Cada any acabem les activitats de la secció amb la Portada del Pessebre. La situació de pandèmia va obligar l’any passat a canviar la modalitat d’excursió conjunta per una més individual i participativa. Aquest any volem recuperar aquesta llarga tradició portant el pessebre al Santuari de Cabrera. Això sí, mantenint totes les mesures preventives obligades per la COVID-19.
A continuació teniu l’anunci de la sortida amb una extensa explicació del programa de la jornada:
Cantonigròs
Els orígens de Cantonigròs són molt semblants als de l’Esquirol, però una mica més tardans. El nucli original va ser un hostal creat pel gascó Antoni Prat, també anomenat “Toni Gros”, per acollir els viatgers que feien el camí ral de Vic a Olot. Com que està a uns 1000 m d’alçada, durant molt temps va ser recomanat com a lloc de convalescència. Actualment és un important nucli d’estiueig.
Sant Roc de Cantonigròs és un temple votiu que va ser construït el 1854, va ser ampliat el 1861 i el 1945 es va convertir en una parròquia independent. Entre els anys 1944 i 1968 es va organitzar, sota els auspicis de la parròquia, el que va ser el certamen literari en llengua catalana més important del país durant els primers temps del genocidi lingüístic i cultural del català, fou el “concurs parroquial de poesia de St. Roc de Cantonigròs” i “festa literària del Collsacabra”, en aquesta festa literària hi participaren les principals figures del país i de l’època; el principal organitzador en va ser en Joan Triadú, personatge que estava molt vinculat a Cantonigròs i que l’any 2005 va ser nomenat fill adoptiu del poble.
Cantonigròs té extraordinaris racons de gran bellesa recomanats per a ser visitats; segurament el més conegut és la Foradada, que és un engorjat que fa la riera de la Rotllada, abans de prendre el nom de la riera de les Gorgues, on l’aigua llisca per un salt sobre el gorg i al costat d’un gran esvoranc a la paret rocosa que li dóna el nom. També val la pena resseguir el camí dels enamorats o les fagedes de la font del Faig, sense oblidar d’admirar les notables masies que envolten el poble. (Ajuntament de l’Esquirol)
Cingles d’Aiats
Els cingles d’Aiats, part integrant de la Serra de Cabrera, són una plataforma tabular i acinglerada, de més de 3 km, que formen part de la Serralada Transversal Catalana. Es troben al límit entre els municipis de l’Esquirol i de Pruit (Osona) i de Joanetes (Garrotxa). Al peu dels cingles s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la masia d’ Aiats. Les roques que formen la muntanya són margues blaves a la base de l’Eocè (Bartonià-Priabonià), i unes cingleres superiors de gres de ciment calcari, de la mateixa època, que li donen la forma tabular. El Pla d’Aiats està situat a 1.303 m d’alçada i destaca per la seva gran horitzontalitat. (Diputació de Barcelona)
Santuari de Santa Maria de Cabrera
Església de nau única i sense absis. La façana es troba orientada a ponent i l’altar està situat a llevant; el presbiteri, a nivell de planta, es tendeix a realçar. L’interior cobert amb volta de canó amb la imposta de l’arc marcada amb motllures, als peus s’aixeca el rerecor. El portal és adovellat i datat i amb quatre graons d’accés. Al damunt hi ha un òcul amb reixes de ferro i un símbol marià. A la part de tramuntana s’aixeca el campanar torre de quatre finestrals d’arc de mig punt i rematada per coberta en forma de punxa de ceràmica vidriada. En aquest sector els murs són sostinguts per contraforts. A la part de migdia s’hi adossa la rectoria. És construïda en pedra. L’estat de conservació és bo.
No queda rastre del Castell que donà nom a la família Cabrera. Aquest santuari ve a substituir l’antiga capella de Cabrera esmentada al 1144 i que fou renovada a mitjans del s. XIII i que més tard es veuria enderrocada pels terratrèmols de 1427 fins que s’erigí el santuari actual entre els anys 1622 i 1641. El campanar és posterior. El santuari custodiava una imatge de marbre del s. XIII que fou destruïda durant la Guerra Civil. La casa dels ermitans fou refeta al s. XVII i ampliada al s. XVIII. (Generalitat de Catalunya)
Unes quantes fotos de la sortida de preparació:
