Membres de l’EspeleoClub hem aprofitat aquest pont de Tots Sants per fer una passejada fins a l’Avenc de la Codoleda, situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
Va fer molt bon dia, i ens van acompanyar molt bones vistes del massís de Sant Llorenç.
La cavitat té dues entrades, una a nivell del sòl (cota 0m) per la qual entres arrossegant-te, i la boca com a avenc que inicia el descens a partir de la cota -11m fins a fer fons a uns -20m.
Aquesta boca és una mica estreta i dificulta una mica l’entrada a una gran sala. El descens es totalment aeri i es fa amb vistes a una gran colada de l’estil de la llengua de gat que hi ha a Pouetons (Montserrat).
Com l’entrada a l’avenc està molt propera al camí, cridàvem l’atenció dels excursionistes que s’apropaven a preguntar i observar el que fèiem.
Un cop a l’interior també hi havia gent que treia el cap, preguntant-nos si estàvem bé, quina profunditat tenia allò o de quina manera sortiríem d’allà. Quan responíem les seves preguntes ens responien amb un “quina por”
Foto de la boca, hi ha spits per fer un passamà fins a l’entrada i un cop a dintre hi ha l’opció d’utilitzar parabots per tal d’iniciar el descens.
Cal a dir, que a alguns se’ns va fer més complicat entrar per aquesta boca que sortir-ne després. Tot i que va haver de tot i altres van entrar molt fàcilment però sortir ja va ser més complicat.
Vista de la colada i la boca d’entrada des del fons de l’avenc
La cavitat es molt humida, regalima constantment aigua del sostre i les parets, degut a les pluges del últims dies que han fet que moltes fonts del parc s’activessin.
Un petit bassal amb aigua
Antigament, per poder arribar al nivell -0m calia escalar una paret que estava equipada amb uns ferros per poder fer d’aquesta manera una petita travessia, però al 2016 companys del GES Terrassa els van tallar. Deixo enllaç a la notícia
Aquests ferros, a banda de ser una ajuda per fer l’escalada d’uns 10m, també eren un perill i si queies podien ser més perillosos que una altra cosa. De fet, hi ha notícies de que un noi de Terrassa va tenir un accident molt greu degut a aquests ferros.
Actualment hi ha una corda fixa equipada per poder remuntar aquesta escalada. Cal a dir que en els primers metres de l’ascens cal passar un nus realitzat per aïllar una petita zona de la corda que s’havia fet malbé. A més, la humitat que presenta la cavitat sembla que ha rovellat al menys un dels parabolts que equipen aquest ascens.
Imatge feta en els primers metres, des de l’entrada superior
La part superior de la cavitat presentava moltes formacions o espeleotemes, que li donen un gran atractiu.
EspeleoClub Sabadell