El dia ha començat amb una boira espessa a la Cerdanya, anàvem cap al fons de la Vall d’Err. De sobte hem vist el sol i llavors ens hem animat del tot.
A l’estació d’esquí, ara en desús ens esperaven els que hi havien fet nit.
Vestit de gala i sortim.
Fem el protocol d’ARVA en començar tot avançant mentre xerrem i anem escalfant ja que el terreny és força planer fins que no arribem a Aiguaneix.
A partir d’aquí comença la veritable ascensió, una primera pala ben dreta i una traça oberta que guanyava desnivell ràpidament.
Nosaltres cap amunt a buscar el sol, ja que la zona és obaga.
Tres-cents metres de desnivell i ja ho tenim!
De moment el vent ens respecte i el sol ens escalfa.
Entrem en el segon tram de la pujada, trobem neu ventada i sense donar-nos ens retrobem tots al clot de la Pastera (tota la vida creient que era el pas dels lladres) i molts posem ganivetes en previsió, el vent és fa notar, la neu brilla sospitosament i les primeres pedres treuen el cap.
Ja només queda la part final, avancem cadascú al seu ritme. Tot i el bon dia, el fred intens s’accentua amb algunes ràfegues de vent, la neu ja no és neu, ja m’enteneu, i poc a poc arribem al cim.
Quedem sorpresos en veure com brilla el mar! Som dalt del Puigmal!La boira continua al fons, tota la Cerdanya ens queda tapada per un mar de núvols, gaudim breument de les vistes, fem la foto de grup de rigor i cap a vall.
A la que trobem que ja no ens empipa l’airet del cim, ens aturem per menjar i beure.
Reprenem la davallada per neus cambiants, anem amb compte i parem per descansar les cames ( i per comentar la jugada)
I estem una bona estona baixant, l’esquiada tot i la dificultat del pendent i la neu ens fa disfrutar.
En arribar al pàrquing ens felicitem per la magnífica matinal feta.
En acabar, un pícnic al costat de lo Segre i cap a casa!
Text de Joan Paré
Fotos Joan Paré i Issa Falguera