Resum de la sortida a Pineda de Mar per assolir el cim de Montpalau i varies Ermites i restes arqueològiques de gran interès cultural i històric, hem gaudit de un dia assolellat i amb bona temperatura, el mar de fons sempre ens a acompanyat amb un cel net i blau.
PINEDA DE MAR
Pineda de Mar és una encisadora localitat costera, ubicada a la Costa de Barcelona – Maresme i a un pas de la mítica Costa Brava, pràcticament a mig camí entre les ciutats de Barcelona i Girona. És el lloc ideal com a punt de sortida per descobrir i explorar Catalunya, i per gaudir de les seves platges, la seva cultura i la seva tranquilitat.
MONTPALAU (Pineda de Mar)
El Montpalau, o turó de Montpalau, és una muntanya de 265 metres que es troba al municipi de Pineda de Mar, a la comarca del Maresme. Es troba al vessant pinedenc del massís del Montnegre i es caracteritza pel seu sòl calcari i poc profund que no permet el desenvolupament del bosc, quedant un espai obert que permet la presència d’una flora de gran interès. La vista panoràmica de l’Alt Maresme és immillorable.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Al seu cim s’hi poden veure les restes de l’antic castell de Montpalau. Molts segles abans de la construcció del castell, el lloc havia estat ocupat per un assentament ibèric que ha deixat nombrosos vestigis, datables a partir del segle iv aC i de poblament que van tenir continuïtat en època romana. Probablement, la major part de la pedra d’aquest antic assentament degué ser utilitzada per a l’edificació del castell medieval.
Al cim del turó de Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre, hi ha les ruïnes de l’antic castell de Montpalau, la jurisdicció senyorial del qual abastava un extens territori que comprenia una bona part de l’Alt Maresme, des d’Arenys fins a Horsavinyà, al límit dels dominis del castell de Palafolls. Molts segles abans de la construcció del castell, el lloc havia estat ocupat per un assentament ibèric que ha deixat nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC, poblament que va tenir continuïtat en època romana. Probablement, la major part de la pedra d’aquest antic assentament degué ser utilitzada per a l’edificació del castell medieval, que es troba documentat des de mitjan segle XI, quan Umbert Odó i la seva muller Sicardis, senyors del Montseny, juraven fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Durant el segle XII, els vescomtes de Cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, possessió que van mantenir fins al 1574, quan va ser venuda a Francesc de Montcada, marquès d’Aitona. Durant el segle XVII, la batllia de Montpalau comprenia els termes de Pineda, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Sant Pol, Canet, Calella, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. Dels Montcada va passar per via matrimonial als ducs de Medinaceli (segle XVIII).
De la fortalesa medieval en resten alguns murs, que defineixen un recinte de planta quadrada. L’aparell és fet a base de filades de carreus irregulars, lligats amb morter de sorra i calç. Els angles i la finestra de punt rodó, que encara es conserva, són de carreus de pedra més groguenca, ben tallats i disposats a trencajunt. Al centre del castell s’alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Hi ha restes d’un segon recinte construït posteriorment, potser al segle XV. Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l’antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, documentada des del segle XII.
Clicant sobre la imatge podreu veure un reportatge fotogràfic:
Clicant sobre la imatge podreu veure el track de la ruta:
