Per acabar el cicle de Xerrades obertes sobre temes de muntanya i tecnologies aplicables a la muntanya (Mountain Open Talks), corresponent al segon trimestre del 2024, vam comptar amb la col·laboració d’en Conrad Blanch, cap de l’expedició catalana del 1985 a l’Everest, que ens van oferir la xerrada que porta per títol Com és una expedició al sostre del món.

• • Després de la presentació a càrrec del nostre company Francesc Garcia, en Conrad ens va oferir una molt interessant xerrada sobre el procés que va dur a l’expedició catalana a assolir el sostre del món el 1985.
  • L’exposició va començar amb un vídeo de 8 minuts, resum de l’expedició del 1985 a l’Everest. Un vídeo amb imatges de l’aproximació, fotos del cim i la rebuda a Barcelona. Podeu veure el vídeo al principi de la gravació del final del resum.

• • En Conrad, juntament amb altres companys muntanyencs, es van començar a preguntar l’any 1979 si seria possible fer una expedició a l’Himàlaia. Primer havien de decidir per on, per la cara sud?, per la nord? Fins als anys vuitanta només era possible l’accés pel Nepal, ja que, l’accés pel Tibet, estava prohibit per les autoritats xineses. Es van posar en contacte en l’associació de muntanya xinesa per preguntar si seria possible organitzar una expedició des del Tibet. Al cap d’uns mesos els van respondre que els volien conèixer personalment així que van volar fins a Pequín i, amb l’ajuda de l’ambaixada espanyola, van contactar amb l’associació.

• • A partir d’aquesta trobada van començar a preparar l’expedició, els permisos, el finançament, l’equip… Van aconseguir el permís per anar-hi des del Tibet per a la tardor del 83. No era la millor època, però havien d’aprofitar el permís. Amb l’ajuda del CEC i el finançament de la Caixa de Barcelona, van preparar l’expedició. Aquell any hi va haver unes fortes pluges a la regió i, encara que van arribar als 8300 m, es van haver de retirar en mig d’una gran tempesta i forts vents. Així que el 14 d’octubre van decidir suspendre l’expedició.

• • Aleshores es van dedicar a preparar una altra expedició per l’estiu de l’any 1985. Van tornar a comptar amb el finançament de la Caixa de Barcelona, amb un pressupost de 30 milions de pessetes, i amb 5 tones de material. En aquesta ocasió van tenir el suport de cinc xerpes del Nepal. L’expedició, formada per 14 alpinistes, es va traslladar al camp base de la cara nord de l’Everest, el mateix lloc d’on havia partit l’expedició de l’Irvine i el Mallory, l’any 1924.

• • Van començar a la instal·lació dels campaments d’altura fent relleus entre els membres de l’expedició. Encara que portaven l’oxigen, van decidir no utilitzar-lo fins a l’atac final, si calia, i a la baixada.

• • El 28 d’agost la cordada formada per l’Òscar Cadiach, el Toni Sors i el Carles Vallès, acompanyats de tres xerpes, van assolir el cim. L’Òscar Cadiach va enviar el missatge que havien fet cim i va llegir la sextina que en Joan Brossa havia escrit expressament per a l’ocasió. Van iniciar la baixada cap a les vuit de la tarda, hora local. La dificultat de la baixada els va obligar a fer un bivac a 8600 i esperar l’endemà 29, per continuar el descens amb l’ajuda de l’oxigen, els xerpes i els companys que els esperaven als campaments avançats.

• • Després de recepcions oficials a Lhasa i a Pequín, van arribar a Barcelona el 14 de setembre on van ser rebuts per les famílies i les autoritats, desplaçant-se a la plaça Sant Jaume on van ser rebuts per les autoritats municipals i per la Generalitat.

• La xerrada va concloure amb un col·loqui amb els participants en el qual el Conrad va explicar algunes anècdotes de l’expedició, reconeixent que ha estat la millor experiència de la seva vida, que ha marcat tant el seu futur personal com professional.

En l’enllaç següent podeu seguir tota la xerrada al canal de la UES a YouTube:

Molt bon estiu a tothom!