Resum de la sortida per assolir el Pollegó inferior del Pedraforca des de el refugi Lluís Estasen, balcó de la Joaquima i Costes d’en Dou.
El Pollegó Inferior del Pedraforca queda empetitit al costat del seu populós germà gran. Per això, aquesta ruta presenta l’al·licient addicional d’allunyar-se dels camins més transitats del massís i descobrir noves perspectives. L’aresta sud-est del Pollegó Inferior serà l’escenari d’aquesta gran ascensió, que com diem és ruda i exigent pel seu fort desnivell. Grans vistes en tot moment i solitud garantida al cim. Això sí, el xivarri del veí Pollegó Superior i del personal surfejant per la tartera també formen part d’aquest escenari.
La ruta la iniciem a l’aparcament del Mirador del Gresolet seguint les marques de PR en direcció al refugi Lluís Estasen. Després d’assolir-lo es continua pel mateix sender a l’esquerra en direcció cap a la tartera de Saldes. Aquest tram a través del bosc és còmode (1,4 km gairebé sense desnivell) i ens permet evitar l’ascens més directe que podríem també haver iniciat més avall de la carretera a l’àrea recreativa de la Sarra (1428 m).
Situats al peu de la tartera s’ascendeix un primer tram fins a veure una gran roca calcària molt característica on està escrit en pintura Pollegó Inferior. En aquest punt es creua la tartera i es pren a l’esquerra les traces de sender, amb algunes marques de pintura verda (que ens acompanyaran fins al cim) i algunes fites situades a punts estratègics. En aquest punt s’inicia la forta pujada, continuada i sense respir (exceptuant el lleuger descens al Balcó de la Joaquima), primer a través del bosc fins a les Costes d’en Dou, i després per l’aresta est del Pollegó Inferior. L’aresta s’arriba a la cota 2000 on ens situarem a la bretxa que marca el Balcó de la Joaquima. L’espectacle visual és impressionant, amb el gran esperó rocós que s’alça implacable davant nostre.
Després del balcó de la Joaquima hi ha algun tram una mica escabrós pel tall que en general es pot evitar (Nota: en aquest punt hi ha una fuita per la base de la paret sud, seguint la Feixa Alta fins al Prat Reu i que també dóna accés a la ruta de la Gran Diagonal comentada més amunt). La resta de l’ascens és senzill, encara que si traiem el cap de l’aresta pot ser una cosa aèria en algun punt, però això no és necessari, el camí cap amunt resulta sempre evident. Al tram superior de la pujada (entre 2200 i 2400 m) caldrà “grimpar” una mica per superar dues curtes canaletes que no revesteixen cap dificultat (a la segona hi ha una cadena per ajudar-se).
Des de la cimera vista diferent de l’Enforcadura i davant del Pollegó Superior, el Pic de Calderer i la Cresta de Cabirols. En aquesta última vaig poder contemplar com alguns més aventurers feien la travessia completa cap al Pollegó Superior. Una ascensió molt recomanable en un dels nostres racons més bells i on hi ha noves rutes per descobrir.
És un desnivell elevat en una distància curta, això es farà notar i per això cal estar mentalitzats perquè es exigent físicament. També cal tenir en compte que hi han passos aeris que estan protegits amb cordes.
Clicant sobre la imatge podeu veure el track de la ruta.
Clicant sobre l’imatge podeu veure un resum de fotografies.
