Per acabar el cicle de Xerrades obertes sobre temes de muntanya i tecnologies aplicables a la muntanya (Mountain Open Talks), corresponent al primer trimestre del 2026, vam comptar amb la col·laboració de Albert de Gràcia, director de Meteopirineus, que ens van oferir la xerrada que porta per títol Meteorologia del Pirineu.

Després de la presentació a càrrec de la nostra companya Montserrat Lanau, l’Albert ens va oferir una molt ben documentada explicació de la meteorologia del Pirineu.

• • Va iniciar la seva intervenció explicant la ubicació i estructura del Pirineu. És una serralada que té una llargada de 430 km, més ample en la vessant sud que en la nord, que concentra el cims més alts al sector central o s’hi troba l’Aneto, la muntanya més alta del Pirineu. La majoria dels rius segueixen la orientació de nord cap al sud, excepte el Segre que s’orienta de est a oest.
  • Els Pirineus es van formar per la col·lisió de la capa ibèrica amb la europea formant la serralada, amb les valls i els cims del Pirineu. Les glaceres van ajudar a configurar l’estructura actual.

• • Els principis bàsics del clima de muntanya es basen en l’efecte fohen. Segons aquest efecte l’aire humit ascendeix per la muntanya i descarrega més en una cara que en l’altra. Segons l’orografia de la muntanya les precipitacions poden ser més o menys generoses.

• • Les masses d’aire fan ploure més a la vessant nord. Així els rius de la vessant nord, que drenen cap a l’atlàntic, porten més aigua que els de la vessant sud, que drenen cap el Mediterrani. L’època més plujosa sol ser l’estiu i a les valls, com a la Cerdanya, fa més fred a l’hivern perquè és una zona enclotada entre muntanyes. La inversió tèrmica també és un altre factor a tenir en compte ja que l’aire fred s’acumula al fons de les valls. Com regla general, quan ascendim cada 100 m, la temperatura disminueix 0,6 ºC.

• • El clima de la península ibèrica ve condicionat pels patrons atmosfèrics, com l’anticicló de les Açores que envia les borrasques per sobra de la península. Segons la situació d’aquest anticicló plou més o menys al Pirineu. La vessant nord sempre és més humida i el paisatge més verd que en la vessant sud, on hi podem trobar fins i tot zones desèrtiques.

• • L’estiu és l’època més plujosa en el Pirineu català. Això es deu principalment a la confluència de masses d’aire de l’atlàntic, més fredes, amb les masses d’aire del Mediterrani, més temperades. Les zones que acumulen més precipitacions es troben al nord-est, entre Berga, Ripoll i la Garrotxa.

• • La presència de neu al Pirineu també depèn de la procedència de les masses d’aire. Així neva més i en cotes més baixes a la vessant nord. La presència de pols sahariana influeix en la capa de neu de tal manera que impedeix la reflexió dels raigs del sol i afavoreix el desglaç.

En l’enllaç següent podeu seguir tota la xerrada al canal de la UES a YouTube: