Muntanya

Proposem una sortida de cap de setmana molt espectacular al Pallars Sobirà, concretament al Pic de Certascan, per la vessant de les cabanes de Noarre.

EL PIC DE CERTASCAN

El Pic de Certascan és una muntanya de 2.853 metres que es troba al municipi de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. (Viquipèdia).

ITINERARI

El Pic de Certascan es un dels cims més importants del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a més de ser un punt de pas d’una de les grans rutes que es poden fer per aquestes contrades, la Porta del Cel, per tant podem parlar d’un cim força visitat.

Des del riu de Noarre, quan ens apropem a la confluència amb el Torrent dels Guerossos, el camí comença a guanyar desnivell d’una manera més forta. Superem unes cascades i arribem a la Pleta dels Guerossos, on tenim el punt més tècnic de la pujada. S’ha de superar una forta pala per uns contraforts al costat del torrent, on s’ha de fer servir les mans alguna vegada, res difícil. Un cop superada aquesta pala arribem als Aiguamolls dels Guerossos, un altre punt on fer fotos és imprescindible.

La pujada segueix d’una forma més suau, per guanyar el desnivell que ens falta, fins a arribar als estanys Blancs dels Guerossos, un indret preciós, a sota mateix dels cims de Flamisella i de Certascan. El camí remunta ara, d’una forma decidida, cap al Coll de Certascan, on s’ajunta amb el camí que puja des del Refugi de Certascan. D’aquí al cim cal seguir una dura pujada per un terreny de roca trencada fins a sortir a la cresta, molt a prop del cim, que ja tenim a tocar.

Al cim les vistes són de primera categoria. Destaca, per sobre de tots els altres, la Pica d’Estats i la resta de 3000’s que l’acompanyen. A més tenim les muntanyes d’Andorra i el Mont-Roig ben visibles i les més llunyanes, Maladetas….

TRACK DE LA RUTA

FOTOS DE LA RUTA

Després d’un calurós mes d’agost, reprenem les sortides de muntanya amb una proposta poc coneguda, la Roca del Cosculló, a la serra de les Encantades.

Vegeu, a continuació, l’anunci de la sortida:

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

La serra de les Encantades o “les Montserratines” (per la semblança amb aquesta muntanya) està situada al sud de la serra del Turb i, per arribar-hi, ens hem de situar a la ciutat de Solsona i seguir uns tres kilòmetres la carretera de la Bassella i seguir a la dreta la carretera LV-4011 cap a Cirera, Montpol i Cambrils.

Aquesta carretera travessa el pont del Clop, un indret que mereix una aturada. Després de Montpol ens desviarem a l’esquerra seguint una carretera que mena a Oliana i el Sàlzer. Deixarem aquesta carretera per seguir, a la dreta, una pista en perfecte estat en direcció a Sàlzer. Poc després de l’ermita de Santa Magdalena de Sàlzer és on comença aquest itinerari.

És una excursió del tot recomanable que ens portarà per indrets de gran bellesa, dels que podem destacar la roca del Coscolló (1299 m), la Miranda de les Pintes (1277 m), la cova del Forat de les Encantades i la font i el torrent Mal. Indret on el torrent es despenja en un salt espectacular, per dins un forat (hi ha preparat un rappel).

Però, a part d’aquests indrets, hi ha moltes balconades que serveixen de mirador. El camí que seguirem està tot ben marcat i senyalitzat menys en dos punts en que no hi ha pràcticament camí, però el bosc és molt net i permet passar-hi sense cap dificultat. Tampoc tindrem cap dificultat tècnica en tota l’estona, malgrat l’espectacularitat de l’indret.

El camí comença al costat d’una granja i és molt ben marcat fins a arribar a una cruïlla d’anada i tornada. Aquí deixem el camí i seguim unes fites que s’enfilen per l’esquerra. Les fites desapareixen, però el camí s’intueix i el bosc és molt clar. D’aquesta manera arribem a un collet on retrobem un camí. El seguirem a l’esquerra i passem per sota la roca de la Torre per quedar més endavant a sota la roca del Coscolló, a la que pujarem per terreny obert i sense cap dificultat. Vista impressionant.

Tornarem al collet anterior i seguirem el corriol ben marcat i amb algunes fites. Passarem per l’entrada de dues balmes consecutives (que estan situades just a sota la vertical de la miranda de les Pintes), cal posar atenció en el track perquè deixarem el corriol per girar 90 graus a l’esquerra per tal d’enfilar-nos novament a dalt la carena; tampoc hi ha camí, només alguna fita, però el terreny és molt evident.

Dalt de la carena retrobem un camí que seguirem a l’esquerra fins a la Miranda de les Pintes d’on gaudirem d’una nova gran panoràmica. Tornarem per on hem vingut uns metres i seguirem el llom de la carena fins a desembocar en una pista. Just en aquest indret, en lloc de seguir la pista, girarem a la dreta i farem una flanquejada per uns camps erms per tal de situar-nos a l’altre costat de l’inici d’una torrentera. Una vegada a l’altre costat trobarem el corriol que molt ben senyalitzat ens deixa davant del forat de les Encantades. Una petita obertura ens permet accedir a l’interior d’aquesta cova. És millor portar una llanterna o fer sevir la del mòbil.

Tornarem endarrere i seguirem el corriol que ens ha portat fins al Forat i que ens portaria al coll de Femià de Dalt, però novament el deixarem per continuar a la nostra dreta una nova flanquejada per tal de situar-nos a l’altre costat de l’inici del torrent Mal. A l’altre costat trobarem una pista que seguirem fins que s’acaba en un indret on hi ha un panell informatiu. Un gir a l’esquerra i veurem el camí i les marques blaves que, sense cap contratemps, ens condueixen a creuar el torrent Mal. Indret molt bonic. Uns metres després veiem la font del torrent Mal. Seguint el camí, que ara bàsicament planeja, arribarem a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici de l’itinerari. Tancant d’aquesta manera una molt bonica excursió.

HORARIS

De l’inici al collet: 1:15 h, del collet a la roca del Coscolló: 0:15 h, del Coscolló a la Miranda de les Pintes: 0:35 h, de la Miranda al forat de les Encantades: 0:15 h, del forat a la font del torrent Mal: 1 h, de la font a la cruïlla d’anada i tornada: 0:30 h, de la cruïlla a l’inici: 0:35 h, total: 4:25 h

Track de referència:

Roca del Cosculló:

Resum de la sortida de cap de setmana que organitzem cada any per assolir cims de més de 3000 metres al Pirineu.

Aquest any, la nostra companya Yvette, que és una gran coneixedora del territori pirinenc, ha estat qui ha organitzat la sortida.

Dit i fet, la proposta d’aquest any consistia en fer un desplaçament a la Vall de Chistau per conèixer racons i assolir algun cim. Un grup de déu muntanyencs de l’entitat sortim per gaudir de les sorpreses i aventures que la nostra companya ens té preparades.

El dissabte arribem al poble de Saravillo i pugem per una pista de terra, molt llarga i amb un estat que ens obliga a anar poc a poc. Fem 14 kilòmetres fins a arribar al refugi lliure de Lavasar, on deixem els cotxes i iniciem un camí planer per visitar l’Ibón de Plan que està situat al circ del Cotiella. L’estany ofereix unes vistes espectaculars de l’entorn i convida a descansar i passejar per la seva vorera.

El llac es famós per la llegenda de la Bassa de la Mora. Llegenda dels ibons o llacs del Pirineu, que explica la història de l’aparició de l’esperit d’una dona musulmana, la qual suposadament es va perdre en aquestes muntanyes, fugint de les violentes lluites entre moros i cristians, quedant el seu espectre pres a l’Ibón de Plan.

Segons la llegenda, a la nit de Sant Joan emergeix sobre les aigües de l’ibón la figura d’una mora que comença a ballar alhora que es mouen serps enroscades pel seu cos adornat amb joies brillants. Tot i que no tothom ho pot veure. Només les persones bones i sense pecats gaudiran amb aquesta visió, la creença de la qual és tal que fins i tot dóna nom a l’Ibón de Plan, conegut popularment com a Bassa de la Mora.

Ara toca anar al refugi de Biadós (o Viadós) on tenim la reserva per pernoctar. Per una pista de muntanya estreta i revirada, després de 10 kilòmetres, arribem a l’aparcament del refugi. Per un corriol, en poc més de cinc minuts, accedim al refugi. Ens identifiquem, accedim a l’habitació i mentre esperem que ens cridin per sopar, contemplem les espectaculars vistes del massís del Posets. Després de sopar, i asseguts a la porta del refugi, gaudim del paisatge i de com la llum del capvespre va canviant la muntanya de colors amb els núvols que la protegeixen i donen vida.

Ens llevem el diumenge -ha plogut a la nit encara que alguns no ens n’hem adonat-, esmorzem i anem cap al lloc de la sortida, el refugi de Tabernés (o Tavernés), on ens trobem amb dos companys que han dormit a la seva furgoneta equipada. El dia és gris amb núvols que amenacen pluja -segons la previsió, el dia seria ventós però assolellat-. Comencem a caminar a la vora del riu Cinqueta de la Pez, que porta molta aigua. Creuem el riu per un pont i seguim a la seva riba, ara per l’altre costat. En un prat, on el riu planeja, un pal indicador ens mena, pel PR-HU114, cap al Puerto de la Madera. És una pujada amb un pendent sostingut però el camí és molt agradable i gaudim de les vistes de la vall. A mesura que ascendim, comença a plovisquejar i a bufar el vent. Al port el vent del sud-est ens obliga a protegir-nos darrera un abric de pedres. Trobem un grup de tres muntanyencs que venen de fer cim i ens diuen que dalt fa molt vent i hi ha molta boira. Fem un mos i, veient que sembla que clareja una mica, decidim provar sort i tirem cap amunt. El terreny és molt pedregós fins al primer cim, el Pic de Cauarère o Punta Cabalera (2902 m). Seguim per la cresta, baixant i pujant, fins a assolir el Pic de Batua o Pic de Culfreda (3034 m), el més alt dels tres pics de Culfreda. El temps sembla que millora i això ens anima a fer el segon cim -el Pic de Culfreda Central, 3031 m- i el tercer – el Pic de Culfreda Nord, 3033 m-. Hem assolit els tres Culfreda i comencem la tornada contentíssims. Ara toca desfer el camí i tornar a pujar novament el segon i primer Culfreda -és com fer dos tres mil més d’una tirada-, passar pel cim de Cauarère, el Puerto de la Madera i iniciar la llarga baixada fins al refugi de Tebernės.

Aquest sortida ha estat una experiència molt enriquidora, ja que la majoria no coneixíem la Vall de Chistau, que ens ha enamorat.

Prement sobre la imatge podeu accedir al l’àlbum de fotos de la sortida:

Prement sobre la imatge podeu accedir al track de dissabte…

… i al de diumenge:

Un petit grup de la secció hem anat a fer una sortida molt espectacular i molt exigent a la Serra del Cadí.

Una interessant excursió per la Serra del Cadí recorrent dues de les seves canals més populars, la Baridana i la del Cristall. Sortim del Coll de Pallers, a uns 600 metres d’Estana, on hi ha un aparcament. D’allà mateix surt un camí, marcat com a GR, en direcció al poble del Querforadat. El camí comença baixant; després va pujant i baixant mentre travessa diversos torrents que baixen del Cadí. Quan ja estem molt a prop de Querforadat deixem el GR, que baixa en direcció al poble, per agafar un altre camí, inicialment una petita pista, que puja en direcció a la Canal Baridana que ja veiem de lluny. El camí més endavant es converteix en un corriol amb alguns trams desdibuixats. Hi ha força fites que ens ajuden a orientar-nos en els punts confusos. Arribem al Coll de Josana, un petit prat entre boscos amb grans vistes als penya-segats del Cadí. Poc més endavant arribem al Coll Superior de Josana, semblant a l’anterior. Pugem una mica més pel camí del bosc fins arribar a l’inici de la tartera de la Canal Baridana.

Es tracta d’una tartera enorme per la qual cal pujar gairebé tot sense camí, superant uns 450 metres de desnivell. L’ascensió és penosa i fatigosa: al principi hi ha blocs més grans pels quals podem pujar amb certa facilitat com per una escala. Més endavant desapareixen les pedres grans i cal pujar per graveta amb força pendent. Cal anar buscant els millors passos però no n’hi ha cap d’especialment fàcil. Finalment arribem al Coll de la Canal Baridana, un rabeig de pau després de la penosa pujada per la tartera. Trobem al mateix coll les marques del GR 150-1.

Des del coll ja veiem, força a prop, el cim allargat del Puig de la Canal Baridana. Pugem directament, deixant de banda el GR, i, en pocs minuts, arribem al cim allargat del Puig de la Canal Baridana o Vulturó (2.653 m), punt culminant de la Serra del Cadí. Des d’aquest mirador privilegiat veiem el Pedraforca, el Port del Comte i tota la Cerdanya. També veiem la continuació del nostre camí pels còmodes prats superiors sobre els cingles del Cadí.

Baixem fins a trobar el GR de nou (poc marcat) i seguim sobre la muralla. Arribem a la sortida de la Canal de l’Ordiguer on, traient el cap, veiem a vista d’ocell l’enorme barranc que forma aquesta canal. Més enllà ens apartem una mica del camí per pujar al cim del Puig de la Canal del Cristall (2.586 m), un cim de poca prominència marcat amb una creu de ferro. Baixant per l’altra banda arribem en poc temps al Coll de la Canal del Cristall. Deixem el GR, que segueix planejant sobre el cingle cap al Pas dels Gosolans i comencem a baixar per la Canal del Cristall. És un PR (PR C-121) marcat amb les característiques pintades blanques i grogues. El descens és penós perquè en alguns trams el camí està desdibuixat, però després d’haver pujat la Canal Baridana ens semblarà fàcil.

Finalment arribem a Prat de Cadí, un altre recés de pau on podem descansar contemplant la muralla del Cadí amb una visió directa de la Canal del Cristall que, des d’aquí, sembla molt més difícil del que és realment. Travessem el prat i prenem un ample camí, marcat encara com a PR, que ens condueix sense cap dificultat al punt de partida al Coll de Pallers.

Podeu veure un resum de fotografies realitzades durant la sortida.

Clicant sobre l’imatge podeu veure el track de la ruta.

Proposem una interessant excursió per la Serra del Cadí recorrent dues de les seves canals més populars, la Baridana i la del Cristall.

A continuació teniu l’anunci de la sortida:

Sortim del Coll del Pallers, a uns 600 metres d’Estana, on hi ha un aparcament. D’allà mateix surt un camí, marcat com a GR, en direcció al poble del Querforadat. El camí comença baixant; després va pujant i baixant mentre travessa diversos torrents que baixen del Cadí. Quan ja estem molt a prop del Querforadat deixem el GR, que baixa en direcció al poble, per agafar un altre camí, inicialment una petita pista, que puja en direcció a la Canal Baridana que ja veiem cap el sud. El camí, més endavant, es converteix en un corriol amb alguns trams desdibuixats. Hi ha forces fites que ens ajuden a orientar-nos en els punts confusos. Arribem al Coll de Josana, un petit prat entre boscos amb grans vistes de la muralla rocosa del Cadí. Poc més endavant arribem al Coll superior de Josana, semblant a l’anterior. Pugem una mica més pel camí del bosc fins a arribar a l’inici de la tartera de la Canal Baridana.

Es tracta d’una tartera enorme per la que cal pujar gairebé tot sense camí superant uns 450 metres de desnivell. L’ascensió és penosa i fatigosa: al principi hi ha blocs més grans per on podem pujar amb certa facilitat, com si fos una escala. Més endavant desapareixen les pedres grans i cal pujar per la graveta amb fort pendent. Cal anar buscant els millors passos però no n’hi ha cap d’especialment fàcil. Finalment arribem al Coll de la Canal Baridana, un rabeig de pau després de la penosa pujada per la tartera. Trobem al mateix coll les marques del GR 150.1.

Des del coll ja veiem, força a prop, el cim allargat del Puig de la Canal Baridana. Pugem directament, deixant de banda el GR, i en pocs minuts arribem al cim del Puig de la Canal Baridana o Vulturó (2.653 m), punt culminant de la Serra del Cadí. Des d’aquest mirador privilegiat veiem el Pedraforca, el Port del Comte i tota la Cerdanya. També veiem la continuació del nostre camí pels còmodes prats superiors sobre la muralla rocosa del Cadí.

Baixem fins a trobar el GR de nou (poc marcat) i seguim sobre la muralla. Arribem a la sortida de la Canal de l’Ordiguer on, traient el cap, veiem a vista d’ocell l’enorme barranc que forma aquesta canal. Més enllà ens apartem una mica del camí per pujar al cim del Puig de la Canal del Cristall (2.586 m), un cim de poca prominència marcat amb una creu de ferro. Baixant per l’altra banda arribem en poc temps al coll de la Canal del Cristall. Deixem el GR, que segueix planejant sobre la muralla cap al Pas dels Gosolans, i comencem a baixar per la Canal del Cristall. És un PR (PR C-121) marcat amb les característiques pintades blanques i grogues. El descens és penós perquè en alguns trams el camí està desdibuixat, però després d’haver pujat la Canal Baridana ens semblarà fàcil.

Finalment arribem a Prat de Cadí, un altre recés de pau on podem descansar contemplant la muralla del Cadí amb una visió directa de la Canal del Cristall, que des d’aquí sembla molt més difícil del que és realment. Travessem el prat i prenem un ample camí, marcat encara com a PR, que ens condueix sense cap dificultat al punt de partida al Coll de Pallers.

Track de referència:

Algunes fotos de l’itinerari:

Comencem l’excursió el dissabte al voltant de les 12 del migdia al llogaret francès de l’Artigue.

Pugem primer per la magnífica fageda del Fontanal; fa calor, però suportable. Just abans d’acabar-se el bosc, fem una parada per dinar; tot seguit continuem la pujada fins al refugi del llac de Pinet de la FFCA, situat a 2248m; un refugi de 54 places, de les que n’omplim 19 que som els que ens apuntat a la sortida del programa de la Secció.

Amb 3 horetes som al refugi després d’haver fet els 1000 m de desnivell. Just arriben els darrers i comença a ploure una mica.

Sopem i ben d’hora ja anem als “aposentos”. A la nit tenim ball de bastons, amenitzat per fortes ràfegues de vent i una bona pluja.

A les 6 del diumenge esmorzem i, poc abans de les 7, sortim. El dia està força bé, tot i que hi han algunes boires. Més amunt passem les primeres congestes de neu, abans d’arribar al llac d’Estats que deixem a la dreta enfonsat. Veiem enlairat el port de Sotllo al Sud. Nosaltres ens desviem cap al SE fins l’estany de Montcalm, on encara resten congestes de neu. Un cop al llac, anem en sentit Sud i comencem a trobar les primeres congestes grans de neu. Passem un llaquet glaçat i ens enfilem al coll de Riufred, just al peu del Montcalm. Seguim després el cordal, estones amb neu i altres sense, fins arribar al cim més alt de Catalunya a 3143m. Els primers que hi arriben encara tenen una mica de vista, però poc després es tapa degut a la boira baixa. Tothom arriba al cim; ens fem les fotos de rigor i comencem la davallada enmig de la boira i una pluja intermitent, que de fet ens ha acompanyat també durant diversos trams de la pujada. Un grup s’arriba fins la Punta Verdaguer, mig tapada per la boira baixa.

La baixada la fem pel mateix lloc; parem al refugi una estona on aprofitem per descansar i dinar, abans de davallar fins a l’Artigue donant per acabada una magnífica sortida d’alta muntanya, on hem disfrutat de la muntanya i de la bona companyia.

Les fotos del cim:

A la imatge següent podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida (diversos autors):

També podeu accedir als tracks d’accés al refugi i del refugi a la Pica amb tornada a l’Artigue (autor: Miquel Serra):

De l’Artigue al refugi de Pinet

Del refugi de Pinet al cim de la Pica i el Verdaguer, i tornada a l’Artigue

Resum de la sortida circular pels llacs de Carançà i els estanys de Llicorella. Tornem a tenir la meteorològica com a principal preocupació, darrerament hem tingut dies de molta pluja i calamarsa, també neu a cotes altes, decidim anar-hi, tenim una previsió de bon temps pèl matí i canvi a partir de les tres de la tarda amb risc de tempesta.

Sortim un grup de 17 muntanyencs cap a l’estació d’esquí de Vallter 2000. Comencem a caminar sense neu en direcció al coll de la Marrana; passem al costat de les runes de l’antic refugi i li fem una visita; continuem amb el nostre objectiu i pugem al Coll de la Marrana. Aquí podem veure que gairebé tothom s’enfila en direcció al Pic de Bastiments, nosaltres anem per la vall en direcció al refugi lliure, conegut com la cabana de Tirapits. Un grup agafa via i decideixen pujar al Pic de Tirapits i, carenant, arriben a Pic Superior de Coma de vaca, dos cims molt a prop i amb bones vistes. Ens reagrupem tots al Coll del Portell, veiem que la canal és plena de neu i la fa perillosa sense el material necessari; decidim que un grup farà una alternativa més senzilla per la zonal; l’altre grup de 10 muntanyencs baixa amb molta precaució i arriba a la part baixa de la canal, a prop del llac Negre. Les vistes són espectaculars amb congestes de neu a les canals per ser zones de menys insolació. Fem una petita parada per menjar una mica i continuem ara cap el Llac de Carançà, anem trobant rierols i racons molt bonics amb molta vegetació de ribera i muntanya, entrem en una zona boscosa amb molt pi negre, -curiosament alguns caiguts amb rastre d’allaus-, sortim del bosc i trobem el Refugi de Carançà, avuí el trobem tancat, però hi ha molta gent per pernoctar en la zona lliure del refugi; dinem ràpidament perquè fa presència la pluja i ens dirigim primer cap a una pista molt pedregosa fins a arribar a la part superior, a prop del Coll de la Geganta; un arc de Sant Martí i el so dels trons ens han acompanyat fins l’estació de Vallter 2000.

Una sortida amb tots els ingredients, bona companyia, sol, pluja, neu, calamarsa, però molt satisfets.

Prement sobre la imatge podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida:

Prement sobre la imatge podeu accedir al track de la sortida:

Proposem una sortida de via ferrada a Andorra. Es tracta d’una ferrada de catalogació K3; és una ferrada de nivell mitjà i és del tot necessari portar la equipació pròpia de les vies ferrades. Per a més informació, consulteu el cartell i per a qualsevol dubte, us podeu posar en contacte amb nosaltres o bé assistir a la reunió prèvia que tindrà lloc a la UES el dijous 1 de Juny a les 19 hores.

ANUNCI DE LA SORTIDA

DESCRIPCIÓ DE LA VIA FERRADA
(Ressenya de la ferrada del grup Engarrista)

La ferrada Roc d’Esquers està situada a les Escaldes, Andorra. Molt a prop del soroll i el moviment comercial, trobem aquesta instal·lació molt ben equipada. És una via llarga i força atlètica, molt vertical, però sense cap dificultat remarcable. Destaca un petit pont tibetà, fàcil, però un bon lloc per tenir una fotografia espectacular.

A Andorra s’està potenciant les vies ferrades com una forma de portar turisme d’esbarjo, natura i aventura, i hi ha una gran densitat d’aquestes instal·lacions. Moltes d’aquestes vies es troben ben a prop de nuclis poblats, com és el cas de la que fem avui, el Roc d’Esquers. Està situada a pocs quilòmetres del centre de les Escaldes, la zona més comercial i concorreguda del Principat d’Andorra. Cal seguir la carretera CG-2 en direcció nord, fins a trobar el trencant d’Engolasters cap a la dreta, en una rotonda. Després d’aproximadament un quilòmetre i de fer unes poques corbes i zig-zags en pujada trobem el riu Madriu, i un pont a la dreta. Cal deixar el cotxe en aquest punt i seguir a peu. Cal anar amb compte i no confondre’s com vam fer nosaltres. No s’ha de seguir el GR-11 que passa per aquest punt, sinó que cal tornar a la carretera que puja, i després de la corba en què creuen em riu Madriu, seguir uns metres fins a trobar un caminet que marxa a la dreta enimg d’un mur de pedra. Hi ha un cartell indicador. Caminem uns 10 minuts en pujada i ens trobem al peu dels primers esglaons de la ferrada.

Comença amb un tram ben vertical, i un petit extraplomat al cap de pocs metres. Suposo que és només per espantar, perquè la via no té cap complicació més enllà de la seva magnitud. És una via llarga, i té trams també força llargs i atlètics. És força vertical, ja que gairebé sempre s’està pujant. En tot moment veiem les Escaldes als nostres peus, i més amunt també tindrem vistes d’algunes de les muntanyes de l’entorn.

La via transcorre principalment entre blocs granítics, que ofereixen molta seguretat. A més, la via està molt equipada, i en tot moment hi ha punts per agafar-se. Hi ha una zona de descans a tres quartes parts de la ruta. Es troben força trams verticals, amb algun petit extraplomat, també algun divertit flanqueig horitzontal, i la guinda en forma de pont tibetà, curt, però amb unes bones vistes.

Després d’un últim tram vertical la ferrada s’acaba, però cal continuar caminant per un camí en forta pujada fins un collet, en què hi ha unes vistes impressionants de la Vall de Madriu, declarada Patrimoni de la Humanitat. Després el camí baixa fins a trobar el peu del riu Madriu, i després per la vora d’aquest fins al punt de sortida. El retorn és força llarg, però val la pena gaudir d’aquest paisatge. Fins i tot recomanaria reservar-se tot un dia, i després de fer la via endinsar-se per la Vall de Madriu, ja que el camí és planer però preciós.

Hem estat 10 minuts fent l’aproximació, 1 hora i 50 minuts a fer la via, sense presses. El desnivell és d’uns 300 metres. El retorn directe ens ocupa 1 hora més.

És una via molt recomanable. És divertida, atlètica, però no complicada. Està força ben integrada amb l’entorn. Està ben equipada i és fàcil aproximar-s’hi. A més, tenim el regal de tornar per la Vall del riu Madriu, una de les zones més salvatges i ben conservades d’Andorra.

ALGUNES FOTOS DE LA FERRADA

Proposem una ruta circular, transfonterera entre les comarques del Ripollès i el Conflent.

ANUNCI DE LA SORTIDA

DESCRIPCIÓ

Ruta circular, transpirinenca imprescindible pels amants dels paisatges alpins, valls pirinenques feréstegues, salvatges i lluny del gran públic. Són indrets on el temps sembla intocable pel progrés, cal gaudir de l’ esplendor d’aquest ruta, baixar petites tarteres, transitar entre llacs glacials amb plenitud. És un recorregut d’alta muntanya, entre boscos de pi negre, prats verds, seguin rierols d’aigua translúcida i molleres alpines entre cims, sempre per sobre dels 2.200- 2.500m.

ITINERARI

Sortida Vallter 2000, direcció coll de la Marrana, per seguir el GR11 en direcció a la cabana de Tirapits i el coll de Portell, a la dreta hi podrem veure el Pic de l’Infern, el del Freser i Bastimens. Baixant la tartera anirem a parar a l’estany Negre i al gran llac de Carançà, seguirem la torrentera per la Llicorella fins el refugi de Carançà. D’un refugi a un altre, el de Bassibés o Bacivers, on seguint la torrentera del mateix nom acabarem al coll de la Geganta amb el Bastiments a la dreta, baixada per la font del Niu fins Vallter 2000.

Sortida a les 6h del matí per recórrer, en cotxe, els 150 km fins a la sortida (al voltant de 2:15 h). El temps estimat per fer la ruta amb parades serà entre 9 i 10 h, o sigui que s’acabaria sobre les 18 h.

Aquest és el perfil de la ruta. Són 550 m de desnivell en 6 km fins al coll de Portell, i 450 m més des de la cabana de Bacivers fins el coll de la Geganta, en uns altres 6 km, o sigui, el pendent està entre el 10 i 15%, puntualment una mica més. La dificultat està en que és una excursió llarga i cal anar lleuger.

FOTOS DE LA RUTA

A continuació podeu veure unes quantes fotos de la ruta proposada:

TRACK DE L’ITINERARI

Prement sobre la foto podreu accedir al track de la ruta: