A finals de novembre, a les 6 h del matí i amb una temperatura de 3 graus, ens hem trobat els 8 bojos (la Teresa no ha pogut acompanyar-nos) al Parc Catalunya disposats a passar fred i visitar la comarca del Maresme dintre del parc de la Serralada Litoral.
A 3/4 de 8 hem arribat a Òrrius, el municipi més petit del Maresme, que ens ha rebut amb un fred que posava els pels de punta. Ben abrigats hem començat l’itinerari, baixant les escales cap el carrer de Barcelona i travessant la carretera de la Roca. Passat el cementiri hem deixat l’asfalt i hem agafat la pista de Ca n’Altafulla en direcció a la masia. Hem anat baixant per la pista, entre pins i alzines, per l’obaga fins al Xaragall de Can Patota. Deixem la pista i comencem a pujar per un corriol fresat, en fort pendent, cap el turó de Matacabres. Per sota el turó travessem la pista del Mal Pas, agafem el camí de Lladó que voreja el turó de la Feu i mena directament a la pista de Burriac. Només resta arribar al cim del Turó de Burriac. Decidim dividir-nos en dos grups. Un pujarà per la pista i l’altra agafarà una drecera que puja directe a l’entrada del Castell. Al Castell contemplem la magnífica vista de tot el Maresme, fins a Barcelona. Cap el nord,s’entreveu Sant Sadurní de Gallifa, els Cingles de Bertí, el Castell de Tagamanent i el Montseny. Més cap el nord, per la vall del riu Congost, es divisen les nevades muntanyes del Pirineu.
El fort vent, que fa augmentar la sensació de fred, ens obliga a començar la baixada. De nou, un grup baixarà per la pista i l’altre, per l’anomenada Grimpada d’en Marc, un corriol que obliga a utilitzar les mans en algun moment. De nou a la pista de Burriac refem el grup i comencem el descens cap a l’Àrea de Lleure de la Font Picant. Ens acostem a la oficina d’informació i comprovem que l’accés a la font i les instal·lacions estan tancades. A la dreta surt un corriol que puja pel bosc, en fort pendent, i surt a la Creu de l’Avellà. Seguim la pista cap a ponent i la deixem de seguida per agafar un corriol a la dreta que puja al turó de la Feu. Ens arribem a les Roques d’en Vivó o de l’Àngel, un mirador privilegiat de la part nord del Maresme. Fa un dia esplèndid i la temperatura ja ha pujat prou per treure’ns alguna capa de roba.
Tornem uns metres enredera i ens dirigim cap el Turó de Cirers, un altre mirador sobre la part central del Maresme. Seguim per la pista de Cirers cap a ponent, agafem la pista del Mal Pas, prop del Coll de Gironella, i, una mica més endavant agafem una pista a l’esquerra per visitar els Laberints del Bosc de Cabrils. Per un corriol fresat baixem fins al camí de Can Blanc, que seguim a la dreta per arribar a l’asfalt i a les primeres cases d’Òrrius. Travessem el pont sobre la Riera de Riudemeia i arribem a l’aparcament.
L’itinerari no té cap dificultat tècnica però una distància i desnivell considerables. És una ruta variada que es pot fer en qualsevol època de l’any.
Prement sobre la imatge podreu accedir al track provisional de la ruta:
Prement sobre la imatge podreu accedir a l’àlbum de fotos:
