Recorregut clàssic per les parts altes de la serra pre-pirinenca del Port del Comte al Solsonès tot aprofitant la còmoda aproximació des de l’estació d’esquí del mateix nom. Si les condicions ho permeten es pot arribar en cotxe fins a l’aparcament de l’Estivella. A partir d’aquest punt iniciem el recorregut, primer seguint una pista d’esquí i, de seguida, seguint a través del bosc, en direcció sud-oest cap el Portell del Llop. El paisatge s’obre en arribar al portell i girem a la nostra dreta prenent direcció nord-oest per ascendir per amples i plàcids lloms. Al principi hi ha encara una mica de bosc però els arbres es van fent cada cop menys abundants i el pendent ,encara que no ho sembla, va picant cada cop més cap amunt. El paisatge és enorme cap al sud: s’obre tota la conca central catalana, amb els sentinelles del Montseny, St. Llorenç del Munt i Montserrat, i més cap a l’oest, el Montsec. En el nostre cas un mar de núvols cobria el fons de vall i, l’efecte sobre la neu era, gairebé, com un miratge.
El primer cim, ample i rodó, que coronarem és el Vulturó (2342 m), amb grans vistes cap a l’Est sobre el Cadí, la Serra del Verd i la Serra d’Ensija. D’aquí davallarem suaument cap a la capçalera de la Rasa de la Covil i pujarem el petit coll que queda entre el Pedró dels Quatre Batlles, més al Nord, i la carena de Gespeguera, que marca una línia en direcció sud-oest. Si resseguim aquesta última podrem assolir el segon cim del dia (2331 m) tot passant abans per una cota intermèdia (2364 m). Destaquen, de molt a prop, la Muntanya d’Alinyà, la Serra de Turp, la d’Aubenç i la gran ziga-zaga de la Serra de Carreu, amb el sinclinal de Santa Fe en primer terme. Desfem el camí per tornar al petit coll i continuar cap al nord, ara si, vers al tercer cim, el Pedró dels Quatre Batlles (2389 m), que és també el punt culminant de la serra. Les vistes son impressionants miris cap on miris, la posició del Port del Compte és privilegiada per admirar tot el Pirineu, des de les muntanyes de Núria fins al massís del Mont Perdut. Envoltant el gran pedró hi ha unes espectaculars taules panoràmiques que permeten identificar un gran nombre de cims. Paga la pena l’esforç!!!
Però prosseguim el nostre itinerari cap a la propera Tossa Pelada (2377 m) situada una mica més al Nord i obrint-se sobre el vessant de Tuixen-Lavansa, amb la seva estació d’esquí de fons. La Tossa Pelada és el quart cim que fem i ara davallem per la seva carena cap a la part alta de l’Estivella, en direcció nord-est. Destaquen els grans embuts que formen les dolines característiques d’aquest relleu calcari (ara ben colgades de neu). Una vegada travessem el remuntador i la pista d’esquí de l’Estivella (cota 2333 m), prosseguim amb la mateixa direcció però ara remuntant cap al cinquè i darrer cim del dia, el Tossal de l’Estivella (2337 m). Tot i que suau i arrodonit com els altres, aquí si que hi ha una mica més de pendent cap a la banda sud, de fet sol ser, juntament amb la Tossa Pelada, la part més ventada i es formen algunes petites cornises de neu. Haurem de retornar cap a la banda del remuntador de l’Estivella, fer un tros de pista d’esquí cap al sud per a continuació davallar cap al sud-est pel vessant una mica pronunciat (algun flanqueig incòmode amb les raquetes) i després, cap al sud-oest, pel fons del barranc que ens portarà directament a l’aparcament de l’Estivella.
Bona ruta d’iniciació amb raquetes, riscos d’allaus molt limitats amb bones condicions de neu i meteorològiques. No obstant, atenció al vent. En ser una zona tan oberta, en sol fer molt i pot bufar de valent; tampoc gens recomanable si hi ha boira. Que la gaudiu tant com nosaltres o més!
Podeu veure un resum d’imatges clicant sobre la foto:
Podeu veure el track de la ruta clicant sobre l’imatge següent:
