Muntanya

Primera sortida després de les vacances estivals!

El CARLIT és una muntanya que tothom tenim a l’agenda per fer i s’ha notat: 21 participant a la sortida és tot un èxit! Hi havien ganes de muntanya i retrobament, tot un èxit.

El dia ha començat plujós i amb moltes boires que poc a poc han anat desapareixent i el sol, tímidament, ha aparegut.

A la ruta triada s’hi accedeix per la població francesa de Porté-Puymorens, concretament pel fons de la vall en direcció, primer, a l’estany de Font Viva i, després, per l’estany de Lanós. Des de l’inici del llac, tombem a ponent per dirigir-nos a la tartera que, ben dreta, ens porta al cim del CARLIT.

Hem gaudit i hem fet cim tot el grup. Sempre amunt!

Podeu veure l’àlbum de fotos clicant sobre la imatge.

Podeu veure el track de la ruta clicant sobre l’imatge.

Sortida d’alta muntanya per ascendir al cim del Carlit per la seva cara oest, menys freqüentada que l’ascensió des del llac de les Bulloses.

Vegeu l’anunci de la sortida:

EL PIC CARLIT, 2921 m

El pic més alt dels Pirineus Orientals, el Carlit, ofereix un panorama excepcional. La seva ascensió pels llacs de Lanoux és menys freqüentada i reconeguda que pels llacs de les Bouillouses. Tot i això, la ruta no és menys magnífica. De fet, podeu admirar els estanys de Font-Vive, dels Forats i especialment l’immens Lanoux, el llac més gran dels Pirineus.

No hi ha cap dificultat particular per remarcar, a part, per descomptat, de la diferència d’alçada i la considerable longitud d’aquesta caminada. No obstant, aneu amb compte amb l’última part de l’ascensió que és molt costeruda a la zona del pedregar. Les persones propenses al vertigen poden quedar impressionades. És una ruta d’alta muntanya que s’adreça a persones amb un mínim d’experiència a muntanya. Per tant, els materials i els equips apropiats són essencials. Informeu-vos sobre el clima abans de partir per a aquesta excursió i cal saber quan abandonar en cas de mal temps i/o dificultat física. La ruta està senyalitzada fins a Lanoux. Més enllà d’això, la senda està ben marcada i fitada, però no marcada. Per tant, cal una bona orientació, especialment en cas de mal temps.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Des de l’aparcament de Passet, seguirem la ruta 30 que condueix a l’estany de Font-Vive que neix al costat de la riera del mateix nom. Podreu admirar les diverses petites cascades formades pel rierol. A la sortida del bosc, arribarem a un prat on seguirem pujant de dret. A la intersecció amb un camí, girarem a la dreta i continuarem durant uns 100 m. Després prendrem un camí a l’esquerra que puja, primer suaument, i després prou costerut per arribar al GR 7 i al 107. Aquí girarem a la dreta.

Seguirem el GR fins a Lanoux. A la primera part, el GR segueix pujant per sobre de l’estany de Font-Vive i després camina per un balcó fins a l’embassament de Lanoux, cosa que permet admirar el paisatge amb tranquil·litat.

A Lanoux, voltarem la presa per la dreta i seguirem pel GR. Passats uns 500 m, a l’alçada de l’embassament, abandonarem el GR i prendrem el camí de la dreta que puja seguint un rierol. Aquest camí, que voreja el riu, ens portarà fins a l’estany dels Forats.

A l’estany, el camí cap el pedregar és visible i obvi. Caldrà anar amb compte en aquesta part de la pujada, el pendent és molt pronunciat i pot ser relliscós. Al coll entre els dos pics, girem a la dreta i arribem al cim del Carlit en uns dos minuts.

CIMERA DEL CARLIT

El panorama és impressionant. Podrem admirar una àmplia gamma de pics que s’estenen fins on arriba a la vista. A l’est, de lluny, el Canigou, punt de partida d’una llarga cadena fronterera amb Espanya, formada, entre d’altres, pels Pic du Géant, el Pic de l’Enfer, la Cambra d’Aze i el Puigmal que sobrepassa els 2900 m d’altitud. A l’oest, els cims Andorran i Haute Ariège, inclosos el Montcalm i la Pique d’Estats, de més de 3000 m. De lluny també s’albira el massís de la Maladeta. Més a prop teu i que domina la gran extensió blava de Lanoux, el bec de Coma d’Or. Al sud, l’altiplà de la Cerdanya dominat per la Tosa d’Alp, la Serra del Cadí i els Campcardós. Al nord, el Pic de la Greva i els Pèrics. Reconèixer i posar nom a tot aquest bosc de pics pot ocupar-te força temps!

LA TORNADA

Desferem la mateixa ruta fins a la presa de Lanoux. Sota la presa, deixarem el GR per seguir el PR 1 (marques grogues) cap a l’aparcament de l’antic telefèric de Lanoux. Després de 4 km, a la cruïlla de dos PR, deixarem el PR 1 per seguir el PR 30 (marques grogues) cap a l’estany de Font-Vive. Creuerem el Rec du Lanoux per un pont de vianants, després evitarem l’estany de Font-Vive a la dreta. Als 300 m es pren el camí de l’esquerra que baixa, senyalitzat en groc. Tot seguit, arribarem al punt de partida en uns 20 minuts.

FOTOS DE LA SORTIDA DE PREPARACIO

Prement sobre la imatge podreu accedir al track de la ruta:

Resum de la sortida del Cap de Setmana dels 3000, per assolir els tres pics de Clarabides i el pic de Gías (pronunciat Guías). Un cap de setmana intens i ple de sensacions per gaudir de l’alta muntanya de la Vall d’Estós. Una organització i planificació perfecta ens ha permet gaudir dels llacs, la fauna, la flora i sobretot dels 10 companys que hem compartit aquesta excursió.

BREU DESCRIPCIÓ DE LA SORTIDA

Sortim el dissabte de bon matí de Sabadell en direcció a Lleida. Després de parar a esmorzar, en poc més de 4 hores arribem a l’aparcament de la Vall d’Estós. Comencem a caminar seguint el GR 11, primer pel marge esquerre del riu d’Estós i després pel marge dret. A poc més de 3 km trobarem un desviament a l’esquerra de la pista en direcció als llacs de Batisielles. Trobem primer l’Ibonet de Batisielles i continuem pujant fins a l’Ibon Gran de Batisielles, amb magnífíques vistes de les Agulles de Serisueles. Recuperem forces i desfem el camí fins a l’Ibonet. Per darrera la cabana del mateix nom, agafem la variant del GR, la 11.2, que ens portarà la refugi d’Estós per boscos de pi negre i prats de gerds que comencen a madurar. Al refugi coincidim amb un avituallament del Gran Trail Aneto-Posets de 105 km i que envolta els dos cims de més altura dels Pirineus. Cal descansar i recuperar forces per a la jornada que ens espera diumenge.

El diumenge, de bon matí, sortim en direcció nord, per la Pleta de O. Ràpidament anem guanyant altura. Veiem sortir el sol prop dels Ibones de Gías. Alternem blocs de pedra amb zones herbades i enfilem la darrera pujada fins el coll de Gías. A la dreta la imponent cresta que arriba fins al cim del Gourgs Blancs. A l’esquerra el primer dels Clarabides. Recuperem forces i en dirigim al primer dels Clarabides, el Clarabides Oriental de 3012 m. Seguim la carena i assolim el Clarabides Central, de 3020 m. Ens queda el Clarabides Occidental, una mica més baix però separat per una curta i aèria cresta. La superem amb molta precaució seguint les indicacions dels que ja coneixen aquesta cresta. Del Clarabides Oriental desfem el camí (tornem a passar per la cresta) fins a prop del cim del Clarabides i tombem al sud-est en direcció al Pic de Gías, de 3011 m i el quart cim de més de 3000 m que coronarem aquest cap de setmana. De lluny, el pic es presenta com una roca de granit sense aparent accés fàcil. Quan ens acostem a la roca veiem una canal que facilita la pujada. Hi ha tres passos de dificultat variable entre grau I i grau II o II+. Amb precaució accedim al cim del Pic de Gías i gaudim de les vistes i d’un merescut descans. La baixada per la canal que hem pujat mereix tota la nostra atenció. No ofereix gran dificultat perquè hi ha bons agafadors. Tornem a la base del Clarabides i, sense pujar a dalt, retornem al Coll de Gías. EL camí de tornada és el mateix que el d’anada. Arribem al refugi després d’unes 8 hores d’excursió. Ara ens queda la llarga pista -uns 9 km- fins l’aparcament al principi de la Vall d’Estós. Recuperem els cotxes i enfilem la carretera per tornar a Sabadell ben entrada la nit.

Un cap de setmana per gaudir de l’alta muntanya i la bona companyia que ajuda a superar els cansament i les dificultats de l’itinerari. Un gran record!

No us perdeu el resum que, com tantes altres vegades, ha plasmat en imatges l’Enric Malvesí:

Podeu veure el track de dissabte clicant sobre la imatge següent:

Podeu veure el track de diumenge clicant sobre la imatge següent:

Resum de la sortida de cap de Setmana per assolir dos cims emblemàtics, el Besiberri Sud i el Comaloforno. També hem assolit el Pic d’Abellers per la ruta del llacs de Gèmena. El recorregut és molt interessant i també molt exigent per la distància, però sobretot pel fort desnivell positiu i per un terreny molt pedregós que passa factura als genolls i a diverses articulacions. Hem sigut molt feliços d’aquesta sortida tan alpinística.

Per a aquesta sortida, i com que el refugi de Conangles estava ple, vam decidir pernoctar en un càmping de Sant Climent de Taüll. Molt d’hora hem començat a caminar per cobrir en 12 hores aquesta sortida.

Podeu veure un resum de fotografies de la sortida clicant sobre la imatge.

Podeu veure el track del company Miquel Serra també clicant sobre la imatge.

Cap de setmana dels 3000. En aquesta ocasió es proposa recórrer la Vall d’Estós per pujar als pics de Clarabides (3020 m) i el pic de Gias (3011 m).

A continuació podeu veure l’anunci de la sortida:

Tot seguit fem una descripció acurada de l’itinerari de cada un dels dos dies:

Dissabte 23/07 Estanys de Batisielles i Escarpinosa

Deixem els cotxes a l’aparcament de la Vall d’Estós (1320 m) i seguim la pista (GR-11) que s’acaba al refugi d’Estós. A mig camí ens desviem a la dreta, per començar la forta pujada pel bosc que acaba en la Cabanya de Batisielles i en l’Ibonet de Batisielles (1860 m). A continuació agafarem el GR-11.2 per fer un circuit on trepitjarem bosquets, festuca i pedregars, per visitar l’Ibón Gran de Batisielles (2222 m) i l’Ibón de la Aigüeta de Batisielles (2329 m). Canviarem de vessant per baixar, travessant un pedregar, l’Ibón d’Escarpinosa (2029 m) i tancar el circuit a la Cabana de Batisielles. Només ens quedarà baixar pel bosc i seguir la Vall d’Estós (GR-11) fins al refugi.

Diumenge 24/07 Pics de Clarabides i Pic de Gias

Sortim del refugi (1890 m) en direcció al WC y, en diagonal, arribem a la presa d’aigua del refugi. Travessem el Barranc de Gias o Forat d’O i, amb una sostinguda i forta pujada, recorrem la Vall de Gias, fins arribar l’Ibón Inferior de Gias (2608 m) i l’Ibón de Gias (2698 m). Ja tenim davant el Puerto de Gias (2921 m) i, una vegada hi hem arribat, ens desviem a l’esquerra per fer els Pics de Clarabides Oriental (3012 m) i Clarabides Central (3020 m), molt fàcils tots dos. Per arribar al Clarabides Occidental (3005 m) hem de creuar una curta i senzilla cresta. Tornem al Clarabides Central per recórrer el planer Collado de Gias i pujar al Pic de Gias (3011 m) salvant una canal de granet amb bons agafadors.

REUNIÓ INFORMATIVA OBLIGATÒRIA el dijous 21 de juliol, a les 19:00 h.

Un cap de setmana per gaudir de la muntanya. No us el perdeu!

Sortida de cap de setmana -9 i 10 de Juliol- per ascendir als Pics de Besiberri Sud i el Comaloforno

DESCRIPCIÓ

Situats a la capçalera de la vall de Boí, a la comarca lleidatana de l’Alta Ribagorça, els cims del Besiberri Sud (3024 m) i del Comaloforno (3029 m) són les dues màximes cotes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Tot presidint una cresta granítica amb timbes i congestes que cauen al buit, aquests dos pics constitueixen tot un repte per a qualsevol excursionista que vulgui gaudir de la bellesa i les vistes inigualables que els seus cims ens deparen. Si amb l’ànim d’assolir-les escollim el camí de la vall de Llubriqueto, l’itinerari que en resulta és sensacional i els dos cims es converteixen en la cirereta d’un pastís que reuneix tots els ingredients del muntanyisme: un bosc mixt de faigs i avets, pinedes perfumades, prats alpins amb molleres, monumentals salts d’aigua, bellíssims estanys d’alta muntanya i, a dalt de tot, la duresa d’un món petri -desolat i abrasiu-, petites congestes de neu i gel, i un recorregut per cresta que exigeix tota la nostra atenció. L’esforç, doncs, és del tot necessari, però la felicitat i la intensíssima vivència que suposa el coronament d’aquests dos cims serà un tresor que guardarem tota la vida.

ITINERARI

Besiberri Sud (3024 m) i Comaloforno (3029 m) pels estanys de Gémena.
Ascendim dos dels tresmils més espectaculars del Parc Nacional, el Besiberri Sud i el Comaloforno, i descobrim la preciosa vall de Llubriqueto i els estanys de Gémena, Vall de Boí, Alta Ribagorça, Lleida, Catalunya.

Recorregut lineal -amb possibilitat de fer algun bucle- de 15 km de longitud (anada i tornada) i uns 1600 m de desnivell positiu que ens descobreix la preciosa vall de Llubriqueto, els estanys de Gémena i els magnífics cims del Besiberri Sud (3024 m) i del Comaloforno (3029 m). Comencem la ruta des de l’aparcament de Toirigo del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Superem el barranc de Llubriqueto i ens situem a la bonica vall penjada de Llubriqueto. Continuem vers el NO superant el ressalt rocallós que ens separa de la capçalera septentrional de la vall. Un cop allà resseguim la riba oriental de l’estany Gémena de Baix i superem una cota que ens porta fins a l’estany Gémena de Dalt. Des d’aquí abordem un segon ressalt rocallós que ens ubica a un collet ben a prop dels estanys Gelats. Pugem fins a la collada d’Abellers (2886 m) i, des d’aquest punt, un sender carener ens situa al cim del Besiberri Sud. Seguim la cresta rocallosa -evitant el seu fil quan aquest sigui massa perillós- i assolim, fent un pas de grimpada obligada, el cim del Comaloforno. Seguint traces de sender i fites disseminades davallem per un terreny d’aventura fins a enllaçar amb el camí per on hem pujat i retornem a l’aparcament de Toirigo.

OBSERVACIONS

La ruta descrita està adreçada a persones amb experiència en terrenys d’alta muntanya. Cal tenir un mínim d’experiència en progressió per tarteres, no patir vertigen (especialment a la cresta i a la baixada entre el Comaloforno i el sender de la collada d’Abellers) i tenir coneixements d’orientació en muntanya. La baixada des del cim de Comaloforno fins al fons del vessant es fa per un terreny molt abrupte i a l’aventura, amb molt poques fites que marquin el camí, que sovint transcorre per passos estrets i aeris, petits corredors i xemeneies o grans blocs de pedra. Si ho preferim, des del cim del Comaloforno també podem desfer el camí de pujada.

Dificultat Alta (F+) Rutes d’alta muntanya amb grimpades fàcils i amb bones preses, la qual cosa fa necessari utilitzar les mans per progressar.

DADES TÈCNIQUES

Desnivell acumulat 1600 m.

Distància total 15 km.

Temps total efectiu 10:10h.

Altitud mínima 1497 m.

Punt de sortida de l’Aparcament de Toirigo.

Altitud màxima 3029 m.

FOTOS

TRACK DE LA RUTA

Podeu descarregar-vos el track de la ruta en un fitxer .zip: Comaloforno i Bessiberri Sud.

El diumenge, 3 de juliol, tindrà lloc l’acte de comiat de la nostre companya JOSEPA CARRERAS VALLS que va patir un accident mortal el diumenge dia 5 de Juny a la cresta de Bardamina, Pirineu Aragonès.

ACTIVITAT

L’acte tindrà lloc a la regió d’Agulles de Montserrat, que va ser el lloc on la Josepa va assistir, per primera vegada, a una activitat de la nostra secció.

L’acte consistirà en fer un recorregut des de l’aparcament de l’àrea de descans de la Plaça Catalunya, on es poden deixar els vehicles. Ens dirigiren cap la Cadireta, de la Regió d’Agulles, i al Coll de Guirlo, on prendrem direcció al Coll de la Portella. En aquest punt ja es poden divisar unes espectaculars vistes de la regió d’Agulles. Girarem vers l’Agulla de les Savines, on vàrem fer una parada per fer un descans i ganypar. Just en aquest punt volem retre un homenatge i una cerimònia d’acomiadament de la nostra companya.

TROBADA A SABADELL

La sortida serà, en cotxes particulars, a les 7:30 h del matí a l’aparcament del Parc de Catalunya, a l’alçada del club de tennis.

TROBADA A MONTSERRAT

El punt de trobada a Montserrat, a les 8:15h, serà l’àrea de descans de la Plaça Catalunya: Google Maps.

Si voleu, podeu portar flors, però no deixarem res a la muntanya.

Esteu tots convidats a l’acte d’acomiadament de la Josepa Carreras!

Poesia dedicada a la Josepa pel nostre company Arcadi Buscà:

Si les paraules fossin petons
Tots serien per a tu
Dels torrents, de les fonts
Dels cims un record tan pur.
Josepa! El cel, la immensitat
No volien la teva absència.
El Berdamina t'ha agafat
Volia la teva presència.
Prego amb la pedra al davant
Tu tan jove i humana
Que Déu t'està esperant
Per una feina et demana.
   Que l'ajut de Déu ens apropi a superar aquest trist esdeveniment

Un emotiu vídeo dedicat a la Josepa:

Et recordarem sempre!

RESUM DE L’EXCURSIÓ AL PIC DE NÉRASSOL

Després de un parell d’hores al cotxe i d’un ràpid esmorzar a l’Hospitalet pres l’Andorre, ja estem apunt per a començar aquesta llarga sortida.

Sortim del costat mateix de la “Mairie”, passem la carretera i comencem la llarga i constant pujada que ens porta per la vall de Siscar, primer al barrage de Siscar, després la cabana de la Vésine, i més enllà la cabana i estany de Siscar. A partir d’aquest punt la pujada es redreça per assolir el coll de Siscar a 2410 m, al cap de 3 hores i mitja d’ascensió.

Per pujar al cim, seguim per un camí més o menys desdibuixat que, en forta pujada, ens porta al Pic de Nérassol, a 2643 m, en poc més de mitja hora. Des del cim la vista es magnífica: els propers cim d’Ascobes,  cilindre d’Ascobes i pic de l’Alba competeixen amb els més llunyans d’Envalira, Puipedrós de Lanós, Coma d’Or, pic de la Mina o Pedrons.

Iniciem la baixada tornant al coll i continuant cap al llac de Pedourrés on dinem al costat de l’aigua i amb una vista encisadora.

Travessem el riu d’Arques pel seu bell mig i continuem pel HRP; passem un darrer barrage i després de passar per la cruïlla de les valls, per on ja hem passat el matí, arribem al poblet de l’Hospitalet cansats però satisfets per la magnífica jornada de muntanya viscuda.

Un total de 15 excursionistes hem participat a la sortida. Sortida amb un temps assolellat i bona previsió meteorològica.

Resum de fotografies de la sortida.

El pic de Nérassol, de 2633 m i situat a la comarca francesa de l’Ariège, és un cim de moderada altitud situat al bell mig d’un amfiteatre de muntanyes amb gran caràcter i personalitat: el Roc Meler, el pic de la Cabaneta, el pic de Siscar, el pic d’Escobes, el pic de l’Alba, el pic de Regalecio,… La bellesa del recorregut i la varietat de relleus fan que aquesta sigui una excursió molt recomanable pels amants dels recorreguts que passen per zones poc freqüentades, salvatges i una mica solitàries. Llacs, flors i boscos de muntanya: l’abundància de la flora i la fauna de les valls de Siscar i de Pédourrés reflecteixen la diversitat de la vida a aquestes muntanyes de les Valls d’Ax (Rutes Pirineus).

ANUNCI:

ITINERARI:

De l’Hospitalet-Près-l’Andorre seguim la variant 32.1 de l’HRP, inicialment en forta pujada. A l’arribar a la Jassa de Pozoule, on es troben els rius de Siscar i el de la Vall d’Arques, seguim a l’esquerra remuntant el riu de Siscar. PAssarem per la presa de la Jaça del Forn (2.020 m), seguim fins la cabana de la Besina (2.100 m) i l’estany del Siscar (2.187 m). Comencem la forta pujada fins la Portella del Siscar (2.440 m) i enfilem la cresta fins el Pic de Nérassol (2.633 m). Tornem a la Portella de Siscar i baixem pel riu de la Vaillette fins l’estany de Pédourrés (2.172 m). Passem a la vora de la presa d’Arques i continuem baixant per la vall fins retrobar el el camí de pujada.

FOTOS DE LA SORTIDA DE PREPARACIÓ: