• Inscripcions activitats


  • « 11/2024 » loading...
    Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    28
    29
    30
    31
    1
    2
    3
    4
    5
    6
    7
    8
    9
    10
    11
    12
    13
    14
    15
    16
    17
    18
    19
    20
    21
    22
    23
    24
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    1
Home / Esportives / Boí, Portillon de Marimanha i Tuc de Beret 23-24/11/2019

Boí, Portillon de Marimanha i Tuc de Beret 23-24/11/2019

Primera sortida de la temporada a tastar la neu a Boí i a la Vall d’Aran.  Animats per les imatges i els gruixos que ens han anat arribant del Pirineu Occidental decidim anar dissabte cap aquest sector tot i veient que la meteo no és favorable. Es preveu una bona nevada durant la nit del divendres i decidim arriscar-nos.

Boí ens rep amb una feble nevada pero les condicions són acceptables. El vent en superfície és inapreciable i el mantell és continu a tota l’estació amb un paisatge plenament hivernal.

Pistes de BoíTanmateix apreciem lliscaments basals en tots els pendents i la neu bastant pesada. Anem pujant en direcció al Cap de les Raspes Roies fent drecera. La boira es va alternant amb les clarianes i gaudim la pujada. Poc a poc veiem que la neu és més inestable i les plaques de vent més evidents, cada cop els woomfs són més forts i decidim no seguir arriscant i girar cua per gaudir d’un bon descens per pistes fins el cotxe. Després de dinar a Barruera ens dirigim a Vielha on ens trobem amb el Cales que s’afegeix a sopar i als plans de diumenge.

Ens llevem amb una temps rúfol i un BPA que cal llegir dues vegades, però des del Pla de Beret les vistes són magnífiques, tot ben blanc, nevant feblement i sense gaire fred ni vent. Ens encarem cap el Dossau seguint l’arriu de Beret  i a mig camí retrobem el Carles. A mida que pugem el vent es fa més fort i arribats al Portillón de Marimanha veiem que la cresta està pelada i no val la pena continuar.

El Carles proposa intentar el Tuc de Beret i no ens ho pensem dos cops. El temps s’obre una mica i ens deixa veure l’aresta, perfectament practicable si es va amb compte. Fem un primer intent pel vessant sud més innivat, però una cornisa ens barra el pas i retrocedim per, aquest cop sí, coronar el Tuc de Beret per l’aresta.

De baixada la boira ens deixa sense punts de referència i cal anar amb compte per no caure constantment, però gaudim de neu pols que es va fent més pesada en perdre cota fins anar a trobar el telecadira i les pistes.

Condicions que prometen al nord de l’Aran.

Hi hem anat Berta, Míriam, Gabriel, Carles i Oriol