• « 12/2021 » loading...
    Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    29
    30
    1
    2
    3
    4
    5
    6
    7
    8
    9
    10
    11
    12
    13
    14
    15
    16
    17
    18
    19
    20
    21
    22
    23
    24
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    31
    1
    2
Home / Notícies / RESUM XERRADA EL DIA A DIA EN UN REFUGI DE MUNTANYA

RESUM XERRADA EL DIA A DIA EN UN REFUGI DE MUNTANYA

El passat dimarts, 2 de novembre, va tenir lloc una nova presentació del cicle de Xerrades obertes sobre temes de muntanya i tecnologies aplicables a muntanya (Mountain Open Talks), corresponent al 4rt trimestre de 2021. En aquesta presentació vam comptar amb la col·laboració de la Genni Archeti, guarda del refugi d’Estanys de la Pera, i amb en Quim Pons, director de comunicació i màrqueting de la FEEC. La Genni ens va parlar del dia a dia en un refugi de muntanya i el Quim Pons del projecte d’associació dels refugis de muntanya del Pirineu, ENTREPYR.

En aquesta xerrada hi va haver una audiència de 36 participants que van seguir les explicacions de la Genni Archeti i del Quim Pons. Tot seguit fem un petit resum de la xerrada. Al final de la pàgina teniu l’enllaç al vídeo de tota la xerrada que estarà disponible al canal de YouTube de la UES els propers 15 dies.

En resposta a les preguntes que li va formular l’Àngel Artigas i l’audiència, la Genni ens va fer un recorregut amb vivències i anècdotes del dia a dia del refugi d’Estanys de la Pera:

  1. La Genni, d’origen italià, es va fer càrrec del refugi d’Estanys de la Pera, fronterer entre la Cerdanya i Andorra, des de fa 10 anys. Ella ja tenia experiència com ajudant en un refugi de muntanya als Alps. Els estudis i el treball la van portar a Barcelona i, després d’un temps dedicada a l’empresa privada, juntament amb el seu company, van decidir optar a la concessió d’un refugi de muntanya en una de les convocatòries de concessió de l’explotació d’un refugi de muntanya que convoca periòdicament la FEEC.
  2. La Genni va explicar que el dia a dia al refugi d’Estanys de la Pera és sempre el mateix. Preparar l’esmorzar, atendre els excursionistes, preparar el dinar i el sopar i mantenir les instal·lacions del refugi. Ha hagut d’aprendre a fer d’electricista, a soldar, i fer múltiples reparacions ja que no és fàcil que els professionals del poble puguin arribar fins el refugi quan cal reparar la instal·lació. Per sort, la tecnologia actual permet connectar amb ells i seguir les seves instruccions per solucionar alguns problemes.
  3. La feina més important la tenen els mesos de juliol i agost quan accedeix al refugi la majoria d’excursionistes. EL tipus de client també ha canviat aquests darrers anys. Cada vegada més hi accedeixen famílies per la facilitat d’accés al refugi. Normalment es queden a dinar i retornen. Els muntanyencs que fan la travessa dels Estanys Amagats també és un altre grup important de clients. El que si ha notat és que les pernoctacions han canviat i que cada vegada més són pernoctacions d’una sola nit. Quan disminueix l’afluència de visitant la feina és més relaxada i permet passar alguns dies al poble.
  4. L’aprovisionament de queviures es pot fer amb el totterreny ja que a l’estiu es pot arribar fins el mateix refugi. A l’hivern és més complicat. S’emmagatzemen els queviures per a tot l’hivern excepte els que es necessiten frescos. Això obliga a transportar amb motxilles aquests aliments fins el refugi un cop a la setmana.
  5. L’Àngel li va preguntar si coneixia o havia vist el pas de contrabandistes entre Andorra i la Cerdanya. La Genni va respondre que avui en dia no s’utilitzen el passos de muntanya pel contraband. Però el poble si que s’explica que antigament alguns joves passaven amb el “fardo” de més de 30 kg a l’esquena. Al poble se’ls coneixia perquè a la Festa Major eren els que convidaven a les noies.
  6. La vida en el refugi és força aïllada. T’ha d’agradar. Has de tenir un bon coneixement del territori i saber tractar les persones que accedeixen al refugi. Cal tenir molta paciència. La Genni sempre intenta establir conversa amb els excursionistes, saber on van i aconsellar-los sobre el temps i les rutes. A vegades han de sortir a cercar algú que s’ha perdut o que arriba tard al refugi. Tenen bona comunicació amb els refugis de l’Illa i amb el de Cap de Rec.
  7. Quan el refugi tanca sempre es pot accedir a la part del refugi que està sempre oberta. Es una habitació amb llitera, taula i cadires on sempre hi deixen una mica de fusta per encendre el foc. Reconeix que l’accés a l’habitació ha portat problemes a alguns excursionistes ja que el pany de la porta costa d’obrir i això ha fet pensar que el refugi estava tancat del tot.
  8. La Genni és una gran cuinera -d’això n’han pogut donar fe alguns dels assistents-. Durant la pandèmia la FEEC va endegar una nou projecte per apropar els refugis a tots els públics, Receptes de guarda, convidant els guardes dels refugis a compartir la seva cuina. En l’enllaç següent podeu comprovar les habilitats de la Genni a la cuina:

A continuació, en Quim Pons va fer una explicació del projecte ENTREPYR, un projecte de connexió transfronterera entre refugis de muntanya del Pirineu, cofinançat amb fonts FEDER i en el que participa la FEEC. Podeu trobar més informació sobre aquests projecte, i els serveis que ofereix, a la revista Vèrtex, núm 297, de setembre/octubre 2021 (Vèrtex), i a la web del projecte: ENTREPYR.

En l’enllaç següent podeu seguir tota la xerrada al canal de la UES a YouTube: