Muntanya

Enguany hem celebrat la primera edició del repte que consisteix en anar des de Sabadell a Montserrat en format lliure, això vol dir, sortir de casa i anar a Montserrat sense controls ni avituallaments. Prèviament havíem donat varies opcions per fer la ruta, majoritàriament s’ha fet per la zona de la Serra de l’Obac per continuar per la travessa força coneguda de la Matagalls-Montserrat. L’altra opció ha estat el camí Romeu per arribar a Montserrat.

Hem caminat, hem patit, pero hem rigut i hem passat un bon dia.

Podeu veure un àlbum de fotos clicant sobre la imatge següent:

Podeu veure un dels tracks que s’han fet per anar des de Sabadell a Montserrat.

SABADELL MONTSERRAT AL TEU RITME, 30 D’ABRIL.

DESCRIPCIÓ DE LA TRAVESSA

Proposem fer una travessa des de Sabadell fins a Montserrat en un format lliure, sense controls de pas ni avituallaments; això vol dir que podem sortir des d’on vulgueu, a la hora que vulgueu i amb la única condició d’arribar abans de les 6 de la tarda a Montserrat. Posarem a disposició de tots els inscrits un autocar per a la tornada a Sabadell. El més important és que el recorregut s’ha de fer de forma lliure, individual o en grup, i pels propis mitjans.

Un cop inscrits a la sortida rebreu un correu amb tota la informació de la travessa, dos tracks, de dues possibles rutes per arribar a Montserrat, i mapes en format PDF per seguir la travessa.

Els dos tracks proposats corresponen al Camí Romeu a Montserrat i al camí de la Travessa Matagalls Montserrat. El primer és un camí ben senyalitzat i es coneix com GR 96, aquest camí es mes senzill que el que passa per la Serra de l’Obac i connecta, prop de les Pedritxes, amb la senyalització de la Matagall Montserrat. Aquesta segona alternativa és més difícil, però més muntanyenca.

GR 96: Camí Romeu a Montserrat

El camí Romeu entre Barcelona i el Monestir de Montserrat és un sender de llarga tradició històrica, molt transitat antigament pels romeus que peregrinaven cap a Santiago i feien parada a la muntanya sagrada.

La ruta s’estén al llarg d’uns 57 quilòmetres, des de Collserola, per les terres del Vallès i fins a Montserrat. Els seus punts més atractius són el Parc Natural de Collserola i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. A més, travessa les ciutats de Terrassa i Rubí.

El punt de partida d’aquest sender es troba a la població de Vallvidrera, en plena serra de Collserola, amb bones vistes sobre la ciutat de Barcelona i la mar Mediterrània. Les primeres passes dels senderistes transiten pels vessants boscosos del Parc de Collserola.

Des de Collserola el sender s’endinsa a les planes del Vallès en direcció a l’oest, amb la muntanya de Montserrat sempre com a objectiu al davant de la vista.

A Monistrol de Montserrat comença l’ascensió cap al monestir, per la drecera de Montserrat o camí dels Pelegrins, vorejant els espadats que caracteritzen Montserrat. Les vistes aquí són excepcionals i justifiquen amb escreix tota la caminada.

RECOMANACIONS IMPORTANTS

1. Aquesta sortida és una caminada de resistència, amb una distància i desnivell considerables. Cal una bona condició física i una bona planificació per arribar a Montserrat abans de les 6 de la tarda.
2. Tingueu en compte que l’últim tram, des de Monistrol de Montserrat fins el Monestir, és una pujada amb un fort desnivell. Cal que reserveu forces per aquest darrer tram.
3. Com que no disposareu de cap avituallament de l’organització, haureu de ser autosuficients i portar l’aigua necessària per hidratar-vos sovint. També cal portar l’esmorzar i el dinar.
4. La roba i el calçat és important per assolir l’objectiu. Recomanem sabatilles de muntanya amb sola antilliscant i roba d’abric lleugera amb alguna peça impermeable.
5. Juntament amb la informació de la travessa, rebreu un número de telèfon de la organització per comunicar qualsevol incidència. Recordeu que l’assegurança és obligatòria per inscriure’s a aquesta activitat.
6. Si teniu algun problema per arribar al final o decidiu abandonar la travessa, us demanem que ho comuniqueu per WhatsApp al xat de la Secció de Muntanya o pel telèfon de l’organització.
7. La sortida dels autocars des de Montserrat serà a les 6 de la tarda puntualment. Si arribeu més tard haureu de tornar pels vostres propis mitjans. Us recordem que que hi ha estacions de tren de la Renfe a Monistrol de Montserrat i a Vacarisses.

FOTOS DE LA TRAVESSA PER LA SERRA DE L’OBAC

FERRADES DE TIVISSA

Avui hem visitat Tivissa i gaudit molt amb un itinerari d’aventura per la zona, concretament hem pujat pel Barranc de la Foix i després hem anat per la Tossa de Tivissa a fer la ferrada del Tormo de la Margarida

Tivissa és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre, situat a la part oriental de la comarca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre. Presenta uns dels termes municipals més extensos de Catalunya i el més gran de la demarcació de Tarragona després de Tortosa.
Foix és l’elecció perfecta per aquells que mai han fet una via ferrata. Travessa un barranc vertical just a sobre del poble de Tivissa i consta de diferents seccions amb diverses alçades i passos tècnics que posaran a prova les teves habilitats.

BARRANC DE LA FOIX

La dificultat de la via ferrata del Barranc de la Foig és modesta (K2), sense subestimar la verticalitat de la ruta es converteix en una opció ideal per un primer contacte amb el món de les vies ferrates.

La ubicació d’aquesta via ferrata és perfecta pels dies calorosos d’estiu perquè les parets verticals als costats del barranc proporcionen ombra i una brisa agradable.

L’aproximació és excel·lent: un passeig de 10 minuts en terreny pla ens portarà directament a la primera secció de la via ferrata.

TORMO DE LA MARGARIDA

Una via ferrada per als una mica ja més experimentats. Primer espadat darrera el poblet de Tivissa que permet grans emocions en ple contacte amb la roca.

Realment, una via ferrada molt ben dissenyada, ja que en un tram ben curt i amb els esglaons justos, trobem una ferrada respectuosa amb l’entorn i que en alguns passos posarà a prova la nostra agilitat. No tant per la seva alçada, sinó per la seva ubicació tan propera al poblet de Tivissa. El Tormo de la Margarida és un dels millors miradors de la comarca i dels perfils del prioratí Montsant i serra de Llaberia. És un recorregut de només 210 metres, que en supera 85 d’alçada.

La dificultat física és baixa, però la tècnica és mitjana-alta. Ens hi estarem uns 15’ d’aproximació, sobre 1 hora o més a la pròpia via i una tornada per sender de 30’ aprox.

És un via curta, però de gran intensitat per l’aixecada que fem en un moment i perquè al final podrem decidir en acabar per una via fàcil o bé per un extraplom difícil en el que segur que, a més d’un, ens hi farà ser.

En general, aquesta via ens ofereix 2 tirades verticals unides per un bonic flanqueig. En el darrer tram arribem a la cresta i gaudim de la panoràmica als nostres peus.

Podeu clicar sobre l’imatge per veure un resum de fotos de la sortida:

Podeu clicar sobre l’imatge per veure el Track de la ruta.

V. F. Barranc de la Foix i V. F. Tormo de la Margarida.

Consulteu el cartell per veure la informació de la sortida:

DESCRIPCIÓ

Proposem fer aquestes dues ferrades al municipi de Tivissa. Les dues són fàcils, més o menys K2, però unes grapes molt primes, i en algun punt molt separades, les fan poc indicades per a no iniciats, però no impossibles.

La via ferrada del Barranc de la Foix té 580 metres de longitud de recorregut equipat, dividits en quatre trams, amb un desnivell de 165 metres. La longitud total de la via i el retorn és de poc més de 4 Km.

La via ferrada del Tormo de la Margarida té 200 metres de longitud de recorregut equipat, dividits en dos trams de 60 i 30 metres, amb un desnivell de 80 metres. La longitud total d’aquesta via inclòs el retorn és d’1,5 Km. Al final d’aquesta via ferrata hi ha un desplomat especialment dificultós (+ o – K4) pel tipus de grapa prima i posada en vertical, que fa de mal agafar i rellisca. Però es pot evitar agafant l’escapament allí mateix i que porta al final d’aquest desplom que coincideix amb el final de la via.

Les dues ferrades es poden fer per separat, però aquest cop les farem juntes per poder gaudir del collet de Tormos i La Llena. L’estadística ens  dona un temps total de 3h i 30’, dels quals en moviment son menys de 2h. La distància total és de 5,3 Km. La cota de sortida va de 298 metres arribant als 554 metres, amb un desnivell acumulat de 330 metres. Inicialment el cable de vida passava per l’interior dels esglaons, però quan es va rehabilitar ja es va fer amb punts d’ancoratge pel costat.

ITINERARI

S’accedeix al poble de Tivissa per la C44 i, a l’entrada, ens desviem a l’esquerra cap a l’avinguda de la Foix on podrem aparcar allí mateix. Al final arribarem pel carrer que tenim davant que és l’avinguda de Catalunya.

Començarem per la via ferrada del Barranc de la Foix. Del vehicle caminarem cap al final del carrer de la Foix i agafarem un camí que no està senyalitzat. Dels tres que hi ha, el del mig que continua recte. Uns metres mes enllà veurem un pal indicador de la via cap a la dreta. Doncs abans d’arribar-hi hem d’agafar el camí cap a la dreta. Un cop estem ja al barranc, es tracta d’anar remuntant-lo sense deixar-lo i ens portarà, en poc menys de deu minuts, a l’inici. Allí comencem el primer dels seus trams i el més llarg i vertical. Les grapes es troben separades però sempre hi ha algun punt a la paret per poder anar progressant amb seguretat i còmodament. El segon tram és molt curt i s’inicia en un toll sec, amb una cadena i alguna grapa. El tercer tram és d’una paret inclinada on hi ha el cable de seguretat i el quart tram és amb grapes. Recordeu que encara que no es vegi la continuació, únicament es tracta de seguir el barranc.

Finalitzada la via, seguim una estona i hem d’estar pendents de desviar-nos a la dreta del camí. Ens pot guiar una reixa de ferro rovellat tirat per terra. D’allí anirem cap un bancal de marges que el pujarem per la seva dreta fins al final. Arribarem a la senyalització que ens durà al camí de La Llena, per continuar cap al poble de Tivissa vorejant un repetidor. Seguim baixant el camí vell, seguint el primer indicador a l’esquerra de la ferrada del Tormo de la Margarida (allí és per on tornarem a passar després) i finalment el segon indicador cap a l’esquerra de la mateixa via ferrada.

Des d’allí ja comencem la via. Pujem pocs metres l’aproximació i de seguida ens la trobem. Tot i ser més curta que l’anterior, ja veurem que la dificultat és lleugerament superior. Hi ha l’atractiu afegit que durant tota l’estona tenim el poble a la nostra esquena. El primer tram és vertical, també amb grapes primes i separades fins al punt que sembla que en falti alguna. No us preocupeu ja que la paret ens ofereix bons punt de pressa, per mans i peus. Després d’això comença el segon tram quasi horitzontal, primer sense i després amb cable de vida, que ens porta al desplom. Sembla més senzill del que realment és, pel tipus i disposició de les grapes. També es pot fer assegurant-se amb corda, ja que al final hi ha una argolla per muntar un assegurament o un ràpel. Per a qui no ho vegi clar, pot continuar per l’escapament de l’esquerra, equipat, que porta al final. Ja finalitzat el segon tram, se segueix la carena cap el pal de llum i desfem el camí de baixada al poble, passant de nou pel desviament de la via ferrada i d’allí a l’avinguda de Catalunya.

MATERIAL NECESSARI

• CASC,
• ARNÉS,
• DOBLE BAGA AMB DISSIPADOR DE FERRADA,
• BAGA D’ANCORATGE,
• GUANTS.

FOTOS DE LA SORTIDA

TRACK DE LA RUTA PREVISTA

GRA DE FAJOL PER LA COMA DE L’ORRI

La muntanya del Gra de Fajol queda envoltada pel riu Ter i pel torrent de la Coma de l’Orri. Als seus peus hi creixen boscos típics d’alta muntanya: pinedes de pi negre, bedollars i avetoses. A finals de juny, amb les neus ja retirades, la primavera es deixa sentir i gaudirem de la breu floració pirinenca. Un esclat de vida reservat per al temps de bonança.

Per a més informació, podeu consultar el cartell de la sortida:

ITINERARI

Proposem fer la volta de pujar per la Coma de l’Orri, anar al coll de la Marrana, Gra de Fajol, baixar cap a Ull de Ter, i retornar a l’inici.

A la carretera que puja a Vallter des de Setcases, en un revolt molt tancat, hi ha un petit aparcament i plafons informatius. Aparcarem allà i seguim el camí a la Coma de l’Orri.

La pujada per la Coma de l’Orri és maca, i diríem que és una vall poc coneguda, normalment no es trobat ningú. Però un cop s’arriba al coll de la Coma de l’Orri ja es veu i se sent gent. Seguirem cap al coll de la Marrana i, com més ens apropem al coll, trobarem més gent pujant al Bastiments, molt més concorregut.

Des del coll de la Marrana es pot pujar fàcilment al Gra de Fajol, 15 minuts. Sorprèn el color de la roca, tant blanca, que, amb els núvols, donen una imatge fantàstica. Retornarem al coll de la Marrana. Baixem cap a Ull de Ter, passem pel refugi i després cap a la carretera. Quan s’arriba al pàrking més gran cal buscar el camí vell d’Ull de Ter, davant de l’hostal Pastuira.

En aquest camí trobarem molta ,, la Font del Saüc és un lloc maco. Se segueix baixant fins arribar a l’encreuament on anirem cap a la Coma de l’Orri i, des d’allà, fins on hem aparcat el cotxe.

Una excursió circular interessant amb dos parts ben diferenciades: pujada per l’Orri i baixada pel camí vell sense trobar ningú; tot el que envolta el coll de la Marrana i Ull de Ter ple de gent.

FOTOS DE LA SORTIDA

TRACK DE LA RUTA

Resum de la sortida de raquetes al Pic Font Freda

L’estació hivernal de Porté-Puymorens està situada a l’extrem occidental de l’Alta Cerdanya, fent frontera amb Andorra i amb la regió veïna de l’Ariège. És una zona força freqüentada a l’hivern, quan la neu cobreix aquestes muntanyes, per la pràctica de l’esquí i per fer ascensions amb esquí de muntanya. Però quan arriba la temporada estival, es converteix en una zona solitària i amb cims assequibles. El Pic de Font Freda és un pic dels Pirineus Orientals. Està situat prop del Pic de l’Estanyol, i al nordest del Pic de les Valletes.

Un grup de catorze persones hem fet la sortida en condicions de meteorologia dèbil i amb neu nova i abundant. En la primera part del recorregut calia fer servir les raquetes de neu per no enfonsar-se, però la canal l’hem trobat amb neu que ha facilitat la pujada, però ha estat imprescindible utilitzar els grampons per seguretat i pel fort pendent. Un cop assolit el cim, situat sobre una gran superfície plana, ens dirigim per unes canals amb força pendent per baixar, caldrà extremar la seguretat i fer servir el piolet a més dels grampons. Les condicions de neu són bones, però el temps empitjora, entra la boira i comença a caure la neu prevista. Un cop abaix de la canal només caldrà transitar per zones tranquiles i per les pistes d’esquí fins l’aparcament.

Una sortida molt interessant i amb la possibilitat de fer servir els coneixements de progressió i seguretat en alta muntanya.

Repte aconseguit i molt feliços!

Podeu veure un resum de fotos de la sortida clicant sobre la foto.

Podeu veure la ruta clicant sobre la foto de Wikiloc.

Sortida hivernal per assolir el Pic de Font Freda (2736,4 m), situat en el terme municipal de Porta, de l’Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Està situat a la zona nord del terme de Porta, a l’oest-nord-oest del poble d’aquest nom. És al sud del Pic de l’Estanyol i al nord-est del Pic de les Valletes (Viquipèdia).

Podeu consultar l’anunci de la sortida:

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Sortida d’alta muntanya hivernal amb raquetes. Itinerari per costerudes pales per arribar a la carena que dona al cim. És obligat pujar per una pala on serà necessari l’ús de piolet i grampons en pendents que poden ser de 40 a 45 graus d’inclinació.

Començarem des del Coll de Puymorens per anar a cercar la vall del Rec d’Orri. Girarem al sud per entrar a la petita vall que ens permetrà arribar al peu de la pala que puja al coll del cim. Un cop dalt i fins el seu vertex és una carena amb pendents suaus. La baixada serà pel mateix itinerari.

ALGUNES FOTOS DE LA RUTA

Sortida amb una previsió meteorològica molt poc favorable per fer cim. Un grup de 24 persones hem fet l’intent de fer els cims del Pic Negre d’Envalira i del Pic d’Envalira. Hem sortit des del Pas de la Casa, prop de l’estació d’esquí. Hem triat la ruta clàssica que transita prop dels remontadors de l’estació i passa per la part occidental del Pic de les Abelletes. El temps empitjorava per moments i, després de pujar un fort pendent del fals coll dels Isards, i veure que teniem el cel cada cop més cobert de núvols, boira i començava a nevar amb més força, hem près la decisió d’abandonar i deixar-ho per un altre dia. Hem aprofitat per tornar per un altre camí, concretament per la part oriental del Pic de les Abelletes, força carregat de neu i amb força pendent que ens ha portat a l’estany de les Abelletes completament gelat. Feliços i contents d’haver aprofitat un dia de neu que semblava que no podia ser.

HI TORNAREM!

Podeu clicar sobre l’imatge per veure un resum de fotos de la sortida.

Podeu clicar sobre l’imatge per veure el Track de la sortida.

Sortida hivernal per assolir dos pics situats a la frontera entre Andorra i França, el Pic d’Envalira (2822,9 m) i el Pic Negre d’Envalira (2818,2 m).

Podeu consultar l’anunci de la sortida:

EL PIC D’ENVALIRA I EL PIC NEGRE D’ENVALIRA

El Pic Negre d’Envalira és una muntanya de 2.818,2 metres d’altitud situada al límit dels termes comunal de Porta, a l’Alta Cerdanya (Catalunya del Nord), i la parròquia d’Encamp, pertanyent a Andorra.

Està situat a l’extrem nord-oest del terme de Porta i a l’est del d’Encamp. És al sud-sud-oest del Pas de la Casa, força allunyat d’aquest nucli de població. És un destí freqüent de moltes de les rutes d’excursionisme de la zona dels Pirineus entre Andorra i l’Alta Cerdanya.

La FEEC el va afegir a la seva llista de 100 cims (Pic Negre d’Envalira) com un dels 308 cims a assolir dins la seva famosa llista. Però, quin és exactament aquest cim? Els pics d’Envalira són un conjunt de cims al sud del Pas de la Casa situats a la carena que hi ha entre el Coll dels Isards i la Portella d’Engaït (Portella de Joan Antoni segons els mapes andorrans). Els seus cims estan formats per pissarres que han patit un procés de mineralització ferruginosa, d’aquí el seu color vermell quasi negre que dóna nom al cim que ens interessa.

A les cartografies publicades només apareixen els noms del Pic d’Envalira i el Pic Negre d’Envalira, dos cims molt pròxims i només separats per un petit coll. No seria forassenyat afirmar que és un cim bicèfal. El primer cim està situat al nord-est i fa 2.815,6 m, mentre que el segon ho està al sud-oest del primer i fa 2.822,9 m. En altres fonts (Enciclopèdia Catalana, webs, mapa Andorra editorial Piolet) també es fa esment a altres cims de la carena, com el Pic Blanc d’Envalira (2.723 m), un cim situat als contraforts septentrionals dels dos cims principals i el Pic Sud d’Envalira (2.780 m), punta situada prop de la Portella d’Engaït (Portella de Joan Antoni).

Si llegiu ressenyes d’excursions en llibres o revistes escrites des de casa nostra notareu que situen el Pic d’Envalira com aquell situat més al sud-oest dels dos, mentre que les escrites des de territori francès ho fan al contrari. Vaja, que tot plegat és un bon embolic! I és que segons quin mapa consulteu no està clar quin cim és cadascuna d’aquestes dues puntes. Segons els mapes de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), l’IGN (Instituto Geográfico Nacional) i els mapes de l’editorial Alpina i Sua, el Pic Negre d’Envalira (el 100 Cims) seria el de menor altura (pic cota 2.815,6 m), és a dir, aquell situat més al nord-est dels dos. Cal senyalitzar que el nou mapa d’Andorra de l’editorial Piolet anomena al conjunt dels dos cims Pic Negre d’Envalira, pic format per la Punt Nord i la Punta Sud. Per contra, els mapes IDE del Govern d’Andorra i els mapes IGN francesos anomenen i situen el Pic Negre d’Envalira com aquell cim de cota més alta (pic cota 2.822,9 m), és a dir, aquell cim situat més al sud-oest dels dos. I això és important, atès que els dos cims són fronterers entre ambdós estats.

TRACK DE LA RUTA