PER ALS VICIOSOS DEL GPS, AQUI TENIU EL TRACK
RESENYA DE LA SORTIDA
Rieres i Torrents del Rodal de Sabadell
En aquesta sortida es ressegueixen diverses rieres i torrents, amb les seves mines i fonts que enriqueixen el patrimoni aquàtic de Sabadell (una mina d’aigua és un sistema de captació d’aigües subterrànies pel reg agrícola o ús domèstic i industrial, que consisteix en una galeria horitzontal de captació subterrània amb un seguit de pous de ventilació. La galeria busca l’aigua de la capa freàtica i la canalitza pel seu aprofitament fins a un dipòsit (o bassa) a la sortida, des d’on és distribuïda pel seu ús).
La capa freàtica de la ciutat és molt rica pel nord i per l’oest. Hi arriben molts cursos d’aigua de baix cabal com correspon al clima mediterrani. De sobte i després de fortes pluges, poden incrementar-se considerablement fins al punt de provocar desbordaments com els del setembre del 1962 en el que unes rieres gairebé seques, arrossegaren edificis, ponts, camins i vides humanes. Molts encara recordem aquell Ripoll amb fàbriques i molins arrasats.
Es comença a caminar per La Riereta, una de les rieres que es desbordaren, originada per la unió del torrent del Fangar i el de La Murtra (es troben a sota de Can Ustrell). Veurem trams on només hi ha fang o un petit toll. (La Riereta entra a la ciutat per sota de la ronda Oest, avança recollint les aigües d’altres petits torrents i desemboca al Riu Sec molt a de camp d’aviació). Seguirem un camí carener entre camps de cereals, ametllers i oliveres, veurem els canyissars del naixement de La Riereta,
Ens endinsem a un bosc d’alzines…, on trobarem la font de Can Argelaguet, on hi ha una petita esplanada. A Sabadell se li va donar els drets per aprofitar-ne l’aigua el 1752, fet que va portar a litigis amb els pagesos que utilitzaven l’aigua fins aquell moment.
Seguirem un tram del GR 97 i sortirem a la Ctra. de Matadepera que travassarem i pel costat d’uns camps arribarem a la baixada de l’ombrívol torrent de Gotelles amb la seva font (documentat des de l’any 1060) i serà un no parar de Fonts i Mines d’aigua, en un ambient totalment diferent, sensació de frescor i paisatge vegetal complex i ric: bardisses, cues de cavall, plantes enfiladisses, esbarzers, lianes, vidalba amb fruits blancs. Aquest curs d’aigua alimentava l’embassament de Ribatallada, resclosa construïda per recollir les seves aigües i augmentar la necessitat d’abastiment cada dia més gran de la ciutat de Sabadell. És sobre el 1850 que es decideix fer les mines del torrent de Gotelles i aquest embassament que no serà acabat fins al 1895. Qui rebia aquesta aigua, deia que era de gran qualitat.
El manteniment i neteja de les mines era a càrrec de nens d’entre 8 i 10 anys, per la seva mida.
Durant els aiguats del 1962, s’esfondrà la presa i es malmeteren algunes de les mines. Com que de seguida de la seva construcció es va constatar que la quantitat d’aigua obtinguda era menor a l’esperada, i els elevats costos de reconstrucció, aquesta no es va fer i la ciutat deixà d’aprofitar-ne l’aigua. Actualment l’aigua forma el torrent de Ribatallada i s’uneix al Ripoll a la font dels Plàtans o dels Gossos.
Trobarem una fita triangular que marca els termes municipals entre Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa.
Arribats a la Font de Ribatallada i pel camí que voreja el torrent, passarem per sota de la masia-castell de Ribatallada, documentada des del 1080, ara en runes (a finals de la dècada de 1920 la companyia d’aigües del moment no va fer les inversions necessàries per evitar el seu esfondrament, va ser habitada fins a mitjans del segle XX).
El 1927 s’instal·la a Sabadell un aparell per clorar les aigües.
Ara anirem guanyant alçada, ens trobarem 2 fonts, la del Suro a peu del camí, davant d’unes alzines sureres i la font dels Capellans i ja albirarem l’àrea d’esbarjo de Sant Julià. Antigament aquestes terres, eren dins el terme municipal de Sant Pere d’Ègara. Aquesta ermita era la parròquia dels pagesos de la zona.
Després ens endinsarem al bosc de Can Deu, millor dit, al que en queda. Podrem contemplar el riu Ripoll i els seus horts, Castellar del Vallès, el Puig de la Creu…. Arribarem a la masia de Can Deu, ben conservada.
Passarem per San Vicenç de Verders, del segle XI, rescatada de les aigües del pantà de Sau i transportada a Sabadell, on la podem admirar.
Baixarem unes escales, tocarem asfalt, bordejarem el carrer Josep Pla i un cop arribats a la carretera de Matadepera, davant la benzinera Repsol, donarem per acabada l’excursió.