Trobareu informació detallada de la propera sortida aquí
Muntanya.- Racons i coves de l’Obac
Muntanya.- Pic de Bacivers i Bastiments
Muntanya.- Cap de setmana al Puigpedrós
Muntanya.- Pic de Montmalús
T’agrada la muntanya?
La Secció de Muntanya de la Unió Excursionista de Sabadell t’ofereix la possibilitat de participar en les nostres activitats: excursions, travesses, vies ferrades,… sempre cap amunt!
Per a totes les edats i per a tots els nivells de capacitat física.
La seguretat és una de les nostres principals preocupacions i, per aquest motiu, oferim assessorament (material, tècnica, alimentació, planificació,…) per a tots els que vulguin acompanyar-nos.
Les nostres sortides estan obertes a tothom, siguin o no socis de la UES. Consulta el programa de sortides.
La nostra secció també organitza cada any la Ronda Vallesana que és l’activitat més participativa de la nostra entitat.
I també col·labora amb l’entitat Omnium Cultural i l’ajuntament de Sabadell en la renovació de la Flama del Canigó cada 23 de juny per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
I moltes més activitats i col·laboracions!
Vine’ns a conèixer!
El Santuari de Lord, pertanyent al municipi de Sant Llorenç de Morunys, es troba situat a dalt de la Mola de Lord (1.150 m). Tot i que l’actual santuari dati del segle XIX, es té constància de la seva existència des del segle X.
La seva estructura es composa d’una nau coberta amb volta de canó, arcs torals i capelles laterals
A causa del relleu que presenta la Mola de Lord, sent un punt quasi inexpugnable en el passat, el santuari funcionà com a hospital i caserna de les tropes carlines. Aquest fet produí que aquesta zona esdevingués un punt de conflicte entre liberals i carlins. El resultat final va ser la destrucció total del santuari per part de les tropes liberals.
Com a testimoni d’aquest conflicte, es troba el canó utilitzat per les tropes carlines just a l’arribada a dalt el santuari. (Referència: Vall de Lord).
A continuació teniu l’anunci de l’excursió…
…un resum de fotografies…
…i un video amb les fotografies fetes per en Marcel Camps:
Us hi esperem!
Per contactar amb nosaltres pots enviar un correu a l’adreça de la secció muntanya@ues.cat o bé trucar a la UES (Telèfon: 93 725 87 12).
També pots passar-te per la Secretaria de la UES (Carrer de la Salut 14-16) i demanar per la Secció de Muntanya. Els dijous abans de cada sortida, a partir de la 19:30h, ens hi trobaràs sempre.
Et recomanem que t’inscriguis en el blog de la secció per rebre notificacions i també pots seguir-nos per Facebook: 
Informació i Notícies
Festa de Nadal el dimarts dia 17 de Desembre a partir de les 19’30 a la sala d’actes de la UES.
Vine a celebrar les festes de Nadal amb la secció de muntanya amb el desig d’un any nou ple de muntanya i bona companyia.
Presentarem el calendari de les sortides de l’any 2020 ple de bones propostes, molt variat i estem segurs que molt interessant. També passarem un vídeo reportatge de les activitats de l’any 2019.
Tindrem sorpreses i, per finalitzar, prendrem una copa i menjarem productes nadalencs per desitjar-nos tots plegats unes bones festes i un feliç 2020.
Esteu tots convidats, us hi esperem!
El Puigsacalm és una muntanya de 1.512 metres que es troba al municipi de la Vall d’en Bas a la Garrotxa. És el punt més alt de la Serralada Transversal, una muntanya emblemàtica, amb unes excel·lents vistes dels cims i de les serres del Principat.
Altitud: 1.512 m
Comarca: Garrotxa
Avui hem pujat al Puigsacalm des del poble de Joanetes pel camí dels Ganxos Nous fins l’ermita de Santa Magdalena del Munt. Després hem pujat al Puig dels Llops i al Puigsacalm amb els seus 1512 m. Hem baixat pel camí dels Burros i dels Ganxos Vells fins el poble de Joanetes. Magnífica sortida de tardor amb molt bon ambient, hem tingut un dia ventós i fred a les parts altes però també assoleillat.
Podeu clicar sobre la foto per veure l’album de fotos de la sortida:
El Santuari de Lord, pertanyent al municipi de Sant Llorenç de Morunys, es troba situat a dalt de la Mola de Lord (1.150 m). Tot i que l’actual santuari dati del segle XIX, es té constància de la seva existència des del segle X.
La seva estructura es composa d’una nau coberta amb volta de canó, arcs torals i capelles laterals
A causa del relleu que presenta la Mola de Lord, sent un punt quasi inexpugnable en el passat, el santuari funcionà com a hospital i caserna de les tropes carlines. Aquest fet produí que aquesta zona esdevingués un punt de conflicte entre liberals i carlins. El resultat final va ser la destrucció total del santuari per part de les tropes liberals.
Com a testimoni d’aquest conflicte, es troba el canó utilitzat per les tropes carlines just a l’arribada a dalt el santuari. (Referència: Vall de Lord).
A continuació teniu l’anunci de l’excursió…
…un resum de fotografies…
…i un video amb les fotografies fetes per en Marcel Camps:
Us hi esperem!
A causa de les obres que es fan als Grau del Carabassal i Grau del Carrasclet decidim fer un canvi i fer una sortida des del mateix poble de la Morera del Montsant per anar cap el cim de la Cogulla pel Grau de l’Escletxa i Punta Alta del Boter, arribant també al Piló dels Senyalets i tornant pel grau de Salfores. Ruta molt interessant amb espais aeris per sobre de penyasegats amb bones vistes.
Podeu clicar sobre l’imatge per veure les fotos:
Clicant sobre la imatge podreu veure el track:
Fantàstica sortida per les terres del sud de Catalunya, concretament per les muntanyes de la serra de Llaberia. Hem gaudit del paisatge molt ferm de les Crestes de la Seda, ascendint al Morral de la Seda, el Mont-redon i l’espectacular Cavall Bernat. Us deixem un recull fotogràfic de la sortida clicant sobre la fotografia:
Clicant sobre l’imatge següent podreu veure el track del recorregut:
El proper 6 d’octubre la Unió Escursionista de Sabadell, juntament amb la Secció de Muntanya, organitza la XL edició de la Ronda Vallesana. Aquesta edició transcorre pel Rodal de Sabadell i visita “5 torrents”: Riu Tort, Torrent de Colobrers, Torrent de Ribatallada, Torrent del Fangar i Torrent de la Murtra.
A continuació podeu veure l’anunci de la Ronda:
Tota la informació sobre la Ronda i les inscripcions les podeu trobar en l’enllaç següent: Informació i inscripcions a la XL Ronda Vallesana
Com es tradicional, la Ronda edita un llibre que podeu adquirir juntament amb la inscripció de la caminada:
En motiu d’aquesta 40a edició, la Ronda organitza una sèrie d’activitats paral·leles a la caminada:
- Exposició 40 ANYS CAMINANT PELS VALLESOS: recull de material divers de la Ronda Vallesana. Vestíbul de la Biblioteca Vapor Badia (c/ Tres Creus, 127-129), del 23 de setembre al 5 d’octubre.
- Activitats durant tot el dia 6 al Parc Catalunya
Presentació de la Ronda: A continuació us deixem el video de presentació de la Ronda elaborat per la comissió i dedicat al company recentment traspassat, J. Angel Arroyos.
https://youtu.be/hXNAbLc9ZZgUs hi esperem!
Bentornats i bentornades! Som-hi! Aquesta setmana hem començat amb les Sardanes a la Mola! Diumenge 15 de setembre, a partir de les 11h amb la Cobla La Nova del Vallès al monestir de la Mola, cim del Parc de Sant Llorenç del Munt.
La nostre secció hem pujat al cim per canals poc conegudes per participar en l’acte de l’entitat, una ruta molt maca i divertida.
Deixem un resum de fotos de la sortida.
Cap de setmana dels 3000 a la Vall d’Ordesa
FAJA DE LAS FLORES
La Faja de las Flores és una petita cornisa horitzontal al vessant nord de la Vall d’Ordesa, al Parc Nacional d’Ordesa, als Pirineus aragonesos i prop de la frontera França-Espanya. Es troba a 2450 m d’altura i, baix seu, s’hi troba un penya segat d’aproximadament 1100 m de desnivell.
CASCO DE MARBORÉ 3006 m
El Casco de Marboré, conegut també com a Punta Corral Ziego o Casco de Gavarnie, o simplement El Casco, és una muntanya de 3006 m d’altitud, amb una prominència de 205 m, que es troba al massís del Mont Perdut, entre la província d’Osca i el departament dels Alts Pirineus.
REFUGI DE GÓRIZ
El refugi de Góriz es troba a 2160 m d’altitud al Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut. És un refugi de muntanya guardat amb capacitat per a 72 persones. Disposa de flassades, matalassos, aigua, lloc per cuinar, lavabos i dutxes.
Història
El primer impuls per a la construcció del refugi de Góriz va sorgir de Madrid a través de la Sociedad de Montañeros de Peñalara. El primer refugi construït tenia 15 places i l’atenia un vell pastor de Fanlo, que responia al nom del “señor Ramón”, fins que fou destruït per una allau. Posteriorment el qui fou president de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada, Julián Delgado Ubeda, va proposar la construcció del refugi actual l’any 1961, inaugurant-se finalment el 1963. Els camps del voltant del refugi segueixen sent pasturats pels ramats de Fanlo i Buisan.
Des del refugi de Góriz es poden realitzar diverses activitats com senderisme, seguint el sender de llarg recorregut GR 11, així com travesses al Canyó d’Añisclo, Gruta de Casteret, refugi de la Bretxa de Rotllan per la Bretxa de Rotllan, al Refugi de Pineta per Marboré, al circ de Gavarnia, etc. També es poden fer ascensions mítiques dels tresmils de la zona, com el Mont Perdut (3355 m), el Cilindre de Marboré (3335 m) o el pic de Marboré (3248 m), Torre i Casco de Marboré, Soum de Ramond, Punta de las Olas, Picos de la Cascada, Punta Tobacor, Taillón, etc. A l’hivern es pot realitzar esquí de muntanya i alpinisme.
PUNTA DE LAS OLAS 3022 m
La Punta de las Olas és una muntanya de 3002 m d’altitud, amb una prominència de 57 m, que es troba al massís del Mont Perdut, a la província d’Osca. L’accés es pot realitzar des de Torla fins al refugi de Góriz o des del poble de Nerín per la Faja de la Pardina.
PARC NACIONAL D’ORDESA I MONT PERDUT
Itinerari més visitat del Parc Nacional
Pel fons de la vall, primer i imprescindible. Ample i bon camí, pista, fins a les Grades de Soaso. Sender ben marcat per a la resta de l’itinerari. Permet contemplació de la vall d’Ordesa (baix / dalt) i admirar el més significatiu de les seves peculiaritats. Penya-segats, faixes, cascades, vegetació, en una magnífica comunicació. Apta per a tots, amb paciència i mínim de resistència, per a qualsevol excursionista. Atenció al ritme. No cal córrer, és millor gaudir de l’entorn.
Des de l’aparcament de la Prada d’Ordesa, prendre cap al NE el camí-pista que surt prop de la caseta dels guardes, al final de l’aparcament, discorre per la riba orogràfica del riu Arazas. Aviat deixa a l’esquerra imatge de la Mare de Déu del Pilar, camí a Cotatuero a l’esquerra, agafem el de la dreta. S’introdueix sota l’ombra protectora d’un bosc de pins, avets i faigs. A la dreta, pont de fusta per creuar a la riba esquerra. Cascada de Arripas. Desviament a la dreta per contemplar les dues cascades, de la Cova i de l’Estret. Diversos miradors, cada un amb el seu peculiar punt de vista. Depenent dels objectius, val la pena dedicar uns minuts a recórrer-los tots. Amb aigua abundant, és tot un espectacle.
Permet, a la part més baixa, creuar el riu pel pont de Arripas i tornar pel camí que segueix la riba esquerra, normalment menys transitat. S’estableix així un circuit que pot realitzar-se en dues direccions.
Clicant sobre la imatge podreu veure l’àlbum de les fotos de la sortida:
Clicant sobre la imatge podreu veure el track de la ruta de Wikiloc des de la Pradera d’Ordesa fins el Casco de Marboré i refugi de Góriz:
Clicant sobre la imatge podreu veure el track de la ruta de Wikiloc des del refugi de Góriz fins la Punta de las Olas i tornada a la Pradera d’Ordesa per les clavilles de Soaso i la vall d’Ordesa:
El pic de Rulhe està considerat per molts excursionistes un dels cims més bonics i “elegants” de l’Arieja. Més enllà de la seva peculiar estructura -que queda definida per tres puntes encadenades-, aquest pic esdevé una fantàstica atalaia des d’on gaudim d’unes vistes meravelloses de les muntanyes d’Andorra i de l’Arieja, i dels moltíssims llacs d’alta muntanya que les envolten. L’ascensió al pic de Rulhe és una ruta exigent que transcorre per un terreny d’alta muntanya: tarteres, canals, agulles i gendarmes, pendents pronunciats, trams de cresta que requereixen d’alguna grimpada,… Aquells que no coneguin la zona quedaran sorpresos del relleu escarpat i la verticalitat que presenten la majoria de cims. Aquest fet dóna entitat i prestigi a moltes ascensions de la zona, que no resten exemptes de dificultat.
El refugi de Rulhe és un dels refugis més nous dels Pirineus. Està situat a 2.185m d’altitud i va ser construït l’any 1991 per la Communauté de Communes des Vallées d’Ax. El fàcil i curt accés fins al refugi des del Pla de les Peires fa que sigui ideal per anar-hi amb els més petits de la família o per aquells debutants que vulguin passar la seva primera nit en un refugi d’alta muntanya.
Fantàstic cap de setmana a Andorra i ascensió al Pic del Ruhle en la vessant francesa, itinerari molt interessant per les vall d’Incles i la vall del Juclar plens de llacs i paisatges. Un total de 29 muntanyencs vàrem participar d’aquesta fantàstica sortida plena de al·licients i bona companyia, deixem un recull de fotografies i el track de la ruta.
Podeu clicar sobre la fotografia per veure l’àlbum de la sortida:
Volta circular per la Vall d’Incles i la Vall del Juclar pels circuits dels llacs, pernoctant al refuge Francès del Ruhle.
Podeu clicar sobre la foto per veure el track de la ruta:
CANIGÓ, 23/24 DE JUNY DE 2019
Un any més, hem anat fins al cim del Canigó a buscar la flama que aquesta nit encendrà les fogueres de Sabadell. Un plaer com sempre col·laborar amb Òmnium Cultural de Sabadell, la Federació Sabadell Cultura, la Joventut Atlètica de Sabadell i l’Ajuntament de Sabadell per portar la Flama del Canigó a la nostra ciutat.
Història de la Flama del Canigó
L’any 1955 Francesc Pujade, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva Flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.
L’any 1966 el foc creuà per primera vegada la duana i arribà a Vic. Eren èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins el País Valencià.
El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la Flama, i a trenc d’alba, inicien el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
El diumenge abans de Sant Joan se celebra l’Aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de Sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.
La Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives de tot el territori. Cal, doncs, que aquesta Flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.
La simbologia dels Focs de Sant Joan i la Flama del Canigó
El foc ha estat sempre un símbol en la vida de l’home. Els pobladors primitius dels països mediterranis i europeus ja veneraven les forces de la natura, i amb elles principalment el sol i el foc, mitjançant cultes i celebracions. Precisament, una d’aquestes celebracions ancestrals ha estat transmesa de generació en generació, durant segles, i ha arribat fins avui, amb lleus canvis de simbolisme i dedicació. Es tracta de la celebració del solstici d’estiu, heretada dels primers pobladors de les nostres comarques, la qual consistia a festejar amb fogueres la nit més curta de l’any, és a dir, l’entrada en la seva època més càlida. Després d’uns quants segles, la celebració del solstici es transformà en els Focs de Sant Joan, una de les tradicions i uns dels costums més notables de la comunitat catalana.
Imatges inèdites de les primeres ascensions al Canigó en el video següent:
Missatge de Carme Forcadell per donar la benvinguda a la Flama del Canigó
«Sortiu al carrer a rebre la flama, gaudiu de la vida i de la nostra festa de Sant Joan, la festa nacional dels Països Catalans i sàpigueu que, passi el que passi, ens retrobarem en llibertat»
«Missatge del 2019 de la Flama del Canigó
La flama és un crit de llibertat que simbolitza la unitat de la llengua catalana per sobre de les vicissituds històriques i de les fronteres polítiques. Una tradició, iniciada l’any 1955, que a partir de l’any 1966 ha esdevingut una bandera d’unitat i llibertat que agermana el nord i el sud de Catalunya i que, any rere any, ens arriba per renovar el nostre compromís amb la llengua i la cultura catalanes i estendre’l a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans.
El foc és un element simbòlic present en les tradicions més arrelades i distintives de la cultura catalana des de temps immemorial. En la nostra tradició i costumari les festes del foc han ocupat un lloc destacat, lligat a les nostres celebracions i present en els actes més importants arreu dels Països catalans.
Igual que la flama any rere any renova la unitat de la llengua catalana, nosaltres també any rere any renovem el nostre compromís amb la justícia, la pau i la llibertat. Que la flama ens il·lumini el camí, que esdevingui la nostra llum de futur i d’esperança, mantinguem-la sempre encesa com un símbol de democràcia, justícies i llibertat. Que sigui la flama la nostra bandera de cultura i llibertat.
Sortiu al carrer a rebre la flama, gaudiu de la vida i de la nostra festa de Sant Joan, la festa nacional dels Països Catalans i sàpigueu que, passi el que passi, ens retrobarem en llibertat.
Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya (2015-2017)
Presó d’Alcalá Meco, maig del 2019»
Clicant sobre l’imatge podeu obrir un àlbum de fotos de la sortida de la regeneració de la Flama al Canigó 2019:
Clicant sobre l’imatge podeu consultar el track de la ruta a Wikiloc:
