• « 12/2019 » loading...
    Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    1
    2
    3
    4
    5
    6
    7
    8
    9
    10
    11
    12
    13
    14
    15
    16
    17
    18
    19
    20
    21
    22
    23
    24
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    31
    1
    2
    3
    4
    5
Home / Senders

Senders

Escriu el teu email per subscriure’t al blog de la secció de senders i rebre notificacions per correu de noves entrades

Email *

Selecciona el grup o grups *
senders
Senders dissabte
Senders diumenge

Privacitat – Avís legal

Caminar, gaudir del paisatge sense presses, arribar a racons desconeguts, trepitjar-ne d’altres ja recorreguts tornant-los a descobrir, compartir, conversar, escoltar el silenci…

Tot això i més és el que pretenem recorrent senders.

Senders de Gran i Petit Recorregut i Senders Locals que han estat pensats i marcats per tal de facilitar les caminades.

A la nostra secció tenim dos grups que fem dues programacions cada curs: “Els Senders de dissabte” i “Els Senders de diumenge”.

Cada un dels grups prepara una excursió al mes i acomiadem la temporada amb una “Sortida Sorpresa” conjunta.

A vegades seguim les diferents etapes d’un Sender de Gran Recorregut, d’altres ens centrem en una zona determinada.

Dues setmanes abans de cada sortida s’obren les inscripcions. Tothom s’hi pot inscriure

Per a més informació: senders@ues.cat

cartel etapa 3
mapaetapa03

per als GPS maníacs:

Si voleu descarregar-vos el track de l’etapa, cliqueu aquí.

Un cop descarregat, s’ha de descomprimir

 

 

FOTOS DE LA SORTIDA.

Si voleu veure les fotos d’en Jesús Piedrafita, cliqueu aquí.

cartell9112019
mapa9112019

GPS MANÍACS

Si voleu descarregar el track, cliqueu aquí

RESSENYA DE L’ETAPA CALDERS – GRANERA

L’autocar ens deixarà en Sant Fruitós de Bages , on esmorzarem.

A continuació l’autocar en portarà a Calders , on começem la sortida. El municipi de Calders és situat al cantó sud-oest de l’altiplà del Moianès que separa les planes de Vic i del Bages.

 Es troba travessat de punta a punta (13 Km.) per la carretera de Manresa a Vic, hereva de l’antiga Strata Francisca, seguint en bona part un traçat paral·lel al riu Calders, i d’amplada per la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès.

Després de sortir del poble, travessem la carretera N-141-C i anem a parar al Mirador de Calders on podem gaudir de una magnífica panoràmica del Castell de Calders i la Serra de les Abrines.

El Castell de Calders corona un petit puig cònic de 469 m, antigament envoltat per un meandre de la riera de Calders, la qual més tard va variar el curs. Vist des de la població, aquest castell sembla enclotat i poc apte per a la defensa; es manté dreta la torre, mig malmesa, i encara hi ha notables restes de muralles i una construcció que s’adjudica a l’antiga capella de Santa Maria del Castell.

Hem d’atravessar la Riera de Calders, i pujarem a Sant Pere Martír.

Sant Pere Màrtir és una petita ermita del segle XVIII del terme municipal de Monistrol de Calders, al Moianès.

És a la part central del terme municipal, a prop i a ponent de Monistrol de Calders, al caire de l’altiplà de Mussarra, damunt del Pla de la Llandriga i del poble de Monistrol de Calders.

Baixem fins a Monistrol de Calders

Monistrol de Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, adscrit al Bages, però pertanyent a la comarca del Moianès la comarca del Moianès, molt reivindicada des de fa temps pels moianesencs. És a l’extrem sud-occidental de l’altiplà del Moianès, a prop del Pla de Bages a la zona de Navarcles i Artés, i del massís de Sant Llorenç del Munt, format per la Mola i el Montcau. Eclesiàsticament la seva parròquia és adscrita a l’arxiprestat del Moianès (Bisbat de Vic), i al Partit Judicial i Administració d’Hisenda de Manresa.

Després de més de 3 Km arribem al Dolmen del Pla de Trullars.

El Dolmen del Pla de Trullars, el nom més apropiat per al qual fóra Dolmen de Trullars, és una construcció feta amb grans pedres a l’època neolítica. És un megàlit del tipus de cambra simple, de mida força gran. Aquests tipus de sepulcres pertanyen a l’Edat de Bronze, entre el 2000 i el 1500 aC.

Es tracta d’un dolmen de cambra simple, diferenciat d’estructures megalítiques més complexes, amb una caixa de planta rectangular i amb grans lloses falcades a terra, amb una altra a sobre com a coberta de la cambra sepulcral, el lloc d’enterrament. Al voltant de la cambra hi havia un túmul de terres i pedra de planta circular.

Finalment arribem a Granera fins a la plaça  Mirador de Cucut i Esglèsia de Santa Cecilia.

FOTOS DE LA SORTIDA

Si voleu veure les fotos de la sortida, cliqueu aquí

CARTELL19-20-01
mapa19-20-01

TRACK DEL RECORREGUT 

(un cop baixat, s’ha de descomprimir)

cliqueu aqui: https://ues.cat/track-moia-calders/

FOTOGRAFIES

Si voleu veure les fotos de la sortida, cliqueu aquí

CANCEL·LADA PER ALERTA DE PLUGES INTENSES.

ES REPROGRAMA PER EL 19-OCTUBRE-2019.

perfil
mapa

Per als viciosos del GP, aqui teniu el track (un cop baixat s’ha de descomprimir).  Track de l’etapa

FOTOS:

Fotos de la sortida: Per veure l’album, cliqueu aqui.

 

 

DESCRIPCIÓ DE LA SORTIDA

 

El sender del 6-4-19 comença a Collformic, es dirigeix, a través del pla de la Calma, als contraforts meridionals del Montseny baixa per la vall de Vallfornès i acaba a Cànoves, tot seguint El Meridià Verd.

Collformic és un port de muntanya situat al municipi del Brull, a 1.142 m d’altitud, a l’extrem nord-oest del Montseny. És partió d’aigües entre les conques del Besòs i La Tordera.

A Collformic, es pren la pista que surt a la dreta del restaurant tot seguint el GR 5, sender dels Miradors, passant pel Pla de la calma. Aquest és un altiplà a la part més occidental del massís del Montseny. La seva àmplia extensió inclou porcions als municipis del Figaró, Tagamanent, Sant Pere de Vilamajor, La Garriga, Cànoves i Samalús. El Pla de la Calma s’uneix amb els altres dos grans conjunts muntanyosos que configuren el massís: la carena del turó de l’Home i de les Agudes i el turó de Matagalls. El terreny és format per roques sedimentàries que resulten de la compactació de sediments acumulats per l’erosió de les muntanyes. En són característics els gresos vermellosos que es poden veure a les construccions de la zona, com l’església del Brull o la torre Roja de Vilamajor.

El Pla de la Calma són grans extensions de prats i landa, una formació arbustiva. Tot i que de forma natural li correspondria està cobert de boscos, la imatge actual correspon a l’explotació tradicional de la ramaderia i l’agricultura.

Ens ha sorprès veure-hi boixos sans. Ja que els boixos que hem vist a la majoria de les sortides, estaven quasi sense fulles. Això és degut a l’eruga del boix, lepidòpter originari d’Àsia, que es va menjant les seves fulles fins a la mort de l’arbre per falta de fotosíntesis. Aquesta eruga apareix a Alemanya el 2007 i travessa els Pirineus el 2014. Actualment està fent estralls a Catalunya.

Quan s’arriba a la carena, al pla de l’Ase Mort, a 1.207 metres d’altitud, es pot gaudir d’unes vistes fantàstiques del Parc Natural del Montseny. Si el dia és clar, també es veuen unes magnífiques vistes del Pirineu, Montserrat, el Massís de Sant Llorenç del Munt, els cingles d’en Bertí, i un llarg etcètera.

Després de deixar a l’esquerra el Cafè, prenem una pista i es comença a baixar fins al pantà de Vallfornés i a Cànoves.

Es passa per la barraca d’en Pito del Molar, és una barraca de pastor d’estructura senzilla, construïda en pedra seca, fusta, branques i terra, seguint la tècnica constructiva de la resta de barraques documentades a la Calma. Aquestes construccions apareixen a tota l’àrea mediterrània i vénen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi: pastoreig, carboneig o desforestació, per donar aixoplug i per magatzem d’eines. S’han datat a Catalunya a partir del s. XVII i XVIII.

En el quilòmetre 7,49 km del recorregut, a 1.247 metres d’altitud, iniciem el descens fins a Cànoves. La pista, a voltes pedregosa, descendeix fent marrades.

Sempre per la pista principal, accedim al mas de Vallfornès (km 13,34, 720 m). Casa del s. XI, meitat fortalesa, meitat casa forestal, reconstruïda l’any 1610 pel senyor de Tagamanent, dels Rocabertí, de la família dels comtes de Peralada. Avui està novament restaurada i convertida en alberg.

Després d’uns revolts, la pista pren la direcció de la riera de Vallfornès (sud-est), que ens acompanya fins a Cànoves.

Just abans d’arribar a la part nord de l’embassament de Vallfornès, deixem una pista a l’esquerra, la que puja a can Cuc i al castanyer monumental homònim: El Castanyer de Can Cuch o Castanyer Gros de la Casa del Bosc, aquest és un arbre monumental situat a l’indret de la Baga d’en Cuc, el qual és l’arbre més gruixut de tot Catalunya amb diferència.

El pantà de Vallforners és un embassament de la riera de Vallforners (conca del riu Besòs), creat per una presa situada al municipi de Cànoves i Samalús, a la comarca del Vallès Oriental. Fou construït entre el 1985 i el 1989 i té com a característica especial el fet que fou el primer pantà de Catalunya la presa del qual està formada per pedra i terra compactada.

A l’aparcament de la presa es deixa la pista principal, passant per sobre del riu per una passarel·la de fusta, es continua seguint el curs de la riera de Vallfornès pel seu marge dret entremig d’arbres de ribera. En trobar l’asfalt se segueix fins a Cànoves.

Per als GPS maníacs.

Si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí.

Fotos de la sortida

  1. Fotos de la preparació de la sortida. cliqueu aquí.

  2. Fotos del dia 6-4-2019. Autor Conxita Bastardes. Cliqueu aquí

 

 

 

Si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí

FOTOS DE LA SORTIDA:

Si voleu veure les fotos de la preparació, cliqueu aquí.

Fotos del dia 2-3-2019. Josep Ma. Pons. Cliqueu aquí.

Fotos del dia 2-3-2019. Fidel Figuerola.  Cliqueu aquí

Fotos del dia 2-3-2019. Jesús Piedrafita. Cliqueu aquí

ETAPA:  FONTANILLES – BEGUR (SA TUNA)

24 NOVEMBRE 2019

Bon día, esmorzarem a l’entrada de La Bisbal i desprès l’autocar ens portarà fins a Pals, on ens quedarem el grup de l’opció curta, farem un recorregut cultural per la població tot anant a cercar el GR 92. El grup de l’opció llarga seguirant en autocar fins a FONTANILLES. L’etapa és molt interior i els primers kilòmetres amb poc desnivell, és a partir de Pals, que anirem a cercar la costa, primer per la platja de Pals i seguirem per  damunt de penyasegats tot resseguint cales.

Som al BAIX EMPORDÀ: és una de les comarques en que va quedar dividit l’Empordà el 1936, la capital n’és : La Bisbal.

FONTANILLES:, el terme municipal té uns 9 Kms i està a 29 m. d’altitud. Límita al Est amb Pals, al sud amb Palau-Sator. Te agregat el nucli de Llabià i regat pel Daró. Té un castell del segle XI i l’esglèsia de Sant Martí del segle XII.

PALAU- SATOR:

El terme municipal aplega els petits pobles de Fontclara, Sant Julià de Boada i Sant Feliu de Boada, juntament amb el veïnat de Pantaleu. El municipi és troba emplaçat al bell mig de la rica plana al-luvial de la dreta del Daró. Com altres pobles de la rodalia, els conjunts arquitectònics del seus núclis son d’extraordinari interès històric. Encara hi podem observar restes de muralles i defenses. L’accés al núcli medieval és fa per la torre de les Hores, d’on surt el carrer del Portal, que porta fins el Castell , al cor del poble.

Entre d’altres llocs d’interés destacarem; l’esgèsia parroquial de Sant Pere dels segles XII i XIII, el monestir de Fontclara del segle XI, l’esgèsia mossàrab de Sant Julià de Palau-sator documentada del 934.

PALS:

El nom de la vila prové de “palus”, que vol dir aiguamoll. És refereix a les zones humides properes i forma part del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Ter. Pals és un conjunt monumental històric molt antic format per el castell , la vila i les muralles. El castell s’anomenava “Castellarom Montis Asperu” que vol dir Mont-aspre. Documentat l’any 889 amb el nom de Mont-Aspre, quan el rei Odó I de França va fer-li una donació. A finals del segle X fou propietat de la familia del cavaller: Gaufred Vidal. Arran de les guerres de remences i la guerra civil catalana contra Joan II, el castell va quedar molt malmés i el monarca va permetre reaprofitar les seves pedres per reconstruïr l’esglèsia de Sant Pere i les muralles de la vila. Nomès és va conservar la torre circular, coneguda avui com la Torre de les Hores.

L’historiador d’Arenys de Mar, Jordi Bilbeny, fundador de la Nova Història, afirma que Cristòfol Colón era en realitat un noble català i que va salpar de la platja de Pals i no de Palos de la Frontera en el seu primer viatge en el qual se l’ atribueix el descobriment d’Amèrica.

Deixem enrera arrosars, els Masos de Pals, el Mas de Tomasi i ens anirem apropant a la platja de Pals.

L’actual platja de Pals,  antigament se l’anomenava el “Grau·, que significa port. El paisatge de costa que contenplem ara no és el mateix de segles anteriors. On ara hi ha plantacions d’arròs i pins, abans hi havia aiguamolls i segons els mapes l’antic Ter, desembocaba a Pals.

Bordejant la costa entrem en terres de Begur. Punta Espinuda, és una plataforma rocosa natural d’uns 60 m de llarg i de 15 d’amplada, que separa les platges del Racó i Illa Roja. Éxcelent mirador vers la llarga i daurada línea de costa que arriba fins l’Estartit i les muntanyes del Montgrí.

Seguint per el camí de Ronda arrivarem a la Platja de Sa Riera, és la cala més gran del municipi i li deu el seu nom al curs d’aigüa que la travessa. Punta de la Creu, Cap des Forn, Faraió de sa Cala,

Cap sa Sal, ocupat per un hotel de luxe, inaugurat el juliol del 1963, situat al inici de la Reserva marina de Ses Negres. Ja fa temps que ha deixat de ser el glamouros hotel on s’hi va hostatjar, Rock Hudson, la Carmen “collares”, Soraya, etc. Degut a les perdues, el van reconvertir en apartaments.

I les cales d’Aiguafreda i   I Sa Tuna, on acabarem el recorregut d’avui.

FOTOGRAFIES

Si voleu veure les fotos de la sortida, cliqueu aquí

caiaques-roses

FOTOGRAFIES

Si voleu veure les fotos de la sortida, cliqueu aquí.

FOTOS

Per veure les fotos d’En Jesús Piedrafita, feu click aqui.

Les fotos de la sortida les podeu veure si cliqueu aquí

FOTOS

Les fotos de la sortida les podeu veure si cliqueu aquí

Fotos:

Podeu veure les fotos de la sortida, d’en Jesús Piedrafia. Cliqueu aquí

No s'ha trobat cap entrada.