Per començar el cicle de Xerrades obertes sobre temes de muntanya i tecnologies aplicables a la muntanya (Mountain Open Talks), corresponent al segon trimestre del 2026, vam comptar amb la col·laboració del Joan Clofent, muntanyenc, alpinista i soci de la UES, que ens va presentar la xerrada El Denali de 6193 m (Mount McKinley).

La xerrada va tenir lloc a la Sala d’Actes de la UES amb una presència de més de 50 espectadors que van seguir les explicacions del Joan i la seva aventura al Denali.

La conferència es va dividir en dues parts. En la primera el Joan va passar un vídeo de la seva aventura al Denali, a partir de les fotografies que ell mateix va captar sempre que va ser possible, en les tres setmanes que va durar l’expedició entre el maig i el juny de 2010. El grup estava format per 6 muntanyencs i dues guies. Ell era el més gran juntament amb la muntanyenca americana, Joan Masheter, la americana de més edat d’assolir el cim de l’Everest.

El Denali no és un cim especialment difícil però la llarga aproximació, les baixes temperatures i la meteorologia canviant el fan especialment dificultós. A més, les nombroses esquerdes de l’itinerari el fan molt perillós. En el vídeo es pot veure la ruta que van seguir així com els diversos camps que van servir per descansar i atacar el cim.

L’obligació de no deixar cap deixalla a la muntanya obliga als expedicionaris a transportar tot l’equipatge, uns 70 kg de pes, de forma individual, entre la motxilla i la Pulka, un trineu nòrdic petit i lleuger, que s’havia d’arrossegar durant tota la expedició.

Especial cura s’ha de tenir amb les deixalles i els excrements sòlids ja que no es poden deixar a la muntanya.

Després de passar uns quants dies al campament d’altura esperant el bon temps, van poder assolir el cim només quatre dels sis muntanyencs. Entre ells, el Joan i la Joan. La baixada, amb molta neu, la van fer tot d’una tirada fins al camp base.

En la segona part de la xerrada, en Joan va explicar nombroses anècdotes de l’expedició. L’entrenament previ per acostumar el cos al pes i a l’altitud, el menjar, els horaris ja que entre el maig i el juny quasi mai es fa fosc i això permet pujar i baixar al cim amb llum natural. La construcció de murs de gel per protegir les tendes del fred. El Headwall, el mur de gel amb pendents de més del 50% que obligaven a un sobreesforç per traslladar la motxilla i el Pulka.

Un petit un recull de fotos que ja compartit en Joan: