Home / Notícies / Resum de la xerrada Ètica a la muntanya

Resum de la xerrada Ètica a la muntanya

Seguint amb el cicle de Xerrades obertes sobre temes de muntanya i tecnologies aplicables a la muntanya (Mountain Open Talks), corresponent al primer trimestre del 2024, vam comptar amb la col·laboració del Dr. Antoni Ricart, metge especialitzat en medicina de muntanya, que ens van oferir la xerrada que porta per títol, Ètica a la muntanya.

El Dr. Antoni Ricart és un especialista en medicina de muntanya i ha participat en 19 expedicions a l’Himàlaia. D’aquestes experiències i dels nombrosos problemes que va haver d’afrontar va sorgir el seu interès per parlar, no només de medicina, sinó també de la ètica a la muntanya. En aquesta xerrada va explicar què entenem per ètica a la muntanya i va donar diversos exemples de conflictes ètics amb els quals ell va estar relacionat. No deixeu de visitar la seva web Mal de Muntanya.

Després de la presentació a càrrec d’en Francesc Garcia, va iniciar la xerrada proposant el debat ètic al voltant de la utilització de l’oxigen artificial per arribar a un cim. Distingint entre els que volen arribar a qualsevol preu, dels que ho fan com a ofici (pujant a l’estació meteorològica internacional de l’Everest, a 8650 m) o els trasplantats dels pulmons.

Tot seguit va explicar les diferències entre ètica i moral i va explicar els 4 principis generals de l’ètica:

Autonomia. A qui no és autònom per prendre decisions no se li pot exigir comportament ètic. Limitar l’autonomia dels altres tampoc és ètic. El concepte de llibertat és a la base de l’ètica. Qui obliga a fer una cosa no desitjada amenaçant amb una pistola és qui té un comportament no ètic, no qui fa la cosa.
Beneficència. Es tracta de fer el bé sense mirar a qui.
Justícia. Per tothom. No és ètic si no és just. Aquí hi ha un dels punts on hi ha moltes discrepàncies, ja que sovint les lleis i la Justícia no coincideixen.
No maleficència. No es pot fer mal mai a ningú en cap circumstància.

El segon exemple que va proposar feia referència a les expedicions comercials en les que sovint predomina el negoci sobre els principis ètics.

A continuació va exposar el problema de l’obligació de socórrer. El nostre objectiu és més important que socórrer a un accidentat? Els clients són responsables si el malalt és un guia o un portador?

Per acabar els exemples, va exposar el problema de la contractació de portadors a les expedicions que, de vegades, obliguen a seguir l’expedició a tota una família amb els seus fills, o a utilitzar nens com a portadors. També va mostrar el cas del penal de Challapalca, al Perú, edificat a 4600 m d’altitud i amb condicions d’habitabilitat extremes per als reclusos.