Un grup format per 25 persones de la Secció de Muntanya, Secció de Marxa Nòrdica i 2 amics de la Marxa Inclusiva amb discapacitat visual. Sortim cap a Figaró des d’on comença la circular al Tagamanent.

La sortida consta de dues parts, ben identificades. La primera, orientada més a la Marxa Nòrdica, comença amb un preescalfament que ens fan els de Marxa Nòrdica, per continuar amb la ruta que transcorre pel torrent de Vallcarquera que, de mica en mica, ens va fent pujar fins a assolir una certa inclinació que ens obliga a parar, treure la primera capa de roba i regular la respiració. En arribar a Can Bosc, a l’esquerra, ens trobem un cartell de fusta en forma de fletxa que ens indica el Tagamanent. A simple vista ja es veu que el camí no tindrà res a veure amb el que hem fet fins ara. Així que ens endinsem al corriol a través del bosc del Bellver. Camí estret i empedrat, que ens oblia a disminuir el ritme i prestar atenció on posem els peus. Impressionant tasca la dels guies d’inclusiva, que no paren de donar indicacions als nostres companys, perquè avancin pràcticament al mateix ritme que la resta del grup. Per la dificultat del sender, a la reunió prèvia de dijous vam decidir que anirien agafats amb la corda i no amb les barres laterals. com ho fan habitualment.

El camí segueix pujant amb pendent marcat, fins a assolir el Serrat de les Sapines. En aquest punt ja hem pujat 420 m de desnivell, dels 773 m que té la sortida. A partir d’aquí comencem a caminar per la carena de la muntanya, pujant i baixant terreny de roca, entre corriols estrets i boscós, fins a arribar al Turó dels Corbs (959 m), on part del grup puja a fer cim i baixar, mentre la resta va avançant fins al punt de trobada, a l’altra banda del Turó.

Seguim carenant la muntanya, fins a arribar al Bellver (1013,3 m) on comencem un descens, fins al collet de Sant Martí (970,9 m) on comencem l’ascens al Tagamanent (1057,98 m), una visita a l’Església de Santa Maria de Tagamanent i un petit descans. Descendim del Tagamanent en direcció al Collet de la Creu de Can Coll, en direcció al Figaró i al punt de sortida, per una pista vermellosa, amb pendent de baixada, que ens obliga a posar atenció, fins a arribar a la cruïlla amb el camí de Vallcarquera, que tranquil·lament desfem en direcció a l’aparcament.

Sortida amb tocs d’aventura, on hi ha hagut cabuda per a les dues seccions.

Prement sobre la imatge podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida: