos per darrera, roca Plana dels Llamps …
Després de les fotos i les ombres corresponents, baixem un altre cop a la base i tornem al coll, ens dirigim a l’Enganxada i després a la roca dels Enamorats. Seguint les marques blaves i vermelles anem baixant, sense massa dificultats, fins arribar a la cruïlla que va a l’esquerra als Ecos i a la dreta a la bassa de l’Avellaner, ara les marques són vermelles i grogues.
Passada la bassa anem seguint les marque grogues de l’antic PR de les comes (blanc i groc, ara desequipat) i anem pujant en direcció al coll de Port, al qual arribem en un bon temps, pel camí veiem el serrat del Faraó, del Cabrit, el Montgròs …
Ja un cop a l’esmentat coll només ens queda anar baixant fins a trobar el GR i al cotxe. Acabem la jornada a Collbató asseguts en una llarga taula, on una cervesa fresqueta ens ajuda a dinar.
Prement sobre la imatge podeu veure l’àlbum de fotos de la sortida:
Prement sobre la imatge podeu accedir al track de la ruta:
Estrenem la primavera tornant a Montserrat, per fer un recorregut des de Coll de Port fins l’Esfinx.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Sortida de l’àrea d’aparcament que hi ha a la carretera que va de Can Maçana a Montserrat, coneguda com la Rambla de Catalunya. Travessem la carretera i agafem el camí de l’arrel i després cap a coll de Port.
Un cop al coll seguim fins al coll del Miracle i les marques blaves que indiquen la direcció de l’Esfinx i els Ecos. Camí senyalitzat, però força irregular, amb passos en els que cal flanquejar llastres amb un cert pendent. Sense deixar les marques blaves arribarem al pas de l’Esfinx, passat el qual anirem a la dreta per encarar el llom i anar a buscar el pas que permet pujar a l’Esfinx per la seva cara nord.
És una grimpada fàcil i sense exposició (hi ha una corda per ajudar) i un arbre a l’esquerra que ens permet arribar fins dalt de l’Esfinx, la panoràmica és impressionant.
Desfem el camí fins al coll de l’Esfinx i seguim a l’esquerra passant per l’Enganxada i la roca del enamorats. Continuem per les marques blaves que porten als Ecos fins que creuar-nos amb el camí de les Comes (actualment desmarcat per part del patronat), el qual seguirem fins el coll de Port i l’aparcament.
Prement sobre la imatge podeu accedir al track de la ruta:
Algunes fotos de l’itinerari:
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Travessa circular pel Pirineu Central Francès, al massís del Neouvielle; una zona amb muntanyes escarpades i molts llacs que la fan molt encisadora pels amants de la muntanya.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
Aquest tour es desenvolupa per terreny del Pirineu Central Francès a l’anomenat massís del Neouvielle; una zona amb muntanyes escarpades i molts llacs que la fan molt encisadora pels amants de la muntanya.
Pels muntanyencs catalans es una zona no massa coneguda.
Tot el massís compta amb una bona xarxa de refugis guardats. La nostra proposta es una travessa de 4 dies amb sortida i arribada al llac d’Oredon al cor del massís i molt a prop dels meravellosos llacs d’Aubert i Aumar. Durant la travessa, assolirem el cim del Turón del Neouvielle de 3035m. Es una travessa d’alta muntanya que requereix una bona forma física i estar acostumat al terreny de l’alta muntanya. No hi ha dificultats tècniques. En funció de la neu, s’hauran de dur grampons, si be en principi no calen. Això ho confirmarem a la reunió prèvia que s’anunciarà amb antelació suficient.
El primer dia arribarem amb cotxe al refugi del Llac d’Oredon, un petit refugi/hotel particular a tocar del llac. Sortirem de Sabadell després de dinar.
DESCRIPCIÓ DELS ITINERARIS
1a etapa
Refugi del llac d’Oredon, Cap d’Esterdou, llac d’Oule, Cabana de Bastan, col de Bastanet, llac de Port Bielh, hourquette Nere i refugi d’Aygues Cluses.
Comencem amb una pujada que ens durà en vistes del gran llac d’Oule, per recorrer després la zona lacustre de Bastan; una segona ascensió ens deixarà a la hourquette Nere amb vistes cap a Clotou; una darrera baixada per arribar al nou refugi d’Aygues Cluses. Es una etapa llarga però en la que no cal córrer, ja que disposem de tot el dia.
16.5 km / 1300 m de desnivell / 7 hores
Pel qui vulgui fer més cims, optativament es poden fer els pics de Bastan i d’Aygues Cluses des dels respectius colls. En aquest cas es passa a 19 km / 1650 m de desnivell / 8 hores.
2a etapa
Refugi d’Aygues Cluses, col de la Madamete, pic de la Madamete, col de Tracens, lac Nère, Hourquette de Mounicou i refugi de la Glère.
En aquesta segona etapa, més curta, passarem pel pic de la Madamete cim que té una magnífica vista per baixar cap al llac de Mounicou i enfilar-nos tot seguit al refugi de la Glere al peu del Turón i a la vall de Bareges.
10 km / 800 m de desnivell / 5 hores
3a etapa
Refugi de la Glere, lac de Mail, Turon del Neouvielle i retorn al refugi pel mateix camí.
Aquest és el dia destinat a fer un 3000, el Turón del Neouvielle que és el primer tres mil del Pirineu que es va documentar. L’ascensió no té cap dificultat tècnica a part de la gran quantitat de roca i tartera que hi ha a la zona, fruit del retrocés de la neu. La vista des del cim es fantàstica vers el Neouvielle, Tres Consellers, Pic Long,…
Com que tornarem a dormir al refugi, aquesta etapa la farem amb el mínim pes.
11.5 km / 900 metres de desnivell / 6 hores
4a etapa
Refugi de la Glere, hourquette de Mounicou, hourquette d’Aubert, llacs d’Aubert i Aumar i refugi del llac d’Oredon.
La darrera etapa torna a ser un xic més llarga però no farem gaire desnivell; a més la baixada des de la hourquette d’Aubert cap als llacs d’Aubert i Aumar es d’una preciositat extrema, que ens farà més curta l’excursió.
Arribarem al mateix punt de partida al llac d’Oredon.
12.1 km / 715 m de desnivell / 5 hores
Un cop acabat el tour, cotxe i cap a Sabadell.
COSES A TENIR EN COMPTE
- Cal estar federat.
- S’ha de portar sac de dormir de llençol o semblant pels refugis.
- Cal portar la vestimenta i el calçat adequat per l’alta muntanya.
INSCRIPCIONS
El número màxim d’inscripcions és de 16.
PREU SOCIS, 290€ PREU NO SOCIS, 340€.
Aquests preus son amb la tarja de federat habilitada; si no es disposa de l’habilitació, s’haurà d’abonar la diferència.
Inscripcions a partir del dia 16 de Març a les 5 de la tarda on-line i presencials. Al moment de fer la inscripció s’hauran d’abonar 70 €; la resta del pagament s’haurà de fer la primera setmana de Juny.
El preu de la sortida inclou:
- Viatge amb cotxes particulars des de Sabadell.
- Mitja pensió als quatre refugis.
- Mapa del tour.
- Tracks del tour a través del Wikiloc de la UES.
- Servei de guiatge i assessorament voluntari.
- Reunió preparatòria de la travessa on explicarem tots els detalls, que cal portar i que no,…
No està inclòs:
- Begudes als refugis fora dels àpats.
- Pic Nics per dinar, que és podràn demanar als refugis el dia anterior.
 |
 |
Visita als estanys del circ d’Engorgs de Meranges amb raquetes de neu.
La ruta dels Engorgs de Meranges és un espai natural protegit, d’especial interès per a la seva conservació, envoltat de paratges de gran bellesa, un refugi, el llac i amb el riu Duran de principal referent.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
CIRC D’ENGORGS
Proposem caminar per la Cerdanya i visitar el circ d’Engorgs. Està situat al nord de la comarca, al límit amb la frontera francesa, a la falda del Puigpedrós, dins del terme municipal de Meranges. Iniciarem l’excursió al Pla de Campllong, a 2 km per sobre del poble. Remuntarem el curs del riu Duran, ens endinsarem pel clot de Vall Tova i sortirem al circ d’Engorgs. Un cop al refugi Folch i Girona, continuarem per visitar diferents estanys, l’Estany Minyons i l’Estany Llarg. A continuació, i en lleuger descens, arribarem de nou al refugi lliure Folch i Girona. La tornada la farem pel mateix camí de pujada fins al l’aparcament de Pla de Campllong.
El paisatge i la vegetació són propis de l’alta muntanya: bosc de pi negre i prat alpí. L’orografia és abrupta fins al refugi d’Engorgs, i se suavitza fins al final. El tram del GR-11 ofereix una bona panoràmica de la Cerdanya. L’itinerari combina diversos senders. És un recorregut propi d’alta muntanya, senyalitzat, fressat i sense cap dificultat tècnica.
Prement sobre la imatge podreu accedir al track de la ruta:
Sortida de raquetes de neu des de l’aparcament dels Avellans. Iniciem la ruta directament amb raquetes, aquest any tenim molta neu i és súperagradable. Ruta circular des de Pla dels Avellans, l’estat de la neu es perfecte, caminem a bon ritme, el primes llac és el Negre, passem pel mig perquè hi ha un bon gruix de gel, tot un goig i amb un paisatge espectacular, més endavant arribem al Estany Llarg que també el creuem pel mig, el tercer l’Estany El Racó. Caminant a prop del riu Tet creuem pel pont de Llívia a l’altre costat i per un camí al mig del bosc arribem al Refuge de les Bouilloses, el pas següent és creuar la presa a l’altre costat i ens dirigim al Refugi Le Bornes Hores on fem un descans per menjar, l’establiment és tancat, però trobem un lloc sense neu per seure còmodes, després d’una aturada i tertúlia molt agradable decidim continuar, ara tot el recorregut és en descens, per a una vall ampla arribem al refugi i estany de la Pradella, un paisatge espectacular, la resta de la ruta és per una pista còmode, trobem el telecadira dels Avellans, ara només resta arribar a l’aparcament del Pla dels Avellans que el tenim molt a prop.
Ruta circular des de Pla dels Avellans passant per:
- Estany Negre (2.3 km)
- Estany Llarg (3.2 km)
- Estany del Racó (3.8 km)
- Pont De Llivia (4.2 km)
- Refugi de les Bulloses (4.9 km)
- Llac de les Bulloses (5.2 km)
- Refugi de la Pradella (7.4 km)
- Estany de la Pradella (7.5 km)
- Pont riu Tet (10.7 km)
Prement sobre la imatge podeu veure l’àlbum de fotos de la sortida:
Prement sobre la imatge podeu accedir al track de la ruta:
Proposem una sortida clàssica i circular pels cinc llacs que es troben a la part baixa del llac de les Bulloses, a la riba dreta de la Tet: Estany Negre, Estany Llarg, Estany del Racó, Llac de les Bulloses i Estany de la Pradella.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
LLAC DE LES BULLOSES
L’estany o llac de la Bollosa era un seguit d’aiguamolls i basses que s’estenia des del peu del Puig Peric, on neix el riu (a través del Rec de Puig Peric), fins més al sud de la latitud del Carlit. S’aprofità una presa construïda entre el 1903 i el 1910 per a proveir electricitat el Tren Groc i per a regular el cabal de la Tet. Situat a la part més alta del Capcir, al límit amb l’Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. La riba occidental pertany al terme comunal d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes i l’oriental al terme dels Angles. (Llac de la Bullosa).
ACCÉS
L’inici de la ruta és a l’aparcament del pla dels Avellans, a la carretera D 60 de Mont-Lluís al llac de les Bulloses. A l’hivern, però, només està oberta fins al pla dels Avellans.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Iniciem l’itinerari just a la barrera que tanca la pista de les Bulloses. Seguim la pista uns metres amb neu suficient per posar-nos les raquetes de neu. A uns 500 metres, deixem la pista principal i ens endinsem al bosc. Travessem la Tet per un pont i comencem a pujar per un camí fresat en direcció a ponent. Al cap de 2 km arribem al primer dels llacs, l’Estany Negre.
A la part nord del llac i ha una zona d’acampada i l’itinerari segueix cap al segon llac, l’Estany Llarg. Hem de seguir les marques de pintura groga i superar un desnivell entre roques. Continuem cap a ponent per la vora de l’Estany Llarg, ara ja sense massa desnivell. Aviat arribem al tercer llac, l’Estany del Racó, que voregem per la dreta. Travessem la Tet pel Pont de Llívia i arribem al Refugi de les Bulloses.
Travessem la pressa i reprenem la tornada pel Pla de Bones Aures en direcció sud. Anem girant cap a llevant en direcció al darrer llac, l’Estany de la Pradella. Sortim al camí que és ample i va baixant cap a llevant. Anem trobant indicadors que ens menen cap el Pla del Avellans. Al final de la baixada anem a parar a un telecadira de l’estació d’esquí de Pyrénées 2000. Travessem la Tet per un pont i arribem a l’aparcament.
DIFICULTAT
La Ruta no té cap dificultat tècnica i és ideal per iniciar-se a la progressió amb raquetes de neu. Cal anar en compte a travessar els llacs ja que poden no estar prou glaçats per passar per sobre el gel.
Algunes fotos dels llacs i racons del recorregut:
 |
 |
 |
 |
Prement sobre la imatge podeu accedir al track de la ruta:
SORTIDA DE RAQUETES DE NEU
Hem sortit de Sabadell per visitar i conèixer aquest raconet tan bonic en un dia espectacular perquè tenim molta neu que la fa especial. Visitem també el poble de Gósol on iniciarem aquesta ruta, l’objectiu és anar fins a Els Cloterons.
ELS CLOTERONS
Els Cloterons és una muntanya de 2.179 metres que es troba entre els municipis de Josa i Tuixén, a la comarca de l’Alt Urgell., i de Gósol, a la comarca catalana del Berguedà. Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic.
Viquipèdia.
GÓSOL
Gósol és un municipi de la comarca del Berguedà, Catalunya, pertanyent a la província de Lleida i al partit judicial de Solsona. La vila forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró i està situat al seu vessant sud, a l’oest del massís del Pedraforca. El 7 de desembre de 2025, els habitants del municipi van votar en una consulta popular integrar-se a la província de Barcelona, com la resta dels municipis de la seva comarca. Aquest canvi està pendent de la validació de la Generalitat, i l’aprovació al Congrés dels Diputats, en un procés que pot durar uns dos anys.
El poble de Gósol no sempre ha estat a la ubicació actual, ja que fa temps estava situat al turó on hi ha les actuals ruïnes del Castell de Gósol, del segle XI i inclòs dins la ruta del Camí dels Bons Homes. Gósol està situat, actualment, a la vall que porta el seu nom. La vall de Gósol està tancada pels contraforts del Pedraforca i la muntanya dels Cloterons. Està, també, envoltada per la serra del Cadí, que s’alça sobre el coll de Josa.
CASTELL DE GÓSOL
El Castell de Gósol pertany al municipi de Gósol (Berguedà) i està declarat, junt amb l’església de Santa Maria, com a bé cultural d’interès nacional. Hi passa la ruta del camí dels Bons Homes (GR-107). Inclou dins del seu recinte les restes d’un nucli de població, que es coneix com a «Vila Vella», abandonat en favor del poble nou, edificat al peu del turó.
Prement sobre la imatge podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida:
Prement sobre la imatge podeu accedir al track de la sortida:
