Núria-Llacs de Carançà, 1 de març del 2020

En Gabriel, la Judith, el Carles i jo mateix hem decidit a fer una altre sortida clàssica del esqui de muntanya que es anar de Núria al llacs de Carançà i tornar a Núria. Feia molts dies que amb en Gabriel l’hi teníem moltes ganes i aquest primer diumenge de març ha estat el dia triat.

Es un terreny complex amb un recorregut de 15,8 km i 1421 m de desnivell acumulat.

Sortim del aparcament de l’estació de Queralbs ben d’hora al matí de diumenge 1 de març per agafar el primer cremallera que ens deixarà al santuari de Núria a les 8:00h del mati. Ens posen en un cremallera que surt de Queralbs i pugem junt amb una bona colla d’esquiadors que van a fer una cursa de Núria al Puigmal per parelles. A l’estació de Núria ens trobem amb en Carles que havia pujat amb el cremallera des de Ribes de Freser.

Ens preparem i fem el protocol de DVA sobre la pista Eina per tot seguit creuar el pont sobre el torrent de les Mulleres i ja encarar la Vall cap el Pont de l’Escuder passant per l’inici de la pista de Mulleres.

La neu esta dura però es deixar fer i de moment no cal posar ganivetes. Anem pujant i ja comencen a notar el vent que anunciava la previsió. Arribem a l’alçada del Pont de l’Escuder on comencen les valls de Noufonts a l’esquerra i de Noucreus a la dreta. Veiem que la neu anat marxant de forma molt ràpida d’una setmana per l’altre. Observem que la pala que baixa de la Vall de Noufonts ja no es pot fer tota amb esquis als peus.

Comencem a pujar per al Vall de Noucreus pel seu vessant sud est seguint el camí d’estiu i al fons veiem les boires que corren molt de pressa per sobre la carena del Pic de la Fossa del Gegant. Segurament al Coll de Noucreus tindrem vent fort. Conforme anem pujant per la vall i anem veient com es va posant la boira als cims, cosa que ens fa pensar que potser arribem fins el Coll de Noucreus i cap a casa.

Trobem un tros que no hi ha neu que ens obliga a treure esquis durant uns 100 metres i ens adonem que hauríem d’haver pujat per dins del torrent. Mes endavant ens posem dins el torrent on hi ha força neu i ja no el deixem fins arribar a la Jaça de Dalt sota la pala que baixa del Coll de Noucreus. Comencem a pujar la pala amb una neu dura i amb uns quantes voltes maries ens situem al Coll de Noucreus. El dia ha millorat molt, llueix el sol i les boires han quedat a la banda del Puigmal i Pic del Segre, la resta cel ben blau.

Des del Coll de Noucreus observem el clot de la Fossa del Gegant amb el Pas del Porc per on tornarem del circ de Carançà. Les vistes son espectaculars: El Balandrau, Fontlletera, els Recons Gran i Petit, Cim de les Arques, Fontnegra. Fem les fotos de rigor i pujem al Pic de la Fossa del Gegant on hi fa un fort vent que casi ens tomba. Baixem una mica per posar-nos a recer i treiem pells. Davant nostre ja veiem el coll de Carançà cap on hem d’anar i l’entrada cap els llacs.

Anem baixant amb una neu dura fins el coll i després ventada. Girem a la dreta i baixem una valleta estreta que ja ens porta sobre el primer llac, el llac Blau. L’ambient es super alpí i el paisatge es senzillament fantàstic i es que aquesta vall es màgica. A la dreta s’alça altiu el Pic de l’Infern amb les seves parets verticals i a l’esquerra ens queda la serralada dels Racons Gran i Petit i el pic de Monellet.

Anem a para a un collet a on girant cap a la dreta i amb pendent pronunciada aterrem sobre el llac Negre. Estem embadalits de tanta bellesa. Caram quin tresor de vall. Continuem, baixant en direcció nord oest per baixar al fons del circ de Carançà i passant entre plans i lloms arribem al Planell de l’Estany passant pel costat d’una cabana de pastors rodona. Davant nostre ja ens queda el llac Gran o de les Truites. Seguim baixant per arribar amb una neu cremeta fins a la vora del llac ben gelat. Fa un sol espatarrant i decidim parar per ganyipar una mica i contemplar el meravellós paisatge que ens envolta sota l’atenta mirada del Pic de Coma Mitjana.

Després del magnífic descens realitzat, posem pells un altra cop i enfilem unes pales força costerudes davant del llac de les Truites que guanyant alçada ens portaran al Pas del Porc, porta d’entrada a la famosa Fossa del Gegant. Anem flanquejant en direcció sud oest passant per sota l’Agulla Blanca i el Pic del Racó Gros. En aquest punt se’ns creua un isard que amb una agilitat brutal recorre tota la part superior de la pala.

A prop del Pas del Porc comencen a sortir boires per sobre el Racó Gros i Pic del Porc i amaguen el sol. Al cap de poc començar a nevar feblement. La neu que cau és granulada. Finalment superem un coll bastant pendent amb una neu força dura que ens obliga a posar ganivetes i arribem al Pas del Porc a on torna a bufar el vent.

De seguida ens endinsem a l’estreta valleta que ens portarà a la Fossa del Gegant amb pendent pronunciada altre vegada. Superat aquest segon coll veiem davant nostra la vall de la Fossa del Gegant que remuntem per la seva vessant oest i amb un llarg flanqueig i unes voltes maries, ens plantem al Coll de Noucreus una altre vegada i a on ja s’arrossega la boira.

Coll d’entrada a la Fossa del Gegant

Treiem pells ja pensant amb la fantàstica baixada que ens espera de la vall de Noucreus. Iniciem la baixada per la fantàstica pala, amb neu dura però degut a que fa estona que el sol ja no toca. A mesura que anem baixant la qualitat de la neu millora sent excel·lent l’últim tram que ens acostem al santuari.

Arribem al santuari de Núria a les 14:50h per agafar el cremallera de tornada però molt contents d’haver tornat a fer una sortida 10. Una altre jornada d’esquí de muntanya autèntic!