Sortida al Pirineu d’Osca, avui hem sortit 16 excursionistes per ascendir a la Tuca de Vallibierna i la Tuca de Culebres, dues cims de més de 3000 metres.
Aquesta sortida s’ha fet en dues jornades pernoctant en el refugi Cap de Llauset.
Sortim de Sabadell amb una previsió de pluja molt alta pel dissabte i amb un temps millor pel diumenge, pel camí anem veient com encerta la previsió meteorològica, ens comença a ploure i no deixa de fer-ho en tot el recorregut. Arribem a l’embassament de Llauset, la pluja i la boira la tenim a sobre nostre, ens equipem i sense esperances de millora comencem a caminar, el camí primer voreja l’embassament fins al punt de captació, trobem el pal indicador que ens informa que hem de agafar el camí vers al refugi de Cap de Llauset, amb pluja i boira anem guanyant alçada i passem per la cabana i l’estany de Botornas, l’aigua corre per a tot arreu, hem de trobar un bon pas per creuar el riu abans del refugi. Estem tot mullats però contents per haver arribat, toca treure’ns la roba mullada i fer el registre, tenim temps per petar la xerrada, prendre alguna cosa calenta fins a l’hora del sopar, el bon humor i l’escalfament de l’estufa ajuda a passar el temps lliure, el refugi és molt modern i nou, anem veient com no deixa de ploure i també és agradable, desitgem que demà tinguem bon temps per fer la nostra excursió.
Diumenge, 7 hores del matí, esmorzem i repassem la meteorologia per a la jornada, tota la nit ha plogut quasi a totes les hores, consultem la meteo i dona pluja, boira i vent, però decidim sortir i intentar-ho. Els rius portem molta aigua i la primera feina és creuar-los, per tota la muntanya baixa molta aigua, plou durant tot el dia acompanyat de boires. Nosaltres cap a munt amb molt bon humor, passem per diferents Ibones, la meteorologia va empitjorant i un grup decideix dona per finalitzat l’intent d’arribar al cim. L’altre grup tirem cap amunt, pluja, boires, pedres i més pedres, però la situació es complica perquè comença a nevar, per la nit ha nevat i trobem la part superior amb molta neu, fred i vent. Un cop arribats a la cresta cimera es complica per la neu, la boira i el fred, però arribem i fem cim. Molt contents fem les fotos de rigor, abraçada i cap a baix, cal anar amb molta precaució perquè trobem que les nostres petjades ara són gelades, poc a poc desfem el camí i arribem al refugi on recuperem el material. Ara tot contents cap a l’embassament de Llauset.
Hem gaudit i hem assolit el Vallibierna, una gran aventura, fins a la propera.
Clicant sobre la imatge podreu veure una selecció de fotografies de la sortida.
Clicant sobre la imatge podreu veure el track de la ruta.
