Trobareu informació detallada de la propera sortida aquí
44a Ronda Vallesana
Xerrades obertes sobre temes de muntanya.- Mallory contra Norton
T’agrada la muntanya?
La Secció de Muntanya de la Unió Excursionista de Sabadell t’ofereix la possibilitat de participar en les nostres activitats: excursions, travesses, vies ferrades,… sempre cap amunt!
Per a totes les edats i per a tots els nivells de capacitat física.
La seguretat és una de les nostres principals preocupacions i, per aquest motiu, oferim assessorament (material, tècnica, alimentació, planificació,…) per a tots els que vulguin acompanyar-nos.
Les nostres sortides estan obertes a tothom, siguin o no socis de la UES. Consulta el programa de sortides al principi de la pàgina.
La nostra secció també participa en l’organització cada any de la Ronda Vallesana que és l’activitat més participativa de la nostra entitat.
I també col·labora amb l’entitat Omnium Cultural i l’ajuntament de Sabadell en la renovació de la Flama del Canigó cada 23 de juny per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
I moltes més activitats i col·laboracions!
Vine’ns a conèixer!
44a EDICIÓ DE LA RONDA VALLESANA
Ja tenim aquí la Ronda Vallesana!! Una de les activitats més emblemàtica de l’entitat que, enguany, celebra la seva 44a edició.
A continuació teniu l’anunci de l’activitat:
Per a l’edició d’aquest any s’ha preparat dos itineraris entre els municipis de Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall, i també al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La ruta ressegueix el riu Ripoll entre les dues ciutats amb un alt valor paisatgístic, amb un interessant patrimoni cultural i nombroses fonts.
Perquè puguem conèixer bé el riu i gaudir del seu entorn ens proposen dos itineraris, la Ronda curta de 13,8 km i +/- 315 m de desnivell acumulat; i la Ronda llarga de 18 km i +/- 405 m de desnivell acumulat.
Al llarg dels dos recorreguts descobrirem la rica vegetació de ribera. Visitarem algunes masies i nuclis de població disseminats, seguirem camins històrics, i visitarem l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes, d’origen romànic.
Podeu accedir a tota la informació (itineraris, aparcament, la revista de la Ronda, fotos,…) a la web de la Ronda: Ronda Vallesana
Les inscripcions, a partir del dia 10 de setembre, a Inscripcions activitats.
Per contactar amb nosaltres pots enviar un correu a l’adreça de la secció muntanya@ues.cat o bé trucar a la UES (Telèfon: 93 725 87 12).
També pots passar-te per la Secretaria de la UES (Carrer de la Salut 14-16) i demanar per la Secció de Muntanya.
Et recomanem que t’inscriguis en el blog de la secció per rebre notificacions i també pots seguir-nos per Facebook: 
Informació i Notícies
Sortida al Pirineu d’Osca, avui hem sortit 16 excursionistes per ascendir a la Tuca de Vallibierna i la Tuca de Culebres, dues cims de més de 3000 metres.
Aquesta sortida s’ha fet en dues jornades pernoctant en el refugi Cap de Llauset.
Sortim de Sabadell amb una previsió de pluja molt alta pel dissabte i amb un temps millor pel diumenge, pel camí anem veient com encerta la previsió meteorològica, ens comença a ploure i no deixa de fer-ho en tot el recorregut. Arribem a l’embassament de Llauset, la pluja i la boira la tenim a sobre nostre, ens equipem i sense esperances de millora comencem a caminar, el camí primer voreja l’embassament fins al punt de captació, trobem el pal indicador que ens informa que hem de agafar el camí vers al refugi de Cap de Llauset, amb pluja i boira anem guanyant alçada i passem per la cabana i l’estany de Botornas, l’aigua corre per a tot arreu, hem de trobar un bon pas per creuar el riu abans del refugi. Estem tot mullats però contents per haver arribat, toca treure’ns la roba mullada i fer el registre, tenim temps per petar la xerrada, prendre alguna cosa calenta fins a l’hora del sopar, el bon humor i l’escalfament de l’estufa ajuda a passar el temps lliure, el refugi és molt modern i nou, anem veient com no deixa de ploure i també és agradable, desitgem que demà tinguem bon temps per fer la nostra excursió.
Diumenge, 7 hores del matí, esmorzem i repassem la meteorologia per a la jornada, tota la nit ha plogut quasi a totes les hores, consultem la meteo i dona pluja, boira i vent, però decidim sortir i intentar-ho. Els rius portem molta aigua i la primera feina és creuar-los, per tota la muntanya baixa molta aigua, plou durant tot el dia acompanyat de boires. Nosaltres cap a munt amb molt bon humor, passem per diferents Ibones, la meteorologia va empitjorant i un grup decideix dona per finalitzat l’intent d’arribar al cim. L’altre grup tirem cap amunt, pluja, boires, pedres i més pedres, però la situació es complica perquè comença a nevar, per la nit ha nevat i trobem la part superior amb molta neu, fred i vent. Un cop arribats a la cresta cimera es complica per la neu, la boira i el fred, però arribem i fem cim. Molt contents fem les fotos de rigor, abraçada i cap a baix, cal anar amb molta precaució perquè trobem que les nostres petjades ara són gelades, poc a poc desfem el camí i arribem al refugi on recuperem el material. Ara tot contents cap a l’embassament de Llauset.
Hem gaudit i hem assolit el Vallibierna, una gran aventura, fins a la propera.
Clicant sobre la imatge podreu veure una selecció de fotografies de la sortida.
Clicant sobre la imatge podreu veure el track de la ruta.
44a EDICIÓ DE LA RONDA VALLESANA
Ja tenim aquí la Ronda Vallesana!! Una de les activitats més emblemàtica de l’entitat que, enguany, celebra la seva 44a edició.
A continuació teniu l’anunci de l’activitat:
Per a l’edició d’aquest any s’ha preparat dos itineraris entre els municipis de Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall, i també al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La ruta ressegueix el riu Ripoll entre les dues ciutats amb un alt valor paisatgístic, amb un interessant patrimoni cultural i nombroses fonts.
Perquè puguem conèixer bé el riu i gaudir del seu entorn ens proposen dos itineraris, la Ronda curta de 13,8 km i +/- 315 m de desnivell acumulat; i la Ronda llarga de 18 km i +/- 405 m de desnivell acumulat.
Al llarg dels dos recorreguts descobrirem la rica vegetació de ribera. Visitarem algunes masies i nuclis de població disseminats, seguirem camins històrics, i visitarem l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes, d’origen romànic.
Podeu accedir a tota la informació (itineraris, aparcament, la revista de la Ronda, fotos,…) a la web de la Ronda: Ronda Vallesana
Les inscripcions, a partir del dia 10 de setembre, a Inscripcions activitats.
CAP DE SETMANA PER ASCENDIR AL PIC DE POSETS PERNOCTANT AL REFUGI ÀNGEL ORÚS.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
PIC DE POSETS
El pic de Posets, també conegut com a punta de Llardana, amb 3.375 m d’altitud, és el segon cim més alt dels Pirineus, després de l’Aneto (tots dos a la província d’Osca, comunitat autònoma d’Aragó). Amb una prominència de 1.125 m, al mig del massís, la vista que ofereix el fa un objectiu desitjable per a molts alpinistes.
L’ascensió al pic de Posets (o Tuca de Llardana) per la ruta més habitual és la que puja des de la vall d’Eriste per la canal Fonda. Aquesta ruta es coneix també com la Ruta Reial, en ser la ruta més curta de les múltiples vies d’accés al Posets. El primer dia es puja des del pont d’Espigantosa fins al refugi Àngel Orús on passem la nit. El segon dia es corona el cim i es baixa novament fins a la Pleta d’Estall. El cim del Posets és el segon cim més alt del serralada pirinenca, després de l’Aneto. Aquest és un cim molt freqüentat que té unes vistes meravelloses en ser el més aïllat de les grans muntanyes pirinenques. L’envolten: el Gran Bachimala, el Gourgs Blancs i el Perdiguero (al N), i l’Aneto i la Maladeta (a l’E). El massís del Posets es troba al nord de la província d’Osca (Aragó) entre les valls d’Estós, de Chistau i d’Eriste, a l’interior del Parc Natural Posets-Maladeta. La seva altura i situació privilegiada fan que el Posets sigui una muntanya fàcil d’identificar per la seva silueta trapezoidal.
REFUGI ÀNGEL ORÚS
El Refugi Àngel Orús o El Forcau està situat a la vall de L’Aigüeta de Grist, al peu de les Agulles del Forcau, a 2.148 m d’altitud. És un refugi de muntanya guardat tot l’any amb 98 places en habitacions amb dutxa i bany. Disposa d’aigua corrent, dutxes i lavabos, aigua calenta, servei de bar i menjador, mantes, farmaciola, armariets, calçat de descans i aula polivalent. També ofereix telèfon i sistema de telecomunicacions per a socors.
Clicant sobre la imatge podeu accedir als tracks de les rutes:
Algunes fotos de la ruta:
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
RESUM DE LA SORTIDA A L’OMBRA D’UN DELS GEGANTS DEL PIRINEU. TOUR DEL POSETS
La travessa “Volta a un gegant, el Posets” és un recorregut circular d’alta muntanya que enllaça els tres refugis guardats del Parc Natural Posets-Maladeta que envolten el segon cim més alt dels Pirineus, el Posets (3.375m), en un marc d’alta muntanya incomparable. Aquest itinerari ens mostrarà valls imponents com la d’Estós o la de Ribereta, preciosos estanys d’origen glacial de colors vius i intensos com el Llardaneta, l’Eriste o el Batisielles, i miradors privilegiats al gran nombre de tresmils que es concentren en aquest sector del Pirineu!
La travessa consta de quatre etapes -entre les comarques aragoneses de la Ribagorça i el Sobarb- en les que anirem descobrint tots els vessants de la mítica muntanya del Posets, un dels pics més admirats de tota la serralada pirinenca. La ruta, considerada una de les més estètiques del Pirineu, no deixarà de sorprendre’ns contínuament per la bellesa dels seus paisatges: llacs d’alta muntanya (aquí anomenats ibones), rius que modelen valls i barrancs, una gran varietat de flora i fauna, zones boscoses, prats d’alta muntanya, esveltes roques granítiques que perfilen crestes i pics imponents,…
Al seu torn, els tres refugis on pernoctarem estan ubicats en llocs molt especials i ens permetran recuperar forces gràcies als seus bons menjars. També coneixerem com és la vida als refugis d’alta muntanya aragonesos, alguns d’ells oberts tots els dies de l’any i que més enllà d’oferir aixopluc a l’excursionista juguen un paper molt important en la conservació dels Pirineus.
La Travessa dels Tres Refugis al Pirineu Oriental. El Pirineu és un lloc per a somiar. Replet de llocs i racons per descobrir i cims que coronar. Els muntanyencs, a llarg dels anys, els anem afegint a la nostra experiència, a la nostra llista personal. Entre elles, una magnífica travessa per descobrir les nostres muntanyes en la Ruta dels 3 Refugis.
En el Pirineu central trobem el Massís del Posets-Eriste, un dels mes gran i amb més cims inaccessibles de tota la serralada. La zona, en la que destaquen els cims més inaccessibles de tota la serralada. La zona, en la que destaquen les formes geològiques de modelatge glacial i els fenòmens càrstics, està integrada des de 1994 en el Parque Natural Posets – Maladeta.
RECORREGUT
Dia 1: Trobada a Sabadell un grup de 19 excursionista per iniciar el camí fins a l’aparcament de la Vall d’Estós.
Aparcament Vall d’Estós “Los Barracones” – Refugi d’Estós.
Distància: 8,4 km | Desnivell: +610 m/-35 m | Temps efectiu: 3 h | Temps d’activitat: 4-5 h.
·
Dia 2: Refugi d’Estós – Refugi de Viadós.
Distància: 11,6 km | Desnivell: +765 m/-925 m | Temps efectiu: 5 h | Temps d’activitat: 6-7 h.
·
Dia 3: Refugi de Viadós – Refugi Ángel Orús. Opció d’ascensió al pic Forqueta (3.008 m).
Distància: 11,3 km | Desnivell: +1.180 m/-800 m | Temps efectiu: 6-7 h | Temps d’activitat: 8-9 h.
·
Dia 4: Refugi Ángel Orús – Aparcament Vall d’Estós “Los Barracones”.
Distància: 14,1 km | Desnivell: 700 m/-1.495 m | Temps efectiu: 6-7 h | Temps d’activitat: 8-9 h.
Prement sobre la imatge podeu accedir a l’àlbum de fotos:
A continuació teniu els enllaços als quatre tracks del Tour del Posets:
Tour al Posets. 1 Parking vall d’Estós – Refugi d’Estós
Tour al Posets. 2 Refugi d’ Estós – Port de Chistau – Refugi de Viadós
Tour al Posets. 3 Refugi de Viadós – Coll d’ Eriste – Refugi Ángel Orús
Tour al Posets. 4 Refugi Ángel Orús – Baticielles – Parking d’Estós
SARDANES A LA MOLA 2024
Amb motiu de la 70a edició de la tradicional trobada Sardanes a la Mola organitzada per la UES, la secció de Muntanya us convida a fer la pujada clàssica tots plegats seguint el camí dels Monjos, per arribar al cim de la Mola amb temps suficient per gaudir de la festa i del ball de sardanes.
A continuació teniu l’anunci de la convocatòria:
Us hi esperem!!
Sortida de cap de setmana per ascendir al pic de Vallibierna (3.067 m) i a la Tuca de Culebres (3.051 m), per l’estany de Llauset i refugi de Cap de Llauset.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
El pic de Vallhiverna o pic de Vallibierna és una muntanya de 3.067 metres que es troba a la Ribagorça, al massís de la Maladeta, província d’Osca (Aragó). Una de les rutes d’ascensió més habituals és per la presa de Llauset, a 2.135 m.
El Pic de Vallibierna (3.067 m) és, segurament, el tresmil més assequible de tot el Pirineu i, per això, un dels més freqüentats. Des del refugi es pot assolir en un recorregut de 2-3 h de durada, salvant només un desnivell positiu de 600 m+ per un recorregut sense dificultats. Una de les opcions que ofereix és l’enllaç des del cim amb el proper Pic de Culebres (3.051 m) pel vertiginós i perillós pas del cavall, per baixar per la Solana de Llauset fins a l’embassament, completant així un recorregut circular.
REFUGI DE LLAUSET
El Refugi del Cap de Llauset forma part de la xarxa de refugis de la Federació Aragonesa de Muntanyisme. Suposa la instal·lació més nova d’aquesta xarxa. Sota la premissa de ser un servei d’utilitat pública garanteix un punt segur i de referència en la realització d’activitats de muntanya així com dels rescats que es realitzen a la zona, suposa un punt net que concentra i depura els abocaments i residus i dóna suport per a la presa de dades meteorològiques a l’Aemet. El refugi de Cap de Llauset queda situat en el GR11 donant així mateix cobertura, servei i seguretat als molts muntanyencs que fan aquesta ruta d’interès internacional.
El refugi es va començar a construir el 2010 i es va obrir l’estiu de l’any 2016, amb 32 places ubicades en un dels dos mòduls previstos, ja finalitzat en aquella data, i que comptava amb pràcticament tots els serveis necessaris per posar-lo en marxa i funcionament. La continuació dels treballs corresponents a la segona fase del projecte va ser possible gràcies a la disponibilitat econòmica de la FAM, entenent això com la consecució d’acords amb administracions públiques que van facilitar poder emprendre aquests treballs de finalització, cosa que ha donat com a resultat un refugi de 86 places actuals. La inauguració del segon mòdul es va fer el dia 22 de setembre del 2018.
 |
El nou refugi de Cap de Llauset té unes característiques especials que, unides, fan que sigui un refugi de gran interès:
En primer lloc, el seu emplaçament: és el refugi de muntanya guardat tot l’any més elevat del Pirineu (2425 m), quedant envoltat a la seva zona septentrional i occidental per diversos cims de 3000 m, inclòs l’Aneto. Està protegit d’allaus i assolellat la major part del dia. Enclavat al GR11, recorregut seguit cada any per més de 5000 senderistes. A més, permetrà el coneixement d’aquesta zona oriental del Pirineu aragonès, un gran desconegut per a la majoria del públic, on tenen cabuda altres interessants activitats com l’escalada, l’alpinisme o l’esquí de muntanya. Tampoc no hem d’oblidar que es troba enclavat al Parc Natural Posets-Maladetas, cosa que ens fa tenir una idea de l’alt valor que té aquest racó.
En segon lloc, la seva construcció: ha estat aixecat fabricant els mòduls a la vall i muntant in situ, aconseguint ser més respectuosos amb l’entorn durant l’obra. Els avantatges són clars i importants: ser energèticament eficients gràcies al seu aïllament tèrmic, i reduir costos en el manteniment i l’obra.
És un refugi, sens dubte, pensat per a les necessitats del segle XXI.
COM ARRIBAR-HI EN COTXE
Des de la carretera N-230 Lleida-Vielha, a l’altura de la població de Senet de Barravés, agafem la carretera que puja fins a la petita població d’Aneto. Un cop a Aneto, continuem el camí tot seguint una carretera no gaire ben asfaltada durant aproximadament 14 km. Poc abans d’arribar a l’embassament de Llauset, trobem uns túnels que ens permeten arribar fins a un pàrquing habilitat per estacionar els vehicles. Atenció!, el primer túnel es bifurca en dos i nosaltres hem d’agafar el de l’esquerra. El següent cal seguir-lo fins al fons per arribar a la zona d’aparcament de l’embassament de Llauset.
PAS DEL CAVALL
 |
La famosa cresta que uneix els dos pics, coneguda com el Pas del Cavall, no és massa difícil però requereix que hi passem amb molta atenció. És una aresta d’uns 20 m de llargada, molt esmolada i exposada. Hi ha pitons per si es vol protegir el pas amb corda. Si no ho veiem clar, hi ha una escapatòria per un camí que transcorre pel vessant S per roca una mica descomposta.
Algunes fotos de la sortida de preparació:
 |
 |
|
 |
|
 |
 |
Avui hem gaudit de una travessa molt bonica des de l’estació d’esquí d’Err Puigmal, els quatre cims amb el nom Puigmal. Hem sigut un total de 18 excursionistes, la ruta que hem triat ha estat pel cantó francès, concretament des de l’aparcament de l’estació d’esquí d’Err. La pujada ha sigut molt directa pel camí del kilòmetre vertical que arriba just al cim del Puigmal, després hem continuat cap el Pic Petit del Segre, Pic del Segre i, per finalitzar, el Puigmal de Llo, un total de quatre cims molt interessant en una jornada.
Massís del Puigmal – Els 4 cims
El Puigmal (2.911 m), anomenat també Puigmal d’Er a l’Alta Cerdanya, és la muntanya més alta dels Pirineus Orientals i de la província de Girona, situada a la frontera d’Espanya amb França.
Localitzat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès, Girona) i Er (Alta Cerdanya, Pirineus Orientals), el Puigmal és el més alt dels cims que configuren l’anomenada Gran Olla que envolta la vall de Núria. És un cim ample i arrodonit; la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. En el seu cim es troba una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer.
Hi ha diverses rutes per ascendir al Massís del Puigmal. En aquesta ruta seguirem el camí de la part francesa i farem els quatre cims més emblemàtics, en aquest ordre:
- PUIGMAL DE LLO (2.767 m)
- PUIGMAL DEL SEGRE (2.848 m)
- PUIGMAL PETIT DEL SEGRE (2.812 m)
- PUIGMAL O PUIGMAL D’ER (2.910 m)
Aquesta excursió permet recórrer tots els cims que porten el nom de Puigmal. El punt de partida és la Cerdanya, si bé una bona part de l’itinerari transita per la divisòria de les comarques del Ripollès i la Cerdanya. Començarem a caminar a l’aparcament de l’antiga Estació d’esquí d’Er, Puigmal 2600. Primer anirem cap a la ribera d’Er, passarem una cabana en runes i pel Clot de la Pastera cap al cim del Puigmal a 2910 m. Després anirem per la carena cap al Puigmal petit de Segre, a 2810 m. El següent serà el Puigmal de Segre o pic del Segre ,a 2843 m i finalment el Puigmal de Llo de 2801 m. Llavors una llarga baixada ens deixarà al punt de partida.
Clicant sobre la imatge podeu accedir a l’àlbum de fotos de la sortida:
Clicant sobre la imatge podeu veure el track de la ruta:
Massís del Puigmal – Els 4 cims
El Puigmal (2.911 m), anomenat també Puigmal d’Er a l’Alta Cerdanya, és la muntanya més alta dels Pirineus Orientals i de la província de Girona, situada a la frontera d’Espanya amb França.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
Localitzat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès, Girona) i Er (Alta Cerdanya, Pirineus Orientals), el Puigmal és el més alt dels cims que configuren l’anomenada Gran Olla que envolta la vall de Núria. És un cim ample i arrodonit; la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. En el seu cim es troba una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer.
Hi ha diverses rutes per ascendir al Massís del Puigmal. En aquesta ruta seguirem el camí de la part francesa i farem els quatre cims més emblemàtics, en aquest ordre:
- PUIGMAL DE LLO (2.767 m)
- PUIGMAL DEL SEGRE (2.848 m)
- PUIGMAL PETIT DEL SEGRE (2.812 m)
- PUIGMAL O PUIGMAL D’ER (2.910 m)
ACCÉS
L’accés es realitza per la carretera francesa N-116 de Puigcerdà a Montlluís, desviament cap a Santa Llocalia, continuant fins a l’estació d’esquí d’Err-Puigmal. Passant aquesta, una barrera ens impedeix el pas i tenim un pàrquing (les Planes – 2.220 m) on deixar el vehicle.
ITINERARI
Aquesta excursió permet recórrer tots els cims que porten el nom de Puigmal. El punt de partida és la Cerdanya, si bé una bona part de l’itinerari transita per la divisòria de les comarques del Ripollès i la Cerdanya. Començarem a caminar a l’aparcament de l’antiga Estació d’esquí d’Er, Puigmal 2600. Primer anirem cap a la ribera d’Er, passarem una cabana en runes i pel Clot de la Pastera cap al cim del Puigmal a 2910 m. Després anirem per la carena cap al Puigmal petit de Segre a 2810 m.El següent serà el Puigmal de Segre o pic del Segre a 2843 m i finalment el Puigmal de Lló de 2801m. Llavors una llarga baixada ens deixarà al punt de partida.
Algunes fotos de la sortida de preparació:
 |
 |
 |
Resum de la sortida per assolir el Pollegó inferior del Pedraforca des de el refugi Lluís Estasen, balcó de la Joaquima i Costes d’en Dou.
El Pollegó Inferior del Pedraforca queda empetitit al costat del seu populós germà gran. Per això, aquesta ruta presenta l’al·licient addicional d’allunyar-se dels camins més transitats del massís i descobrir noves perspectives. L’aresta sud-est del Pollegó Inferior serà l’escenari d’aquesta gran ascensió, que com diem és ruda i exigent pel seu fort desnivell. Grans vistes en tot moment i solitud garantida al cim. Això sí, el xivarri del veí Pollegó Superior i del personal surfejant per la tartera també formen part d’aquest escenari.
La ruta la iniciem a l’aparcament del Mirador del Gresolet seguint les marques de PR en direcció al refugi Lluís Estasen. Després d’assolir-lo es continua pel mateix sender a l’esquerra en direcció cap a la tartera de Saldes. Aquest tram a través del bosc és còmode (1,4 km gairebé sense desnivell) i ens permet evitar l’ascens més directe que podríem també haver iniciat més avall de la carretera a l’àrea recreativa de la Sarra (1428 m).
Situats al peu de la tartera s’ascendeix un primer tram fins a veure una gran roca calcària molt característica on està escrit en pintura Pollegó Inferior. En aquest punt es creua la tartera i es pren a l’esquerra les traces de sender, amb algunes marques de pintura verda (que ens acompanyaran fins al cim) i algunes fites situades a punts estratègics. En aquest punt s’inicia la forta pujada, continuada i sense respir (exceptuant el lleuger descens al Balcó de la Joaquima), primer a través del bosc fins a les Costes d’en Dou, i després per l’aresta est del Pollegó Inferior. L’aresta s’arriba a la cota 2000 on ens situarem a la bretxa que marca el Balcó de la Joaquima. L’espectacle visual és impressionant, amb el gran esperó rocós que s’alça implacable davant nostre.
Després del balcó de la Joaquima hi ha algun tram una mica escabrós pel tall que en general es pot evitar (Nota: en aquest punt hi ha una fuita per la base de la paret sud, seguint la Feixa Alta fins al Prat Reu i que també dóna accés a la ruta de la Gran Diagonal comentada més amunt). La resta de l’ascens és senzill, encara que si traiem el cap de l’aresta pot ser una cosa aèria en algun punt, però això no és necessari, el camí cap amunt resulta sempre evident. Al tram superior de la pujada (entre 2200 i 2400 m) caldrà “grimpar” una mica per superar dues curtes canaletes que no revesteixen cap dificultat (a la segona hi ha una cadena per ajudar-se).
Des de la cimera vista diferent de l’Enforcadura i davant del Pollegó Superior, el Pic de Calderer i la Cresta de Cabirols. En aquesta última vaig poder contemplar com alguns més aventurers feien la travessia completa cap al Pollegó Superior. Una ascensió molt recomanable en un dels nostres racons més bells i on hi ha noves rutes per descobrir.
És un desnivell elevat en una distància curta, això es farà notar i per això cal estar mentalitzats perquè es exigent físicament. També cal tenir en compte que hi han passos aeris que estan protegits amb cordes.
Clicant sobre la imatge podeu veure el track de la ruta.
Clicant sobre l’imatge podeu veure un resum de fotografies.
Sortida compartida de les seccions de Joves i la secció de muntanya per assolir el Pollegó Inferior del Pedraforca.
El Pollegó Inferior del Pedraforca queda empetitit al costat del seu populós germà gran. Per això, aquesta ruta presenta l’al·licient addicional d’allunyar-se dels camins més transitats del massís i descobrir noves perspectives. L’aresta sud-est del Pollegó Inferior serà l’escenari d’aquesta gran ascensió, que com diem és ruda i exigent pel seu fort desnivell. Grans vistes en tot moment i solitud garantida al cim. Això sí, el xivarri del veí Pollegó Superior i del personal surfejant per la tartera també formen part d’aquest escenari.
La ruta la iniciem a l’aparcament del Mirador del Gresolet seguint les marques de PR en direcció al refugi Lluís Estasen. Després d’assolir-lo es continua pel mateix sender a l’esquerra en direcció cap a la tartera de Saldes. Aquest tram a través del bosc és còmode (1,4 km gairebé sense desnivell) i ens permet evitar l’ascens més directe que podríem també haver iniciat més avall de la carretera a l’àrea recreativa de la Sarra (1428 m).
Situats al peu de la tartera s’ascendeix un primer tram fins a veure una gran roca calcària molt característica on està escrit en pintura Pollegó Inferior. En aquest punt es creua la tartera i es pren a l’esquerra les traces de sender, amb algunes marques de pintura verda (que ens acompanyaran fins al cim) i algunes fites situades a punts estratègics. En aquest punt s’inicia la forta pujada, continuada i sense respir (exceptuant el lleuger descens al Balcó de la Joaquima), primer a través del bosc fins a les Costes d’en Dou, i després per l’aresta est del Pollegó Inferior. L’aresta s’arriba a la cota 2000 on ens situarem a la bretxa que marca el Balcó de la Joaquima. L’espectacle visual és impressionant, amb el gran esperó rocós que s’alça implacable davant nostre.
Després del balcó de la Joaquima hi ha algun tram una mica escabrós pel tall que en general es pot evitar (Nota: en aquest punt hi ha una fuita per la base de la paret sud, seguint la Feixa Alta fins al Prat Reu i que també dóna accés a la ruta de la Gran Diagonal comentada més amunt). La resta de l’ascens és senzill, encara que si treiem el cap de l’aresta pot ser una cosa aèria en algun punt, però això no és necessari, el camí cap amunt resulta sempre evident. Al tram superior de la pujada (entre 2200 i 2400 m) caldrà “grimpar” una mica per superar dues curtes canaletes que no revesteixen cap dificultat (a la segona hi ha una cadena per ajudar-se).
Des de la cimera vista diferent de l’Enforcadura i davant del Pollegó Superior, el Pic de Calderer i la Cresta de Cabirols. En aquesta última vaig poder contemplar com alguns més aventurers feien la travessia completa cap al Pollegó Superior. Una ascensió molt recomanable en un dels nostres racons més bells i on hi ha noves rutes per descobrir.
ITINERARI
-Mirador de Gresolet (1573 m).
-Refugi Lluís Estàs en (1674 m).
-Peu de la Tartera de Saldes (1690 m).
-Bifurcacio de la gran roca 1810 m).
-Costes d’en D’ou (2073 m).
-Balcó de la Joaquima (2054 m).
-Pollegó Inferior (2445 m)
-Distancia 6,9 km.
-Temps total 6 hores aprox.
-Desnivell positiu 950 m.
És un desnivell elevat en una distància curta, això es farà notar i per això cal estar mentalitzats perquè es exigent físicament. També cal tenir en compte que hi han passos aeris que estan protegits amb cordes.