Sortida de tardor per la Serra de Catllaràs. Sortim un grup des de Sabadell amb una previsió meteorològica no massa clara, al matí núvol i sol i, cap al migdia, pluja. A veure que trobem! per si de cas portarem material de pluja i cap allà.
Arribem i tenim, segons la previsió, un temps fred, però bon temps, anem pujant per un bosc ple de fulles i arbres despullats, és molt bonic tot el que anem veient, arribem al Rock del Catllaràs que és una mole en mig d’un pla i envoltat de arbres gegantins, llàstima que molts ja no tenen les fulles, igualment són molt macos, amb una varietat de colors es vesteixen les seves branques i el sol.
Continuem cap al Prat del Joc de la Pilota, un immens prat verd amb arbres que envolten la seva extensió, destaquen sobre ell alguns arbres monumentals, arribem al coll de de L’Ardericò per on trobem el camí per assolir el Roc del Joc de la Pilota. Una canal semi-equipada amb una corda ens dur al cim des d’on tenim una visió general espectacular, ens envolta un circ de muntanyes que fem servir per reconèixer les muntanyes, Pedraforca, Serra d’Ensija, Costa Cabirolera, Comabona, Penyes Altes… cal tenir en compte que aquest cim està en el llistat dels 100 cims i això també té el seu interès. Toca baixar i comencem per un llarg recorregut de miners i reste d’edificis relacionats amb aquest gran ofici de la comarca, l’extracció del carbó avui en dia ja no és d’interès i només són llocs que es van perdent en mig d’aquest paisatge recordant part de la història, anem baixant per camins plens de fulles mullades que ens fa ser prudents per evitar relliscades fatals, arribem al Mirador del Roc de la Lluna, un lloc artificial des d’on podrem divisar unes panoràmiques espectaculars novament, el temps ja es comença a notar que anem cap a un cel més cobert de núvols i sembla que es complirà la previsió. Arribem al Xalet de Catllaràs, es tracta d’un gran edifici de l’arquitecte Antoni Gaudí i que en el seu moment el feien servir els enginyers de les mines, està en perfectes condicions. Iniciem un nou descens per corriols que passen per mines i antigues instal·lacions, el temps ja és més amenaçador, el cel està més cobert i la pluja més a prop, tot i això com fem una parada per dinar i arribem al punt més baix de la sortida, comença a ploure, ens equipem i toca salvar un desnivell positiu de prop de 300 metres per un camí preciós, la pluja no es molt intensa, però no cessa i arribem als cotxes mullats, però molt contents, hem gaudit moltíssim i el paisatge mereix una nova excursió.
Podeu clicar sobre la imatge per veure un resum de fotos de la sortida.
Clicant sobre la imatge podeu veure el recorregut de la sortida.
