Amb les previsions de torb i fred costa trobar un destí a recer per aquest cap de setmana. Tot aconsella quedar-se dins dels boscos i evitar cims, però finalment triem anar a la Tossa d’Alp per les pedrusques i foquejar tant com es pugui per dins del bosc.
Sortim a les 9:30 de Pla de Masella amb direcció sudoest travessant per sota del telecadira per agafar els boscos que transcorren paral·lels a la carretera que va a Comaoriola.
Dins del bosc el vent gairebé no es nota. És un recorregut bonic i distret que ens fa oblidar que estem a pistes. A més, degut al vent gran part dels remuntadors estan tancats i la sensació de solitud és magnífica.
Arribats al remuntador de Comaoriola i veient que les Pedrusques està molt exposat al vent i desprovist de neu, decidim remuntar per Comaoriola per la pista dels Isards que queda prou protegida del vent. Tot i el sol el fred és vu i parem a abrigar-nos. Sabem que quan encarem les darreres pales no tindrem res que ens aturi el vent fins arribar al refugi.
A mesura que anem pujant, els cops de vent fan molt difícil la progressió, però aconseguim arribar al refugi de Niu de l’Àliga on recuperem escalfor i forces per la baixada.
Decidim iniciar el descens per la pista de dues estacions. El torb és ferotge amb cops de 105 km/h i no hi ha temps de pensar-s’ho. Acabem la baixada sense aturar-nos gaire fins al Pla de Masella on retrobem amics i família. En resum una matinal molt entretinguda on hem pogut gaudir de la natura desfermada i ens hem posat a prova.
Hem anat Josep Maria, Marc, Xavier, Ramon, Javier i Oriol