Seguint amb el cicle de Xerrades obertes sobre temes de muntanya i tecnologies aplicables a la muntanya (Mountain Open Talks), corresponent al segon trimestre del 2025, vam comptar amb la col·laboració d’en Jordi López Camps, ex-president de la Comissió Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que va presentar la xerrada El conjunt de les ermites de Montserrat i la seva relació amb el Monestir..
En Josep López Camps ens va oferir una molt extensa visió de les ermites de la muntanya de Montserrat. El seu gran coneixement de la muntanya juntament amb la seva passió per la història de Montserrat es va veure reflectit durant tota la xerrada.
- La seva intervenció es va iniciar fent un repàs històric de l’evolució de les ermites. Encara que no es té un coneixement exacte de quan van començar a haver-hi eremites a la muntanya, documents anteriors a la data de fundació del Monestir, el 1025 -ara fa un mil·lenni-, ja provaven que hi havia una donació d’esglesioles i de l’església de Santa Cecília a monjos i sacerdots. No se sap si també hi havia vida eremítica a altres indrets de la muntanya.
- Les primeres referències documentades de vida eremítica a la muntanya són del segle XI, al marge dels benedictins de Sant Maria.
- Es a partir del segle XIV que s’inicia la regulació de la vida eremítica a la Muntanya. El 1409 Benet XIII fixa en 12 les ermites de Montserrat. El 1417 es publiquen les primeres ordenances per monjos, ermitans i donants. El 1495, l’abat Cisneros publica la constitució fixant les 12 ermites més una tretzena que actua com a parròquia.
- Al llarg del segles hi ha diverses disputes entre els ermitans i els monjos de Montserrat. Durant la guerra dels segadors s’expulsen els ermitans castellans. I durant la guerra del francès es destrueixen totes les ermites.
- Per sort, al segle XIX, Don Francisco de Zamora encarrega a un dibuixant i un arquitecte que aixequin plànols i vistes de la muntanya, la qual cosa ens ha permès avui conèixer l’emplaçament de les ermites.
- L’eremitisme tradicional s’acaba el 1856 quan mor a Barcelona en Juan Galí, l’últim ermità. En la època moderna només es coneixen els casos del P. Estanislau Llopart i el P. Basili Girbau.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
En l’enllaç següent podeu seguir tota la xerrada al canal de la UES a YouTube: