Trobareu informació detallada de la propera sortida aquí
La Flama del Canigó arriba a Sabadell
Muntanya.- Sardanes a la Mola. Ascensió per canals al cim
T’agrada la muntanya?
La Secció de Muntanya de la Unió Excursionista de Sabadell t’ofereix la possibilitat de participar en les nostres activitats: excursions, travesses, vies ferrades,… sempre cap amunt!
Per a totes les edats i per a tots els nivells de capacitat física.
La seguretat és una de les nostres principals preocupacions i, per aquest motiu, oferim assessorament (material, tècnica, alimentació, planificació,…) per a tots els que vulguin acompanyar-nos.
Les nostres sortides estan obertes a tothom, siguin o no socis de la UES. Consulta el programa de sortides.
La nostra secció també organitza cada any la Ronda Vallesana que és l’activitat més participativa de la nostra entitat.
I també col·labora amb l’entitat Omnium Cultural i l’ajuntament de Sabadell en la renovació de la Flama del Canigó cada 23 de juny per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
I moltes més activitats i col·laboracions!
Vine’ns a conèixer!
El pic de Rulhe està considerat per molts excursionistes un dels cims més bonics i “elegants” de l’Arieja. Més enllà de la seva peculiar estructura -que queda definida per tres puntes encadenades-, aquest pic esdevé una fantàstica atalaia des d’on gaudim d’unes vistes meravelloses de les muntanyes d’Andorra i de l’Arieja, i dels moltíssims llacs d’alta muntanya que les envolten. L’ascensió al pic de Rulhe és una ruta exigent que transcorre per un terreny d’alta muntanya: tarteres, canals, agulles i gendarmes, pendents pronunciats, trams de cresta que requereixen d’alguna grimpada,… Aquells que no coneguin la zona quedaran sorpresos del relleu escarpat i la verticalitat que presenten la majoria de cims. Aquest fet dóna entitat i prestigi a moltes ascensions de la zona, que no resten exemptes de dificultat.
El refugi de Rulhe és un dels refugis més nous dels Pirineus. Està situat a 2.185m d’altitud i va ser construït l’any 1991 per la Communauté de Communes des Vallées d’Ax. El fàcil i curt accés fins al refugi des del Pla de les Peires fa que sigui ideal per anar-hi amb els més petits de la família o per aquells debutants que vulguin passar la seva primera nit en un refugi d’alta muntanya.
Per contactar amb nosaltres pots enviar un correu a l’adreça de la secció muntanya@ues.cat o bé trucar a la UES (Telèfon: 93 725 87 12).
També pots passar-te per la Secretaria de la UES (Carrer de la Salut 14-16) i demanar per la Secció de Muntanya. Els dijous abans de cada sortida, a partir de la 19:30h, ens hi trobaràs sempre.
Et recomanem que t’inscriguis en el blog de la secció per rebre notificacions i també pots seguir-nos per Facebook: 
Informació i Notícies
Un any més, la nostra entitat, representada per la Secció de Muntanya, col·labora amb Omnimum Cultural i l’Ajuntament de Sabadell per portar la Flama del Canigó i encendre les fogueres que es faran arreu de Sabadell.
El dia 22 al matí, vuit companys nostres, la Glòria Escapa, la Montse Jodar, la Susanna Montoliu, el Jordi Curto, el Jordi Carrillo, el Salvador López, l’Isidre Serra i l’Enric Malvesí, sortiran en direcció al refugi de Cortalets per seguir la tradició de renovar la Flama al cim del Canigó. Tota la informació sobre la Flama del Canigó la podeu veure en l’enllaç següent:
El dia 23 a la tarda, la flama arribarà a Sabadell on diverses entitats col·laboren amb Omnium Cultural per rebre la Flama. Els actes de rebuda de la Flama del Canigó tindran lloc a la Plaça Dr. Robert a partir de les 18h. En l’enllaç següent trobareu tota la informació sobre els actes de rebuda:
Us animem a participar en els actes de rebuda de la Flama i molt especialment a acompanyar els nostres muntanyencs que portaran la Flama a la plaça Dr. Robert a partir de les 19:30h.
Us adjuntem el video de renovació de la Flama i rebuda a Sabadell de l’any 2018:
Us esperem a tots a la plaça Dr. Robert el dia 23 a les 19:30h. No hi falteu!
El pic de Rulhe està considerat per molts excursionistes un dels cims més bonics i “elegants” de l’Arieja. Més enllà de la seva peculiar estructura -que queda definida per tres puntes encadenades-, aquest pic esdevé una fantàstica atalaia des d’on gaudim d’unes vistes meravelloses de les muntanyes d’Andorra i de l’Arieja, i dels moltíssims llacs d’alta muntanya que les envolten. L’ascensió al pic de Rulhe és una ruta exigent que transcorre per un terreny d’alta muntanya: tarteres, canals, agulles i gendarmes, pendents pronunciats, trams de cresta que requereixen d’alguna grimpada,… Aquells que no coneguin la zona quedaran sorpresos del relleu escarpat i la verticalitat que presenten la majoria de cims. Aquest fet dóna entitat i prestigi a moltes ascensions de la zona, que no resten exemptes de dificultat.
El refugi de Rulhe és un dels refugis més nous dels Pirineus. Està situat a 2.185m d’altitud i va ser construït l’any 1991 per la Communauté de Communes des Vallées d’Ax. El fàcil i curt accés fins al refugi des del Pla de les Peires fa que sigui ideal per anar-hi amb els més petits de la família o per aquells debutants que vulguin passar la seva primera nit en un refugi d’alta muntanya.
Sortida a les Canals del Cadí, Canal del Cristall, Canal Baridana i cim del Volturó.
Recorregut per la cara nord i part de la carena de la Serra del Cadí en què s’ascendeix al Puig de la Canal del Cristall i al Vulturó (o Puig de la Canal Baridana), punt culminant de la serra, sortint de l’aparcament del Coll de Pallers, a Estana, pujant per l’espectacular Canal del Cristall i tornant al punt d’origen per la vertiginosa tartera de la Canal Baridana.
L’itinerari s’inicia a l’aparcament de Coll de Pallers, a 700 metres de la petita localitat cerdana d’Estana des d’on, per un camí força fressat, arribarem al bell paratge del Prat de Cadí, passant pel Coll de Reineres i el Collet Roig. Des d’aquesta clariana circular gaudirem d’unes espectaculars vistes de l’acinglerada cara nord del Cadí, amb la Canal del Cristall davant nostre, on ens dirigirem per un costerut corriol que passa per la font del Pi i que s’enlaira cap a l’entrada a la canal, flanquejada per les verticals Roques de l’Ordiguer i Verda.
Ja dins de la canal primer grimparem per la dreta del barranc i ens encaixonarem pel seu llit, atents a les marques de PR i a les fites que anirem trobant durant tota l’ascensió. Després la canal s’eixampla i endureix el seu pendent i el terreny es torna més inestable i descompost, fins arribar a la seva part alta en què les marques i les traces de corriol ens duran cap al coll de la Canal del Cristall, a la carena de la Serra i des d’on podrem apreciar el clar constrast entre el seu vessant sud, de pendent més suau i terreny més amable, i l’escarpada i vertical cara nord que acabem de pujar.
Poc temps després, seguint la línia de la carena cap a la dreta en sentit oest, assolirem el Puig de la Canal del Cristall i, retornant al GR 150.1 i després de passar pels colls de les canals de l’Ordiguer i del Quer, ascendirem al Vulturó, el punt més alt de la Serra, amb excel·lents panoràmiques cap al sud (Port del Comte, Serres del Verd i Ensija, cara nord del Pedraforca…) i cap al nord (Cerdanya, Pirineu oriental…) si el temps ens és propici.
Continuant en sentit nord-oest pel mateix GR baixarem per la Canal Baridana, un descens vertiginós per una llarga i pendent tartera, relativament estable, que ens deixarà a la base de la cara nord de la Serra. Seguint un corriol fitat en sentit nord, arribarem al coll Superior de Josana (on el camí al principi és poc clar) i després a la Collada de Josana agafarem un cami molt poc definit que trancorre per la part inferior del Cadi, aquest corriol ens portara a prop del coll Roig per tornar al Coll de Pallers on tenim els cotxes.
Podeu clicar sobre la foto per veure l’àlbum de fotos de la sortida.
Podeu clicar sobre la foto per poder veure el track de wikiloc de la sortida.
Una sortida amb més alicients dels que estaven previstos. Havia de ser una sortida variada, amb via ferrada d’iniciació, caminada per la vall del Freser i dinar al restaurant Ca l’Anna de Ventolà.
En realitat, ha estat molt més. Viatge expectant, temps fred, cel grisós, esmorzar al bar Gusi, nervis durant l’aproximació a la via ferrada, la via ferrada amb sol, núvols i quatre gotes, explosió d’alegria al final de la via, caminada fins al coll de Segura tot esperant al grup dels caminadors. Ens dirigim cap a Ventolà, baixa la boira i comença a ploure, primer unes gotes fredes, després aigua a dojo i neu granulada, baixa la temperatura quan ens acostem a Ventolà, anem xops. Agafem la roba de l’autocar i ens canviem en els lavabos de la planta baixa. El dinar ens està esperant i ens reconforta. La beguda ajuda a entrar en calor i a moure la llengua. Molta alegria i celebració amb cava. Retornem a l’autocar i cap a Sabadell. No es por demanar més en un dia de primavera.
Clicant sobre la foto veureu, en imatges, tot aquest resum i molt més:
També podeu accedir al recorregut en l’enllaç següent:
Una extraordinària sortida una mica passada per aigua!
Podeu veure fotos de la sortida del cap de setmana en els enllaços següents, un per cada dia.
ROQUES D’EN BENET (DISSABTE).
EL PARRISSAL (DIUMENGUE).
SORTIDA DE CAP DE SETMANA ALS PORTS DE BESEIT
DISSABTE:LES ROQUES D’EN BENET
Les Roques d’en Benet de 1.017 metres, situades al centre de tot el conjunt de muntanyes i separades d’Horta de Sant Joan per una gran plana, ens atreuen la mirada i són punt de referència de tot el territori. Aquestes impressionants roques són una de les formacions muntanyoses més característiques i emblemàtiques del Parc Natural dels Ports. Les seves parets verticals de conglomerat s’aixequen gairebé 300 m i cauen a plom sobre un sòcol calcari.
El seu nom originari, Bene, és àrab i ja està recollit a la carta de poblament cristià del segle XII. El camí per pujar-hi està indicat i és apte per a tothom que tingui una mínima forma física. Des del cim del Castell, a 1017 m, gaudim d’una visió a vol d’ocell fantàstica de tota la plana que tenim al davant i de les muntanyes que l’envolten.
En un dia clar es poden veure els Pirineus a l’horitzó.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Roques de Benet (El Castell).
DIUMENGE: EL PARRISSAL
El recorregut s’inicia a l’aparcament habilitat prop del Pla de la Mina, a l’inici de l’engorjat del Parrissal. Prenent la pista passarem per l’Estret de la Fenellosa i deixarem a la nostra esquerra la cavitat de la Cova de la Dona. 200 metres més endavant creuarem el Matarranya per un pontet i començarem a remuntar per una zona boscosa fins a creuar el llit del Barranc de la Faixa Estreta, passat el qual el terreny es fa menys feixuc fins a desembocar en una zona més planera, indret on hem d’estar atents per agafar correctament les dues cruïlles consecutives que trobarem, ambdues a l’esquerra.
Ja doncs per camí més planer progressarem en direcció sud cap a la base de l’acinglerat cim on ens dirigim: val la pena detenir-se en una balconada natural des de la qual tindrem unes primeres panoràmiques de l’espectacular engorjat del Matarranya i de les Moletes d’Arany, a la banda contrària del congost. Seguint la marxa en direcció oest, en paral·lel a la cinglera, anirem a buscar un pujador que ens permetrà enfilar-nos sense problemes a la carena cimera i recórrer-la fins a l’extrem est on trobarem la fita de l’Argaret.
Itinerari únic a la muntanya de Montserrat. El circuit de les 15 ermites. Encara que el nombre de ermites catalogades a la web Tot Montserrat és de 13, hem anat més enllà i hem fet un itinerari amb 15 ermites.
Fins el segle XIX, comenta el pare Garcia M. Colombas que l’expressió “Santa Muntanya de Montserrat”, o simplement, “Muntanya de Montserrat” tenien un significat molt precís: designava als ermitans i les ermites del monestir de Santa Maria de Montserrat. La vida eremítica d’aquesta muntanya ha format part, fins la seva desaparició com uns dels efectes de la Guerra del Francès, de la pròpia identitat de la vida cenobítica a Montserrat.
La Guerra del Francès a Montserrat, 1811, significà l’inici de la fi dels anacoretes a Montserrat. Amb la guerra es destruïren les ermites i els ermitans, malgrat algun breu intent de recuperar l’eremitori, deixaren abandonades per sempre les ermites de Montserrat. Avui, les ermites són un conjunt de ruïnes que mereixen ser conservades i apreciades pel valors religiós, històric i espiritual de la seva existència.
Podeu clicar sobre la imatge per veure el track de la sortida.
Podeu clicar sobre la imatge per veure les fotos de la sortida.
A l’ombra del Pedraforca, la Serra d’Ensija ens ofereix un excepcional caminada per les alçades berguedanes entre boscos de coníferes, prats alpins ben verds i vistes als quatre cantons des del cim de la Gallina Pelada 2322 mts.
Deixem un resum de fotografies de la sortida per el circuit del Cap de la Gallina Pelada, Creu de Ferro i el Serrat Voltor.
Excursió molt bonica per les seves panoràmiques. No representa grans dificultats però amb forts pendents que s’han de superar, desnivell de 647 mts, uns 7 kms (l’anada) fins el cim del Cap de la Gallina Pelada (2322 mts).
Refugi Delgado Úbeda, construit l’any 1964 i propietat de la FEEC, que es troba a una 1/2 h del cim, per un camí senyalitzat que surt de l’esquerra del refugi pujarem al primer cim. Una vegada a dalt podrem disfrutar d’unes magnífiques panoràmiques del Pedraforca, la serra del Cadí, el Moixeró, el Carlit i el Montseny.
La tornada la fem pel camí carener fins a la Creu de Ferro i Serrat Voltor, per tornar per l’altre banda, concretament per el torrent de Llobateres fins el punt d’inici.
Clicant sobre la imatge següent trobareu l’àlbum de fotos:
Clicant sobre la imatge següent trobareu el track penjat a Wikiloc:
Avui hem fet una sortida per les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral Catalana. L’espai està dividit en dues unitats orogràfiques: les muntanyes de Tivissa (a l’oest i més interiors) i les de Vandellòs (a l’est i de caràcter litoral). Aquestes serres mostren uns relleus calcaris abruptes típics de les serres prelitorals meridionals.
Tot i que és geogràficament força compacte i definit, no hi ha un nom consuetudinari per aquest massís muntanyós. El nom “Muntanyes de Tivissa-Vandellòs” és relativament recent i no correspon a cap denominació tradicional.
Aquest nom es refereix al fet que la majoria de les muntanyes del conjunt estan situades dins dels límits dels termes municipals de Tivissa i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant a les comarques del Baix Camp i la Ribera d’Ebre.
El límit septentrional de les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs ve marcat aproximadament per la carretera C-44 de l’Hospitalet de l’Infant a Móra d’Ebre. Tot i així hi ha una clara continuïtat orogràfica vers el nord a l’altura del Coll de Fatxes, mitjançant la mateixa Serra del Coll de Fatxes que enllaça amb la Serra del Montalt i altres serralades situades més al nord.
Podeu veure un resum de fotografies clicant sobre la foto.
Podeu consultar la ruta penjada a wikiloc al següent enllaç:
Enguany es va commemorar el 50è aniversari de la renovació de la Flama de la Llengua Catalana. La UES i, especialment la Secció de Muntanya, han participat activament en aquesta commemoració organitzant actes i participant en la renovació de la flama. Concretament,
- – Organització, el dia 14 de febrer, de dues xerrades sobre la figura de Pompeu Fabra i la projecció del vídeo sobre la 39a renovació de la flama que va organitzar la UES l’any 2008.
- – Realització i apadrinament com a responsables del tram 5, des del municipi de Moià fins a Manresa, de la Flama de la LLengua Catalana el dia 22 de febrer.
- – Participació en els actes de recepció de la Flama de la Llengua el dia 24 a Montserrat.
Podeu consultar tota la informació sobre la renovació de la Flama de la Llengua Catalana a la web de la FEEC:
A continuació teniu un petit resum fotogràfic de la participació de la UES en la renovació de la Flama:
També podeu descarregar-vos el track que vam seguir per portar la Flama de Moià a Manresa:
A l’enllaç següent podeu veure un resum de la sortida al Costabona i la Roca Colom del passat 23 de febrer:
També podeu consultar el recorregut a wikiloc:
