Resum de la sortida al Torrent dels Abadals i Turó del Marquès, en aquesta ocasió anem a prop de casa un grup de socis, concretament a Castellbell i el Vilar.
L’any 2015, els germans Esteve i Joan Frontera varen equipar el barranc, amb la col·locació d’escales, estaques i algunes cadenes i cordes. Una acció desinteressada molt lloable, ja que permet gaudir i conèixer una raconada més de la nostra geografia.
El recorregut per la torrentera és molt fàcil, està catalogat com a K1, tots els ressalts que s’han de superar son fàcils i curts, menys l’últim que és una mica més llarg. Tot i amb això no és recomanable per a persones amb vertigen. En cas de necessitat tots els ressalts es poden evitar per diferents escapatòries (tot i que allargaríem el recorregut).
ITINERARI
Comencem l’itinerari creuant el Pont Vell. Ja l’altre costat podem veure a la nostra dreta el pont de ferro de la via del tren (que passarem per sota quan tornem). Seguim el Llobregat avall i aviat arriben a una granja, a la qual no cal entrar ja que al costat de la tanca podem veure un cartell que explica i ens assenyala l’entrada al torrent.
Comencem entrant per un túnel que ens permet passar per sota de la via i de l’autopista, del tot recomanable porta un frontal per il·luminar aquest pas, es tracta de un camí dins de un tub molt llarg.
Molt aviat ens trobem amb el primer dels passos equipats: és el pas dels Tres Enllosats, en el que amb tres escales de fusta superarem tres petits ressalts. Molt a prop passem per sota el pont del Solell.
Continuem endavant i arribem a un nou pas equipat amb dues escales, també de fusta, i una cadena al final. Entre les dues escales hi ha penjades les botes d’en Joan. Seguim torrentera amunt i aviat ens trobem amb el salt de la Madrona, un nou pas equipat, aquesta vegada amb sòlides clavilles clavades a la roca.
Ara seguirem un tram força llarg sense entrebancs apreciables. El llit de la torrentera a estones és llis i a estones hi trobem blocs de pedra. Alguna clavilla escadussera ajuda a sortejar-ne algun.
Arribem al Cau del Degotall, un nou pas equipat, aquesta vegada amb clavilles i rematat amb una corda. A continuació ens trobem amb un gran ressalt i un nou pas equipat amb clavilles que el superen per la nostra dreta i que ens deixa en un ampli relleix: ens trobem al cingle sota el Coll. Seguim aquest relleix a l’esquerra, que surt de sota el cingle i entra al bosc.
Estem a punt de sortir del torrent dels Abadals, només ens queda passar pel pas de la Guineu, una estreta cornisa, equipada amb una cadena per a les mans. A la sortida d’aquest pas arribem a una esplanada, on conflueixen dues pistes i donem per acabada la remuntada del torrent dels Abadals.
És un indret bonic i que convida a fer una aturada ran del cingle per a contemplar part del recorregut que acabem de fer. A partir d’aquí començarem la segona part de l’excursió que ens portarà a un mirador/balcó amb vistes espectaculars sobre la muntanya de Montserrat, desfer el camí per anar al turó del Marqués.
Primer tirarem cap a la dreta. Contemplarem novament el salt de la cinglera des de l’altre costat i arribem a una cruïlla amb un pal indicador. Si seguíssim la pista de la dreta ens portaria a la cinglera del Resistent, equipada amb diverses vies ferrades, de diferents graus de dificultat, on fins i tot hi ha un pont nepalès per unir dues parts de la cinglera.
Nosaltres seguirem la pista de l’esquerra en suau pujada i paral·lela a la part final del torrent dels Abadals. A pocs metres trobem a l’esquerra un desviament que porta a la font del Casalot. Continuem recte i arribem a una nova cruïlla. Deixem la de l’esquerra, on a pocs metres hi ha can Pinsà, i anem a la dreta.
Ara caminarem per sobre el llom de la carena amb unes magnifiques vistes, sobretot de la muntanya de Montserrat, el pal amb la senyera ja és visible a l’altre extrem de la carena. Caminar per aquest sector, tot i seguir una pista, és molt bonic, per la vista i pel bosc.
Finalment, la pista s’acaba en arribar al turó del Marqués de 358 m d’alçada, on hi ha un alt pal amb una senyera al capdamunt i una gran vista sobre la muntanya de Montserrat, sobre el riu Llobregat, el castell de Castellbell….. i també sobre el peatge de l’autopista de Manresa.
Després de contemplar l’esplèndida vista entrarem a la tercera part de l’excursió, que consisteix en baixar novament dins el pont medieval.
Ara baixarem per un camí que fa via directa fins a baix; no fa ni revolts ni llaçades ni giragonses. Fa via recta avall que fa baixada; arrenca directament del costat mateix del pal de la senyera i senzillament … baixa. No hi ha cap dificultat, simplement hem de procurar no relliscar. Travessarem diversos camins: a la dreta tots ens portarien a les vies ferrades de la cinglera del Resistent.
Només hi ha un punt on el camí es troba amb un petit ressalt i allà hi trobarem una sòlida i curta escala metàl·lica que ens permet superar el pas i continuar baixant. Ja a la part baixa, el camí gira una mica a l’esquerra per a passar per sota un pont de l’autopista C-55 (res a veure amb el túnel de l’inici) i poc després fa el mateix amb la via fèrria. Aquí, si us interessen les obres d’enginyeria, podeu contemplar el magnífic pont de ferro d’una certa llargada i sense pilars ni cables, pintat de color vermell. Tot seguit arribem al pont medieval on hem començat la caminada.
Podeu clicar sobre la imatge per veure un resum de fotografies:
Podeu clicar sobre la imatge per veure el recorregut de la ruta
