La Portella Blanca d’Andorra és al límit occidental de la Vall de Campcardós, una vall que comença al municipi de Porta, a tocar del riu Carol, i que conserva la bellesa de les valls Pirinenques poc freqüentades. La Portella Blanca és el punt de trobada entre Andorra, Catalunya i França; i el pas obligat entre la vall de la Llosa i la de Campcardós. L’itinerari que seguirem remunta tota la vall i coincideix amb el GR 107, camí dels Bons Homes.
De bon matí sortim de Sabadell els disset excursionistes repartits en quatre cotxes. La previsió meteorològica no és gaire bona. La nuvolositat serà variable tot el dia i amb forces possibilitats de lleugera pluja a la tarda. Enfilem l’eix del Llobregat en direcció al túnel del Cadí. Parem al bar 4 camins, a l’entrada de Puigcerdà, per prendre el cafè matinal i fer un mos. Entrem a França per la carretera de Llívia i agafem la N20 en direcció a Andorra. Passem per Ur, Enveig i la Tor de Querol seguint el curs del riu Carol. Arribats a Porta, travessem la via del tren per un estret túnel i girem al sud per una pista de terra fins el pont sobre el riu Carol. Aparquem a la vora de la pista i ens preparem per a la llarga jornada.
Comencem a caminar a tres quart de nou amb molta alegria i carregats amb les raquetes de neu, encara que aquest hivern la neu és escassa. Anem pujant per la pista de terra que ens acosta a l’inici de la vall de Campcardós. És una camí fresat, ample al principi i més estret quan anem pujant per la vall. Aviat albirem la inconfusible silueta del cim del Peiraforca. La remor de la ribera de Campcardós ens acompanya pel camí. La manca de neu afavoreix la progressió fins a la Cabana de Campcardós. Parada obligada per esmorzar. A partir d’aquí, el camí esdevé un corriol que remunta la vall. La solana és neta de neu però la obaga està clapejada de blanc. Anem pujant per la vall, travessem diverses vegades el torrent, mirem d’evitar les clapes de neu i deixem l’estany Gros, a la dreta del camí. Les clapes de neu es van succeint més sovint i ja no les podem evitar. Ens enfonsem quasi fins al genoll en algun tram, amb el perill de provocar una lesió. Així que decidim calçar-nos les raquetes de neu -tots menys el Daniel que es calça els grampons- i remuntar la Coma de Campcardós fins la Portella. Gaudim de les vistes des del coll però també veiem com s’acosten uns núvols negres per la vall de la Llosa. Decidim fer una darrer esforç per pujar fins el cim del Pic de la Portella. Unes fotos de rigor i ja comencen a caure les primeres volves de neu. És una neu granulada, intermitent, però que fa pensar que les previsions meteorològiques s’han avançat i aconsellen començar la tornada. Baixem per la coma a bon ritme. Hi ha moments que s’intensifica la nevada però també hi ha moments que s’entreveu el sol entre el núvols. Aprofitem una pausa en la nevada per dinar i seguim baixant per la vall. La neu es va convertint primer en aiguaneu i després en una pluja fina. No parem a la cabana i seguim baixant a bon ritme fins l’aparcament dels cotxes.
Haurem fet poc més de 19 km i 1000 m de desnivell en gairebé 8 hores. Ha estat una sortida hivernal atípica, amb poca neu i amb pluja. Però no perdem el bon humor. Els excursionistes ja sabem que ens hem d’adaptar a les condicions de la muntanya. Segur que hi tornarem! Agafem els cotxes i ens dirigim cap a Sabadell fent una parada al bar La Llum de Puigcerdà. Ja no plou i la sequera, que ens acompanya els darrers mesos, continua obligant a fer restriccions en el consum d’aigua. Esperem que la primavera sigui més plujosa! Ha estat una magnífica sortida amb bon ambient i acompanyats en tot moment del bon humor i les riallades de la Pepa i la Merche! Gràcies a tots i especialment al Toni per haver-nos guiat per la Vall de Campcardós fins la Portella Blanca d’Andorra.
En l’enllaç següent podeu veure un resum de les fotos de la sortida:
També podeu consultar el track de la ruta a Wikiloc:
