Després de la recent llevantada Glòria, un dels cims més emblemàtics del nostre país, el Pedraforca, es va posar a tiro i no vam voler perdre aquesta oportunitat. Hi havia un risc d’allaus 3 i mirem bé el BPA i FATMaps per buscar la ruta menys exposada, però també pensem que casi sempre que el Pedraforca es pot fer des de baix amb esquís és que hi ha un cert risc d’allaus. Així que és ara o gairebé mai. Per tot això, tenim clar que haurem d’anar d’hora i adaptar la ruta per minimitzar els riscos.
Així doncs, sortim de Sabadell ben d’hora (les 6:30) i, després de fer una parada cafè/entrepà, arribem a l’aparcament de la zona de barbacoes de la Serra (a mig camí de la carretera que va de Saldes al refugi Estasen). A les 9:05 ens posem els esquís només sortir del cotxe i comencem a enfilar-nos, per dins del bosc. El camí està marcat amb pintura blava, però amb tanta neu no es veuen les marques (assegureu-vos de trobar bé l’inici o la cosa pot ser perdedora).
El camí puja dret i anem fent esquí senglar esquivant pins, boixos i pedres amb neu continua però gelada; ja veiem que aquesta primer tram l’haurem de fer amb els esquís a l’esquena quan baixem. Després d’uns dos quilòmetres aproximadament, i havent agafat el PR, el bosc es va obrint, i ens situem a peu de tartera per començar a pujar cap a l’enforcadura. El seu inici es força dret i estret, la neu segueix gelada amb una fina capa de neu pols que ha anat transportant el vent, posem les ganivetes i seguim suant de valent per anar guanyant metres ràpidament.
Un cop acabat aquest primer tram estret, creuem la tartera cap a la seva dreta, ja que és la zona amb menor perill d’allaus. Aquí el pendent suavitza una mica facilitant-nos la feina, tot i així seguim treballant dur. Les vistes son espectaculars, els sentiments en envaeixen i anem fent parades continues, per fer fotos i sobretot per gaudir de tot l’espectacle i l’experiència que estem vivint… El paisatge és espectacular, molt alpí, amb tota aquesta neu enganxada a les roques. Moments emotius que cadascú viu a la seva manera i que no oblidarem fàcilment.
Per fi arribem a l’enforcadura, després d’unes 3h aproximadament d’activitat. Allà posem els grampons i agafem una mica de forces per el darrer tram cap al cim. Pugem amb els esquís a l’esquena ja que hem trobat a un trio d’esquiadors locals que ens diu que es podrà baixar esquiant.
El tros més dret i difícil és el primer. Molt espectacular entre crestes de roca i molta molta neu, però de fàcil progressió. No és difícil pensar que en pitjors condicions la pujada pot ser bastant més complicada i només apta per “valents” experimentats. Fem cim uns trenta minuts més tard, l’espectacle és brutal i l’emoció de poder estar allà sols, un dimecres, és fantàstica.
Estem eufòrics!!! Són les 12:30 i hem fet el Pedraforca….amb esquís!!
La baixada la fem primer amb els esquís a l’esquena, tot i que segur que algú amb més nivell la podria fer esquiant. Un cop a l’enforcadura ens posem els esquís i veiem que quasi tota la baixada la farem ja a l’ombra i amb neu gelada, zones de crosta i una fina capa de neu pols transportada pel vent. Tot i això, gaudim baixant entre la grandiositat de les parets de roca plenes de neu i les vistes de la vall fins a tornar a trobar el bosc i el PR.
Ens acomiadem del Pedraforca, de la seva energia i la seva força, donant-li les gràcies per l’experiència. Parem a dinar pel camí, i comencem a mirar els correus i whatsapps de feina acumulats durant el matí. Tocarà treballar aquesta tarda i vespre, però ho farem amb un somriure d’orella a orella.
Àlbum de fotos: https://photos.app.goo.gl/ipYHPgNjT6yfbeka7
Pedraforca
S3 – S4
8,8Km +940 m
5-6 h