Trobareu informació detallada de la propera sortida aquí
T’agrada la muntanya?
La Secció de Muntanya de la Unió Excursionista de Sabadell t’ofereix la possibilitat de participar en les nostres activitats: excursions, travesses, vies ferrades,… sempre cap amunt!
Per a totes les edats i per a tots els nivells de capacitat física.
La seguretat és una de les nostres principals preocupacions i, per aquest motiu, oferim assessorament (material, tècnica, alimentació, planificació,…) per a tots els que vulguin acompanyar-nos.
Les nostres sortides estan obertes a tothom, siguin o no socis de la UES. Consulta el programa de sortides.
La nostra secció també organitza cada any la Ronda Vallesana que és l’activitat més participativa de la nostra entitat.
I també col·labora amb l’entitat Omnium Cultural i l’ajuntament de Sabadell en la renovació de la Flama del Canigó cada 23 de juny per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
I moltes més activitats i col·laboracions!
Vine’ns a conèixer!
Per contactar amb nosaltres pots enviar un correu a l’adreça de la secció muntanya@ues.cat o bé trucar a la UES (Telèfon: 93 725 87 12).
També pots passar-te per la Secretaria de la UES (Carrer de la Salut 14-16) i demanar per la Secció de Muntanya. Els dijous abans de cada sortida, a partir de la 19:30h, ens hi trobaràs sempre.
Et recomanem que t’inscriguis en el blog de la secció per rebre notificacions i també pots seguir-nos per Facebook: 
Informació i Notícies
SORTIDA DE CAP DE SETMANA ALS PORTS DE BESEIT
DISSABTE:LES ROQUES D’EN BENET
Les Roques d’en Benet de 1.017 metres, situades al centre de tot el conjunt de muntanyes i separades d’Horta de Sant Joan per una gran plana, ens atreuen la mirada i són punt de referència de tot el territori. Aquestes impressionants roques són una de les formacions muntanyoses més característiques i emblemàtiques del Parc Natural dels Ports. Les seves parets verticals de conglomerat s’aixequen gairebé 300 m i cauen a plom sobre un sòcol calcari.
El seu nom originari, Bene, és àrab i ja està recollit a la carta de poblament cristià del segle XII. El camí per pujar-hi està indicat i és apte per a tothom que tingui una mínima forma física. Des del cim del Castell, a 1017 m, gaudim d’una visió a vol d’ocell fantàstica de tota la plana que tenim al davant i de les muntanyes que l’envolten.
En un dia clar es poden veure els Pirineus a l’horitzó.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Roques de Benet (El Castell).
Podeu veure el track que seguirem per aquesta excursió en el enllaç següent.
DIUMENGE: EL PARRISSAL
El recorregut s’inicia a l’aparcament habilitat prop del Pla de la Mina, a l’inici de l’engorjat del Parrissal. Prenent la pista passarem per l’Estret de la Fenellosa i deixarem a la nostra esquerra la cavitat de la Cova de la Dona. 200 metres més endavant creuarem el Matarranya per un pontet i començarem a remuntar per una zona boscosa fins a creuar el llit del Barranc de la Faixa Estreta, passat el qual el terreny es fa menys feixuc fins a desembocar en una zona més planera, indret on hem d’estar atents per agafar correctament les dues cruïlles consecutives que trobarem, ambdues a l’esquerra.
Ja doncs per camí més planer progressarem en direcció sud cap a la base de l’acinglerat cim on ens dirigim: val la pena detenir-se en una balconada natural des de la qual tindrem unes primeres panoràmiques de l’espectacular engorjat del Matarranya i de les Moletes d’Arany, a la banda contrària del congost. Seguint la marxa en direcció oest, en paral·lel a la cinglera, anirem a buscar un pujador que ens permetrà enfilar-nos sense problemes a la carena cimera i recórrer-la fins a l’extrem est on trobarem la fita de l’Argaret.
Des del cim val la pena detenir-se a contemplar les excel·lents vistes de l’engorjat del Matarranya, del vessant contrari amb les Moletes d’Arany, de la Caixa amb la seva inconfusible silueta, el Periganyol, el Penyagalera…
Resseguint des de l’Argaret la línia carenera, per un corriol poc definit, arribarem a les ruïnes del Mas Blanc i a la pista del Mas de Serrano. Seguint la ruta pel darrere del Mas avançarem, ara ja gairebé sense senyals, a través d’una pineda fins arribar a un collet, on el camí es torna a definir. Des del collet seguirem el corriol cap a l’esquerra, en direcció est, fins a un nou collet on es comença a devallar en direcció al barranc de la Mina, però nosaltres la obviem i seguim per una sendera que ens porta fins al Coll de la Ferrera, on fem el descens al Matarranya i, des d’aquí, anar fent, ara pel llera, ara per les vores, pujant i baixant. Cada vegada apareix més aigua. Un parell de graons de ferro ens eviten de mullar-nos els peus i uns metres mes endavant, quan ja es veu l’entrada a les Gúbies per l’esquerra, tirem amunt a la dreta per trobar el primer equipament del Pas del Romeret, graons de ferro i cadenes. Els pugem a trams ajudats per la ferralla, força vertical. L’entorn és tope feréstec, el camí tortuós, però val la pena admirar el que ens envolta. Un cop dalt anem resseguint un corriol que ens baixa a la llera del riu i, des d’aquí fins als cotxes, anem descendint per les diverses passarel·les que hi ha en aquest tram del seu curs, gaudint de l’entorn, del riu i de les seves aigües.
Podeu veure el track que seguirem per aquesta excursió en el enllaç següent.
Consulteu les dades al cartell i animeu-vos, pernoctarem a Can Barrina a la població d’Arnes.
Itinerari únic a la muntanya de Montserrat. El circuit de les 15 ermites. Encara que el nombre de ermites catalogades a la web Tot Montserrat és de 13, hem anat més enllà i hem fet un itinerari amb 15 ermites.
Fins el segle XIX, comenta el pare Garcia M. Colombas que l’expressió “Santa Muntanya de Montserrat”, o simplement, “Muntanya de Montserrat” tenien un significat molt precís: designava als ermitans i les ermites del monestir de Santa Maria de Montserrat. La vida eremítica d’aquesta muntanya ha format part, fins la seva desaparició com uns dels efectes de la Guerra del Francès, de la pròpia identitat de la vida cenobítica a Montserrat.
La Guerra del Francès a Montserrat, 1811, significà l’inici de la fi dels anacoretes a Montserrat. Amb la guerra es destruïren les ermites i els ermitans, malgrat algun breu intent de recuperar l’eremitori, deixaren abandonades per sempre les ermites de Montserrat. Avui, les ermites són un conjunt de ruïnes que mereixen ser conservades i apreciades pel valors religiós, històric i espiritual de la seva existència.
Podeu clicar sobre la imatge per veure el track de la sortida.
Podeu clicar sobre la imatge per veure les fotos de la sortida.
A l’ombra del Pedraforca, la Serra d’Ensija ens ofereix un excepcional caminada per les alçades berguedanes entre boscos de coníferes, prats alpins ben verds i vistes als quatre cantons des del cim de la Gallina Pelada 2322 mts.
Deixem un resum de fotografies de la sortida per el circuit del Cap de la Gallina Pelada, Creu de Ferro i el Serrat Voltor.
Excursió molt bonica per les seves panoràmiques. No representa grans dificultats però amb forts pendents que s’han de superar, desnivell de 647 mts, uns 7 kms (l’anada) fins el cim del Cap de la Gallina Pelada (2322 mts).
Refugi Delgado Úbeda, construit l’any 1964 i propietat de la FEEC, que es troba a una 1/2 h del cim, per un camí senyalitzat que surt de l’esquerra del refugi pujarem al primer cim. Una vegada a dalt podrem disfrutar d’unes magnífiques panoràmiques del Pedraforca, la serra del Cadí, el Moixeró, el Carlit i el Montseny.
La tornada la fem pel camí carener fins a la Creu de Ferro i Serrat Voltor, per tornar per l’altre banda, concretament per el torrent de Llobateres fins el punt d’inici.
Clicant sobre la imatge següent trobareu l’àlbum de fotos:
Clicant sobre la imatge següent trobareu el track penjat a Wikiloc:
Avui hem fet una sortida per les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral Catalana. L’espai està dividit en dues unitats orogràfiques: les muntanyes de Tivissa (a l’oest i més interiors) i les de Vandellòs (a l’est i de caràcter litoral). Aquestes serres mostren uns relleus calcaris abruptes típics de les serres prelitorals meridionals.
Tot i que és geogràficament força compacte i definit, no hi ha un nom consuetudinari per aquest massís muntanyós. El nom “Muntanyes de Tivissa-Vandellòs” és relativament recent i no correspon a cap denominació tradicional.
Aquest nom es refereix al fet que la majoria de les muntanyes del conjunt estan situades dins dels límits dels termes municipals de Tivissa i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant a les comarques del Baix Camp i la Ribera d’Ebre.
El límit septentrional de les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs ve marcat aproximadament per la carretera C-44 de l’Hospitalet de l’Infant a Móra d’Ebre. Tot i així hi ha una clara continuïtat orogràfica vers el nord a l’altura del Coll de Fatxes, mitjançant la mateixa Serra del Coll de Fatxes que enllaça amb la Serra del Montalt i altres serralades situades més al nord.
Podeu veure un resum de fotografies clicant sobre la foto.
Podeu consultar la ruta penjada a wikiloc al següent enllaç:
Enguany es va commemorar el 50è aniversari de la renovació de la Flama de la Llengua Catalana. La UES i, especialment la Secció de Muntanya, han participat activament en aquesta commemoració organitzant actes i participant en la renovació de la flama. Concretament,
- – Organització, el dia 14 de febrer, de dues xerrades sobre la figura de Pompeu Fabra i la projecció del vídeo sobre la 39a renovació de la flama que va organitzar la UES l’any 2008.
- – Realització i apadrinament com a responsables del tram 5, des del municipi de Moià fins a Manresa, de la Flama de la LLengua Catalana el dia 22 de febrer.
- – Participació en els actes de recepció de la Flama de la Llengua el dia 24 a Montserrat.
Podeu consultar tota la informació sobre la renovació de la Flama de la Llengua Catalana a la web de la FEEC:
A continuació teniu un petit resum fotogràfic de la participació de la UES en la renovació de la Flama:
També podeu descarregar-vos el track que vam seguir per portar la Flama de Moià a Manresa:
A l’enllaç següent podeu veure un resum de la sortida al Costabona i la Roca Colom del passat 23 de febrer:
També podeu consultar el recorregut a wikiloc:
Deixem un resum de fotografies de la primera sortida hivernal amb raquetes al Pic de Bastiments i Gra de Fajol.
El Pic de Freser i el Pic de l’Infern queden per un altre ocasió. 13 muntanyencs i muntanyenques en un dia una mica ventat però amb sol i temperatures molt bones.
Clicant sobre la imatge següent trobareu l’àlbum de fotos:
Podeu consultar el track de la sortida a wikiloc clicant sobre l’imatge següent:
Aquest any, per celebrar el 50è aniversari de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya ha organitzat un seguit d’actes, en el quals hi participa la UES i sol·licita la vostra col·laboració:
-
Encesa de la Flama de la Llengua a Prada de Conflent, 16 i 17 de febrer.
Consulteu, en l’enllaç següent, el programa d’actes a Prada, Tossal del Rei, Montserrat i la possibilitat d’allotjament a Prada:
. -
Commemoració a la UES dels 50 anys de la Flama de la Llengua Catalana, 14 de febrer.
-
Transport de la Flama de la Llengua des de Moià a Manresa, 22 de febrer, i recepció de la Flama de la Llengua a Montserrat, 24 de febrer.
La UES apadrina el transport de la Flama de Moià a Manresa i, per aquest motiu, us convida a acompanyar-nos en algún dels trams:
Per participar en algunes d’aquestes activitats us heu d’inscriure per tal de poder organitzar la logística de cada activitat:
- Sopar del dia 16 a Prada i dinars dels dies 17, a Prada, o del dia 24, a Montserrat: inscripcions a la FEEC.
- Transport de la Flama de Moià a Manresa, a un, dos o tres dels trams: del 28 de gener al 8 de febrer a la secretaria de la UES.
- Tram final de Santa Cecilia a Montserrat: a la secretaria de la UES.
En el mapa següent podeu veure el recorregut que seguirem per transportar la Flama de la Llengua de Moià a Manresa:
Esperem la vostra participació!
Aquest any hem gaudit d’una festa a la nostra entitat dels participants en la secció de muntanya. Hem fet una valoració molt positiva de les sortides de l’any 2018 així com les expectatives per l’any 2019, ple de sortides variades, desitjos d’una bona temporada de neu per practicar ascensions amb raquetes i esquís, i també una temporada d’estiu amb molts caps de setmana per muntanyes pirinenques i per les terres de l’Ebre, etc..
També la clàssica sortida per la regeneració de la Flama al Canigó i la participació a la Flama de la Llengua Catalana on aquest any serem padrins del tram desde Moià fins a Manresa. També participarem en les activitats de la entitat, Trail la Llanera, Sardanes a la Mola, Ronda Vallesana, Cross dels esquiadors…
Totes aquestes activitats les podeu consultar en el Calendari de Sortides per l’any 2019:
I hem gaudit de l’audiovisual resum de les sortides del 2018:
I com no pot ser d’altra manera hem brindat i desitjat un nou any ple de muntanyes i bona companyia.
BONES FESTES DE NADAL
FELIÇ ANY 2019
Com ja és tradicional, la secció Muntanya organitza prop de les festes de Nadal una excursió per deixar el pessebre dalt d’un cim i al mateix temps celebrar el Nadal tots plegats.
Aquest any el lloc triat ha estat el Santuari de la Mare de Déu dels Munts. És una església barroca de Sant Agustí de Lluçanès inclosa a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a la subcomarca del Lluçanès en el vèrtex d’unió entre Osona i el Ripollès. L’edifici està format per l’església i l’hostatgeria.
L’església és una construcció d’una sola nau coberta amb volta de creueria, datada segons la llinda de la porta d’entrada al 1700. Al costat esquerre de la façana hi ha un campanar de torre, al qual s’hi accedeix des de l’interior de l’església. La porta d’entrada està protegida amb un porxo que comunica amb l’hostatgeria, edifici rectangular, al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Munts, romànica del segle XIII, molt restaurada.
Hem cantat nadales amb la Coral La Carena, tot seguit hem menjat els torrons i neules, per celebrar el canvi d’any amb cava i mistela i, tot seguit, la Coral la Carena ha fet un petit concert. També ens han acompanyat la secció de BTT que han pujat en bicicleta. Ah, hi els que no han volgut caminar han fer una visita cultural a Sant Boi de Lluçanès.
En l’enllaç de la imatge següent trobareu l’àlbum de fotos:
