L’Eduard, la Marta, la Berta, la Judith, el Josep Mª amb el seu fill Xavier i un servidor hem decidit a fer la clàssica travessa d’esquí de muntanya dels Tres Colls de Núria. Una sortida de terreny complex en tot el seu recorregut i exigent amb els seus 1600 m de desnivell acumulat i 18 km de distancia. (Podeu veure totes les fotos al link al final del post)
La neu esta dura però es deixar fer, anem flanquejant pel torrent i ja agafem a la dreta per començar la primera gran pujada cap el cim de Finestrelles. Fem la primera pala fins el Coll de Roca Maula i encarem la super pala del Finestrelles per la dreta. La pendent és molt acusada i puja sense perdó i sense donar cap treva, potser per això se’n diu la Costa del Ferro.
Coll de a Roca Maula
Carena sota el Finestrelles
Pujant la pala del Finestrelles
Cim del Finestrelles
Arribem al cim de Finestrelles contents i satisfets, contemplant la gran vista que se’ns obre davant nostre. El Puigmal, la serra del Cadí, La Vall d’Eina per França, Pics d’Eina, Nou Fonts, Nou Creus, el Font Negra, el Montseny sobresortint del mar de boires com una illa, senzillament espectacular. Ja hem fet 850 m de desnivell acumulat.
Ens tirem cap a la Coma d’Eina fent una esquiada fenomenal amb una neu al principi una mica ventada però després dura que es deixa fer molt bé. Al final l’última pendent ens deixa al Pla de Beguda al fons de la coma a on tornem a posar pells.
Ens dirigim cap a la capçalera de la vall amb direcció est i abans d’arribar al fons ens anem decantant cap a l’esquerra per començar a guanyar alçada. Quan arribem als 2600 m fem un gir cap al nord oest i amb una elegant diagonal ens plantem al coll de Torre d’Eina. L’espectacle davant nostre és brutal. Tenim la Coma de l’Infern per la que haurem de baixar amb la imponent Agulla de l’Hereuet, la Torre d’Eina, La torre de Xillen, els dits de Xillen, els Pics de la Conca i la piràmide del roc del Boc. Quin ambient!
Treiem pells un altre cop i ens tirem per la Coma del Infern fent una esquiada superba fins a l’última pala que amb una neu primavera exquisida ens deixa amb una suavitat impressionant al fons de les Clotades de l’Estanyet. Aquí aprofitem per refer-nos fent un mus per encarar la Vall de l’Estanyet que ens portarà fins el Coll d’en Bernat.
Vall d’Eina
Pujant la Vall D’Eina
Coma de l’Infern
Coll de la Torre d’Eina
Tornem a posar pells i anem fent la pujada gradual sota l’atenta mirada dels imponents Pics Rodó i de l’Anyeller a l’esquerra i el segon gegant de la zona, el Pic de Nou fonts a la dreta.
Un cop al coll d’en Bernat hem de carenejar una part per l’aresta que puja al Nou fonts i fer un flanqueig bastant llarg fins el Coll de Nou fonts.
Quan arribem al coll de Nou fonts treiem pells per ja fer l’últim descens per la Vall de Nou fonts que ens portarà de nou al Santuari de Núria. La esquiada per la vall de Nou fonts es de les de recordar, trobem una neu primavera ja transformada però que es deixa fer i surt tot! Realment impressionant.
Enfilant cap el Coll d’en Bernat
Baixant cap el coll de Nou Fonts
Arribem a Núria sobre les 16:15h ja una mica cansats per agafar el cremallera amb un somriure d’orella a orella i havent gaudit d’una jornada d’esquí de muntanya en estat pur.