• Inscripcions activitats


  • « 06/2024 » loading...
    Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    27
    28
    29
    30
    31
    1
    2
    3
    4
    5
    6
    7
    8
    9
    10
    11
    12
    13
    14
    15
    16
    17
    18
    19
    20
    21
    22
    23
    24
    25
    26
    27
    28
    29
    30
Home / Muntanya

Muntanya

Escriu el teu email per subscriure't al blog de la secció de Muntanya i rebre notificacions per correu de noves entrades
Loading
Privacitat – Avís legal

Trobareu informació detallada de la propera sortida aquí

T’agrada la muntanya?

La Secció de Muntanya de la Unió Excursionista de Sabadell t’ofereix la possibilitat de participar en les nostres activitats: excursions, travesses, vies ferrades,… sempre cap amunt!

Per a totes les edats i per a tots els nivells de capacitat física.

La seguretat és una de les nostres principals preocupacions i, per aquest motiu, oferim assessorament (material, tècnica, alimentació, planificació,…) per a tots els que vulguin acompanyar-nos.

Les nostres sortides estan obertes a tothom, siguin o no socis de la UES. Consulta el programa de sortides al principi de la pàgina.

La nostra secció també participa en l’organització cada any de la  Ronda Vallesana  que és l’activitat més participativa de la nostra entitat.

I també col·labora amb l’entitat Omnium Cultural i l’ajuntament de Sabadell en la renovació de la Flama del Canigó cada 23 de juny per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

I moltes més activitats i col·laboracions!

Vine’ns a conèixer!

Sortida compartida de les seccions de Joves i la secció de muntanya per assolir el Pollegó Inferior del Pedraforca.

El Pollegó Inferior del Pedraforca queda empetitit al costat del seu populós germà gran. Per això, aquesta ruta presenta l’al·licient addicional d’allunyar-se dels camins més transitats del massís i descobrir noves perspectives. L’aresta sud-est del Pollegó Inferior serà l’escenari d’aquesta gran ascensió, que com diem és ruda i exigent pel seu fort desnivell. Grans vistes en tot moment i solitud garantida al cim. Això sí, el xivarri del veí Pollegó Superior i del personal surfejant per la tartera també formen part d’aquest escenari.

La ruta la iniciem a l’aparcament del Mirador del Gresolet seguint les marques de PR en direcció al refugi Lluís Estasen. Després d’assolir-lo es continua pel mateix sender a l’esquerra en direcció cap a la tartera de Saldes. Aquest tram a través del bosc és còmode (1,4 km gairebé sense desnivell) i ens permet evitar l’ascens més directe que podríem també haver iniciat més avall de la carretera a l’àrea recreativa de la Sarra (1428 m).

Situats al peu de la tartera s’ascendeix un primer tram fins a veure una gran roca calcària molt característica on està escrit en pintura Pollegó Inferior. En aquest punt es creua la tartera i es pren a l’esquerra les traces de sender, amb algunes marques de pintura verda (que ens acompanyaran fins al cim) i algunes fites situades a punts estratègics. En aquest punt s’inicia la forta pujada, continuada i sense respir (exceptuant el lleuger descens al Balcó de la Joaquima), primer a través del bosc fins a les Costes d’en Dou, i després per l’aresta est del Pollegó Inferior. L’aresta s’arriba a la cota 2000 on ens situarem a la bretxa que marca el Balcó de la Joaquima. L’espectacle visual és impressionant, amb el gran esperó rocós que s’alça implacable davant nostre.

Després del balcó de la Joaquima hi ha algun tram una mica escabrós pel tall que en general es pot evitar (Nota: en aquest punt hi ha una fuita per la base de la paret sud, seguint la Feixa Alta fins al Prat Reu i que també dóna accés a la ruta de la Gran Diagonal comentada més amunt). La resta de l’ascens és senzill, encara que si treiem el cap de l’aresta pot ser una cosa aèria en algun punt, però això no és necessari, el camí cap amunt resulta sempre evident. Al tram superior de la pujada (entre 2200 i 2400 m) caldrà “grimpar” una mica per superar dues curtes canaletes que no revesteixen cap dificultat (a la segona hi ha una cadena per ajudar-se).

Des de la cimera vista diferent de l’Enforcadura i davant del Pollegó Superior, el Pic de Calderer i la Cresta de Cabirols. En aquesta última vaig poder contemplar com alguns més aventurers feien la travessia completa cap al Pollegó Superior. Una ascensió molt recomanable en un dels nostres racons més bells i on hi ha noves rutes per descobrir.

ITINERARI

-Mirador de Gresolet (1573 m).

-Refugi Lluís Estàs en (1674 m).

-Peu de la Tartera de Saldes (1690 m).

-Bifurcacio de la gran roca 1810 m).

-Costes d’en D’ou (2073 m).

-Balcó de la Joaquima (2054 m).

-Pollegó Inferior (2445 m)

-Distancia 6,9 km.

-Temps total 6 hores aprox.

-Desnivell positiu 950 m.

És un desnivell elevat en una distància curta, això es farà notar i per això cal estar mentalitzats perquè es exigent físicament. També cal tenir en compte que hi han passos aeris que estan protegits amb cordes.

Per contactar amb nosaltres pots enviar un correu a l’adreça de la secció muntanya@ues.cat o bé trucar a la UES (Telèfon: 93 725 87 12).

També pots passar-te per la Secretaria de la UES (Carrer de la Salut 14-16) i demanar per la Secció de Muntanya.

Et recomanem que t’inscriguis en el blog de la secció per rebre notificacions i també pots seguir-nos per Facebook:

Informació i Notícies

Sortida compartida de les seccions de Joves i la secció de muntanya per assolir el Pollegó Inferior del Pedraforca.

El Pollegó Inferior del Pedraforca queda empetitit al costat del seu populós germà gran. Per això, aquesta ruta presenta l’al·licient addicional d’allunyar-se dels camins més transitats del massís i descobrir noves perspectives. L’aresta sud-est del Pollegó Inferior serà l’escenari d’aquesta gran ascensió, que com diem és ruda i exigent pel seu fort desnivell. Grans vistes en tot moment i solitud garantida al cim. Això sí, el xivarri del veí Pollegó Superior i del personal surfejant per la tartera també formen part d’aquest escenari.

La ruta la iniciem a l’aparcament del Mirador del Gresolet seguint les marques de PR en direcció al refugi Lluís Estasen. Després d’assolir-lo es continua pel mateix sender a l’esquerra en direcció cap a la tartera de Saldes. Aquest tram a través del bosc és còmode (1,4 km gairebé sense desnivell) i ens permet evitar l’ascens més directe que podríem també haver iniciat més avall de la carretera a l’àrea recreativa de la Sarra (1428 m).

Situats al peu de la tartera s’ascendeix un primer tram fins a veure una gran roca calcària molt característica on està escrit en pintura Pollegó Inferior. En aquest punt es creua la tartera i es pren a l’esquerra les traces de sender, amb algunes marques de pintura verda (que ens acompanyaran fins al cim) i algunes fites situades a punts estratègics. En aquest punt s’inicia la forta pujada, continuada i sense respir (exceptuant el lleuger descens al Balcó de la Joaquima), primer a través del bosc fins a les Costes d’en Dou, i després per l’aresta est del Pollegó Inferior. L’aresta s’arriba a la cota 2000 on ens situarem a la bretxa que marca el Balcó de la Joaquima. L’espectacle visual és impressionant, amb el gran esperó rocós que s’alça implacable davant nostre.

Després del balcó de la Joaquima hi ha algun tram una mica escabrós pel tall que en general es pot evitar (Nota: en aquest punt hi ha una fuita per la base de la paret sud, seguint la Feixa Alta fins al Prat Reu i que també dóna accés a la ruta de la Gran Diagonal comentada més amunt). La resta de l’ascens és senzill, encara que si treiem el cap de l’aresta pot ser una cosa aèria en algun punt, però això no és necessari, el camí cap amunt resulta sempre evident. Al tram superior de la pujada (entre 2200 i 2400 m) caldrà “grimpar” una mica per superar dues curtes canaletes que no revesteixen cap dificultat (a la segona hi ha una cadena per ajudar-se).

Des de la cimera vista diferent de l’Enforcadura i davant del Pollegó Superior, el Pic de Calderer i la Cresta de Cabirols. En aquesta última vaig poder contemplar com alguns més aventurers feien la travessia completa cap al Pollegó Superior. Una ascensió molt recomanable en un dels nostres racons més bells i on hi ha noves rutes per descobrir.

ITINERARI

-Mirador de Gresolet (1573 m).

-Refugi Lluís Estàs en (1674 m).

-Peu de la Tartera de Saldes (1690 m).

-Bifurcacio de la gran roca 1810 m).

-Costes d’en D’ou (2073 m).

-Balcó de la Joaquima (2054 m).

-Pollegó Inferior (2445 m)

-Distancia 6,9 km.

-Temps total 6 hores aprox.

-Desnivell positiu 950 m.

És un desnivell elevat en una distància curta, això es farà notar i per això cal estar mentalitzats perquè es exigent físicament. També cal tenir en compte que hi han passos aeris que estan protegits amb cordes.

Resum de la sortida de la Via Ferrada Serra de les Canals, a Oliana. En principi tenien programada la Via Ferrada Roca d’Esquers, a Andorra, però la previsió meteorològica era dolenta i vam decidir fer un canvi perquè la previsió meteorològica era millor. Vàrem activar el pla “B”.

Via ferrada Serra de les Canals K3 (Oliana, Lleida)

Després del tancament de l’espectacular Via Ferrada de Regina de Peramola, cal agrair un nou recorregut de via ferrada en aquesta zona amb grans parets. El recorregut té forma de 8 i està dividit en 4 trams ben diferenciats. Excepte el tram 2 de K3, que pot ser opcional. Els equipadors la graduen com a K4, però nosaltres els veiem més K3 encara que la sensació pot ser molt aèria. Té un parell de desploms lleugers i un curt flanqueig força aeri. Es tracta d´una nova via ferrada molt ben equipada apte d´iniciació i anar amb nens al tram senzill. Té trams més de ferrada com el Tram 3 de K3. És impressionant que en tot moment ens sobrevolen diversos voltors lleonats passant realment a prop.

Podeu clicar sobre la imatge per veure un resum de fotografies de la via ferrada.

VIA FERRADA SERRA DE CANALS

Podeu clicar sobre la imatge per veure el track de la sortida.

/ Muntanya

Sortida de Ferrada a Andorra, concretament la V.F. DEL ROC D’ESQUERS.

Consulteu l’anunci de la sortida:

La via ferrada de Roc d’Esquers es troba al camí d’Entremesaïgues, a l’entrada de la vall del Madriu, a Escaldes-Engordany.  Té una longitud de 350 metres i 250 metres de desnivell. La seva dificultat és mitjana.  La via ferrada Roc d’Esquers és molt popular i, com totes les d’Andorra, està molt ben equipada: en destaca la longitud i la gran qualitat de passos verticals que té, motiu pel qual és una ferrada ideal per als amants del senderisme i l’alçada. És una via ferrada poc aèria i amb un petit pont tibetà al final del recorregut. És una via d’accés lliure orientada al sud-oest. El cim té una alçada de 1.780 metres.

La ferrada Roc d’Esquers està situada a les Escaldes, Andorra. Molt a prop del soroll i el moviment comercial, trobem aquesta instal·lació molt ben equipada. És una via llarga i força atlètica, molt vertical, però sense cap dificultat remarcable. Destaca un petit pont tibetà, fàcil, però un bon lloc per tenir una fotografia espectacular.

APROXIMACIÓ

A Andorra s’està potenciant les vies ferrades com una forma de portar turisme d’esbarjo, natura i aventura, i hi ha una gran densitat d’aquestes instal·lacions. Moltes d’aquestes vies es troben ben a prop de nuclis poblats, com és el cas de la que fem avui, el Roc d’Esquers. Està situada a pocs quilòmetres del centre de les Escaldes, la zona més comercial i concorreguda del Principat d’Andorra. Cal seguir la carretera CG-2 en direcció nord, fins a trobar el trencant d’Engolasters cap a la dreta, en una rotonda. Després d’aproximadament un quilòmetre i de fer unes poques corbes i zig-zags en pujada trobem el riu Madriu, i un pont a la dreta. Cal deixar el cotxe en aquest punt i seguir a peu. Cal anar amb compte i no confondre’s com vam fer nosaltres. No s’ha de seguir el GR-11 que passa per aquest punt, sinó que cal tornar a la carretera que puja, i després de la corba en què creuen em riu Madriu, seguir uns metres fins a trobar un caminet que marxa a la dreta enmig d’un mur de pedra. Hi ha un cartell indicador. Caminem uns 10 minuts en pujada i ens trobem al peu dels primers esglaons de la ferrada.

DESCRIPCIÓ

Comença amb un tram ben vertical, i un petit extra-plomat al cap de pocs metres. Suposo que és només per espantar, perquè la via no té cap complicació més enllà de la seva magnitud. És una via llarga, i té trams també força llargs i atlètics. És força vertical, ja que gairebé sempre s’està pujant. En tot moment veiem les Escaldes als nostres peus, i més amunt també tindrem vistes d’algunes de les muntanyes de l’entorn.

La via transcorre principalment entre blocs granítics, que ofereixen molta seguretat. A més, la via està molt equipada, i en tot moment hi ha punts per agafar-se. Hi ha una zona de descans a tres quartes parts de la ruta. Es troben força trams verticals, amb algun petit extra-plomat, també algun divertit flanqueig horitzontal, i la guinda en forma de pont tibetà, curt, però amb unes bones vistes.

Després d’un últim tram vertical la ferrada s’acaba, però cal continuar caminant per un camí en forta pujada fins un collet, en què hi ha unes vistes impressionants de la Vall de Madriu, declarada Patrimoni de la Humanitat. Després el camí baixa fins a trobar el peu del riu Madriu, i després per la vora d’aquest fins al punt de sortida. El retorn és força llarg, però val la pena gaudir d’aquest paisatge. Fins i tot recomanaria reservar-se tot un dia, i després de fer la via endinsar-se per la Vall de Madriu, ja que el camí és planer però preciós.

Hem estat 10 minuts fent l’aproximació, 1 hora i 50 minuts a fer la via, sense presses. El desnivell és d’uns 300 metres. El retorn directe ens ocupa 1 hora més.

És una via molt recomanable. És divertida, atlètica, però no complicada. Està força ben integrada amb l’entorn. Està ben equipada i és fàcil aproximar-s’hi. A més, tenim el regal de tornar per la Vall del riu Madriu, una de les zones més salvatges i ben conservades d’Andorra.

Hem triat aquesta ferrada perquè té tots els ingredients per considerar-la assequible i de dificultat mitjana que la fa apta per gaudir-la.

ANIMEU-VOS!!

Podeu consultar la ressenya completa a la pàgina web Via Ferrada Roc d’Esquers K3.

Vegeu algunes fotos de la via ferrada:

Amb pluja de bon matí a Sabadell, sabent que la finestra de bon temps serà fins al migdia, els 12 del grup sortim cap al Collet de les Barraques, punt d’inici d’aquesta sortida.

Som dotze els que comencem la pujada cap al primer cim de la jornada, el Puig de Dòrria de 2547 m d’altitud i un dels 100 cims de la FEEC, sense tenir-les totes, de moment fa un matí radiant, però som prudents, ja que la previsió anuncia possibilitat de tempesta cap al migdia, arribem al Dòrria a les 10, primera meta.

Veient que el temps acompanya i que el ritme és bo continuem 7 de nosaltres continuem cap al segon cim, el Puigmal de 2910 m, els altres 5, opten per baixar, cap al Collet de les Barraques fent una circular que comença una vegada hem arribat al Pas dels Lladres, a la dreta per un camí amb alguns senyals blancs i sense dificultats.

El grup del Puigmal continuem carenejant pel Tossal dels Lladres, Coll de les Cotes passant pels remuntadors de la ja tancada pista d’esquí de Puigmal.

A uns 200 m del cim en la darrera forta pujada trobem diferents congestes de neu tova, que no exigiran posar grampons.

El cel s’ha omplert de núvols amenaçadors de la pluja que vindrà i decidim, un cop fetes les fotos i felicitacions a la Pepa i l’Almudena, per ser el seu primer Puigmal, començar a baixar, primer pel camí que va a Fontalba i girant a la dreta, un cop passat el Cim del Borrut.

Baixada amb fort pendent, camp a través, seguint de tant en tant alguna marca groga, però veient el pont de la Font de L’Home Mort, el nostre punt de referència. Arribats a la font només ens queda seguir el GR11, pel mig d’un magnífic bosc, que ens retornarà al Collet de les Barraques.

El temps ha estat de part nostra i arribem als cotxes sense haver de córrer per la pluja, que ha aparegut juts al moment de la merescuda celebració al Gusi de Ribes de Freses.

A continuació podeu veure l’àlbum de fotos de la sortida:

PUIGMAL PEL PUIG DE DÒRRIA

/ Muntanya

Sortida al Puigmal per una ruta menys coneguda i altament atractiva, passant per llocs i racons molt bonics.

Consulteu l’anunci de la sortida:

El Puigmal (2.910 m) se situa a la divisòria entre la Cerdanya i el Ripollès. L’excursió proposada té un recorregut de 17 km, 1200 m de desnivell positiu i un temps aproximat de 7 hores i mitja. En els mesos estivals, és una sortida apta per a gairebé tothom que es trobi en bona forma física.

ITINERARI

Sortim del collet de les Barraques, situat a 9 km de Planoles per una carretera asfaltada, i pugem per la serra de la Vaquerisa, fins al pas dels Lladres.

Aquí ens trobem amb una pista, que seguim cap a la dreta, fins gairebé al coll de les Clotxes, on es torna un sender i comença la forta pujada fins al Puigmal.

Baixem del Puigmal pel camí de Fontalba i, una vegada acabat el primer tram de fort descens, en un lloc conegut com el Bressol, ens desviem a la dreta i baixem fins al torrent de les Clotes, per seguir el seu curs pel marge esquerre (també es pot baixar pel dret. En tot aquest tros, des que deixem el camí de Fontalba i fins a l’última cascada, no hi ha cap mena de senyalització).

A partir d’aquí el torrent fa un gir a l’esquerra i el seguirem fins a l’Home Mort (hi ha marques blanques), passarem la palanca i agafarem el camí que puja fins al Collet de les Barraques, el nostre punt de sortida.

Algunes fotos de la ruta:

El track de referència:

Sortida compartida de les seccions de Joves i la secció de muntanya per assolir el Pollegó inferior del Pedraforca.

El Pollegó Inferior del Pedraforca queda empetitit al costat del seu populós germà gran. Per això, aquesta ruta presenta l’al·licient addicional d’allunyar-se dels camins més transitats del massís i descobrir noves perspectives. L’aresta sud-est del Pollegó Inferior serà l’escenari d’aquesta gran ascensió, que com diem és ruda i exigent pel seu fort desnivell. Grans vistes en tot moment i solitud garantida al cim. Això sí, el xivarri del veí Pollegó Superior i del personal surfejant per la tartera també formen part d’aquest escenari.

La ruta la iniciem a l’aparcament del Mirador del Gresolet seguint les marques de PR en direcció al refugi Lluís Estasen. Després d’assolir-lo es continua pel mateix sender a l’esquerra en direcció cap a la tartera de Saldes. Aquest tram a través del bosc és còmode (1,4 km gairebé sense desnivell) i ens permet evitar l’ascens més directe que podríem també haver iniciat més avall de la carretera a l’àrea recreativa de la Sarra (1428 m).

Situats al peu de la tartera s’ascendeix un primer tram fins a veure una gran roca calcària molt característica on està escrit en pintura Pollegó Inferior. En aquest punt es creua la tartera i es pren a l’esquerra les traces de sender, amb algunes marques de pintura verda (que ens acompanyaran fins al cim) i algunes fites situades a punts estratègics. En aquest punt s’inicia la forta pujada, continuada i sense respir (exceptuant el lleuger descens al Balcó de la Joaquima), primer a través del bosc fins a les Costes d’en Dou, i després per l’aresta est del Pollegó Inferior. L’aresta s’arriba a la cota 2000 on ens situarem a la bretxa que marca el Balcó de la Joaquima. L’espectacle visual és impressionant, amb el gran esperó rocós que s’alça implacable davant nostre.

Després del balcó de la Joaquima hi ha algun tram una mica escabrós pel tall que en general es pot evitar (Nota: en aquest punt hi ha una fuita per la base de la paret sud, seguint la Feixa Alta fins al Prat Reu i que també dóna accés a la ruta de la Gran Diagonal comentada més amunt). La resta de l’ascens és senzill, encara que si treiem el cap de l’aresta pot ser una cosa aèria en algun punt, però això no és necessari, el camí cap amunt resulta sempre evident. Al tram superior de la pujada (entre 2200 i 2400 m) caldrà “grimpar” una mica per superar dues curtes canaletes que no revesteixen cap dificultat (a la segona hi ha una cadena per ajudar-se).

Des de la cimera vista diferent de l’Enforcadura i davant del Pollegó Superior, el Pic de Calderer i la Cresta de Cabirols. En aquesta última vaig poder contemplar com alguns més aventurers feien la travessia completa cap al Pollegó Superior. Una ascensió molt recomanable en un dels nostres racons més bells i on hi ha noves rutes per descobrir.

ITINERARI

-Mirador de Gresolet (1573 m).

-Refugi Lluís Estàs en (1674 m).

-Peu de la Tartera de Saldes (1690 m).

-Bifurcacio de la gran roca 1810 m).

-Costes d’en D’ou (2073 m).

-Balcó de la Joaquima (2054 m).

-Pollegó Inferior (2445 m)

-Distancia 6,9 km.

-Temps total 6 hores aprox.

-Desnivell positiu 950 m.

És un desnivell elevat en una distància curta, això es farà notar i per això cal estar mentalitzats perquè es exigent físicament. També cal tenir en compte que hi han passos aeris que estan protegits amb cordes.

Avui hem gaudit de una sortida espectacular per la Serra del Cadí acompanyats i guiats per la nostra companya i amiga Montse Lanau que viu i estima aquests llocs tant bonics. Després de trobar-nos amb ella al poble de Toloriu ens hem dirigit al Querforadat, un poble amb molta història i bellesa. Aparcats al final del poble, en un espai habilitat i equipats, hem començat la caminada vers la Serra del Cadí. Aprofitem les parades per fer explicacions sobre la història i referències geològiques de la zona. Fem una aturada a prop d’unes restes volcàniques i la Montse ens fa unes explicacions sobre els llocs, els minerals i el context històric i els canvis que han configurat el paisatge de la zona, tot molt interessant. Continuem pujant per un sender ben senyalitzat amb marques grogues fins a apropar-nos a la serra del Cadí, podem veure i contemplar les cares nord carregades de neu que fan un paisatge increïble, destaca la canal Baridana, es un llocs que justifica una bona parada.

Continuem la ruta tot dirigint-nos al poble de Cava, un altre poble increïble i preciós a la falda del Cadi, podem divisar pobles com Ansovell i també les muntanyes de la Cerdanya. Deixem el poble de Cava per dirigir-nos cap al Coll de Cristià on prenem la bona decisió d’allargar la sortida i pujar al Tossal de Badés que, a part de ser un cent cims, té unes vistes espectaculars a 360 graus, molt recomanable aquest lloc, moltes fotos i debat de reconeixement dels llocs que es poden divisar des d’aquesta magnífica atalaia. També cal destacar unes restes d’un castell i lloc de defensa, es creu que des de aquest punt hi havia una línia de vigilància i protecció de la zona. Desfem el camí i tornem al Coll Cristià i ràpidament arribem al Querforadat per visitar el castell i poble. Una ruta increible per conèixer aquests llocs tan bonics, gràcies Montse Lanau.

EL QUERFORADAT

El Querforadat és una entitat de població del municipi de Cava, a la comarca de l’Alt Urgell. Històricament pertanyia al Baridà (comarca natural).

Un quer (mot d’origen preromà) és una penya. Sobre la gran roca que presideix el poble hi havia el castell. Segons la llegenda, un forat comunicava el castell amb el riu i permetia esquivar els setges. Els habitants ensenyaven cada dia truites fresques per desanimar els assetjadors. De totes maneres, la dita popular assegura que “al Quer, el forat tothom se’l té”. Es creu que aquest passadís fou utilitzat com a via d’escapament en temps de setge, i també per amagar famílies càtares davant les inspeccions dels vigolers de la Inquisició.

Les vermelloses teules àrabs de les cases del poble contrasten amb la intensa verdor de la flora que l’envolta i el blau metal·litzat de la pissarra. Al centre del reduït nucli urbà s’alça tímidament l’església parroquial, dedicada a Sant Genís, a la façana de la qual, sobre el modest portal d’accés, veiem privada la creu de les Vuit Beatituds, la més sagrada dels templers, única referència que hom té de l’orde en aquest lloc, perquè, amb tota seguretat, els documents que ho confirmarien van ser cremats o destruïts durant els segles moderns per esborrar les petjades de la història.

És molt possible que els cavallers templers en aquest lloc protegissin els col·lectius càtars que transitaren per aquests apartats barrancs i valls per posar fora de perill les seves vides. Els cims del Cadí, entre les quals la Torreta de Cadí i el poderós Pedraforca (de 2.561 i 2.497 metres, respectivament), es contemplen des del Querforadat, i s’albiren a la llunyania els perillosos passos de muntanya que els Bons Homes van haver de salvar en el seu agònic èxode.

SITUACIÓ

El castell del Quer estava ubicat dalt de les penyes de la banda nord de l’actual nucli, dominant la riba esquerra del riu Naval.

En aquest roquerar s’hi concentraven antigament la totalitat de les cases del poble.

CONTEXT HISTÒRIC

El lloc està documentat el 1004, i el castell, el 1109. No obstant, tot i que el topònim Querforadat apareix documentat des de començaments del segle XI segons la forma Cher Foradado, i que fins fa poc s’havia identificat aquest topònim amb el nucli del Querforadat del municipi de Cava, estudis recents demostren que el topònim del segle XI no feia referència a aquesta població sinó a un castell situat a l’Alt Berguedà i, per tant, tots aquells esments d’un Cher Foradat medieval no estan vinculats a l’esmentada població de l’Alt Urgell.

A l’Edat Mitjana aquest lloc pertanyia, juntament amb Ansovell, als senyors d’Aragall. No serà fins al segle XVI quan l’actual Querforadat començarà a ser conegut per aquest nom. Fins aleshores era anomenat, simplement, el Quer.

DESCRIPCIÓ

Del castell en resta algun llenç de mur de notables dimensions fet amb pedres de mida mitjana, una torre que gairebé no es veu en quedar adossada a cal Moliner, uns d’arcs de considerables proporcions que es podrien datar de finals del segle XIV i que sostenen el carrer de la Volta – sobre el qual hi ha les cases de cal Peritxes i cal Tuixén – i les restes d’una altra torre en ruïnes a la part est d’aquest carrer i que s’havia usat com a paller.”

Podeu clicar sobre la imatge per veure un resum de fotografies de la sortida.

EL QUERFORADAT I CIRCULAR A CAVA

Podeu clicar sobre la imatge per veure el recorregut de la ruta.

/ Muntanya

El Querforadat és una entitat de població del municipi de Cava, a la comarca de l’Alt Urgell. Un quer (mot d’origen preromà) és una penya. Sobre la gran roca que presideix el poble hi havia el castell. Segons la llegenda, un forat comunicava el castell amb el riu i permetia esquivar els setges. Els habitants ensenyaven cada dia truites fresques per desanimar els assetjadors (Viquipèdia).

ANUNCI DE LA SORTIDA

ITINERARI

Emprenem la nostra ruta des del petit i emblemàtic poble del Querforadat al peu de la Serra del Cadí ubicat a 1380 m d’altura dins el terme municipal de Cava. És una ruta sense dificultat tècnica, moderada, d’uns 15 km de recorregut circular dins del parc natural del Cadí Moixeró on gaudirem i descobrirem part del seu patrimoni natural recorrent part dels senders, afloraments geològics i la caldera volcànica d’un supervolcà que a més ens permetran interpretar la formació de serralades, la Vall de la Cerdanya i els seus pics tot fent un viatge de 300 milions d’anys en el temps. Deixarem els cotxes al pàrquing gran de dalt del poble entrant a mà dreta, des d’allà ens endinsarem dins el parc natural del Cadí Moixeró fins a arribar a la caldera d’un dels grans i majestuosos volcans, del continent de Pangea de fa 300 milions d’anys, on podrem apreciar molt bé les columnes volcàniques característiques d’aquest aflorament que aquí es van refredar. Des d’aquí creuarem i resseguirem el petit riu Naval endinsant-nos per petits senders de pi roig fins a arribar al gran prat de les Bruixes al peu de la serra del Cadí on pararem a fer un mos i gaudirem d’unes excepcionals vistes. Tot seguit baixarem fins a trobar el coll de l’Eruga deixant a la nostra dreta el dipòsit de l’aigua i al davant el turó de Cal Pubill on ens aturarem per descobrir la seva relació amb l’àmplia formació de la Vall de la Cerdanya envoltada per tants pics. Des del Coll de l’Eruga i direcció a Cava anirem cap al veïnat de Can Pubill retornant al Querforadat pel Coll Cristià on anirem trobant diferents miradors i paisatges recorrent diferents eres geològiques fins a arribar al castell del Querforadat.

Podeu veure un resum de fotos de la sortida:

Properament publicarem el track de la ruta:

Resum de la sortida al Torrent dels Abadals i Turó del Marquès, en aquesta ocasió anem a prop de casa un grup de socis, concretament a Castellbell i el Vilar.

L’any 2015, els germans Esteve i Joan Frontera varen equipar el barranc, amb la col·locació d’escales, estaques i algunes cadenes i cordes. Una acció desinteressada molt lloable, ja que permet gaudir i conèixer una raconada més de la nostra geografia.

El recorregut per la torrentera és molt fàcil, està catalogat com a K1, tots els ressalts que s’han de superar son fàcils i curts, menys l’últim que és una mica més llarg. Tot i amb això no és recomanable per a persones amb vertigen. En cas de necessitat tots els ressalts es poden evitar per diferents escapatòries (tot i que allargaríem el recorregut).

ITINERARI

Comencem l’itinerari creuant el Pont Vell. Ja l’altre costat podem veure a la nostra dreta el pont de ferro de la via del tren (que passarem per sota quan tornem). Seguim el Llobregat avall i aviat arriben a una granja, a la qual no cal entrar ja que al costat de la tanca podem veure un cartell que explica i ens assenyala l’entrada al torrent.

Comencem entrant per un túnel que ens permet passar per sota de la via i de l’autopista, del tot recomanable porta un frontal per il·luminar aquest pas, es tracta de un camí dins de un tub molt llarg.

Molt aviat ens trobem amb el primer dels passos equipats: és el pas dels Tres Enllosats, en el que amb tres escales de fusta superarem tres petits ressalts. Molt a prop passem per sota el pont del Solell.

Continuem endavant i arribem a un nou pas equipat amb dues escales, també de fusta, i una cadena al final. Entre les dues escales hi ha penjades les botes d’en Joan. Seguim torrentera amunt i aviat ens trobem amb el salt de la Madrona, un nou pas equipat, aquesta vegada amb sòlides clavilles clavades a la roca.

Ara seguirem un tram força llarg sense entrebancs apreciables. El llit de la torrentera a estones és llis i a estones hi trobem blocs de pedra. Alguna clavilla escadussera ajuda a sortejar-ne algun.

Arribem al Cau del Degotall, un nou pas equipat, aquesta vegada amb clavilles i rematat amb una corda. A continuació ens trobem amb un gran ressalt i un nou pas equipat amb clavilles que el superen per la nostra dreta i que ens deixa en un ampli relleix: ens trobem al cingle sota el Coll. Seguim aquest relleix a l’esquerra, que surt de sota el cingle i entra al bosc.

Estem a punt de sortir del torrent dels Abadals, només ens queda passar pel pas de la Guineu, una estreta cornisa, equipada amb una cadena per a les mans. A la sortida d’aquest pas arribem a una esplanada, on conflueixen dues pistes i donem per acabada la remuntada del torrent dels Abadals.

És un indret bonic i que convida a fer una aturada ran del cingle per a contemplar part del recorregut que acabem de fer. A partir d’aquí començarem la segona part de l’excursió que ens portarà a un mirador/balcó amb vistes espectaculars sobre la muntanya de Montserrat, desfer el camí per anar al turó del Marqués.

Primer tirarem cap a la dreta. Contemplarem novament el salt de la cinglera des de l’altre costat i arribem a una cruïlla amb un pal indicador. Si seguíssim la pista de la dreta ens portaria a la cinglera del Resistent, equipada amb diverses vies ferrades, de diferents graus de dificultat, on fins i tot hi ha un pont nepalès per unir dues parts de la cinglera.

Nosaltres seguirem la pista de l’esquerra en suau pujada i paral·lela a la part final del torrent dels Abadals. A pocs metres trobem a l’esquerra un desviament que porta a la font del Casalot. Continuem recte i arribem a una nova cruïlla. Deixem la de l’esquerra, on a pocs metres hi ha can Pinsà, i anem a la dreta.

Ara caminarem per sobre el llom de la carena amb unes magnifiques vistes, sobretot de la muntanya de Montserrat, el pal amb la senyera ja és visible a l’altre extrem de la carena. Caminar per aquest sector, tot i seguir una pista, és molt bonic, per la vista i pel bosc.

Finalment, la pista s’acaba en arribar al turó del Marqués de 358 m d’alçada, on hi ha un alt pal amb una senyera al capdamunt i una gran vista sobre la muntanya de Montserrat, sobre el riu Llobregat, el castell de Castellbell….. i també sobre el peatge de l’autopista de Manresa.

Després de contemplar l’esplèndida vista entrarem a la tercera part de l’excursió, que consisteix en baixar novament dins el pont medieval.

Ara baixarem per un camí que fa via directa fins a baix; no fa ni revolts ni llaçades ni giragonses. Fa via recta avall que fa baixada; arrenca directament del costat mateix del pal de la senyera i senzillament … baixa. No hi ha cap dificultat, simplement hem de procurar no relliscar. Travessarem diversos camins: a la dreta tots ens portarien a les vies ferrades de la cinglera del Resistent.

Només hi ha un punt on el camí es troba amb un petit ressalt i allà hi trobarem una sòlida i curta escala metàl·lica que ens permet superar el pas i continuar baixant. Ja a la part baixa, el camí gira una mica a l’esquerra per a passar per sota un pont de l’autopista C-55 (res a veure amb el túnel de l’inici) i poc després fa el mateix amb la via fèrria. Aquí, si us interessen les obres d’enginyeria, podeu contemplar el magnífic pont de ferro d’una certa llargada i sense pilars ni cables, pintat de color vermell. Tot seguit arribem al pont medieval on hem començat la caminada.

Podeu clicar sobre la imatge per veure un resum de fotografies:

TOORENT DELS ABADALS I TURÓ DEL MARQUÈS

Podeu clicar sobre la imatge per veure el recorregut de la ruta

/ Muntanya

A tota la serralada Pirinenca només hi ha una vall on es troba el mític Aneto, el monarca del Pirineu, i on s’acumulen la majoria dels tresmils i, no és altra, que la Vall de Benasc. Situada al centre del parc natural del Posets-Maladeta, és un paratge que tot muntanyenc ha de visitar. Companys aprofiteu aquest cap de setmana per recórrer un territori que compta amb els paisatges i accidents geològics més impactants del Pirineu. Pujarem al Tuc de Molières -3.010 m-, el tresmil més oriental del massís. Aquesta situació el converteix en el millor mirador de la totalitat del Massís de la Maladeta. El seu fàcil ascens i gran vista panoràmica, fan d’ell un dels tres mil d’obligada ascensió. El dissabte, abans de pujar al refugi de la Renclusa, anirem als Ibons de Villamuerta, que són molt a prop de la Basurta, per dinar i passar el dia. L’Ibón Alt de Villamuerta és un veritable espectacle, perquè si les aigües estan quietes, és l’únic llac on es reflecteix l’Aneto i la seva glacera. Pujarem al refugi passant pel Forau, la Cascada i el Plan d’Aigualluts, tots ells, indrets d’obligada visita.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

IMPORTANT: El refugi de la Renclusa no admetrà a ningú que no mostri el DNI o passaport. Portar també la llicència federativa. El refugi subministrarà mantes i coixí, però s’ha de portar sac de llençol. Portar sabatilles, si no, s’hauran d’adquirir a recepció. Hi ha wifi i per les taquilles es necessita 1 euro. Portar diners en efectiu (tenen datàfon però falla). Calçat, roba, menjar i beure adequat per a dos dies a alta muntanya on el temps pot ser variable. Els pals són optatius i, a la reunió prèvia a la sortida, confirmaré si es necessiten, o no, els grampons. El dissabte pararem a esmorzar pel camí i cal portar el dinar de dissabte i diumenge.

CASCADA I FORAU D’AIGUALLUT

Cascada d’Aiguallut

Forau d’Aiguallut

El Forau d’Aiguallut, a 2.074 metres d’altitud, és un dels fenòmens càrstics més importants del Pirineu. Es tracta d’una enorme dolina de 70 metres de diàmetre i 40 metres de profunditat, situada als peus de l’Aneto i prop de les fonts del riu Ésera. Rep les aigües de les glaceres de l’Aneto i la Maladeta, que s’hi precipiten a través d’una espectacular i estrepitosa cascada d’aigües cristal·lines que desapareixen en tocar terra.

Mitjançant un conducte de naturalesa càrstica l’aigua es filtra des d’aquest gran embornal i, després d’un recorregut subterrani que travessa les muntanyes que separen la Vall de Benasc de la Vall d’Aran, surt a la superfície a la surgència dels Uelhs deth Joèu a l’Artiga de Lin (Vall d’Aran).Durant molt de temps es va desconèixer on es dirigien aquestes aigües, però, el 1787, Ramond de Carbonnières va proposar la hipòtesi que podrien ser una font de la Garona, en lloc de l’Ésera. El 1931, l’espeleòleg Norbert Casteret va establir l’exactitud de la idea de Ramond, mitjançant l’abocament a la fossa de sis barrils de fluoresceïna. Unes hores més tard i després d’un curs subterrani de 3,6 km, l’aigua amb el característic color groguenc de la fluoresceïna, brollava a 1658 metres d’altitud als Uelh deth Joèu, font del riu Joèu, afluent del riu Garona.

ITINERARI DISSABTE 27/07 IBONS DE VILLAMUERTA

Ibón Alto de Villamuerta amb l’Aneto al fons

El dissabte, per anar al Refugi de la Renclusa, no farem servir el camí normal de pujada, sinó que ens desviarem pels tranquils i poc concorreguts Ibons de Villamuerta, que són una alternativa a la massificada ruta a Aiguallut. Després baixarem per una traça que ens portarà directament al Forau i Cascada d’Aiguallut, per visitar un dels llocs més impactant de la Vall de Benasc.

Deixem els cotxes al Vado del Hospital per agafar l’autobús dels Núvols que ens portarà a la Basurta (1900 m). Travessem el pont sobre el rierol de Villamuerta, que està a la mateixa Basurta i guanyem alçada seguint una còmoda traça que flanqueja el vessant del bosc i ens acosta a l’Ibon de Villamuerta -1950 m-. Per arribar a l’Ibon Alt de Villamuerta -2055 m- només ens falta un curt tram i molt poc desnivell. Un cop allà, pararem per fotografiar, si les aigües estan tranquil·les, l’Aneto i la seva glacera reflectint-s’hi en elles, ja que aquest és l’únic llac on es poden veure reflectides. Després de dinar i descansar baixarem per una traça molt poc concorreguda fins al Forau i la Cascada d’Aigualllut. Pujarem al Pla d’Aiguallut i ens desviarem a la dreta per, després de travessar el Coll de la Renclusa, baixar fins al Refugi de la Renclusa.

Basurta-Ibon Alto de Villamuerta (1 h, 1,4 km, +169 m)

Ibón Alto de Villamuerta-Plan d’Aigualluts (45 min, 1,6 km, +51 m, -55 m)

Plan d’Aigualluts-Refugio de la Renclusa (1 h 30 min, 1,7 km, +255 m, -156 m)

TOTAL DISSABTE: 3h 15 min, 4,7 km, +475 m, -211 m

ITINERARI DIUMENGE 28/07 TUC DE MOLIÈRES

Massís de la Maladeta des del Tuc de Molières

Sortim del refugi de la Renclusa -2138 m- i ens desviem a l’esquerra per seguir el GR-11.5 en direcció al Coll de la Renclusa -2282 m-, un cop allà, seguim un còmode i marcat camí que baixa al Pla d’Aiguallut – 2050 m-. Planegem per vorejar-lo per la cara E (dreta), creuem les aigües del Barranc de Salterillo i arribem al pont que creua el Barranc de l’Escaleta -2090 m-. Algunes ziga-zagues ens ajuden a guanyar alçada fàcilment i un cop a dalt, recorrem en direcció E-SE el principi de la Vall de l’Escaleta, seguint una traça marcada i amb poc desnivell.

Creuem un pla pantanós i deixem a la dreta -2172 m- la traça que puja a l’Ibón de Coll de Toro anomenat així, i no Lac deth Còth deth Hòro, perquè es troba a l’Aragó. Guanyem alçada amb comoditat, remuntant l’ampla vall formada per grans replans, d’aquí li ve el nom de l’Escaleta, fins a arribar als Ibons de l’Escaleta -2335 m-. Deixem a la dreta (E) la traça que es dirigeix al Còth des Aranesi.

Envoltem els ibons deixant-los a la dreta i després d’un nou tram d’ascens arribem a un petit ibón que deixem a l’esquerra. Guanyem alçada amb rapidesa paral·lels al barranc per on baixen les aigües de l’Ibón Alt de l’Escaleta, seguint una traça que es desdibuixa a causa de les grans lloses granítiques, amb bona subjecció, que hem de creuar.

Deixem a la dreta l’Ibón Alt de l’Escaleta -2630 m- i al davant ja veiem el coll i, a la seva esquerra i encara llunyana, la piramidal Tuca de Molières -3010 m- que, encara que de lluny sembla més petita, és la més alta de totes. Tornem per on hem vingut fins arribar al Refugi de la Renclusa, on després de recollir les coses que em deixat, baixarem a la Basurta pel camí normal.

Refugio de la Renclusa-Tuca de Molières-Refugio de la Renclusa

(10 h, 16,6 km, +1450 m, -1450 m)

Refugio de la Renclusa- Basurta (40 min, 1,8 km, -245 m)

TOTAL DIUMENGE: 10 h, 18,4 km, +1450 m, -1695 m

TRACKS DE LA RUTA

Premeu sobre la imatge per accedir als tracks dels itineraris:

ALGUNES FOTOS DE LA SORTIDA

Fotos Cascada i Forau d’Aigualluts

Cascada d’Aiguallut Forat d’Aiguallut

Fotos Ibones de Villamuerta

Ibón alto de Villamuerta amb l’Aneto al fons Ibón de Villamuerta

Fotos Valleta de l’Escaleta-Tuc de Molières

Aiguamolls de la Vall de l’Escaleta Baixant del Tuc de Molières
Forcananada reflectida en una llacuna estacional Ibons de l’Escaleta
Ibons de l’Escaleta Massís de la Maladeta des del Tuc de Molières
Petit Ibón Plan d’Aiguallut
Pradera Tuc de Molières i Massís de la Maladeta darrera
Vall de l’Escaleta