Un any més hem seguit la tradició de portar el pessebre a una ermita o santuari. Aquest any l’hem portat al Santuari del Far, al municipi de Susqueda (La Selva).

Puntualment, a les 7 del matí, ens hem trobat els més de 59 excursionistes (la sortida més nombrosa organitzada per la secció de Muntanya) de la UES a la plaça Catalunya per anar cap al Coll de Condreu, on hem arribat passades les 8:45 h. El Coll de Condreu separa la vall d’Hostoles de l’altiplà del Collsacabra. Hi surt la carretera que, en poc més quatre quilòmetres, ens durà al Santuari del Far.

La boira de la plana ha deixat pas a un dia clar i assolellat. Temperatura baixa al coll però que ha anat pujant cap a migdia.

A les 9:30 h ens hem dividit en dos grups. El més nombrós, de 41 persones, per fer l’itinerari llarg de poc més de 9 km i que voreja el Puig de Toia, passa pels Esquellons, el Pla de Jaça, les Roques Encantades i el pla d’Armadans.

L’altre grup ha anat directament al Santuari vorejant el Serrat del Puig del Moro. Una vegada al Santuari han fet un recorregut circular per la cinglera

El Santuari de la Mare de Déu del Far del segle XI, està situat a 1.112 m d’altura, amb unes magnífiques vistes sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, Les Guilleries i El Montseny, quedant el poble de Sant Martí Sacalm als seus peus. El santuari compta amb hostatgeria, restaurant i zona de pícnic.

Hem arribat a l’esplanada del Santuari cap a les 13 h i ens hem unit amb l’altre grup. Després de admirar les vistes des de l’impressionant mirador, hem anat a l’església on la coral La Carena ens ha ofert el tradicional concert de Nadales. Tot seguit, a l’esplanada del Santuari, s’ha fet la popular cantada de Nadales i hem gaudit dels torrons i les neules, del cava i el moscatell, en bona companyia. Cap a les 16 h, en bon humor, hem iniciat la tornada a Sabadell.

La portada del Pessebre és una excursió tradicional a la UES. Encara que és organitzada per la secció de Muntanya, la participació i col·laboració de les altres seccions i, especialment, de la Coral la Carena, l’han convertit en una activitat destacada dintre de l’entitat. Esperem que continuï molts anys més!

En aquest vídeo podeu veure un resum d’aquesta sortida, ofert pel nostre company Martí Puig:

Prement sobre la imatge accedireu al track de la ruta:

Sortida de tardor per assolir el cim del Comanegra. Sortim de Sabadell un bon grup de excursionistes amb la previsió de un temps fred, però solejat i poc vent, després de la parada de rigor per fer el cafè a San Pau de Segúries continuem cap el bonic i ben conservat poble de Beget.

Beget és un poble de l’Alta Garrotxa, i també un antic municipi fins a l’any 1969, en què fou agregat al terme municipal de Camprodon. Situat a la capçalera del riu de Llierca, les seves cases de pedra s’agrupen al voltant de la riera de Beget. Avui dia és un poble turístic i de segones residències.

EL COMANEGRA (1557 m)

El Comanegra és una muntanya de 1.557,4 metres que es troba entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa, el de la Menera a la del Vallespir, i el de Camprodon, al Ripollès. El Pirineu es va apagant pel camí cap al mar Mediterrani deixant enrere els alts cims de la comarca del Ripollès que encara sobrepassen els 2.900 metres d’alçada. Abans d’arribar al pas fronterer de la Jonquera i al Cap de Creus, la serralada encara té força com podem veure a l’Alta Garrotxa. Al Nord d’aquesta comarca, hi trobem muntanyes molt interessants com el Comanegra o el Puig de Bassegoda (1.373 m). El Comanegra, a més de ser sostre comarcal de la Garrotxa, és el darrer pic de més de 1.500 metres que trobarem de camí al mar.

RESSENYA

Ruta circular que surt des del bonic poble de Beget. Seguirem el GR83 que puja fins al coll de Malrem, que fa frontera amb França. Des d’aquí seguirem la carena fins arribar al Puig de Comanegra de 1.557 m. Des del cim baixarem directament a la Bassa de Monars i per pista anirem a buscar un camí que baixa pel bosc per tornar cap a Beget.

Podeu clicar sobre la imatge per veure un resum de fotografies de la sortida.

Podeu clicar sobre la imatge per veure el track de la ruta.

Cada any acabem les activitats de la secció amb la Portada del Pessebre. Aquest any seguirem la tradició portant el pessebre al Santuari del Far, al municipi de Susqueda (La Selva).

A continuació teniu l’anunci de la sortida amb una extensa explicació del programa de la jornada:

DETALLS DE L’EXCURSIÓ

Sortirem de Sabadell a les 7 h del matí del Parc Catalunya, davant de l’Hotel Sabadell.
Anirem amb autocar al coll de Condreu on pensem arribar a les 8h 45 min. Esmorzarem al bar restaurant que hi ha en el mateix coll i repartirem alguna menja dolça a tots als participants.

Un cop esmorzats, ens dividirem en dos possibles grups, en funció del nivell dels participants a l’excursió.

El primer grup farem l’excursió llarga sortint a peu del coll de Condreu on començarem un recorregut interessantíssim pujant al Puig de la Toia, per passar tot seguit per la Balma i Bolet de la Toia, roques d’Armadans, cova d’en Ferriol, salt i roques dels Esquellons, Siurenys de Pedra, riera de l’Om, basses de la Jaça, collet de l’Aire fins arribar a una de les atraccions d’aquests itinerari com son les sorprenents roques Encantades. Des d’aquest punt seguirem fins arribar de nou al coll de Condreu des d’on agafarem un corriol que passa per la vessant de llevant del Serrat del Moro, pel mig d’una fageda de somni, fins a la carretera del Far molt a prop ja del Santuari. Un cop aquí i si anem be de temps baixarem per un altre corriol fins a la cinglera del Far per pujar pel camí de la cinglera i els Miradors fins al Santuari.

Dificultat, entre fàcil i moderada.

El segon grup anirà directament al Santuari del Far des d’on podran fer un recorregut circular passant pel camí de la cinglera i els Miradors.

Dificultat, fàcil.

Com cada any a dalt al Santuari i tots plegats celebrarem les festes de Nadal amb un petit concert de la coral La Carena i la tradicional cantada popular de nadales davant el Pessebre i després de dinar, torrons, neules i cava per tothom qui en vulgui.

La tornada és farà directament amb autocar des del Santuari.

FOTOS DE LA SORTIDA

El Bolet de la Toia	Salt dels Esquellons
Els Esquellons	Els Esquellons
Ciurenys de Pedra	Riera de l’Om
Prats de Pastura	Roques Encantades
Roques Encantades	Roques Encantades
Roques Encantades	Fageda
Fageda. Camí del Santuari	Cinglera del Far
Els Miradors	Santuari del Far. Àrea de Picnic
Santuari del Far	Vista des del Santuari

En els enllaços següents us podeu descarregar els dos tracks de la sortida:

Us hi esperem!

Puig de Comanegra (1.557 m). Circular des de Beget. Alta Garrotxa.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

El Pirineu es va apagant pel camí cap al mar Mediterrani deixant enrere els alts cims de la comarca del Ripollès que encara sobrepassen els 2.900 metres d’alçada. Abans d’arribar al pas fronterer de la Jonquera i al Cap de Creus , la serralada encara té força com podem veure a l’ Alta Garrotxa . Al Nord d’aquesta comarca, hi trobem muntanyes molt interessants com el Comanegra o el Puig de Bassegoda (1.373 m) . El Comanegra , a més de ser sostre comarcal de la Garrotxa , és el darrer pic de més de 1.500 metres que trobarem de camí al mar.

Ruta circular que surt des del bonic poble de Beget. Seguirem el GR83 que puja fins al coll de Malrem, que fa frontera amb França. Des d’aquí seguirem la carena fins arribar al Puig de Comanegra de 1.557m. Des del cim baixarem directament a la Bassa de Monars i per pista anirem a buscar un camí que baixa pel bosc per tornar cap a Beget.

Algunes fotos del recorregut:

Sortida de tardor per la Serra de Catllaràs. Sortim un grup des de Sabadell amb una previsió meteorològica no massa clara, al matí núvol i sol i, cap al migdia, pluja. A veure que trobem! per si de cas portarem material de pluja i cap allà.

Arribem i tenim, segons la previsió, un temps fred, però bon temps, anem pujant per un bosc ple de fulles i arbres despullats, és molt bonic tot el que anem veient, arribem al Rock del Catllaràs que és una mole en mig d’un pla i envoltat de arbres gegantins, llàstima que molts ja no tenen les fulles, igualment són molt macos, amb una varietat de colors es vesteixen les seves branques i el sol.

Continuem cap al Prat del Joc de la Pilota, un immens prat verd amb arbres que envolten la seva extensió, destaquen sobre ell alguns arbres monumentals, arribem al coll de de L’Ardericò per on trobem el camí per assolir el Roc del Joc de la Pilota. Una canal semi-equipada amb una corda ens dur al cim des d’on tenim una visió general espectacular, ens envolta un circ de muntanyes que fem servir per reconèixer les muntanyes, Pedraforca, Serra d’Ensija, Costa Cabirolera, Comabona, Penyes Altes… cal tenir en compte que aquest cim està en el llistat dels 100 cims i això també té el seu interès. Toca baixar i comencem per un llarg recorregut de miners i reste d’edificis relacionats amb aquest gran ofici de la comarca, l’extracció del carbó avui en dia ja no és d’interès i només són llocs que es van perdent en mig d’aquest paisatge recordant part de la història, anem baixant per camins plens de fulles mullades que ens fa ser prudents per evitar relliscades fatals, arribem al Mirador del Roc de la Lluna, un lloc artificial des d’on podrem divisar unes panoràmiques espectaculars novament, el temps ja es comença a notar que anem cap a un cel més cobert de núvols i sembla que es complirà la previsió. Arribem al Xalet de Catllaràs, es tracta d’un gran edifici de l’arquitecte Antoni Gaudí i que en el seu moment el feien servir els enginyers de les mines, està en perfectes condicions. Iniciem un nou descens per corriols que passen per mines i antigues instal·lacions, el temps ja és més amenaçador, el cel està més cobert i la pluja més a prop, tot i això com fem una parada per dinar i arribem al punt més baix de la sortida, comença a ploure, ens equipem i toca salvar un desnivell positiu de prop de 300 metres per un camí preciós, la pluja no es molt intensa, però no cessa i arribem als cotxes mullats, però molt contents, hem gaudit moltíssim i el paisatge mereix una nova excursió.

Podeu clicar sobre la imatge per veure un resum de fotos de la sortida.

Clicant sobre la imatge podeu veure el recorregut de la sortida.

El massís del Catllaràs s’alça fins més enllà dels 1.700 metres i està dominat per densos boscos. Ofereix un refugi ideal per al cérvol i un terreny de joc molt apreciat pels senderistes.

LA SERRA DE CATLLARÀS

Es tracta d’un massís situat a cavall del mantell del Pedraforca i el mantell de Vallfogona, a l’alt Berguedà i al sud de la serra del Cadí-Moixeró. S’eleva amb decisió fins més enllà dels 1.700 metres d’alçada, en cims com el Pedró (1.765 metres), el cap de la Baga Alta (1.759 metres), el cap de la Baga de Fontanals (1.743 metres) i el roc de la Clusa (1.730 metres). L’extrem nord està ocupat per la serra de Falgars, a la vora sud d’un jove riu Llobregat.

L’important gradient altitudinal porta a una gran diversitat d’ambients en un únic espai. S’hi troben representades formacions d’alzinar en petits fragments que ocupen els solells, importants rouredes i pinedes calcícoles, que es distribueixen ocupant els solells i els fons de vall. A les obagues hi predominen les fagedes amb boix, sent rares en el context del Berguedà. Dins dels elements florístics caldria destacar la presència de la flor de neu (leontopodium alpinum), sent una espècie molt rara al país i que està protegida per la legislació catalana.

La fauna que hi habita constitueix una comunitat de transició entre els sistemes pirinencs i els més mediterranis situats més al sud. Cal destacar la presència del cérvol com una de les espècies de gran interès de l’espai, conjuntament amb el gall fer i la marta.

Tot i ser un indret de difícil accés en general, és força apreciat pels senderistes, que disposen de rutes per descobrir-lo. Els senders GR 4 i GR 241 el travessen.

Com arribar-hi

Des de Berga, prendre la C-16 en direcció nord i desviar-se per la BV-4022 fins a la Nou de Berguedà, per continuar uns cinc quilòmetre més i endinsar-se a l’Espai Natural Protegit.

Des de la Pobla de Lillet, prendre la pista asfaltada fins al Santuari de Falgar.

ITINERARI

Des del Santuari, travessem la carretera de Falgars i comencem a pujar pel bosc en direcció sud. El camí no ofereix cap dificultat però és una pujada exigent fins a la Creu del Catllaràs. Descendim uns metres fins a la Roca del Catllaràs envoltada de prats d’altura. Ara ja iniciem la baixada fins al pla del Joc de Pilota, dit així perquè els treballadors de les mines sembla que el feien servir per jugar a futbol. A l’esquerra del prat sobresurt la imponent roca del Joc de Pilota. Es una grimpada fàcil ajudada d’una grapa i una corda. Des del seu cim contemplem la vall del Llobregat i les muntanyes que l’envolten.

Baixant del Joc de Pilota ens podem acostar a la font de la Devesa Jussana per tornar al l’itinerari principal que ens mena al coll Fred. Girem a ponent i ens acostem al mirador del Roc de la Lluna, amb bones vistes, de nou, de la vall del Llobregat i les muntanyes que l’envolten. Seguirem fins al Xalet del Catllaràs, refugi de muntanya dissenyat per Antoni Gaudí i de formes inconfusibles.

Deixem la pista principal i baixem de dret cap al nord per visitar dues de les mines que proliferaven al Catllaràs, la mina del Cable i la mina de l’Artiga de Capdevila. Seguim baixant, travessem el torrent de Vallfogona i, després d’una lleugera pujada, seguim el GR 4 a l’esquerra que ens durà de nou al Santuari de Falgars.

Fotos de preparació de la sortida:

Track de referència de la sortida:

La serra de Bestracà (Mestrecà segons la parla de la gent de la contrada) s’alça al nord del poble d’Oix i domina la vall. Presenta alçades superiors als 900 metres amb tres cims. El seu cim tot i no ser un dels més alts de la comarca de la Garrotxa, és un dels millors exemples del que representa el terme definit com: Alta Garrotxa, una terra feréstega, plena de cingleres arreu i que ens ofereix unes impressionants panoràmiques sobre un dels indrets més colpidors del país.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

Comencem la ruta al poble d’Oix, deixem el cotxe en un camp habilitat just abans del poble, anem cap l’església i enfilem el carrer de l’església i el carrer nou que no el deixem fins a les darreres cases d’Oix. En el carrer nou trobem una font, seguim el carrer a l’esquerra fins a trobar un indicador que assenyala el camí a seguir (a la dreta), arribem a una pista de terra que s’enfila per l’esquerra. El camí és fressat i no té pèrdua. A la nostre esquena és veuen majestuosos el Montmajor i el Montpetit.
Continuem pujant, cada vegada amb una mica més de pendent. Enlairada, podem veure la carretera asfaltada que va d’Oix a Beget. Seguim amunt fins a trobar aquesta carretera que només la travessem. Continuem per la pista de terra que s’obre just al davant i que ens portarà a la masia del Peirer. Aquesta és una impressionant casa de pagès, amb un grup d’arcades al sud que li dóna un aspecte senyorial, per bé que el seu estat deixa molt que desitjar. Continuem per la pista cap al Coll de Bestracà, ara en suau pendent.

Sortint del Peirer ja veiem en tota la seva llargària la serra de Bestracà, amb el cim a la part més occidental. Arribant al coll, un pòster informatiu ens indica els diferents camins a seguir. Ja fa estona que veiem la casa de Bestracà i l’església de Sant Andreu. Al coll, s’hi troben els antics corrals de la casa. Enfilem cap a la casa i l’església, que arribem en poca estona.

Sant Andreu de Bestracà és una església romànica d’un absis, ben restaurada, del 979, però reedificada als s.XII i XIII. A partir de aquí, el tram final fins al cim és molt dret. El camí surt de la part de darrera de l’església, passant per davant d’una soca molt grossa, tocada per un llamp. I va pujant fins al cim de la carena per un camí ben fressat i molt ben definit. Anem travessant alzines fins arribar a un pas de roca. Ara comença la part més aèria i divertida. Cal anar en compte en segons quins llocs. No és que sigui perillós però no hem de perdre la concentració ja que a la nostra dreta hi tenim un gran estimball on podem veure unes impressionants cingleres que cauen sobre la vall d’Hortmoier.

Ens aturem a contemplar les vistes només arribar a la carena, a la vall d’Hortmoier, al fons amb el Puig del Bassegoda, als vessants del Comanegra, que cauen retallats sobre la vall d’Hortmoier i el torrent encaixonat de la riera de Beget. També de tota la serralada a un i altre costat, des del Montfalgars, als pics de les Bruixes i de Sant Marc, fins a la collada de Talaixà, i els cingles del Barrancot i de Migdia als nostres peus… Impressionants panoràmiques!!. Ara només ens cal anar seguint el caire amb compte fins a fer cim.

Al cim del Bestracà, 1058 m. no disposa de bona vista i caldrà cercar aquí i allà el millor indret per tal de gaudir de la panoràmica que la muntanya ens ofereix. Dalt de tot hi ha les runes d’un antic castell medieval. El primer noble del que se’n té coneixença es d’en Bernat de Bestracà a l’any 1010. Diversos llinatges es succeïren fins el 1462 , en que els remences van assaltar el castell i empresonar al seu senyor, en Berenguer de Barutell. Posteriorment, la nissaga es traslladà a la plana d’Oix lluny del niu d’àligues, i el castell començà a enrunar-se. Al cim també hi ha un vèrtex geodèsic.

Descendim pel costat nord, per un camí al començament força costerut, però que després es fa més bo. Arribem a La Portella, pas estret on trobem un camí que ve del coll de Bestracà. El seguim a la dreta, i anem baixant per l’obaga del Bestracà, entre espessa vegetació.
Ara som als plans de la Campassa, amb una petita bassa. Aquí hi arriba una estreta pista, però no l’agafem, sinó que continuem a la dreta, per on segueix el nostre camí, fins que més avall enllaça amb aquesta pista. No la seguim gaire estona, ja que al primer revolt pronunciat, l’abandonem i continuem recte. El nou camí ens porta a la casa de les Feixanes.

Arribem a l’era de la casa, que es troba en ruïnes. Enllacem amb el GR-11 i el PR-186 que seguim tots dos a la nostra dreta (el GR-11, davalla més endavant fins a Talaixà i el PR-186, -blanc i groc-, ens deixarà a Oix). Només ens queda seguir la pista, fins a Hortmoier, travessant al costat de algun camp de conreu abandonat.

Arribats a Hortmoier i sortim del bosc, s’ens presenta davant nostre les impressionants parets de les crestes i cim del Ferran i, a la nostra esquerra, el pla de Plansesilles amb els monumentals roures (catalogats) i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier al peus del Tossal Gros, església romànica esmentada ja el 977. Fou possessió de Cuixà, i al s XIV formava una parròquia, però des del s XVIII depenia ja de la d’Oix. Guardava el notable Sant Crist d’Hortmoier.

A l’arribar a la riera de Beget ens resistim a la temptació de banyar-nos a les gorges. Una vegada refrescats continuem el camí, fins a la palanca del Samsó on el GR-11 trenca a l’esquerra, indicat en un pòster informatiu, nosaltres seguim recte, al costat del curs de la riera que cada vegada la tenim més avall, arribant a un punt on tenim una magnifica vista d’aquesta amb els cingles de Migdia, el Tossal Gros i el Tossal de Meians.

Ens resta seguir la pista, ara resseguint la riera de Oix fins al mateix poble i donar per finalitzada aquesta interessant sortida.

A continuació podeu consultar el track de referència:

A continuació teniu unes quantes fotos de la sortida de preparació:

Sortida al Pirineu d’Osca, avui hem sortit 16 excursionistes per ascendir a la Tuca de Vallibierna i la Tuca de Culebres, dues cims de més de 3000 metres.

Aquesta sortida s’ha fet en dues jornades pernoctant en el refugi Cap de Llauset.

Sortim de Sabadell amb una previsió de pluja molt alta pel dissabte i amb un temps millor pel diumenge, pel camí anem veient com encerta la previsió meteorològica, ens comença a ploure i no deixa de fer-ho en tot el recorregut. Arribem a l’embassament de Llauset, la pluja i la boira la tenim a sobre nostre, ens equipem i sense esperances de millora comencem a caminar, el camí primer voreja l’embassament fins al punt de captació, trobem el pal indicador que ens informa que hem de agafar el camí vers al refugi de Cap de Llauset, amb pluja i boira anem guanyant alçada i passem per la cabana i l’estany de Botornas, l’aigua corre per a tot arreu, hem de trobar un bon pas per creuar el riu abans del refugi. Estem tot mullats però contents per haver arribat, toca treure’ns la roba mullada i fer el registre, tenim temps per petar la xerrada, prendre alguna cosa calenta fins a l’hora del sopar, el bon humor i l’escalfament de l’estufa ajuda a passar el temps lliure, el refugi és molt modern i nou, anem veient com no deixa de ploure i també és agradable, desitgem que demà tinguem bon temps per fer la nostra excursió.

Diumenge, 7 hores del matí, esmorzem i repassem la meteorologia per a la jornada, tota la nit ha plogut quasi a totes les hores, consultem la meteo i dona pluja, boira i vent, però decidim sortir i intentar-ho. Els rius portem molta aigua i la primera feina és creuar-los, per tota la muntanya baixa molta aigua, plou durant tot el dia acompanyat de boires. Nosaltres cap a munt amb molt bon humor, passem per diferents Ibones, la meteorologia va empitjorant i un grup decideix dona per finalitzat l’intent d’arribar al cim. L’altre grup tirem cap amunt, pluja, boires, pedres i més pedres, però la situació es complica perquè comença a nevar, per la nit ha nevat i trobem la part superior amb molta neu, fred i vent. Un cop arribats a la cresta cimera es complica per la neu, la boira i el fred, però arribem i fem cim. Molt contents fem les fotos de rigor, abraçada i cap a baix, cal anar amb molta precaució perquè trobem que les nostres petjades ara són gelades, poc a poc desfem el camí i arribem al refugi on recuperem el material. Ara tot contents cap a l’embassament de Llauset.

Hem gaudit i hem assolit el Vallibierna, una gran aventura, fins a la propera.

Clicant sobre la imatge podreu veure una selecció de fotografies de la sortida.

Clicant sobre la imatge podreu veure el track de la ruta.