Seguint amb el cicle de Xerrades obertes sobre temes de muntanya i tecnologies aplicables a la muntanya (Mountain Open Talks), corresponent al primer trimestre del 2026, vam comptar amb la col·laboració del Jordi Camins, glaciòleg, alpinista i esquiador, que ens va presentar la xerrada El canvi climàtic a les glaceres del Pirineu.

Després de la presentació a càrrec de l’Àngel Artigas, en Jordi ens va oferir una molt interessant xerrada sobre les glaceres i com influeix el canvi climàtic en la disminució del gel a tot el planeta. Aquesta xerrada va tenir lloc a la sala d’actes de l’entitat i va ser seguida amb atenció per un nombrós públic.

En Jordi va començar la seva intervenció explicant que és una glacera -una capa de gel en moviment- i els dos tipus fonamentals de capes de gel. El gel ordinari o banquisa, que es troba quan es gela l’aigua i és el que trobem al mar (pot arribar fins a 4 metres de gruix) i el gel glacial, que es troba principalment al continent antàrtic i a les glaceres de les muntanyes (que pot arribar a mesurar milers de metres).

Les glaceres es formen per successives capes de neu. Un floc de neu té, en el seu interior, molt aire que, quan precipita, forma una capa de neu tova. Les successives nevades fan perdre l’aire de la neu i es va compactant fins a formar la glacera.

Les glaceres es mouen pendent avall, ja sigui pel pendent d’una muntanya o per una vall, acabant al peu de la muntanya o al mar.

Quan una glacera arriba el mar la barrera de gel es fragmenta en bloc de gel anomenats icebergs, de grans dimensions, i que poden suposar un perill per a la navegació. Un iceberg només té un 10% del seu volum fora de l’aigua. El 90% està sota l’aigua.

Centrant-se en el Pirineu, en Jordi va mostrar diverses fotografies de glaceres que havien desaparegut o havien disminuït la capa de gel, començant pel la de l’Aneto. Cal aclarir que totes les fotografies han estat preses en anys diferents, en la mateixa posició i el mateix dia del mes. Des de la dècada de 1980 51 aparells glacials s’han extingit al Pirineu.

Les causes d’aquesta disminució de la capa de gel es deu principalment a dos factors. Primer per factors d’origen natural, com el canvi en l’excentricitat de la terra en la seva òrbita o les alteracions de l’activitat solar. Podem concloure que estem en una etapa més càlida que va començar fa uns 10000 anys i que seguirà uns 18000 anys més. El segon factor és d’origen antropogènic. L’emissió de gasos originats per l’activitat humana genera l’efecte hivernacle que accentua i accelera l’escalfament global. Un dels gasos més influència té és el diòxid de carboni. En les darreres dècades la seva proporció a l’atmosfera no ha deixat d’augmentar.

Les solucions passen per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, substituint la crema de combustibles fòssils per energies renovables i preservant les selves tropicals i els boscos boreals, presents principalment a l’hemisferi nord. A mig termini també caldria estabilitzar la població mundial per fer el planeta més sostenible. Entretant, nosaltres també podem ajudar a mitigar el canvi modificant el nostre comportament i activitats.

Cal fer aquest esforç per conservar el planeta i deixar-lo en les millors condicions possibles per a les futures generacions. I també pensant en la fauna que es veu afectada pels canvis en els seus hàbitats naturals.