Seguint amb el cicle de Xerrades obertes sobre temes de muntanya i tecnologies aplicables a la muntanya (Mountain Open Talks), corresponent al 4rt trimestre de 2022, vam comptar amb la col·laboració del Sr. Lluís Gómez, del Centre Excursionista de Catalunya i cap de logística d’aquestes expedicions.
En aquesta xerrada hi va haver una audiència màxima de 45 connexions que van seguir les explicacions del Sr. Lluís Gómez. Us recomanem que mireu el vídeo de la xerrada que trobareu al final de la pàgina i que estarà disponible al canal de YouTube de la UES els propers 15 dies.
Tot seguit farem un petit resum de la xerrada:
- La presentació de l’acte i del col·laborador va ser a càrrec del Francesc Garcia que va lloar la seva trajectòria i experiència en les grans expedicions a l’Himàlaia. A continuació en Lluís va començar les explicacions de les anècdotes.
- En la preparació de l’Everest 83 els hi van desaparèixer dues caixes d’encenedors, sembla que per un robatori, i no se’n van adonar fins que ja eren al camp base. Es van haver de comunicar amb Barcelona, utilitzant la comunicació via Morse, per demanar nous encenedors.
- En l’expedició de l’any 85 portaven tendes que ells mateixos havien adaptat per utilitzar-les en alçada, cosint les teles. Quan van muntar les tendes van comprovar que s’havien descosit. Un company va haver d’anar a Paris a comprar tendes d’alçada (a Barcelona no n’hi havia) i van haver d’esperar tres setmanes que arribessin les noves tendes.
- A l’expedició al Gasherbrum II (cordillera del Karakórum, a la frontera entre el Pakistan i la Xina) de l’any 1980, tenien dos portadors que es van passar els dos mesos de l’expedició al camp base adduint problemes de salut. Quan es va acabar l’expedició, en Conrad Blanch els va donar permís per recollir el material que no tornava amb l’expedició. Es van dedicar a recollir les escales de les esquerdes quan encara hi havia escaladors per baixar dels camps 1 i 2. Els escaladors es van veure obligats a fer grans voltes a la gelera per evitar les esquerdes, amb el perill que això suposava.
- A l’expedició de l’any 1983 a l’Everest, l’accés al camp base es feia per una carretera infernal que havia de creuar dos rius. Un dels quatre camions que portaven el material va quedar parat el mig d’un riu. Un tractor els va ajudar a treure el camió del riu i portar-lo fins el camp base. El cuiner de l’expedició, que tenia dificultats per cuinar unes patates fregides, va desmuntar el motor del camió, el va netejar i el va tornar a muntar. El camió va funcionar perfectament en el viatge de tornada.
- Tornant del Gasherbrum II amb 12 bidons de material van perdre l’enllaç aeri de Rawalpindi a Karachi. Quan van arribar a l’aeroport de Karachi només van descarregar 11 bidons i el director de l’aeroport els va assegurar que no en quedava cap. Havien d’agafar un vol de Swis Air que estava a punt de sortir. Van decidir que tota la expedició marxaria amb aquest vol excepte el metge de l’expedició i el Lluís que es quedarien per recuperar el bidó que faltava. Quan el vol de Swis Air ja estava a la pista, va aparèixer el bidó que faltava i el director de l’aeroport va aturar l’enlairament del vol per fer pujar els dos expedicionaris juntament amb el bidó.
- En la projecció del documental de l’expedició al Centre Cívic del barri de la Mina el Lluís es va trobar amb un comentari sorprenent. Davant de les imatges del metge posant una injeccció a un muntanyenc amb congelacions, un dels assistents va exclamar: “también se pinchan”.
- En l’expedició al K2 es va trobar amb el perill més gran de totes les expedicions a l’Himàlaia. No va ser a la muntanya, si no en el transport de les bombones de butà des de Rawalpindi. EL camió portava també petroli i gasolina, va sortir més tard que la resta dels transports i el conductor volia guanyar temps. Va conduir 18 hores seguides per carreteres amb molt mal estat i amb despreniments.
- A l’expedició a l’Everest 83, pujant material fins el camp 2 es van trobar un excursionista amb bicicleta i sense vestit adequat per la muntanya, amb la intenció de pujar al cim de l’Everest. Quan li van dir que no anava preparat per pujar el cim, els va respondre que es quedaria a dormir al camp 2 i que l’endemà continuaria cap el cim. L’endemà el van trobar que tornava cap el camp base.
- També en l’expedició al K2 van passar la nit a un hotel de Rawalpindi. Quan anaven cap a Skardu van trobar els integrants d’una expedició francesa que tornava amb un malalt que sembla que tenia legionel·la que havia agafat en el mateix hotel que ells havien passat la nit. Van continuar l’expedició però un helicòpter els va portar medicaments per si es trobaven amb el mateix problema. L’helicòpter va haver d’arribar fins els 5200 m d’alçada en una època en la que no era gens fàcil que els helicòpters assolissin aquesta altura.
- En Jordi Camprubí, membre de l’expedició, portava un medalló amb una foto del Dalai Lama. En la visita al palau de Potala els van acollir amb calidesa perquè portaven la foto del Dalai Lama. Els van permetre visitar tot el palau i els van obsequiar amb un té tibetà que porta mantega de llet de iac, una delícia pels tibetans però no tant pels occidentals.
- A l’any 1987, pujant a un cim de 6000 m amb esquís van provocar un allau. Aquell mateix dia al Lhotse, el seu amic Toni Sort moria a causa d’un accident.
- Al torn de preguntes, en Francesc Garcia va preguntar-li sobre la utilització de l’oxigen a l’Himalàia. En Lluís no és partidari d’utilitzar l’oxigen per arribar al cim. Utilitzar l’oxigen és equivalent a baixar l’altitud del cim. Sí que creu que cal portar-lo com a remei per resoldre problemes de salut. Ho va comparar amb la utilització de bicicletes elèctriques en una competició.
- L’Àngel Artigas li va preguntar com ho feia per poder deixar la feina durant els mesos que es passava en una expedició. Els directius de l’empresa on treballava sempre van considerar que participar en aquestes expedicions era bo per l’empresa i li van donar facilitats per poder formar part de les expedicions.
- Preguntat per la relació amb altres expedicions, va explicar que en general eren bones encara que en aquells anys hi havien poques expedicions. Res a veure amb les aglomeracions actuals. En les primeres expedicions utilitzaven una comunicació en codi Morse. A l’expedició de l’any 88 disposaven d’una parabòlica i la resta d’expedicions els hi demanaven per poder fer les seves comunicacions.
En l’enllaç següent podeu seguir tota la xerrada al canal de la UES a YouTube: