Avui hem gaudit un gran grup d’una sortida espectacular, tan pel recorregut com pel paisatges de tardor que vestien de colors el bosc.

El Puig Ou (o Puig d’Ou) és una muntanya de 1.299 a 1.300 metres d’altitud que forma part del llistat dels 100 cims de la FEEC com a cim essencial.

Característiques principals:

• Ubicació: Es troba a la frontera entre la comarca de la Garrotxa (la Vall de Bianya) i el Ripollès (Camprodon).
• Entorn: Separa la Vall del Bac (al sud) de la Vall de Bolòs i Salarsa (al nord), dins de l’espai natural de l’Alta Garrotxa.
• Cim: Disposa d’un vèrtex geodèsic (referència 295083002) al punt més alt.
• Vistes: Ofereix una panoràmica molt àmplia sobre les valls del Ter i de Bianya.

Trajecte fàcil sense senyalització especifica per ascendir al Puig d´Ou però que no comporta cap dificultat. L’ascens el farem gairebé totalment per pista, i el descens més o menys senyalitzat per fites i seguint el track d’en Jordi Blanco Roca.

Inici i final a la carretera de la Vall del Bac en una petita zona d’aparcament al Torrent de Porreres poc abans d’arribar a la masia el Bac.

Podeu veure un àlbum de fotos clicant sobre la imatge:

Podeu accedir al track de la ruta clicant sobre la imatge:

DISSABTE 31/10/2026. EL PUIG D’OU (100 CIMS)

El Puig Ou (o Puig d’Ou) és una muntanya de 1.296 a 1.299 metres d’altitud situada entre les comarques de la Garrotxa (la Vall de Bianya) i el Ripollès (Camprodon).

Forma part del repte dels 100 cims de la FEEC.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

• Distancia 13,7 km.
• Temps 6 hores aproximadament, més els temps d’aturar-nos i dinar.

Trajecte fàcil sense senyalització especifica per ascendir al Puig D’Ou però que no comporta cap dificultat tècnica. L’ascens el farem gairebé totalment per pista, i el descens més o menys senyalitzat per fites.

ANIMEU-VOS!!

Descripció de la sortida.

Tot i els dubtes per la previsió meteorològica, finalment hem decidit tirar la sortida endavant i ens ha acabat anant millor del previst. Sortim 7 persones a les 6 h del matí de Sabadell fins a Coll de Nargó on hem parat a fer un cafè i a esmorzar. Hem anat fins a l’inici de l’excursió, una mica més enllà de les Masies, on hem aparcat els 2 cotxes, i amb un sol ben bonic ens hem posat en marxa. Després d’un curt tram de pista, hem agafat un corriol que, sempre en pujada i per dins del bosc, ens ha portat al Tossal del Faig (1.566 m), un bon mirador del fons de la vall amb el riu Segre, el poble de Coll de Nargó i al fons el Cadí i les muntanyes d’Andorra i el Pallars. Després d’una estona de gaudir del bon temps i de les vistes, hem seguit l’excursió fins al Cim del Coscollet (1.610 m) on se’ns han ampliat les vistes cap a les Roques de Sant Honorat a una banda, i cap a l’altra amb el Pantà d’Oliana i les roques conegudes com les Montserratines.

Sense perdre massa temps i després de fer la foto de grup hem començat a baixar en direcció al bosc de Nargó i el Bosc de Serradarques, gaudint d’algun tram de bosc de fageda encara pendent de canviar el color de tardor. Majoritàriament per corriol, hem anat fent tota la baixada fent una curta parada per dinar, fins arribar de nou al cotxe.

Han sortit 18 km, 1.080 m de desnivell i 6:30 h en total.

Tot i la previsió meteorològica, ha anat tot molt bé. Ens ha fet bon dia, no ens hem mullat ni durant l’excursió ni durant la tornada a casa, molt contents de la decisió de anar-hi.

Prement sobre la imatge podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida:

El Coscollet o Torre d’Aubenç, forma part de la Serra d’Aubenç al Prepirineu català, entre les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera. Està inclòs a la llista de 100 cims de la FEEC, i ens permet gaudir de cingleres calcàries i vistes d’ocell del riu Segre amb els pantans d’Oliana i de Rialp. Farem una ruta circular sortint de prop de les Masies, al poble de Coll de Nargó, passant pel Tossal del Faig i el Tossal de Remolins.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

Algunes fotos des de El Coscollet:

Darrera sortida del programa de caps de setmana per diferents indrets del Pirineu per ascendir a cims emblemàtics. Un total de set sortides assolint cims com el Montsent de Pallars, Pic del Taillon, Pic del Canigó, Bachimala, Garmo Negro, Tour de Neouvielle, Perdiguero… ascendint a tots en un mateix any.

EL PIC PERDIGUERO

Sortim de bon matí del desviament (amb cartell vall de Literola), que hi ha a l’esquerra de la ctra A-139, passat el pont sobre el riu Literola. Comencem a pujar en direcció oest, en paral·lel al riu fins que sortim del bosc. Seguim el camí força fresat, que es veu bé malgrat anar amb el frontal, passem per sobre del pla de El Llosero i anem agafant direcció nord/oest, travessem el Turonet de Amorriador, la cabana de Literola ens queda a sota.

Seguim pujant sense perdre de vista el riu, passem per la dreta del barranc, per la part superior i baixem per l’altre costat fins “Ibonet de Literola”, que voregem pel seu costat dret, per després d’un mar de blocs de pedra anar guanyant alçada cap la “collada Ubaga” (2.712 m), on aprofitem per fer parada per beure i ganyipar, estem anant a molt bon ritme.

Ben aviat ja veiem, al fons, a l’oest, el cim del Perdiguero, amb la seva característica forma, un cop arribats a la seva base, a l’est veiem el llac Blanc de Literola. Som a la base del cim i ara ens queda la pujada dels bolcs/lloses de pedra calcària; més o menys anem seguint l’aresta, ja que no hi ha massa fites i a voltes masses, així anar fent arribem al primer 3.000 del dia, Hito de Perdiguero (3.171 m), fa molt bon temps i una mica d’aire fresquet que s’agraeix, fem fotos i cap el nord/oest ja veiem el cim del nostre objectiu d’avui.

Una llarga caminada per pedra i alguns blocs ens situa al cim del Perdiguero (3.222 m), segon del dia i principal, fita aconseguida, hi hem arribat bé i en un bon temps, estem contents. Les vistes que hi ha són indescriptibles, Posets, Mont Perdut, Literolas, vall d’Ôo, llac de Portillon, Cabrioules …, resumint PIRINEU !!!

Un cop fetes les fotos de grup, llegit el poema que hi ha al cim, abraçades i més, comencem a baixar per l’aresta nord, encara que al principi sembla molt difícil, no ho és tant, ja que passats els primers passos un camí traçat ens permet anar baixant, ens intercalem els més veterans per donar un cop de ma al més novells, i sense adonar-nos ja som al coll de Literola.

Al coll decidim fer 2 grups, uns baixaran fins el Llac Blanc de Literola i els altres anirem a fer els 3 cims de Literola. El primer grup va baixant fins arribar al llac, que voreja per la dreta i al final remunta una mica fins la base del Perdiguero, on s’enllaça amb el camí de pujada. El segon segueix cap el nord, primer cim Punta Alta/Tuca de Literola (3.097 m), segon Pico Royo (3.121 m) I tercer i darrer Pico de Literola (3.132 m), a partir d’aquest punt, baixem per un gran pedregar fins arribar al llac, on seguint per la dreta, igual que el primer grup, el voregem i pugem cap a la base del Perdiguero on ens trobem amb la resta del grup. Ja només ens queda seguir el camí de pujada i anar baixant fins arribar als cotxes.

Són les 18.20h de la tarda, hem arribat 20 min més tard del que havíem previst, bé és broma, anem molt bé, ara cervesa i avall cap a casa, on arribarem sobre les 22.45h. Hem gaudit, tots plegats, d’uns grans dies de muntanya i fet allò que ens proposàvem. MOLT BÉ UES!!!!!

Prement sobre la imatge podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida:

Pic de Salvaguardia

Pic de Perdiguero

Durant 4 dies una colla de 20 persones de la UES hem pogut gaudir d’una zona del Pirineu magnífica, amb muntanya molt ferma, gran quantitat de llacs i una bona xarxa de refugis.

El tour ha constat, tal i com estava previst, de 4 etapes.

Arribem al refugi del llac d’Oredon al capvespre del diumenge 30 d’Agost. L’endemà encarem el recorregut que ens portarà fins al refugi d’Aygues Cluses a través del coll d’Estoudou, el llac d’Oule, els llacs de Bastan, el coll de Bastanet i l’Hourquette de Caderolles. Un recorregut llarg amb més de 16 km i casi 1400 metres de desnivell. A més uns quants han fet els cims de Bastan i d’Aygues-Cluses. A mitja tarda arribem al nou refugi situat en una bonica esplanada i enmig de una boira que ha anat pujant de la vall. Ens ha sorprès negativament el tracte rebut per part del guarda.

L’endemà dimarts anem fins al refugi de la Glere tot passant el coll de Madamette, el llac Nere i l’Hourquette de Mounicot. Si be ha estat un dia més curt de recorregut i de desnivell, ha estat força dura la pujada de Mounicot. En total casi 11 km i 950 metres. A més casi tot el grup hem fet també el cim de Madamette.

El tercer dia és el que dediquem a fer l’ascensió al cim del Turon del Neouvielle de 3035 m que com a cosa curiosa val a dir que va ser el primer 3000 del Pirineu del que es va documentar la pujada. Des de la Glere anem cap als llacs de Mail, Estelats i per la coma Estrète fins al coll del mateix nom i el cim. La baixada la fem cap als llacs Bleu i Vert per retornar al refugi a mitja tarda. En total han estat casi 12 km i 960 metres de desnivell. A més tres persones del grup han fet també la cresta i cim dels Tres Conseillers.

El darrer dia, dijous, l’encetem refent el camí fins l’Hourquette de Mounicot i conseqüent baixada per l’altre costat que ja coneixíem de feia dos dies; avui ens ha costat molt menys i es que la fresca matinera es nota. Més enllà hem passat per l’Hourquette d’Aubert, els magnífics llacs d’Aubert i Aumar i pel camí dels Laquettes hem arribat de bell nou al refugi i pàrquing del llac d’Oredon on tenim els vehicles. Aquest darrer dia han estat casi 12 km i 700 metres de desnivell.

En resum una gran sortida d’alta muntanya de la secció de Muntanya amb 51 km i 3963m de desnivell, on hem pogut gaudir del paisatge i la companyia de tots plegats.

Prement sobre la imatge podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida:

Un any més acabem el més de juliol amb un 3000, el Garmo Negro, de 3065 m, i un dels tres mils més occidentals del Pirineu.

El dissabte vam visitar l’Ibón de Piedrafita (1600 m) on vam poder gaudir del llac i del seu teló de fons, ja que està als peus dels espectaculars, Peña Telera i Corona del Mallo.

El diumenge, tal com estava previst, vam fer l’ascensió al Garmo Negro, un tresmil sense gaire dificultat per la ruta del Collado Argualas. La cresta final porta directament al cim del Garmo Negro. Malauradament, una espesa boira al cim no va deixar gaudir de les magnífiques vistes. La intenció de la sortida era arribar també fins al cim de l’Algas Norte, de 3032 m, però la intensa boira va aconsellar deixar-ho per una altra ocasió. De tota manera, la sortida va acomplir l’objectiu d’assolir un 3000.

Sense cap problema, tot el grup va poder arribar al cim i tornar a Sabadell contents per haver gaudit de la muntanya.

Prement sobre la imatge podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida:

Som un grup de 12 membres (Unió Excursionista de Sabadell UES) que vam sortir el dissabte de Sabadell, vam dinar a Plan i després fins el Refugi de Biadós per la pista.

Sortim a les 7h del matí des del Refugi, després d’haver esmorzat i preparat les coses. El cel està encalitjat de pols sahariana i promet ser un dia de calor. Agafem el camí fitat que porta al Refugi de Tabernés, d’entrada té un bon pendent, uns 200 m fins a la Borda de Soltaramoné, que ens queda a l’oest, nosaltres anem en direcció nord, per anar nord-oest i nord fins arribar a la cabana de pastors del Sarrau, des d’aquest punt ja veiem el perfil de la Punta del Sabre i del Gran Bachimala, que són el nostre objectiu.

Seguim cap en Nord i poc a poc anem girant cap l’est per una planura sense massa desnivell fins el coll de la Senyal de Biadós, on parem a beure i picar una mica, un parell del grup aprofiten per pujar al cim del Senyal de Biadós (2.596 m). Comencem a pujar lleugerament cap l’est per anar a buscar les canals de pujada al primer objectiu del dia, Punta del Sabre. Abans d’arribar cal passar una cresta curta i força senzilla, però a voltes exposada, que posen a prova als qui no n’han fet mai. Passada la cresta ja comencem a pujar per la primera de les canals, fins aquí terreny de pissarra, descompost, ara pissarra i granit.

Poc a poc anem guanyant alçada, seguint fites i per intuïció, i ens plantem en l’avantcim, ja som per sobre dels 3.000 m. Pugem i ja només ens queda la darrera canal, que les fites ens guien i ja tenim el primer objectiu, la Punta del Sabre, de 3.134 m, i amb unes vistes espectaculars.

Cal dir que el temps ha jugat al nostre favor ja que ens bufava vent fred del nord-oest que ha fet baixar la sensació tèrmica. Per davant tenim la llarga cresta del Sabre, passant pel petit Bachimala (3.122 m). És una cresta llargueta, dificultat moderada, però que com totes les crestes exigeixen concentració, i que tenen molt patí a banda i banda. L’hem anat fent força agrupats per tenir clar per on anar salvant els molts punts, ara per la dreta ara per l’esquerra.

Un cop arribats al Petit Bachimala, segon cim de la jornada, tan sols ens queda 1/3 de la cresta, més o menys igual que el que hem fet, són les 12 h i anem sobre el temps previst. Acabada la cresta ja només queda un camí fresat per acabar de fer els darrers 50 m de desnivell i arribar al Gran Bachimala (3.177 m), darrer objectiu del dia.

Ja hi som tots, i en el temps previst, estem molt contents, ens fem les fotos i li dediquem al company que no ha pogut pujar per problemes intestinals (coses que passen). Aprofitem per dinar i que una parella que és al cim ens faci les fotos de grup. Ara toca baixar per la via clàssica de pujada al cim, direcció oest, anem baixant pel roquissar cap el sud i sud-est fins el coll de la Senyal de Biadós, on empalmem amb el camí de pujada.

Ara ja només hem de desfer el que hem pujat al matí per arribar al Refugi de Biadós. Tots bé, uns més cansats que altri, però super-contents pels 3 cims de “3.000 m” que era el nostre objentiu.

Salut i Muntanya UES!!!!!

Podeu veure un resum de fotos de la sortida clicant sobre la imatge.

El passat 4 de juliol vam sortir cap a Coll de Jou, a la Catalunya Nord.  Un cop al pàrquing, ens disposem a començar la ruta cap al refugi de Marialles, 4,18 km amb 565 m de desnivell positiu.  Camí que transcorre pel bosc, en una pujada pràcticament constant, entre pedres, arrels d’arbre i al costat d’una séquia que et va refrescant amb el so.  Després de dues hores de ruta arribem al refugi, on ens acomodem i passem la nit, al matí a primera hora sortirem cap al nostre repte del dia, l’ascensió al Canigó, per la xemeneia.

El diumenge a les 7:00 h sortim cap al Canigó, 9,5 km amb 1200 m de desnivell positiu.

Agafem el camí a l’esquerra, davant del refugi, passant pel refugi lliure i endinsant-nos al bosc.  Un cop arribem a Coll Vert, trobem la font del Martí, i una mica més endavant, haurem de creuar el riu Cady, després el camí encara agraït del bosc ens portarà fins a la cabana d’Aragó on ens aturem a descansar i menjar alguna cosa. 

Continuem el camí, ara ja sense arbres que ens arrecerin del sol, que encara que no és massa tard, ja es fa notar.  El camí, pedregós i ben marcat, no dóna descans però a poc a poc avancem pel sender, a l’alçada de la Bretxa de Durán, avancem ja gairebé sense poder fer servir els bastons, si no, agafant-nos i pujant a les roques, fins que arribem per fi a la base de la xemeneia.  Un petit respir i emprenem la pujada, ara sí que pujarem trepitjant la paret de roques vertical, que per fi ens porta al cim del Canigó.  Ja al cim, celebrem l’arribada de tots, però malauradament i amb tristesa, podem veure com avança el foc de Trévillach, al Pirineu Oriental.

La baixada per la xemeneia, lenta però assegurant cada pas, finalitza i emprenem la marxa, per encarar la baixada.  Parem a la font nostra, a reposar aigua i refrescar-nos i decidim seguir fins a la cabana d’Aragó on pararem a dinar i després continuarem, ara ja fins al refugi de Marialles, on recollim les coses que hem deixat en sortir i després d’un petit descans continuem ara si, el camí que ens queda fins al pàrquing de Coll de Jou, on tenim els cotxes.

Prement sobre la imatge podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida: