Un any mes organitzem una sortida nocturna aprofitant la lluna plena, aquesta vegada sopant al refugi de Niu d’Àliga. A les 3 de la tarda del 4 de febrer ens trobem al canó groc del Pla de Masella els 10 inscrits a la sortida. Desprès d’uns dies de molt de fred, avui fa molta calor. Comencem a foquejar, lleugers de roba, per la pista Familiar. A mesura que anem pujant, sempre en fila i per un lateral de la pista, cada vegada trobem menys esquiadors. Enfilem les Dues Estacions que l’estació està ja tancada. El vent comença a bufar i la temperatura es ja negativa. Ens hem d’abrigar. Darrera nostre veiem el Puigmal ben pelat, i la lluna sobre d’ell. A l’alçada del Puig d’Alp un ramat d’isards ens observen mentre pasturen tranquil·lament. Arribem al cim de la Tosa just en el moment que el sol s’amaga entre el Pedraforca i el Cadí. Un espectacle. Tenim ja els dits de les mans congelats. Fem les fotos de rigor i entrem de seguida al refugi.

Una esplèndida llar de foc ens acull i fem petar la xerrada mentre ens rehidratem amb unes cerveses fins que ens arriba el torn de sopar. El servei es rapidíssim i el menú prou bo. Havent sopat ens abriguem, calcem els esquís i ens n’adonem que la nit es claríssima i la lluna il·lumina tota la muntanya. El Ramón ens dona les instruccions de seguretat per la baixada: baixarem darrera d’ell amb els frontals apagats, que només encendrem en el cas que ens trobem amb una màquina trepitja neu, parant atenció en els trams on hi poden haver els cables de les màquines.

Baixem per les pales de la Tosa sobre una neu espectacular. La claror del reflex de la lluna sobre la neu fa que el relleu es vegi perfectament. Al fons, els llums de la Cerdanya. Entrem a la zona del bosc i la claror es encara absoluta. Arribem al Pla de Masella eufòrics per la baixada que hem fet. Contents i satisfets marxem cap a dormir, per bastants de nosaltres ens queda encara la sortida de l’endemà.