Muntanya

Avui ha sigut una sortida de les que et deixa una sensació doble de satisfacció. Primera, perquè hem pogut compartir un projecte diferents seccions de l’entitat, com són les seccions de Marxa Nòrdica, Secció de Marxa Nòrdica inclusiva i la secció de Muntanya. Segona, fer el guiatge de dues persones cegues per les regions d’Agulles i Frares Encantats.

Sortim de Sabadell un grup de 16 excursionistes després de trobar-nos al Parc de Catalunya de Sabadell direcció a Montserrat en quatre cotxes particulars. Consensuem fer una parada prèvia per prendre el cafè a l’Hotel Bruc, que es troba molt a prop de Can Maçana, lloc d’aparcament i d’inici de la sortida.

Molts no ens coneixem i ja es va coent el bon ambient. Després de la parada tècnica, continuem fins a l’aparcament i fem la posta a punt. Primer de tot ens presentem que és una cosa molt important per a les persones cegues, també es fa una explicació de la ruta que anem a fer, com organitzar el guiatge i també oferim la possibilitat de fer-ho qui tingui interès.

La Maria de Marxa Nòrdica ens fa una sessió d’estiraments que molts no fem i, tot i que desperta algun somriure, aplaudim aquesta iniciativa. Ara ja està tot a punt, els guies, les barres direccionals que avui farem servir per ajudar a fer l’excursió.

Sortim per la pista, que és prou ampla, però la pendent ja comença a ensenyar-nos que això no serà un passeig, trobem molts escaladors, alguns de coneguts als que preguntem per les seves intervencions. Fa molt de vent i no tenen clar quina agulla faran, alguna caurà, segur, nosaltres a la nostra ruta i els nostres objectius. Arribem a Coll de Guirlo i deixem el camí ample per continuar ara per un sender més estret i tècnic, anem progressant amb molta atenció vigilant les arrels, pedres, ressalts i totes les dificultats que anem trobant. Arribem a un punt crític per a les persones cegues, la canal de la Portella que, encara que no és difícil, la no visió i dificultat ens posà a examen; hem de superar una canal de més o menys 50 metres amb força desnivell. Decidim fer un guiatge al costat de la persona sense usar la barra, donant suport verbal i ajuda física, orientant les millors presses per pujar, tant el Dani com la Rat (Montse) han pujat super bé.

A partir del coll de la Portella el camí segueix sent tècnic però més fàcil, però no et pots relaxar. Anem en direcció al refugi Vicenç Barbé on farem una parada per descansar i menjar una mica, el paisatge d’agulles es espectacular i el gaudim a tope. Fem un resum del nom de les agulles que coneixem i continuem el nostre camí, deixem enrere la Regió d’Agulles i entrem a la Regió dels Frares Encantats, les expressions facials són de alucine amb aquest nou panorama, El Bisbe, La Monja, El Lloro i tants d’altres que fan un plaer transitar per aquesta meravella. Creuem el Pas del Príncep i també deixem darrera la Regió dels Frares Encantats, ara apareixen Els Aurons davant nostre. Després d’una petita aturada a la Font de l’Esllavissada arribem al Coll de Port i continuem per tota la vessant nord de la serralada amb unes vistes espectaculars de les seves parets, passem per sota la Cadireta i la seva Foradada, i ja ens estem apropant al punt d’inici, tots molt contents d’haver compartit una sortida tan i tan bonica.

Des de la Secció de Muntanya volem fer un agraïment especial a tots els participants i, la Rat i el Daniel us volen agrair la vostra ajuda i companyia. Aquesta iniciativa es tornarà a repetir!

Àlbum de fotos de la sortida:

Track de la ruta a wikiloc:

A tota la serralada Pirinenca només hi ha una vall on es troba el mític Aneto, el monarca del Pirineu i on s’acumulen la majoria dels tresmils i, no és altra, que la Vall de Benasc. Situada al centre del Parc Natural del Posets-Maladeta, és un paratge que tot muntanyenc ha de visitar. Companys aprofiteu aquest cap de setmana per recórrer un territori que compta amb els paisatges i accidents geològics més impactants del Pirineu. Visitarem els Ibons de Villamuerta, l’ibon més alt és un veritable espectacle, ja que té la particularitat de ser l’únic llac on es reflecteix l’Aneto i la seva glacera. Anirem després a la Cascada i Forau d’Aiguallut. Pujarem al Tuc de Molières -3.010 m-, el tresmil més oriental del massís. Aquesta situació el converteix en el millor mirador de la totalitat del Massís de la Maladeta. El seu fàcil ascens i gran vista panoràmica, fan d’ell un dels tresmil d’obligada ascensió.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

IMPORTANT: El refugi de la Renclusa no admetrà a ningú que no mostri el DNI o passaport. Portar també la llicència federativa. El refugi subministrarà mantes i coixí, però s’ha de portar sac de llençol. Portar sabatilles, si no, s’hauran d’adquirir a recepció. Hi ha wifi i per les taquilles es necessita 1 euro. Portar diners en efectiu (tenen datàfon però falla). Calçat, roba, menjar i beure adequat per a dos dies a alta muntanya on el temps pot ser variable. Els pals són optatius i, a la reunió prèvia a la sortida, confirmaré si es necessiten, o no, els grampons. El dissabte pararem a esmorzar pel camí i cal portar el dinar de dissabte i diumenge.

CASCADA I FORAU D’AIGUALLUT

Cascada d’Aiguallut

Forau d’Aiguallut

El Forau d’Aiguallut, a 2.074 metres d’altitud, és un dels fenòmens càrstics més importants del Pirineu. Es tracta d’una enorme dolina de 70 metres de diàmetre i 40 metres de profunditat, situada als peus de l’Aneto i prop de les fonts del riu Ésera. Rep les aigües de les glaceres de l’Aneto i la Maladeta, que s’hi precipiten a través d’una espectacular i estrepitosa cascada d’aigües cristal·lines que desapareixen en tocar terra.

Mitjançant un conducte de naturalesa càrstica l’aigua es filtra des d’aquest gran embornal i, després d’un recorregut subterrani que travessa les muntanyes que separen la Vall de Benasc de la Vall d’Aran, surt a la superfície a la surgència dels Uelhs deth Joèu a l’Artiga de Lin (Vall d’Aran).Durant molt de temps es va desconèixer on es dirigien aquestes aigües, però, el 1787, Ramond de Carbonnières va proposar la hipòtesi que podrien ser una font de la Garona, en lloc de l’Ésera. El 1931, l’espeleòleg Norbert Casteret va establir l’exactitud de la idea de Ramond, mitjançant l’abocament a la fossa de sis barrils de fluoresceïna. Unes hores més tard i després d’un curs subterrani de 3,6 km, l’aigua amb el característic color groguenc de la fluoresceïna, brollava a 1658 metres d’altitud als Uelh deth Joèu, font del riu Joèu, afluent del riu Garona.

ITINERARI DISSABTE 27/07 IBONS DE VILLAMUERTA

Ibón Alto de Villamuerta amb l’Aneto al fons

El dissabte, per anar al Refugi de la Renclusa, no farem servir el camí normal de pujada, sinó que ens desviarem pels tranquils i poc concorreguts Ibons de Villamuerta, que són una alternativa a la massificada ruta a Aiguallut. Després baixarem per una traça que ens portarà directament al Forau i Cascada d’Aiguallut, per visitar un dels llocs més impactant de la Vall de Benasc.

Deixem els cotxes al Vado del Hospital per agafar l’autobús dels Núvols que ens portarà a la Basurta (1900 m). Travessem el pont sobre el rierol de Villamuerta, que està a la mateixa Basurta i guanyem alçada seguint una còmoda traça que flanqueja el vessant del bosc i ens acosta a l’Ibon de Villamuerta -1950 m-. Per arribar a l’Ibon Alt de Villamuerta -2055 m- només ens falta un curt tram i molt poc desnivell. Un cop allà, pararem per fotografiar, si les aigües estan tranquil·les, l’Aneto i la seva glacera reflectint-s’hi en elles, ja que aquest és l’únic llac on es poden veure reflectides. Després de dinar i descansar baixarem per una traça molt poc concorreguda fins al Forau i la Cascada d’Aigualllut. Pujarem al Pla d’Aiguallut i ens desviarem a la dreta per, després de travessar el Coll de la Renclusa, baixar fins al Refugi de la Renclusa.

Basurta-Ibon Alto de Villamuerta (1 h, 1,4 km, +169 m)

Ibón Alto de Villamuerta-Plan d’Aigualluts (45 min, 1,6 km, +51 m, -55 m)

Plan d’Aigualluts-Refugio de la Renclusa (1 h 30 min, 1,7 km, +255 m, -156 m)

TOTAL DISSABTE: 3h 15 min, 4,7 km, +475 m, -211 m

ITINERARI DIUMENGE 28/07 TUC DE MOLIÈRES

Massís de la Maladeta des del Tuc de Molières

Sortim del refugi de la Renclusa -2138 m- i ens desviem a l’esquerra per seguir el GR-11.5 en direcció al Coll de la Renclusa -2282 m-, un cop allà, seguim un còmode i marcat camí que baixa al Pla d’Aiguallut – 2050 m-. Planegem per vorejar-lo per la cara E (dreta), creuem les aigües del Barranc de Salterillo i arribem al pont que creua el Barranc de l’Escaleta -2090 m-. Algunes ziga-zagues ens ajuden a guanyar alçada fàcilment i un cop a dalt, recorrem en direcció E-SE el principi de la Vall de l’Escaleta, seguint una traça marcada i amb poc desnivell.

Creuem un pla pantanós i deixem a la dreta -2172 m- la traça que puja a l’Ibón de Coll de Toro anomenat així, i no Lac deth Còth deth Hòro, perquè es troba a l’Aragó. Guanyem alçada amb comoditat, remuntant l’ampla vall formada per grans replans, d’aquí li ve el nom de l’Escaleta, fins a arribar als Ibons de l’Escaleta -2335 m-. Deixem a la dreta (E) la traça que es dirigeix al Còth des Aranesi.

Envoltem els ibons deixant-los a la dreta i després d’un nou tram d’ascens arribem a un petit ibón que deixem a l’esquerra. Guanyem alçada amb rapidesa paral·lels al barranc per on baixen les aigües de l’Ibón Alt de l’Escaleta, seguint una traça que es desdibuixa a causa de les grans lloses granítiques, amb bona subjecció, que hem de creuar.

Deixem a la dreta l’Ibón Alt de l’Escaleta -2630 m- i al davant ja veiem el coll i, a la seva esquerra i encara llunyana, la piramidal Tuca de Molières -3010 m- que, encara que de lluny sembla més petita, és la més alta de totes. Tornem per on hem vingut fins arribar al Refugi de la Renclusa, on després de recollir les coses que em deixat, baixarem a la Basurta pel camí normal.

Refugio de la Renclusa-Tuca de Molières-Refugio de la Renclusa

(10 h, 16,6 km, +1450 m, -1450 m)

Refugio de la Renclusa- Basurta (40 min, 1,8 km, -245 m)

TOTAL DIUMENGE: 10 h, 18,4 km, +1450 m, -1695 m

TRACKS DE LA RUTA

Premeu sobre la imatge per accedir als tracks dels itineraris:

ALGUNES FOTOS DE LA SORTIDA

Fotos Cascada i Forau d’Aigualluts

Cascada d’Aiguallut	Forat d’Aiguallut

Fotos Ibones de Villamuerta

Ibón alto de Villamuerta amb l’Aneto al fons	Ibón de Villamuerta

Fotos Valleta de l’Escaleta-Tuc de Molières

Aiguamolls de la Vall de l’Escaleta	Baixant del Tuc de Molières
Forcananada reflectida en una llacuna estacional	Ibons de l’Escaleta
Ibons de l’Escaleta	Massís de la Maladeta des del Tuc de Molières
Petit Ibón	Plan d’Aiguallut
Pradera	Tuc de Molières i Massís de la Maladeta darrera
Vall de l’Escaleta

Avui hem gaudit de una sortida espectacular per les terres Tarragonines, concretament hem pujat a dues cims molt emblemàtics a la vora de la població de Prades

PARC NATURAL DE LES MUNTANYES DE PRADES

El Parc natural de les muntanyes de prades és d’un conjunt de muntanyes que s’estén per quatre comarques: Baix Camp, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.
S’eleva sobre les planes del Camp de Tarragona i està format per multitud de barrancs i boscos de pi, alzines i roures.
En aquestes muntanyes neixen els rius Francolí, Brugent, Siurana i Glorieta. El pic més elevat és el del Tossal de la Baltasana, amb 1201 m d’altitud. Aquest té la particularitat de ser un vèrtex geodèsic, és a dir, un punt que indica l’altura exacta del lloc sobre el nivell de la mar i que forma part d’una xarxa de triangulació mundial. Gràcies a aquests punts es realitzen mapes cartogràfics amb molta precisió.
Un dels punts de major interès del parc, a més del seu atractiu natural, és el Parc d’Interès Natural de Poblet. Aquest envolta el famós monestir de Santa Maria de Poblet i inclou el petit nucli urbà de Les Masies, conegut pels seus balnearis d’aigües medicinals.
El parc compta amb una àmplia xarxa de camins senyalitzats i un gran nombre de fonts. Un recorregut per ell et portarà a descobrir antigues construccions medievals, com la granja situada en el barranc del Titllar.
Avui hem gaudit de una sortida espectacular per les terres Tarragonines, concretament hem pujat a dues cims molt emblemàtics a la vora de la població de Prades.

TOSSAL DE LA BALTASANA I LA MOLA D’ESTATS

El Tossal de la Baltasana és un turó que es troba a les muntanyes de Prades, a cavall entre la Conca de Barberà i el Baix Camp, entre Vimbodí i Poblet i Prades, a uns 2 km en línia recta d’aquesta darrera població. És vèrtex geodèsic (número 261129001) i, amb els seus 1.201,9 metres sobre el nivell del mar, és el punt més alt d’aquestes muntanyes. S’hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar.
Forma part de la cresta que parteix la conca de l’Ebre (riu de Montsant) de la del Francolí. És també el cim més alt de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà.
Al seu voltant hi ha l’única colònia de roure reboll (Quercus pyrenaica) de tot Catalunya.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
La Mola d’Estat és un tossal de 1.127 m. d’altitud a les muntanyes de Prades, a cavall dels municipis de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) i Prades (Baix Camp). Com a fet característic d’aquest tossal, hi ha tres creus metàl·liques clavades a la roca, a frec del cingle, anomenades popularment “les Tres Creus”, en una zona que ofereix impressionants vistes de la vall del riu Brugent i de les muntanyes de Prades. Està a uns 2,7 km, per pistes forestals, del refugi dels Cogullons. S’hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar.
Reserva natural del Roure del Reboll. La teixeda i la roureda de roure reboll. Gaudeix de la frescor dels boscos eurosiberians i de l’energia del teix, arbre sagrat i del reboll, el roure més singular, fins arribar al cim de les muntanyes de Prades.

COVES D’EN PERE

Text: Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia)
Aquesta vegada presentem una cavitat força coneguda pels excursionistes, i visita obligada per als que pugen al tossal de la Baltasana (1.201 m), sostre de les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberà, però mal documentada des del punt de vista espeleològic.
La nostra intenció era arribar a la cova seguint una pista que surt del coll de l’Arena (km 20 de la carretera T-700). i que en poc més de 2 km es porta fins a la cova, però va resultar que la pista estava prohibida per a vehicles, pel que vam optar per una altra opció, seguint una pista, aquesta sí permesa per als vehicles, i que surt des de Prades i remunta el barrancs dels Bassots fins a la cova.
El topònim que es coneix oficialment la cavitat és “Cova d’en Pere”, però també la troben citada com “Cova del Pere”, “Coves d’en Pere Roig” i “Cova del Perotis”. Nosaltres preferim “Coves d’en Pere”, ja que en realitat es tracta de dues cavitats: Una gran i una molt més petit.
A quatre km de Prades, passant pel collet del mas d’En Pagès i en direcció al Tossal de la Baltasana, es troben aquestes grans baumes, sota les quals els pastors d’aquelles altes serres hi han establert habitacions, amb espaiosos corrals per a el bestiar, dipòsits de palla i de pasturatges. Són dignes d’ésser visitades aquestes coves per la seva estructura i grandiositat.

Podeu veure un resum de fotografies de la sortida clicant sobre la imatge.

Podeu veure el track de la ruta clicant sobre la imatge.

Si t’agrada l’excursionisme i vols viure una travessa de muntanya en ple Pirineu, la ruta que et proposem t’omplirà. Quatre dies de travessa inclosa l’ascensió a la Grande Fâche de 3005 m d’altitud.

Aquest és l’anunci de la sortida:

DESCRIPCIÓ DE LA TRAVESSA

El trekking circular al Grande Fâche comença al Balneari de Panticosa. Des d’aquest punt recorrerem racons amagats i paisatges de somni com son els llacs de Bachimaña, la conca lacustre de Respumoso i travessarem la “frontera” per anar a l’encisadora vall de Marcadau. Al segle XXVIII el Balneari de Panticosa va tenir un gran ressorgir gràcies a les seves aigües termals curatives, que podrem gaudir el darrer dia de la travessa.

En aquest enclavament comença la nostra travessa, amb una primera etapa lleugera fins al refugi de Bachimaña; aquesta etapa la farem després del viatge des de la nostra ciutat. Els segon dia i a través dels espectaculars ibons blaus, pujarem la bretxa de Tebarray amb l’ ibón del mateix nom als seus peus; per la baixada de la bretxa ens ajudarem del cable instal·lat, per continuar en suau descens fins al llac i refugi de Respumoso on farem nit. El tercer dia ens portarà fins al coll de la Grande Fâche, des de on tenim previst pujar al cim de la Grand Fache que amb els seus 3005m es el sostre de la travessa. La pujada al cim no presenta dificultats; retornarem al coll per continuar en una llarga baixada que ens deixarà al refugi francès de Wallon, recentment restaurat. El darrer dia pujarem la vall i el port de Marcadau per retornar directament al Balneari de Panticosa després de un sostingut i llarg descens. A la tarda retornarem a Sabadell amb els cotxes.

L’ambient de totes les etapes es el d’alta muntanya; per tant es requereix portar el calçat i la vestimenta adequada a més de una adequada preparació física; la baixada des de la bretxa de Tebarray es dreta, però un cable facilita el descens fins al capdavall de la canal. No cal portar cap material especial. Excepte aquest curt tram, tota la resta de la travessa es desenvolupa per camins. La dificultat de la sortida es moderada.

INFORMACIÓ DE LA TRAVESSA

Farem mitja pensió a tots els refugis. Tots ells ofereixen el servei de pic-nic per si alguna persona ho vol, per l’endemà. Els refugis disposen també de servei de dutxes.

Es obligatori estar federat per poder apuntar-se al trekking.

Al mes de Juliol es farà una reunió prèvia informativa on es donaran els tracks i un mapa del trekking. El preu inclou el desplaçament en cotxes particulars així com totes les estades als refugis en règim de mitja pensió.
El resum de les etapes es el següent:

• El número de persones està limitat a 12.
• PREU SOCIS, 236€
• PREU NO SOCIS, 286€
• Aquests preus són amb la tarja de federat habilitada; si no es disposa de l’habilitació, s’haurà d’abonar la diferència.

INSCRIPCIONS

A partir del dia 17 de Març a les 5 de la tarda on-line i presencials. Al moment de fer la inscripció s’hauran d’abonar 50 €; la resta del pagament s’haurà de fer la primera setmana de Juny.

Algunes fotos de la travessa:

Sortida conjunta de les seccions de Marxa Nòrdica i la secció de Muntanya. Hem plantejat un recorregut molt interessant per les regions d’Agulles i Frares Encantats apte per a tothom que estigui acostumat a caminar a la muntanya per camins i corriols. La ruta és circular i la dificultat és fàcil/moderada, té una longitud de 7 km i un desnivell positiu de 420 m.

La secció de muntanya proposa també una alternativa (opcional i voluntària) per un recorregut de més dificultat per les regions d’Agulles i Frares. Es tracta de passos aeris i tècnics no aptes per persones no experimentades. Membres de la secció de muntanya participaran en les dues versions i l’itinerari és conjunt en la majoria del recorregut. Per aquesta segona opció cal portar casc, arnés i baga de seguretat.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

ITINERARI CIRCULAR PER LES REGIONS D’AGULLES I FRARES DE MONTSERRAT

Sortida des de l’aparcament de Can Maçana, comencem amb pujada en direcció al coll de Guirlo i agafem a la dreta el sender cap la canal de la Portella, la canal és un pas estret amb passos de grimpada sense exposició aèria, però que cal fer servir les dues mans i els peus conjuntament per progressar, és un pendent amb bones preses de mans per aconseguir arribar al coll, són aproximadament 50 metres. Un cop a dalt de la portella gaudirem d’unes vistes espectaculars de la regió d’Agulles. Continuarem per un camí fàcil fins al refugi Vicenç Barber. Seguim el camí ben fressat en direcció al Coll del Pas dels Prínceps, fem una aturada a la Font de la Esllavissada abans d’arribar al Coll de Port. Des d’aquest lloc iniciem la baixada sense dificultats per la vessant Nord de la muntanya vigilant els trencalls, nosaltres seguirem sempre en direcció a Can Massana deixant a l’esquerra el camí del Coll d’Agulles i, després, a la dreta, deixem el camí que baixa cap a l’aparcament de la Plaça de Catalunya, aviat passarem sota la Cadireta i seguint el camí, tot passant pel coll de Guirlo, arribem a Can Maçana.

Sortida molt interessant i apta per a tothom, es tracta d’una ruta clàssica per la regió d’Agulles i Frares Encantats.

Track de referència de la ruta fàcil:

Track de referència de la ruta moderada:

Algunes fotos de l’itinerari:

En aquesta ocasió proposem una sortida fàcil cap al sud, concretament al Baix Camp a la província de Tarragona. Una sortida interessant per assolir dos cims catalogats en el llistats dels 100 cims de la FEEC, El Tossal de Baltasana, amb 1202 m, i La Mola d’Estat. Amb aquest recorregut fàcil trobarem racons molt bonics i interessants.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

EL TOSSAL DE LA BALTASANA

El Tossal de la Baltasana és un turó que es troba a les muntanyes de Prades, a cavall entre la Conca de Barberà i el Baix Camp, entre Vimbodí i Poblet i Prades, a uns 2 km en línia recta d’aquesta darrera població. És vèrtex geodèsic (número 261129001) i, amb els seus 1.201,9 metres sobre el nivell del mar, és el punt més alt d’aquestes muntanyes. S’hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar.

Forma part de la cresta que parteix la conca de l’Ebre (riu de Montsant) de la del Francolí. És també el cim més alt de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà. Al seu voltant hi ha l’única colònia de roure reboll (Quercus pyrenaica) de tot Catalunya. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Track de referència:

Avui hem sortit amb previsió de pluja i boira, però amb molta il·lusió, pel camí ja hem tingut pluja, semblava que el dia es volia arreglar, però els núvols cobrien les parts altes de les muntanyes. Arribem al Coll de Pimorent amb un temps gèlid però sense vent, sortim animats i a bon ritme, decidim sortir sense raquetes ni grampons, el camí és cobert de poca neu nova. Després de la presa trobem els primers pendents que estan carregats de neu, decidim equipar-nos amb raquetes i cap amunt, la canal està molt bé, la neu és bona i amb raquetes anem progressant a bon ritme, aviat entra la boira, no es veu quasi res a poca distancia, amb molt esforç arribem al Coll de la Coma d’en Garcia, no es veu res, tenim dubtes per on continuar, primer cap a baix, després cap a la dreta, no es veu res, decidim anar tots junts, no es veu res i comencem a dubtar per on anar, decidim gira cua i baixar, altres muntanyencs decideixen el mateix, no és un bon dia, la muntanya ens esperarà.

Àlbum de fotos de la sortida:

Track de la ruta:

Dissabte 1 de Març. Sortida de raquetes de neu.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

EL PUIG DE LA FONT VIVA

És una muntanya de 2.673 m d’altitud situada al Massís del Carlit, concretament al límit entre els termes comunals d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes i de Portè, tots dos de l’Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Ruta en que sortint del Coll de Puymorens, farem el cim Puig de Font Viva. Aquest cim està dins la llista de 100 cims de la FEEC.

APROXIMACIÓ

Des de Puigcerdà anem cap a Porté-Puymorens i pugem fins al Coll, on hi ha lloc per aparcar.

DIFICULTAT TÈCNICA

Moderada – Fàcil. Tota la ruta passa per corriol fàcil, gran part fressat i fàcil de seguir. A la pujada a Font Viva cal estar atens a les fites.

RUTA

Sortim del Coll de Puymorens, seguint la pista. Anem pujant per la pista i desprès per corriol fressat i fàcil de seguir cap a la Portella d’en Garcia. Al cap de poc de passar el Coll girem a la dreta per passar a la vora de l’estany de Coma d’Or. Passem l’estany i seguir per corriol bastant planer cap a la Portella de Lanós. Un cop a la Portella, seguim a mà dreta per pujar el Font Viva. Anem seguint les fites que de vegades costa de veure entre els rocs. Arribem al cim on trobem una fita cimera, i vistes de l’Estany de Lanós, Carlit, Coma d’Or… Després de gaudir de les vistes i un descans iniciarem la tornada resseguint la traça fins al punt de sortida.

Aquest dissabte dia 15 de Febrer hem fet una sortida amb raquetes de neu, de dificultat moderada, al Pic de Pedrons.

EL PIC DE PEDRONS

El Pic dels Pedrons és una muntanya de 2.677,7 metres d’altitud situada al sud-oest del Massís del Carlit, en el terme comunal de Porta, a l’Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. Està situat al nord-oest del terme de Porta, en un apèndix d’aquest terme cap al nord que s’adreça a la riba dreta de l’Arieja. És al nord del Pla de la Portella de les Valletes, dels Pics de Font Negra i de la Portella de les Valletes. És damunt al sud-est del Pas de la Casa. És destí freqüent de moltes de les rutes d’excursionisme de les muntanyes entre Andorra i la Cerdanya.

ITINERARI

Ascensió al Pic dels Pedrons des del Pas de la Casa. Ens vàrem posar les raquetes des de l’inici de la ruta. Neu que en la capa de sobre estava mes dura per el fred de la nit, que cedia i fèiem la traça. La ruta no te cap dificultat es una pujada molt suau excepte la cresta d’accés al cim on ens vàrem posar el grampons per seguretat. La baixada amb la neu mes tova, vàrem retallar les sigues sagues de la pujada. Una ascensió fàcil amb bones vistes del Pirineu.

ÀLBUM DE FOTOS

Podeu clicar sobre la imatge per obrir un àlbum de fotografies de la sortida:

TRACK DE L’ITINERARI

Podeu clicar sobre la imatge per accedir al track de la ruta: