• « 07/2021 » loading...
    Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    28
    29
    30
    1
    2
    3
    4
    5
    6
    7
    8
    9
    10
    11
    12
    13
    14
    15
    16
    17
    18
    19
    20
    21
    22
    23
    24
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    31
    1
Home / Muntanya

Muntanya

Escriu el teu email per subscriure't al blog de la secció de Muntanya i rebre notificacions per correu de noves entrades
Loading
Privacitat – Avís legal

Trobareu informació detallada de la propera sortida aquí

T’agrada la muntanya?

La Secció de Muntanya de la Unió Excursionista de Sabadell t’ofereix la possibilitat de participar en les nostres activitats: excursions, travesses, vies ferrades,… sempre cap amunt!

Per a totes les edats i per a tots els nivells de capacitat física.

La seguretat és una de les nostres principals preocupacions i, per aquest motiu, oferim assessorament (material, tècnica, alimentació, planificació,…) per a tots els que vulguin acompanyar-nos.

Les nostres sortides estan obertes a tothom, siguin o no socis de la UES. Consulta el programa de sortides al principi de la pàgina.

La nostra secció també organitza cada any la Ronda Vallesana  que és l’activitat més participativa de la nostra entitat.

I també col·labora amb l’entitat Omnium Cultural i l’ajuntament de Sabadell en la renovació de la Flama del Canigó cada 23 de juny per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

I moltes més activitats i col·laboracions!

Vine’ns a conèixer!

Vallcebre és un municipi de la comarca del Berguedà, situat al seu nord-oest i, per tant, a l’Alt Berguedà, en les serres muntanyoses del Prepirineu. Ocupa una extensió de 27,87 km². Físicament limita o afronta, al nord, amb el riu Saldes, al sud amb la Serra d’Ensija (Serrat Voltor, de 2.271 m), el coll de Fumanya (1.570 m) i el grau de la Mola (1.350 m) (Viquipèdia).

Per aquesta sortida proposem dues vies ferrades (Canalassa i Empalomar) i un camí equipat que formen part de les instal·lacions de l’Espai Actiu Vallcebre.

A continuació podeu veure l’anunci de la sortida:

La via ferrada La Canalassa

La Canalassa és una via ferrada de nivell d’iniciació (K1) adequada per començar la progressió en vies ferrades abans d’afrontar-ne de més dificultat.

La via ferrada Roques de l’Empalomar

És la principal via ferrada de Vallcebre. Catalogada com a K3 i espectacular per la seva verticalitat. El pont tibetà i l’agulla de Garriga completen els atractius d’aquesta via ferrada

Camí aeri l’Artic

El camí aeri l’Artic és un camí equipat que segueix la cresta dels Cingles de Conangle, fins prop del coll de Fumanya, al costat dels seus jaciments paleontològics. No es tracta d’una veritable via ferrada encara que en alguns passos hi ha equipament per facilitar la progressió.

Per contactar amb nosaltres pots enviar un correu a l’adreça de la secció muntanya@ues.cat o bé trucar a la UES (Telèfon: 93 725 87 12).

També pots passar-te per la Secretaria de la UES (Carrer de la Salut 14-16) i demanar per la Secció de Muntanya. Els dijous abans de cada sortida, a partir de la 19:30h, ens hi trobaràs sempre.

Et recomanem que t’inscriguis en el blog de la secció per rebre notificacions i també pots seguir-nos per Facebook:

Informació i Notícies

L’Espai Actiu Vallcebre és un lloc ideal per gaudir d’activitats d’aventura en un entorn natural privilegiat. Al municipi de Vallcebre, a l’alt Berguedà, envoltat per la Serra d’Ensija, els Cingles de Vallcebre, el Massís del Pedraforca, el parc natural del Cadí-Moixeró, i uns paisatges espectaculars, podràs gaudir de les nostres instal.lacions de descens de barrancs, vies ferrades, escalada, camins equipats, i altres activitats per a tots els públics.

Espai Actiu Vallcebre – Turisme Actiu

Via ferradada de la Canalassa.

Una via ferrada pensada pels més petits de la família i per aquelles persones que volen iniciar-se en aquest món vertical. Un itinerari poc exigent, on podrem fer el primer tastet, on és possible combinar l’activitat amb la seva germana gran, la via ferrada de les Roques de l’Empalomar.

Via Ferrada Roques de l’Empalomar

Situada al costat del poble de Vallcebre, en el Berguedà, podem gaudir d’aquesta espectacular via ferrada d’iniciació, on la seva verticalitat ens farà experimentar la sensació d’una gran escalada en un entorn immillorable.

Camí de l’Àrtic

Un itinerari especial, no recomanat per a persones amb vertígen i sense unes mínimes condicions físiques. El primer tram és compartit amb la Volta al Grauet, és a dir, pujarem pel Camí dels Camps del Tabac, amb magnífiques vistes al nord de la serra del Cadí i Moixeró. Al Coll de la Canalassa prendrem el Camí de l’Oriola fins arribar a l’inici del Camí Aeri de l’Artic. Haurem de grimpar per una paret amb l’ajut d’unes cadenes. A partir d’aquí seguirem per la cresta dels cingles del Conangle i per sota de les Agulles de l’Artic, amb trams aeris i punts on haurem de grimpar ajudats de graons metàl.lics. Durant els 1,6 km del Camí Aeri de l’Artic tindrem vistes espectaculars dels jaciments paleontològics de la zona, de la Serra d’Ensija, i del bosc del Boixader de Vallcebre. Arribats al coll de Fumanya, podem fer una escapada per visitar els jaciments, i reprendre el corriol ombrívol que baixa per la Baga del Taió i ens tornarà al pàrquing.

Podeu clicar sobre la foto per veure un resum de fotos de la sortida.

VIES FERRADES A VALLCEBRE

Podeu clicar sobre l’imatge per veure el track de la ruta.


/ Muntanya

Vallcebre és un municipi de la comarca del Berguedà, situat al seu nord-oest i, per tant, a l’Alt Berguedà, en les serres muntanyoses del Prepirineu. Ocupa una extensió de 27,87 km². Físicament limita o afronta, al nord, amb el riu Saldes, al sud amb la Serra d’Ensija (Serrat Voltor, de 2.271 m), el coll de Fumanya (1.570 m) i el grau de la Mola (1.350 m) (Viquipèdia).

Per aquesta sortida proposem dues vies ferrades (Canalassa i Empalomar) i un camí equipat que formen part de les instal·lacions de l’Espai Actiu Vallcebre.

A continuació podeu veure l’anunci de la sortida:

La via ferrada La Canalassa

La Canalassa és una via ferrada de nivell d’iniciació (K1) adequada per començar la progressió en vies ferrades abans d’afrontar-ne de més dificultat.

La via ferrada Roques de l’Empalomar

És la principal via ferrada de Vallcebre. Catalogada com a K3 i espectacular per la seva verticalitat. El pont tibetà i l’agulla de Garriga completen els atractius d’aquesta via ferrada

Camí aeri l’Artic

El camí aeri l’Artic és un camí equipat que segueix la cresta dels Cingles de Conangle, fins prop del coll de Fumanya, al costat dels seus jaciments paleontològics. No es tracta d’una veritable via ferrada encara que en alguns passos hi ha equipament per facilitar la progressió.

Comabona per Gisclareny
dissabte 26 de Juny del 2021.

Itinerari:

Coll de la Bena, Coll de la Bauma, Pas de la Cabra, Coll del Terrers, Comabona, Clot del Comabona, Coll de la Bauma, Coll de la Bena.

Descripció:

El Comabona, de 2.548 metres, està situat a la Serra del Cadí entre les comarques del Berguedà i la baixa Cerdanya.
Ascensió circular i senzilla per la cara sud de la Serra del Cadí, que ens regala unes vistes espectaculars des del seu cim, Pirineus, Cerdanya, Pedraforca, Serra d’Ensija.
Agafarem la pista asfaltada que surt de Bagà cap a Gisclareny, passat Gisclareny encara continua la pista asfaltada durant un quilòmetre mes o menys, arribarem al Coll de la Bena. Nosaltres deixem aquí el vehicle per començar la ruta.

Iniciem la ruta al Coll de la Bena, agafant un camí paral·lel a l’ampla pista forestal que, passant per la zona dels Terrers, ens portarà fins al Coll de la Bauma. Aquí girarem en direcció nord-est per un sender per dins del bosc, seguint les marques de PR blanques i verdes, anirem guanyant alçada i, amb forta pujada, arribarem al Pas de la Cabra. Seguirem ara en direcció oest i, passant vorejant el Puig del Terrers, arribarem al Coll del Terrers; aquí seguirem la carena que ens portarà la Cim del Comabona.

La tornada la farem anant de nou cap el Coll dels Terrers però, una mica avanç del coll, davallarem totalment al sud a buscar un clot molt visible, el Clot del Comabona, que en forta baixada ens portarà de nou a la pista ampla on trobarem els GRs 150 i 107 que aquí comparteixen traçat, i seguint-los arribarem al Coll de la Bauma on, continuant l’ampla pista, ens portarà fins al Coll de la Bena, punt on hem iniciat la ruta i hem deixat el vehicle.

Podeu clicar sobre la foto per veure el àlbum de fotos de la sortida.

COMABONA

Podeu clicar sobre l’imatge per veure la ruta.

/ Muntanya

Sortosament podem tornar a programar el cap de setmana dels 3000. En aquesta ocasió es proposa recórrer la Vall d’Estós per pujar als pics de Clarabides (3020 m) i el pic de Gias (3011 m).

A continuació podeu veure l’anunci de la sortida:

Tot seguit fem una descripció acurada de l’itinerari de cada un dels dos dies:

Dissabte 24/07 Estanys de Batisielles i Escarpinosa

Deixarem els cotxes a l’aparcament de la Vall d’Estós (1320 m) i seguirem la pista (GR-11) que acaba al refugi d’Estós. A mig camí ens desviarem a la dreta, per començar la forta pujada pel bosc que acaba en la Cabanya de Batisielles e Ibonet de Batisielles (1860 m). A continuació agafarem el GR-11.2 per fer un circuit on trepitjarem bosquets, festuca i pedregars, i visitarrem l’Ibón Gran de Batisielles (2222 m) i l’Ibón de la Aigüeta de Batisielles (2329 m). Canviarem de vessant per baixar, travessant un pedregar, a l’Ibón d’Escarpinosa (2029 m) i tancarem el circuit a la Cabana de Batisielles. Només ens quedarà baixar pel bosc i seguir la Vall d’Estós (GR-11) fins el refugi.

Diumenge 25/07 Pics de Clarabides i Pic de Gias

Sortirem del refugi (1890 m) en direcció al WC y en diagonal arribarem a la presa d’aigua del refugi. Travessarem el Barranc de Gias o Forat d’O i, amb una sostinguda i forta pujada, recorrarem la Vall de Gias, fins arribar l’Ibón Inferior de Gias (2608 m) i a l’Ibón de Gias (2698 m). Ja tindrem davant el Puerto de Gias (2921 m) i, una vegada en ell, ens desviarem a l’esquerra per pujar als Pics de Clarabides Oriental (3012 m) i Clarabides Central (3020 m), molt fàcils els dos. Per arribar al Clarabides Occidental (3005 m) haurem de creuar una curta i senzilla cresta. Tornarem al Clarabides Central per recórrer el planer Collado de Gias i pujar al Pic de Gias (3011 m) salvant una canal de granet amb bons agafadors.

Un cap de setmana per gaudir de la muntanya. No us el perdeu!

Sortida per la comarca de l’Alt Ariège de dos dies amb un recorregut prou interessant: valls, boscos, llacs, pics, refugis,…

L’Arieja (en occità Arièja i en francès Ariège) és un departament francès (09) situat a la regió d’Occitània. El seu nom li ve del riu Arieja que el travessa. Limita al sud amb Catalunya (provincia de Lleida), Andorra i l’Alta Cerdanya (departament francès dels Pirineus Orientals), al nord-oest amb el departament de l’Alta Garona, i al nord-est amb el de l’Aude i el llac de Montbel. (Viquipèdia)

A continuació podeu veure l’anunci de la sortida. Atenció amb les dates d’inscripció!:

L’itinerari travessa tres valls poc conegudes: vall Orlú, vall d’en Beys i vall de Besines. Sortirem de les Forges d’Orlú (que pertany al municipi d’Orlú) cap al llac de Naguille, un dels més grans del Pirineu, seguirem pujant fins la collada d’en Beys per acabar el primer dia en baixada fins al refugi d’en Beys, al costat mateix del llac del mateix nom. L’endemà anirem cap a l’estany Faury i, des del coll de la Coma de l’Agnel, pujarem al Puig de Lanós. Després tot baixada passant pel refugi de Besines i arribarem a l’Hospitalet près l’Andorre.

En l’enllaç següent podeu veure el mapa de la zona per on trascorre la travessa:

El passat 12 de juny, un grup de 15 persones vam fer la ruta circular des de l’aparcament d’Engolasters al Cim del Tossal del Braibal.

Aquesta tossa és un dels cims amb més vistes d’Andorra, malgrat que la seva alçada no és pas de les més destacades. Això és degut a que aquesta tossa està situada al mig d’una llarga carena que, emplaçada de llevant a ponent i paral·lela a la vall Madriu, es despenja des dels pics de Pessons fins a morí a Engolasters, ja prop de Les Escaldes.

El recorregut, des de la sortida, permet gaudir d’uns boscos on ja fa molt de temps que no han estat objecte de tales i on tampoc, de moment, no hi entra la ramaderia. Això, unit al fet que es troba dins de la Vall Madriu, una de les poques que està fortament protegida dins del territori Andorrà, fa que l’ascensió es desenvolupi en un terreny força feréstec.

La ruta i el cim no són pas gaire coneguts. Això fa que, d’una banda, l’indret sigui força solitari i, de l’altra, que, degut a la manca de visitants, a estones sigui difícil poder seguir el camí, sobretot a tocar de la carena, on el bosc és força espès. Tot i això no deixa de ser una excursió molt agradable, fàcil i força interessant.

PUNTS D’INTERÉS

La vista des del pic és un dels més importants actius d’aquesta atractiva excursió i que, si fem una mirada a tot l’entorn, començant pel sud, veurem tots el cims que van des de la Vall Civera (Tossa Plana, Tossal Bovinar, etc.) fins la vall de l’Envalira. A ponent ens queden Les Escaldes, la Vall de La Massana i tots els cims fronterers amb el Pallars (Orri, Salòries, Comapedrosa, Pica d’Estats, Montcalm, etc.).

Cap al nord, veurem les valls d’Aldosa, Ransol o Ingles i tots els cims de la carena fronterera amb Occitània (Tristaina, Casamanya, Estanyó, Sarrera i fins els Xuclar). Ja cap a llevant veurem cims com l’Alt de Griu o Pessons i, més enradera, des de l’Ascobes fins els Pics Negres d’Envalira i Puigpedrós.

Podeu mira un àlbum de fotos de la sortida clicant sobre la imatge:

Tossal del Braibal

Clicant sobre la imatge podeu veure el track de la ruta.

/ Muntanya

Sortida per assolir el cim del Comabona de 2548 m. Està situat a la Serra del Cadí. Fa de límit administratiu entre els municipis de Gisclareny, al Berguedà, i de Montellà i Martinet, a la Baixa Cerdanya. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 278083001). Aquest cim està inclòs a la llistat dels “100 cims” de la FEEC. (Repte dels “100 cims”).

Tota la informació de la sortida a l’anunci següent:

L’ascensió no té cap dificultat tècnica però té un fort desnivell. Es un itinerari circular per la cara sud de la Serra del Cadí, que ens
regala unes vistes espectaculars, des del seu cim, dels Pirineus, Cerdanya, Pedraforca i Serra d’Ensija. Cal portar força aigua i l’esmorzar i el dinar.

Us adjuntem un enllaç a un mapa de la zona on transcorre aquesta excursió (servei de mapes Topotresc):

Us hi esperem!

Sortida per assolir el Tossal de Braibal al principat d’Andorra, de 2657 m, i que figura al catàleg del repte dels “100 cims” organitzat per la FEEC. (Repte dels “100 cims”).

Tota la informació de la sortida a l’anunci següent:

Itinerari:

Sortida de l’aparcament d’Engolasters, direcció a la canal de Ramiò, Font de les Ordigues i àrea del Berenador. D’aquest punt, i pel camí dels Matxos, arribarem al coll de Jovell i agafarem la carena de Ramió fins al cim.

Descendirem per la carena per baixar per una dreta canal -fàcil, però s’haurà d’anar amb compte- fins un pla anomenat el Planell dels Alls just a l’inici de la Vall Agols.

El camí és poc clar i passa per tarteres i grans blocs fins que trobarem el camí que ens duu a les Bordes de la Molina. Passant per boscos, haurem de seguir camí cap als Plans de la Coma del Favar i, d’aquí, a l’aparcament on hem sortit.

El passat 29 de maig, en la sortida a la Mola de Sant Honorat i la Roca del Corb, hi va haver una intervenció dels GRAE (Grup d’Actuacions Especials dels Bombers de la Generalitat de Catalunya) on van demostrar la seva professionalitat en el rescat a la muntanya. Us transcrivim la ressenya, que ha fet a Facebook, el nostre company Salvador Berdajin com a mostra d’agraïment a tots el bombers i especialment als GRAE:

Mola de Sant Honorat 1.061 m(Alt Urgell)
Sortida social de la Secció Muntanya de la Unió Excursionista de Sabadell

A Peramola s’alça un petit massís de roca conglomerada, és una zona molt accidentada i plena d’al·licients, caminarem per un terreny abrupte que ens permetrà conèixer vertiginoses cingleres, coves i vaumes que havien estat habitades, restes d’una ermita que es diu que és la més petita de Catalunya i el que va ser una presó en temps de la guerra carlina dalt d’un penjat.

Començàvem la sortida tots els components del grup gaudint de la retrobada i del nou caminar per aquests espais, però malauradament a mig recorregut una companya es va lesionar sense possibilitat de continuar, va ocórrer en un terreny on era difícil sortir-ne pels nostres mitjans, fet que ens va fer activar l’alerta d’ajuda als GRAE que en helicòpter ens varen socórrer en un termini curt de temps i un cop va arribar l’equip de rescat i van copsar la situació van evacuar a la companya ferida per mitjà aeri.

La resta del grup, mig trasbalsats pels fets vàrem continuar, tot sabent que la companya estava en bones mans atesa en el centre mèdic més proper.

Els hi agraiïm molt la immediata resposta, la seva professionalitat i el treball incansable que fan. Els que estimen la muntanya ens sentim més segurs sabent que els tenim quan els necessitem. Són com uns “àngels que ens vetllen”
Membres del GRAE , el més sentit i sincer agraïment a tan lloable tasca que feu. Gràcies.

El Salvador va recollir en aquest vídeo part de l’intervenció dels bombers:

GRAE-St.Honorat

I també afegim algunes fotos de la intervenció obtingudes pel company Enric Malvesí:

També podeu consultar el resum de la interessant intervenció que el Sergent dels GRAE, Alfons Esterlich, va fer en el cicle de Xerrades obertes sobre APPs de meteorologia, orientació, muntanya i altres temes informàtics organitzades per la Secció de Muntanya, el passat 13 d’abril: https://ues.cat/blog/resum-xerrada-grae/.

/ Muntanya

Des de can Boix de Peramola pels Quatre Camins i el coll de Mu. Retorn pel de Sant Honorat (Resenya copiada íntegrament de Toni Planas que està perfecta).

A l’Alt Urgell, prop d’Oliana, al marge dret del Segre i a migdia de la serra de l’Aubenç, hi ha uns afloraments de roca conglomerada com altres que sovintegen al llarg del Prepirineu (Odén, Canalda, Busa, Picancel,…) anomenades Moles o Roques del Corb i de Sant Honorat. Presenten el típic relleu montserratí, amb verticals cingleres, agulles i encaixades canals.

Malgrat l’abruptesa del paratge, des de temps ben reculats han estat habitades: ermites, cases embalmades i camins que travessen les canals i guanyen les cingleres. L’excursió circular que proposem recorre les Moles o Roques del Corb i de Sant Honorat.

És una caminada fàcil que transcorre per corriols ben fressats i alguns trams de pista, on les cruïlles principals són ben indicades. Però cal fer un bon tram per lleixes aèries i grimpar per accedir a la Roca del Crob (opcional). Desaconsellable a persones amb fòbia a les alçades i en cas de mullena. Per aquestes circumstàncies l’hem qualificada de moderada.

Accés

A la C-14, entre els punts quilomètrics 144 i 145, just al costat del pont de Peramola, prenem la LV-5118 en direcció a Peramola. Abans del poble, la deixem per un camí pavimentat i indicat a mà dreta en direcció a Can Boix. Poc abans d’arribar-hi, a mà dreta hi ha espai per aparcament amb capacitat per a sis o set vehicles. Davant del complex, també a mà dreta, surt la pista de terra a Castell-llebre. Just al començar hi ha més espai per a dos o tres vehicles.

Can Boix (582m)

Antiga pairalia, hostal d’ençà la tercera dècada del segle passat, avui és un complex hoteler situat en un bell paratge.

Anem a la part del darrere del complex per un camí pavimentat a mà dreta. Passem pel costat del viver deixant-lo a mà esquerra. A la bifurcació anem a l’esquerra (SW) en direcció a de la Ruta i Roca del Corb, per camí ben fressat (el que segueix recte és per on retornarem). Ben aviat nova bifurcació en Y on anem a la dreta (Ruta del Corb/Quatre Camins), deixant a l’esquerra el camí a Peramola.

Pendent moderat per entremig d’una roureda espurnejada de pi. Atenyem el Grau de Porta on, de nou a mà esquerra, surt el camí de Peramola. Anem a la dreta en direcció als Quatre Camins.

El camí, més planer, continua ara per entremig de pineda. Sortim a una pista (nou rètol indicador) que prenem a mà esquerra. Pocs metres enllà atenyem el Coll de Quatre Camins, des de on ja podem albirar les Roques del Corb. No hi ha indicacions. Prenem el ramal de més a la dreta. El de l’esquerra puja al Roc de Cogul.

Pista enllà, a escassos metres del camí i indicat a mà esquerra, i ha l’avenc del Forat del Corb. Ben aviat la pista gira (W) i ens deixa als peus de l’Agulla del Corb. Podem albirar encimbellada l’ermita de Sant Salvador. Deixem la pista per un corriol a l’esquerra ben fressat i indicat que puja per resseguir planerament el peu de migdia de la mola fins a la Casa de Corb.

Casa del Corb (882m)

Casa embalmada closa amb parets de tàpia, situada en una àmplia lleixa del cingle. Va estar habitada fins a les primeries del segle XX. Poc més enllà hi ha una altra balma obrada, el Corral del Corb.

El camí continua resseguint la cinglera i ens menaria, voltejant la mola, al Coll de Mu. Però nosaltres retornem sobre els nostres passos i continuem pista enllà. Si ens n’apartem uns pocs metres per un corriol a mà esquerra (fita), podrem veure la Bauma del Corb, també obrada. El corriol hi puja.

Quan la pista fa un altre gir de 90º a mà esquerra, uns rètols ens senyalen el camí de Sant Savador. Prenem a l’esquerra el corriol que s’hi enfila en fort pendent. En algun punt haurem d’ajudar-nos amb les mans.

Sant Salvador de Corb (950m)

L’ermita —de diminutes proporcions— ha perdut la teulada, però conserva parets i absis. Diuen que és la més xica del romànic català. Al costat mateix sobresurt l’Agulla i, a ponent, la Roca del Corb, més gran i alta que la de Sant Salvador, a la que ens enfilarem tot seguit.

Baixem i seguim pista enllà revoltant la mola en sentit contrari a les busques. A l’alçada d’una torrentera, surt a mà esquerra un corriol indicat per una fita que s’enfila fort per l’obaga. Al peu de la paret de la Roca de Sant Salvador, anem a la dreta (fites) i, per dins de la torrentera, ens enfilem fins a un collet entre les dues moles, on hi ha un solitari pi.

Podem veure a la paret de la Roca del Corb, uns metres més amunt, la cadena que ens pot servir d’ajuda per superar una primera graonada. Hi ha bons còdols si preferim prescindir-ne. Superat aquest pas anem a la dreta i, poc més amunt, trobem una segona graonada, més vertical que la primera, amb una altra cadena. Uns metres a la dreta ens permeten superar-la sense ajuda.

Sobre la graonada les fites ens guien fins a l’evident cimal.

Roca del Corb (995m)

El punt més alt és una prominència situada sobre un tossal allargassat. No és una bona talaia. Carenes i serres més altes a ponent i, especialment al nord amb la serra d’Aubenç, li priven. Oberta a llevant i migdia. Amb tot podem albirar del Montsec als Rasos de Peguera. Però no cal anar més enllà perquè l’entorn ja fa embadalir-nos. Especialment les vistes sobre les Moles de Sant Honorat i els afraus per on s’escola el Barranc del Rumbau.

Pel mateix camí retornem a la pista la seguim fins al coll de Mu.

Coll de Mu o de Mur (910m)

Àmplia collada entre les moles del Corb i de Sant Honorat. Deixem la pista per un camí indicat a mà dreta en direcció a Sant Honorat. Passem l’ampla collada fins al peu de la Roca Llarga on deixem a l’esquerra el camí a Santpou i a la dreta el de la Balma de la Catedral.

Encetem el camí per la falda de la Roca Llarga amb un tram protegit per un passamà. És fàcil però requereix atenció doncs tenim una considerable caiguda a mà dreta. Poc més enllà encara trobem altres trams tant o més delicats i sense protecció.

Anem revoltant pels contraforts i canals de la mola en direcció a llevant. La més profunda és la del Barranc de Sant Honorat.

Superat aquest tram sortim sobre les Esplugues i el torrent on transita el camí pel que retornarem. Vers el NE podem albirar el coll de Sant Honorat, el nostre destí immediat. En aquest punt ens cal estar ben atents de no seguir un camí fressat i fitat a mà esquerra. Cal continuar a mà dreta en baixada.

Atenyem el camí entre Can Boix i Sant Honorat (rètols indicadors) i el seguim a mà esquerra en fort pendent de pujada, fins al coll.

Un tirany poc definit davalla (SW) fins a una lleixa inferior que, resseguint-la, mena a la balma de la Catedral, de grans dimensions on s’hi varen localitzar restes prehistòriques. No m’havia assabentat d’aquest indret fins a l’hora de confeccionar la ressenya.

He seguit bona estona aquest camí fins adonar-me que no era el previst. No surt als mapes i per la direcció que pren sembla una drecera per estalviar la marrada pel Coll de Sant Honorat.

Coll de Sant Honorat (969m)

Àmplia collada a la carena entre el Roc de Rombau i el de la Presó (o el Picapoll), partió d’aigües entre els torrents de les Caubes (nord) i del Rombau (migdia), tributaris del marge dret del Segre. Hi passa la pista de Castell-llebre i el Roc de Rombau. La seguim a l’esquerra (W), en pujada, fins on acaba. Un penell ens ressenya l’antiga capella i orienta sobre els miradors que trobarem a la mola.

Continuem pel camí que supera una graonada suportat per sòlids contraforts i una bona volta de pedra.

Sant Honorat (1061m)

Ruïnes de l’antiga capella d’origen romànic, molt reformada, dedicada al patró de la baronia de Peramola.

La mola de Sant Honorat és un altiplà envoltat de cingles i contraforts. Hi ha dos miradors. Per camí ben fressat anem cap a l’ubicat a la part nord-oriental. És una balconada amb una timba de dos-cents metres per sota els nostres peus, on hi gaudim d’una esplèndida visió sobre el Torrent de les Caubes, la pagesia de Juncars, la Serra d’Aubenç i l’embassament d’Oliana. A l’horitzó albirem lo Cogulló de Turp, el Cadí, el Port del Comte, el Puig Sobirà i, més propers, la Serra de les Canals i les verticals parets del Roc de la Presó o el Picapoll. D’aquest darrer hem llegit que el nom li ve per haver-se utilitzat com a presó natural durant alguna carlinada.

Hi ha un penell d’orientació i una bústia amb llibre de registre del Grup Excursionista d’Oliana.

Anem a buscar el mirador sud. El camí, si be no és fressat, resulta evident. Situat sobre el Barranc de Sant Honorat, hi ha un altre penell d’orientació. Aquí la vista s’allarga per la plana d’Oliana i l’embassament de Rialb. Impressionant perspectiva sobre les Roques del Corb i els barrancs de Sant Honorat i del Rombau.

Retornem, pel mateix camí, al coll de Sant Honorat i la cruïlla amb el camí del coll de Mu. Anem a la dreta per una bonica sendera que va apregonant-se, fa un gir sobtat i ens mena passar sota les Esplugues, una d’elles obrada.

El pendent és fort, però transitem per un antic camí de bon fer, que baixa fins al Clot de la Font Viva.

Clot de la Font Viva (650m)

És el nom que rep aquest tram del Torrent del Rombau o de la Font Viva.

Seguim el camí indicat i fressat a mà dreta, pel costat d’una canalització tant efectiva com poc escaient. Quan, per una passarel·la, creua a l’altre marge on hi ha la captació d’aigües, ens cal continuar camí enfilant-nos a la dreta fins atènyer una clotada on hi ha un petit salt.

És un indret bell i ombrívol als peus del Paller Gros, entre les moles del Corb i de Sant Honorat. La font pròpiament, és una surgència del barranc poc més amunt d’aquest punt.

Retornem a la cruïlla, recuperem el camí de Sant Honorat i el prenem a mà dreta seguint el torrent, primer per un marge, després per l’altre fins a Can Boix.

Podeu veure l’àlbum de fotos clicant sobre la foto.

ROCA DEL CORB I MOLA DE SANT HONORAT

Podeu veure la ruta clicant sobre la foto:

/ Muntanya