Muntanya

Massís del Puigmal – Els 4 cims

El Puigmal (2.911 m), anomenat també Puigmal d’Er a l’Alta Cerdanya, és la muntanya més alta dels Pirineus Orientals i de la província de Girona, situada a la frontera d’Espanya amb França.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

Localitzat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès, Girona) i Er (Alta Cerdanya, Pirineus Orientals), el Puigmal és el més alt dels cims que configuren l’anomenada Gran Olla que envolta la vall de Núria. És un cim ample i arrodonit; la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. En el seu cim es troba una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer.

Hi ha diverses rutes per ascendir al Massís del Puigmal. En aquesta ruta seguirem el camí de la part francesa i farem els quatre cims més emblemàtics, en aquest ordre:

1. PUIGMAL DE LLO (2.767 m)
2. PUIGMAL DEL SEGRE (2.848 m)
3. PUIGMAL PETIT DEL SEGRE (2.812 m)
4. PUIGMAL O PUIGMAL D’ER (2.910 m)

ACCÉS

L’accés es realitza per la carretera francesa N-116 de Puigcerdà a Montlluís, desviament cap a Santa Llocalia, continuant fins a l’estació d’esquí d’Err-Puigmal. Passant aquesta, una barrera ens impedeix el pas i tenim un pàrquing (les Planes – 2.220 m) on deixar el vehicle.

ITINERARI

Aquesta excursió permet recórrer tots els cims que porten el nom de Puigmal. El punt de partida és la Cerdanya, si bé una bona part de l’itinerari transita per la divisòria de les comarques del Ripollès i la Cerdanya. Començarem a caminar a l’aparcament de l’antiga Estació d’esquí d’Er, Puigmal 2600. Primer anirem cap a la ribera d’Er, passarem una cabana en runes i pel Clot de la Pastera cap al cim del Puigmal a 2910 m. Després anirem per la carena cap al Puigmal petit de Segre a 2810 m.El següent serà el Puigmal de Segre o pic del Segre a 2843 m i finalment el Puigmal de Lló de 2801m. Llavors una llarga baixada ens deixarà al punt de partida.

Algunes fotos de la sortida de preparació:

Resum de la sortida per assolir el Pollegó inferior del Pedraforca des de el refugi Lluís Estasen, balcó de la Joaquima i Costes d’en Dou.

El Pollegó Inferior del Pedraforca queda empetitit al costat del seu populós germà gran. Per això, aquesta ruta presenta l’al·licient addicional d’allunyar-se dels camins més transitats del massís i descobrir noves perspectives. L’aresta sud-est del Pollegó Inferior serà l’escenari d’aquesta gran ascensió, que com diem és ruda i exigent pel seu fort desnivell. Grans vistes en tot moment i solitud garantida al cim. Això sí, el xivarri del veí Pollegó Superior i del personal surfejant per la tartera també formen part d’aquest escenari.

La ruta la iniciem a l’aparcament del Mirador del Gresolet seguint les marques de PR en direcció al refugi Lluís Estasen. Després d’assolir-lo es continua pel mateix sender a l’esquerra en direcció cap a la tartera de Saldes. Aquest tram a través del bosc és còmode (1,4 km gairebé sense desnivell) i ens permet evitar l’ascens més directe que podríem també haver iniciat més avall de la carretera a l’àrea recreativa de la Sarra (1428 m).

Situats al peu de la tartera s’ascendeix un primer tram fins a veure una gran roca calcària molt característica on està escrit en pintura Pollegó Inferior. En aquest punt es creua la tartera i es pren a l’esquerra les traces de sender, amb algunes marques de pintura verda (que ens acompanyaran fins al cim) i algunes fites situades a punts estratègics. En aquest punt s’inicia la forta pujada, continuada i sense respir (exceptuant el lleuger descens al Balcó de la Joaquima), primer a través del bosc fins a les Costes d’en Dou, i després per l’aresta est del Pollegó Inferior. L’aresta s’arriba a la cota 2000 on ens situarem a la bretxa que marca el Balcó de la Joaquima. L’espectacle visual és impressionant, amb el gran esperó rocós que s’alça implacable davant nostre.

Després del balcó de la Joaquima hi ha algun tram una mica escabrós pel tall que en general es pot evitar (Nota: en aquest punt hi ha una fuita per la base de la paret sud, seguint la Feixa Alta fins al Prat Reu i que també dóna accés a la ruta de la Gran Diagonal comentada més amunt). La resta de l’ascens és senzill, encara que si traiem el cap de l’aresta pot ser una cosa aèria en algun punt, però això no és necessari, el camí cap amunt resulta sempre evident. Al tram superior de la pujada (entre 2200 i 2400 m) caldrà “grimpar” una mica per superar dues curtes canaletes que no revesteixen cap dificultat (a la segona hi ha una cadena per ajudar-se).

Des de la cimera vista diferent de l’Enforcadura i davant del Pollegó Superior, el Pic de Calderer i la Cresta de Cabirols. En aquesta última vaig poder contemplar com alguns més aventurers feien la travessia completa cap al Pollegó Superior. Una ascensió molt recomanable en un dels nostres racons més bells i on hi ha noves rutes per descobrir.
És un desnivell elevat en una distància curta, això es farà notar i per això cal estar mentalitzats perquè es exigent físicament. També cal tenir en compte que hi han passos aeris que estan protegits amb cordes.

Clicant sobre la imatge podeu veure el track de la ruta.

Clicant sobre l’imatge podeu veure un resum de fotografies.

Sortida compartida de les seccions de Joves i la secció de muntanya per assolir el Pollegó Inferior del Pedraforca.

El Pollegó Inferior del Pedraforca queda empetitit al costat del seu populós germà gran. Per això, aquesta ruta presenta l’al·licient addicional d’allunyar-se dels camins més transitats del massís i descobrir noves perspectives. L’aresta sud-est del Pollegó Inferior serà l’escenari d’aquesta gran ascensió, que com diem és ruda i exigent pel seu fort desnivell. Grans vistes en tot moment i solitud garantida al cim. Això sí, el xivarri del veí Pollegó Superior i del personal surfejant per la tartera també formen part d’aquest escenari.

La ruta la iniciem a l’aparcament del Mirador del Gresolet seguint les marques de PR en direcció al refugi Lluís Estasen. Després d’assolir-lo es continua pel mateix sender a l’esquerra en direcció cap a la tartera de Saldes. Aquest tram a través del bosc és còmode (1,4 km gairebé sense desnivell) i ens permet evitar l’ascens més directe que podríem també haver iniciat més avall de la carretera a l’àrea recreativa de la Sarra (1428 m).

Situats al peu de la tartera s’ascendeix un primer tram fins a veure una gran roca calcària molt característica on està escrit en pintura Pollegó Inferior. En aquest punt es creua la tartera i es pren a l’esquerra les traces de sender, amb algunes marques de pintura verda (que ens acompanyaran fins al cim) i algunes fites situades a punts estratègics. En aquest punt s’inicia la forta pujada, continuada i sense respir (exceptuant el lleuger descens al Balcó de la Joaquima), primer a través del bosc fins a les Costes d’en Dou, i després per l’aresta est del Pollegó Inferior. L’aresta s’arriba a la cota 2000 on ens situarem a la bretxa que marca el Balcó de la Joaquima. L’espectacle visual és impressionant, amb el gran esperó rocós que s’alça implacable davant nostre.

Després del balcó de la Joaquima hi ha algun tram una mica escabrós pel tall que en general es pot evitar (Nota: en aquest punt hi ha una fuita per la base de la paret sud, seguint la Feixa Alta fins al Prat Reu i que també dóna accés a la ruta de la Gran Diagonal comentada més amunt). La resta de l’ascens és senzill, encara que si treiem el cap de l’aresta pot ser una cosa aèria en algun punt, però això no és necessari, el camí cap amunt resulta sempre evident. Al tram superior de la pujada (entre 2200 i 2400 m) caldrà “grimpar” una mica per superar dues curtes canaletes que no revesteixen cap dificultat (a la segona hi ha una cadena per ajudar-se).

Des de la cimera vista diferent de l’Enforcadura i davant del Pollegó Superior, el Pic de Calderer i la Cresta de Cabirols. En aquesta última vaig poder contemplar com alguns més aventurers feien la travessia completa cap al Pollegó Superior. Una ascensió molt recomanable en un dels nostres racons més bells i on hi ha noves rutes per descobrir.

ITINERARI

-Mirador de Gresolet (1573 m).

-Refugi Lluís Estàs en (1674 m).

-Peu de la Tartera de Saldes (1690 m).

-Bifurcacio de la gran roca 1810 m).

-Costes d’en D’ou (2073 m).

-Balcó de la Joaquima (2054 m).

-Pollegó Inferior (2445 m)

-Distancia 6,9 km.

-Temps total 6 hores aprox.

-Desnivell positiu 950 m.

És un desnivell elevat en una distància curta, això es farà notar i per això cal estar mentalitzats perquè es exigent físicament. També cal tenir en compte que hi han passos aeris que estan protegits amb cordes.

Resum de la sortida de la Via Ferrada Serra de les Canals, a Oliana. En principi tenien programada la Via Ferrada Roca d’Esquers, a Andorra, però la previsió meteorològica era dolenta i vam decidir fer un canvi perquè la previsió meteorològica era millor. Vàrem activar el pla “B”.

Via ferrada Serra de les Canals K3 (Oliana, Lleida)

Després del tancament de l’espectacular Via Ferrada de Regina de Peramola, cal agrair un nou recorregut de via ferrada en aquesta zona amb grans parets. El recorregut té forma de 8 i està dividit en 4 trams ben diferenciats. Excepte el tram 2 de K3, que pot ser opcional. Els equipadors la graduen com a K4, però nosaltres els veiem més K3 encara que la sensació pot ser molt aèria. Té un parell de desploms lleugers i un curt flanqueig força aeri. Es tracta d´una nova via ferrada molt ben equipada apte d´iniciació i anar amb nens al tram senzill. Té trams més de ferrada com el Tram 3 de K3. És impressionant que en tot moment ens sobrevolen diversos voltors lleonats passant realment a prop.

Podeu clicar sobre la imatge per veure un resum de fotografies de la via ferrada.

Podeu clicar sobre la imatge per veure el track de la sortida.

Sortida de Ferrada a Andorra, concretament la V.F. DEL ROC D’ESQUERS.

Consulteu l’anunci de la sortida:

La via ferrada de Roc d’Esquers es troba al camí d’Entremesaïgues, a l’entrada de la vall del Madriu, a Escaldes-Engordany.  Té una longitud de 350 metres i 250 metres de desnivell. La seva dificultat és mitjana.  La via ferrada Roc d’Esquers és molt popular i, com totes les d’Andorra, està molt ben equipada: en destaca la longitud i la gran qualitat de passos verticals que té, motiu pel qual és una ferrada ideal per als amants del senderisme i l’alçada. És una via ferrada poc aèria i amb un petit pont tibetà al final del recorregut. És una via d’accés lliure orientada al sud-oest. El cim té una alçada de 1.780 metres.

La ferrada Roc d’Esquers està situada a les Escaldes, Andorra. Molt a prop del soroll i el moviment comercial, trobem aquesta instal·lació molt ben equipada. És una via llarga i força atlètica, molt vertical, però sense cap dificultat remarcable. Destaca un petit pont tibetà, fàcil, però un bon lloc per tenir una fotografia espectacular.

APROXIMACIÓ

A Andorra s’està potenciant les vies ferrades com una forma de portar turisme d’esbarjo, natura i aventura, i hi ha una gran densitat d’aquestes instal·lacions. Moltes d’aquestes vies es troben ben a prop de nuclis poblats, com és el cas de la que fem avui, el Roc d’Esquers. Està situada a pocs quilòmetres del centre de les Escaldes, la zona més comercial i concorreguda del Principat d’Andorra. Cal seguir la carretera CG-2 en direcció nord, fins a trobar el trencant d’Engolasters cap a la dreta, en una rotonda. Després d’aproximadament un quilòmetre i de fer unes poques corbes i zig-zags en pujada trobem el riu Madriu, i un pont a la dreta. Cal deixar el cotxe en aquest punt i seguir a peu. Cal anar amb compte i no confondre’s com vam fer nosaltres. No s’ha de seguir el GR-11 que passa per aquest punt, sinó que cal tornar a la carretera que puja, i després de la corba en què creuen em riu Madriu, seguir uns metres fins a trobar un caminet que marxa a la dreta enmig d’un mur de pedra. Hi ha un cartell indicador. Caminem uns 10 minuts en pujada i ens trobem al peu dels primers esglaons de la ferrada.

DESCRIPCIÓ

Comença amb un tram ben vertical, i un petit extra-plomat al cap de pocs metres. Suposo que és només per espantar, perquè la via no té cap complicació més enllà de la seva magnitud. És una via llarga, i té trams també força llargs i atlètics. És força vertical, ja que gairebé sempre s’està pujant. En tot moment veiem les Escaldes als nostres peus, i més amunt també tindrem vistes d’algunes de les muntanyes de l’entorn.

La via transcorre principalment entre blocs granítics, que ofereixen molta seguretat. A més, la via està molt equipada, i en tot moment hi ha punts per agafar-se. Hi ha una zona de descans a tres quartes parts de la ruta. Es troben força trams verticals, amb algun petit extra-plomat, també algun divertit flanqueig horitzontal, i la guinda en forma de pont tibetà, curt, però amb unes bones vistes.

Després d’un últim tram vertical la ferrada s’acaba, però cal continuar caminant per un camí en forta pujada fins un collet, en què hi ha unes vistes impressionants de la Vall de Madriu, declarada Patrimoni de la Humanitat. Després el camí baixa fins a trobar el peu del riu Madriu, i després per la vora d’aquest fins al punt de sortida. El retorn és força llarg, però val la pena gaudir d’aquest paisatge. Fins i tot recomanaria reservar-se tot un dia, i després de fer la via endinsar-se per la Vall de Madriu, ja que el camí és planer però preciós.

Hem estat 10 minuts fent l’aproximació, 1 hora i 50 minuts a fer la via, sense presses. El desnivell és d’uns 300 metres. El retorn directe ens ocupa 1 hora més.

És una via molt recomanable. És divertida, atlètica, però no complicada. Està força ben integrada amb l’entorn. Està ben equipada i és fàcil aproximar-s’hi. A més, tenim el regal de tornar per la Vall del riu Madriu, una de les zones més salvatges i ben conservades d’Andorra.

Hem triat aquesta ferrada perquè té tots els ingredients per considerar-la assequible i de dificultat mitjana que la fa apta per gaudir-la.

ANIMEU-VOS!!

Podeu consultar la ressenya completa a la pàgina web Via Ferrada Roc d’Esquers K3.

Vegeu algunes fotos de la via ferrada:

Amb pluja de bon matí a Sabadell, sabent que la finestra de bon temps serà fins al migdia, els 12 del grup sortim cap al Collet de les Barraques, punt d’inici d’aquesta sortida.

Som dotze els que comencem la pujada cap al primer cim de la jornada, el Puig de Dòrria de 2547 m d’altitud i un dels 100 cims de la FEEC, sense tenir-les totes, de moment fa un matí radiant, però som prudents, ja que la previsió anuncia possibilitat de tempesta cap al migdia, arribem al Dòrria a les 10, primera meta.

Veient que el temps acompanya i que el ritme és bo continuem 7 de nosaltres continuem cap al segon cim, el Puigmal de 2910 m, els altres 5, opten per baixar, cap al Collet de les Barraques fent una circular que comença una vegada hem arribat al Pas dels Lladres, a la dreta per un camí amb alguns senyals blancs i sense dificultats.

El grup del Puigmal continuem carenejant pel Tossal dels Lladres, Coll de les Cotes passant pels remuntadors de la ja tancada pista d’esquí de Puigmal.

A uns 200 m del cim en la darrera forta pujada trobem diferents congestes de neu tova, que no exigiran posar grampons.

El cel s’ha omplert de núvols amenaçadors de la pluja que vindrà i decidim, un cop fetes les fotos i felicitacions a la Pepa i l’Almudena, per ser el seu primer Puigmal, començar a baixar, primer pel camí que va a Fontalba i girant a la dreta, un cop passat el Cim del Borrut.

Baixada amb fort pendent, camp a través, seguint de tant en tant alguna marca groga, però veient el pont de la Font de L’Home Mort, el nostre punt de referència. Arribats a la font només ens queda seguir el GR11, pel mig d’un magnífic bosc, que ens retornarà al Collet de les Barraques.

El temps ha estat de part nostra i arribem als cotxes sense haver de córrer per la pluja, que ha aparegut juts al moment de la merescuda celebració al Gusi de Ribes de Freses.

A continuació podeu veure l’àlbum de fotos de la sortida:

Sortida al Puigmal per una ruta menys coneguda i altament atractiva, passant per llocs i racons molt bonics.

Consulteu l’anunci de la sortida:

El Puigmal (2.910 m) se situa a la divisòria entre la Cerdanya i el Ripollès. L’excursió proposada té un recorregut de 17 km, 1200 m de desnivell positiu i un temps aproximat de 7 hores i mitja. En els mesos estivals, és una sortida apta per a gairebé tothom que es trobi en bona forma física.

ITINERARI

Sortim del collet de les Barraques, situat a 9 km de Planoles per una carretera asfaltada, i pugem per la serra de la Vaquerisa, fins al pas dels Lladres.

Aquí ens trobem amb una pista, que seguim cap a la dreta, fins gairebé al coll de les Clotxes, on es torna un sender i comença la forta pujada fins al Puigmal.

Baixem del Puigmal pel camí de Fontalba i, una vegada acabat el primer tram de fort descens, en un lloc conegut com el Bressol, ens desviem a la dreta i baixem fins al torrent de les Clotes, per seguir el seu curs pel marge esquerre (també es pot baixar pel dret. En tot aquest tros, des que deixem el camí de Fontalba i fins a l’última cascada, no hi ha cap mena de senyalització).

A partir d’aquí el torrent fa un gir a l’esquerra i el seguirem fins a l’Home Mort (hi ha marques blanques), passarem la palanca i agafarem el camí que puja fins al Collet de les Barraques, el nostre punt de sortida.

Algunes fotos de la ruta:

El track de referència:

Sortida compartida de les seccions de Joves i la secció de muntanya per assolir el Pollegó inferior del Pedraforca.

El Pollegó Inferior del Pedraforca queda empetitit al costat del seu populós germà gran. Per això, aquesta ruta presenta l’al·licient addicional d’allunyar-se dels camins més transitats del massís i descobrir noves perspectives. L’aresta sud-est del Pollegó Inferior serà l’escenari d’aquesta gran ascensió, que com diem és ruda i exigent pel seu fort desnivell. Grans vistes en tot moment i solitud garantida al cim. Això sí, el xivarri del veí Pollegó Superior i del personal surfejant per la tartera també formen part d’aquest escenari.

La ruta la iniciem a l’aparcament del Mirador del Gresolet seguint les marques de PR en direcció al refugi Lluís Estasen. Després d’assolir-lo es continua pel mateix sender a l’esquerra en direcció cap a la tartera de Saldes. Aquest tram a través del bosc és còmode (1,4 km gairebé sense desnivell) i ens permet evitar l’ascens més directe que podríem també haver iniciat més avall de la carretera a l’àrea recreativa de la Sarra (1428 m).

Situats al peu de la tartera s’ascendeix un primer tram fins a veure una gran roca calcària molt característica on està escrit en pintura Pollegó Inferior. En aquest punt es creua la tartera i es pren a l’esquerra les traces de sender, amb algunes marques de pintura verda (que ens acompanyaran fins al cim) i algunes fites situades a punts estratègics. En aquest punt s’inicia la forta pujada, continuada i sense respir (exceptuant el lleuger descens al Balcó de la Joaquima), primer a través del bosc fins a les Costes d’en Dou, i després per l’aresta est del Pollegó Inferior. L’aresta s’arriba a la cota 2000 on ens situarem a la bretxa que marca el Balcó de la Joaquima. L’espectacle visual és impressionant, amb el gran esperó rocós que s’alça implacable davant nostre.

Després del balcó de la Joaquima hi ha algun tram una mica escabrós pel tall que en general es pot evitar (Nota: en aquest punt hi ha una fuita per la base de la paret sud, seguint la Feixa Alta fins al Prat Reu i que també dóna accés a la ruta de la Gran Diagonal comentada més amunt). La resta de l’ascens és senzill, encara que si treiem el cap de l’aresta pot ser una cosa aèria en algun punt, però això no és necessari, el camí cap amunt resulta sempre evident. Al tram superior de la pujada (entre 2200 i 2400 m) caldrà “grimpar” una mica per superar dues curtes canaletes que no revesteixen cap dificultat (a la segona hi ha una cadena per ajudar-se).

Des de la cimera vista diferent de l’Enforcadura i davant del Pollegó Superior, el Pic de Calderer i la Cresta de Cabirols. En aquesta última vaig poder contemplar com alguns més aventurers feien la travessia completa cap al Pollegó Superior. Una ascensió molt recomanable en un dels nostres racons més bells i on hi ha noves rutes per descobrir.

ITINERARI

-Mirador de Gresolet (1573 m).

-Refugi Lluís Estàs en (1674 m).

-Peu de la Tartera de Saldes (1690 m).

-Bifurcacio de la gran roca 1810 m).

-Costes d’en D’ou (2073 m).

-Balcó de la Joaquima (2054 m).

-Pollegó Inferior (2445 m)

-Distancia 6,9 km.

-Temps total 6 hores aprox.

-Desnivell positiu 950 m.

És un desnivell elevat en una distància curta, això es farà notar i per això cal estar mentalitzats perquè es exigent físicament. També cal tenir en compte que hi han passos aeris que estan protegits amb cordes.

Avui hem gaudit de una sortida espectacular per la Serra del Cadí acompanyats i guiats per la nostra companya i amiga Montse Lanau que viu i estima aquests llocs tant bonics. Després de trobar-nos amb ella al poble de Toloriu ens hem dirigit al Querforadat, un poble amb molta història i bellesa. Aparcats al final del poble, en un espai habilitat i equipats, hem començat la caminada vers la Serra del Cadí. Aprofitem les parades per fer explicacions sobre la història i referències geològiques de la zona. Fem una aturada a prop d’unes restes volcàniques i la Montse ens fa unes explicacions sobre els llocs, els minerals i el context històric i els canvis que han configurat el paisatge de la zona, tot molt interessant. Continuem pujant per un sender ben senyalitzat amb marques grogues fins a apropar-nos a la serra del Cadí, podem veure i contemplar les cares nord carregades de neu que fan un paisatge increïble, destaca la canal Baridana, es un llocs que justifica una bona parada.

Continuem la ruta tot dirigint-nos al poble de Cava, un altre poble increïble i preciós a la falda del Cadi, podem divisar pobles com Ansovell i també les muntanyes de la Cerdanya. Deixem el poble de Cava per dirigir-nos cap al Coll de Cristià on prenem la bona decisió d’allargar la sortida i pujar al Tossal de Badés que, a part de ser un cent cims, té unes vistes espectaculars a 360 graus, molt recomanable aquest lloc, moltes fotos i debat de reconeixement dels llocs que es poden divisar des d’aquesta magnífica atalaia. També cal destacar unes restes d’un castell i lloc de defensa, es creu que des de aquest punt hi havia una línia de vigilància i protecció de la zona. Desfem el camí i tornem al Coll Cristià i ràpidament arribem al Querforadat per visitar el castell i poble. Una ruta increible per conèixer aquests llocs tan bonics, gràcies Montse Lanau.

EL QUERFORADAT

El Querforadat és una entitat de població del municipi de Cava, a la comarca de l’Alt Urgell. Històricament pertanyia al Baridà (comarca natural).

Un quer (mot d’origen preromà) és una penya. Sobre la gran roca que presideix el poble hi havia el castell. Segons la llegenda, un forat comunicava el castell amb el riu i permetia esquivar els setges. Els habitants ensenyaven cada dia truites fresques per desanimar els assetjadors. De totes maneres, la dita popular assegura que “al Quer, el forat tothom se’l té”. Es creu que aquest passadís fou utilitzat com a via d’escapament en temps de setge, i també per amagar famílies càtares davant les inspeccions dels vigolers de la Inquisició.

Les vermelloses teules àrabs de les cases del poble contrasten amb la intensa verdor de la flora que l’envolta i el blau metal·litzat de la pissarra. Al centre del reduït nucli urbà s’alça tímidament l’església parroquial, dedicada a Sant Genís, a la façana de la qual, sobre el modest portal d’accés, veiem privada la creu de les Vuit Beatituds, la més sagrada dels templers, única referència que hom té de l’orde en aquest lloc, perquè, amb tota seguretat, els documents que ho confirmarien van ser cremats o destruïts durant els segles moderns per esborrar les petjades de la història.

És molt possible que els cavallers templers en aquest lloc protegissin els col·lectius càtars que transitaren per aquests apartats barrancs i valls per posar fora de perill les seves vides. Els cims del Cadí, entre les quals la Torreta de Cadí i el poderós Pedraforca (de 2.561 i 2.497 metres, respectivament), es contemplen des del Querforadat, i s’albiren a la llunyania els perillosos passos de muntanya que els Bons Homes van haver de salvar en el seu agònic èxode.

SITUACIÓ

El castell del Quer estava ubicat dalt de les penyes de la banda nord de l’actual nucli, dominant la riba esquerra del riu Naval.

En aquest roquerar s’hi concentraven antigament la totalitat de les cases del poble.

CONTEXT HISTÒRIC

El lloc està documentat el 1004, i el castell, el 1109. No obstant, tot i que el topònim Querforadat apareix documentat des de començaments del segle XI segons la forma Cher Foradado, i que fins fa poc s’havia identificat aquest topònim amb el nucli del Querforadat del municipi de Cava, estudis recents demostren que el topònim del segle XI no feia referència a aquesta població sinó a un castell situat a l’Alt Berguedà i, per tant, tots aquells esments d’un Cher Foradat medieval no estan vinculats a l’esmentada població de l’Alt Urgell.

A l’Edat Mitjana aquest lloc pertanyia, juntament amb Ansovell, als senyors d’Aragall. No serà fins al segle XVI quan l’actual Querforadat començarà a ser conegut per aquest nom. Fins aleshores era anomenat, simplement, el Quer.

DESCRIPCIÓ

Del castell en resta algun llenç de mur de notables dimensions fet amb pedres de mida mitjana, una torre que gairebé no es veu en quedar adossada a cal Moliner, uns d’arcs de considerables proporcions que es podrien datar de finals del segle XIV i que sostenen el carrer de la Volta – sobre el qual hi ha les cases de cal Peritxes i cal Tuixén – i les restes d’una altra torre en ruïnes a la part est d’aquest carrer i que s’havia usat com a paller.”

Podeu clicar sobre la imatge per veure un resum de fotografies de la sortida.

Podeu clicar sobre la imatge per veure el recorregut de la ruta.