La Morera de Montsant és un municipi que es troba situat a la meitat nord de la comarca del Priorat. El seu nom prové de la quantitat d’arbustos de morera (esbarzer) que es troben en el seu terme i del Montsant, muntanya que domina la població.
El seu terme és predominantment muntanyós i tortuós, ja que inclou la Serra del Montsant, juntament amb totes les que hi ha al seu voltant, com la Serra Major.
Aquesta situació li és privilegiada, a més, per acollir els visitants decidits a conèixer la Serra Major de Montsant a través d’excursions, ja que hi ha diferents accessos, anomenats graus, com el grau dels Barrots, el grau del Carabassal o el grau de l’Espinós. A més, a La Morera de Montsant hi ha la seu del Parc Natural de la Serra de Montsant.
A continuació teniu l’anunci de la sortida:
SITUACIÓ
El municipi és el més extens i septentrional de tota la DOQ Priorat, doncs ocupa la major part de la serra del Montsant. La Morera es troba arrecerat sota els cingles de la serra Major del Montsant i gaudeix d’unes vistes excepcionals del mar de turons que forma la DOQ Priorat. A la part més baixa hi ha el nucli de Scala Dei, que té el seu origen com antiga conreria de la cartoixa i que depèn administrativament del municipi de la Morera de Montsant.
HISTÒRIA
La Morera és la vila més antiga i més alta (a 743 m d’altitud) de les que constitueixen el Priorat històric. Cronològicament, de «La Moreria» ja se’n tenen notícies abans de finalitzar la Reconquesta, quan el seu perímetre era poblat per moros pagesos. Tot el conjunt fou presidit per un encimbellat castell, l’emplaçament del qual estigué al mateix lloc del que, amb posterioritat, bastiren els cristians, que és el que encara es veu a la part elevada del poble, tot enrunat.
EL MONTSANT
(text extret de la descripció de l’autor de la ruta. Vegeu el track al final)
Espectacular!!! no se m’acut cap altre adjectiu per definir el Montsant. S’ha de visitar, s’ha de viure i percebre per entendre l’etimologia del topònim. Un massís emmurallat en bona part del seu perímetre per immensos cingles de roca que s’eleven cap al cel. La mirada es perd hipnotitzada per les seves parets. Els voltors planen en formació sobre el buit de les cingleres per vigilar el seu territori; mil racons d’una pau i un misticisme sublim ens esperen entre els engorjats de l’interior de la Serra Major… Us proposem una visita a alguns d’aquests racons emblemàtics del Montsant, i l’ascensió a dos de les seves puntes cimeres: La Cogulla i el Piló dels Senyalets. Ho farem pujant per un dels nombrosos graus que ens permeten l’accés al massís: el Grau de l’Escletxa, qualificat de dificultat alta pel Parc Natural del Montsant, més per la verticalitat en algun tram que per la dificultat de l’accés, sota el meu criteri.
APROXIMACIÓ
Sortirem des del poble de la Morera de Montsant al que es pot accedir des de Cornudella per la TV-7021.
ITINERARI
Deixem el cotxe al pàrquing de la zona alta de la població i prenem el camí que surt en suau pujada, en direcció nord-oest. Al primer trencant a la dreta prenem un sender en direcció oest, senyalitzat cap al Grau de Salfores i la Ferrada del Montsant. La vista ja es perd per la immensa cinglera, que et deixa embadalit, i no pots deixar de mirar. Prenem una bifurcació a l’esquerra, deixant el sender a Salfores, i començant a davallar entre bancalades de pinedes en direcció als conreus. Aviat trobem el Camí del Cartoixans, en una cruïlla on hi ha una bassa per als bombers. Seguim el traçat de la pista, sempre en direcció oest, creuant aviat el barranc del Racó del Vilar. A un revolt de la pista, cap a la dreta, veiem al front l’imponent racó de la Missa i la Cova Negra. Prenem un sender per la dreta, deixant la pista per anar al fons de la raconada a visitar la Font de Pregona, d’on ja s’abastien d’aigua els cartoixans d’Escaladei des del segle XII. Sortim de la raconada de la font per retrobar el Camí dels Cartoixans i seguir en la mateixa direcció que portàvem, deixant també a l’esquerra una pista que baixa fins a la Cartoixa.
Arribem al Collet de l’Hort o dels Ortigons del Rius. La pista segueix sempre en direcció oest fins a Cabacés, nosaltres però, prenem el sender senyalitzat que des del collet remunta cap a les cingleres. El sender comença a enfilar-se decidit cap a la base de les parets. La verticalitat comença a fer-se present. Remuntem fins al racó de la Cova Roja, on comença el Grau de l’Escletxa, i als nostres peus el paisatge s’obre com un ventall cap a l’horitzó: en primer terme, les restes del vell mas de Sant Antoni i la Cartoixa d’Escaladei, entre mil turons solcats de vinya. Un primer tram on grimpem sense dificultats ens deixa a una estreta feixa penjada entre parets que ressegueix els cingles cap a ponent. Aviat ens trobem davant l’Escletxa, senyalitzada amb una gran placa commemorativa. Cal passar per una estreta fissura d’una gran roca per guanyar una empinada canal que puja vertical fins a una feixa superior, ja molt prop de la carena cimera, que també per l’esquerra ens porta fins a la Punta del Boter.
Els voltors, senyors d’aquest cel, ens observen vigilants, passen a tocar del buit del cingle; i cap a llevant se’ns obre al davant tota la Serra Major. Resseguim carenejant, ara cap a llevant, i el sender passa a tocar d’una curiosa i gran roca rodona, partida per la meitat, coneguda com la Guardiola. Més endavant una bonica balma oberta a una gran mola de conglomerat, ens convida a fer una parada per gaudir del paisatge de la part més occidental del Montsant i recuperar forces. Seguim carenejant i passem per la Punta Alta del Boter, i després del Collet del Punt d’Espera, pugem fins al cim de la Cogulla. Amb 1063 m d’alçada és el tercer cim del Montsant, i un dels cims del repte dels 100 cims de la FEEC.
Seguim uns metres carenejant cap a l’est, però atents a un corriol molt desdibuixat que surt per l’esquerra per anar baixant cap al nord, fins a trobar el sender que per l’esquerra ens apropa al preciós racó del Teix. També conegut com la Cova del Teix o el Teix de la Cova. Aquesta raconada del barranc està formada per una gran balma, on trobem al seu recer un gran bassi que recull el degotall del sostre, i que fa a la vegada de recer a un immens exemplar de teix, que estén el seu ramatge cap al nord buscant la llum que li tapa en part la mateixa balma. Arbre monumental des del 1992, se li calcula una edat d’uns 1200 anys. Amb una alçada d’uns 14 metres i una capçada de prop de 16 m de mitjana, el trobem al cor del Montsant, al terme de Margalef. Tornem enradera per retrobar el corriol per on em baixat, però ara seguim un sender per l’esquerra que ens retorna a la carena de la Serra Major, seguint novament per l’esquerra. Trobem una cruïlla marcada en fites de pedra, i per l’esquerra davallem fins al fons del barranc del Comellar de la Font Pudenta, el mateix llit del barranc ens deixa a una cruïlla de barrancs que ara remuntem per la dreta i en pocs metres el sender ens deixa a l’impressionant Clot del Cirer. En raconades com aquesta s’entén la mística que envolta aquesta serra. Com va atreure a nombrosos eremites que disseminats per tota la contrada van dedicar la vida a l’observació i la meditació, o com va atreure també, al S. XII, als monjos de l’ordre de la Cartoixa, provinents de Provença, per instal·lar-se als peus de la Serra Major, generant riquesa, construint molins, implantant el conreu de la vinya que ha perdurat fins als nostres dies, durant molts segles. El prior de la cartoixa era el batlle i impartia justícia a tots els poblets de la zona, d’aquí el nom de Priorat. La Desamortització de Mendizábal el 1835, causant de la desaparició de nombrosos exemples del nostre patrimoni, va acabar també amb la cartoixa, deixant-la completament en ruïnes, fruït de l’espoli, en molt poc temps.
Al Clot del Cirer, un gran amfiteatre natural envoltat de cingleres i balmes, un “oasi de verdor” com l’anomenen a la web de turisme del Priorat, trobem també un gran bassi alimentat pel degotall del cingles, i curiosament un majestuós noguer que substitueix al cirerer que hi va haver i va donar nom a l’indret. Aquí es poden trobar els Déus de cadascú, i segur, una gran sensació de pau i comunió amb la natura. En direcció nord i per darrera d’un immens bloc de roca que pot fer de recer en cas de necessitat trobem la sortida del Clot, remuntant un barranquet que hi arriba, fent una petita grimpadeta a la roca i resseguint el ressec barranc, ara en direcció sud-est. El sender ens deixa a la carena, a l’alçada d’un preciós pi solitari: El Pi del Cugat. Des d’aquí seguim el sender principal de la Serra Major cap a l’esquerra, carenejant, per anar a trobar el Piló dels Senyalets. Un vèrtex geodèsic, ubicat sobre una petita torreta de pedra, que amb els seus 1107 m s’aixeca com el segon cim més alt del Montsant, només per darrera de la Roca Corbatera.
Seguim carenejant la serra, ara cap a llevant, fins a una altra bifurcació, marcada amb una fita de pedres, que prendrem per la dreta per començar a davallar cap al Pi del Ros i el barranquet que s’obre novament a la gran cinglera del Montsant. Ara baixem pel Grau de la Grallera, un dels accessos més còmodes i accessibles del massís, a trams fins i tot empedrat. El sender baixa decidit i anem deixant per l’esquerra accessos als altres graus de la zona: Espinós, Agnet i Barrots. Al nostres peus el preciós poblet de la Morera del Montsant, punt d’inici i final de la nostra ruta.
Salut i muntanya!!
Fotos de la sortida:
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Track de referència:
