• « 12/2020 » loading...
    Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    30
    1
    2
    3
    4
    5
    6
    7
    8
    9
    10
    11
    12
    13
    14
    15
    16
    17
    18
    19
    20
    21
    22
    23
    24
    25
    26
    27
    28
    29
    30
    31
    1
    2
    3
Home / Formació / Escola de Muntanya / Tècnica – Les pells, les grans oblidades

Tècnica – Les pells, les grans oblidades

Abans de sortir de casa segur que revisem el nostre checklist particular: pala, dva, sonda, esquís, botes, bastons, guants, ulleres, casc, pells, ganivetes…

Si som curoses haurem aprofitat abans per revisar els cantos, lubricar fixacions, tapar forats de les soles i encerar els esquís. Això farà que anem més segures i gaudim més de la jornada, sobretot a les baixades.

Però fem alguna cosa amb les pells a banda de deixar-les eixugar?

Les pells pateixen un fort desgast i juguen un paper primordial en la nostra seguretat evitant que anem enrere però també que patinem de costat, influeixen en el nostre rendiment i desgast físic i són essencials per gaudir de les sortides.

Les hauríem de preparar a casa igual que fem amb la resta del material per garantir que llisquen al màxim endavant i retenen bé, però sobretot que no s’hi faran acumulacions de neu i gel.

Triar la pell adequada pel nostre nivell i modalitat d’esquí és bàsic i cal deixar-se aconsellar bé a l’hora de comprar-les. Però tot i així, fins i tot si triem pells amb una bona capacitat de lliscament, la falta de manteniment les pot malmetre i no ens deixarà gaudir de les seves capacitats.

Mohair o sintètic?
Antigament s’utilitzaven pells de foques o altres pells naturals, avui en dia la majoria de pells d’esquí consisteixen en una pila de fibres sintètiques o mohair. El mohair és la pell de la cabra mohair i es considera la fibra tèxtil més lleugera. L’avantatge del mohair és que aquesta fina fibra natural és molt robusta i no absorbeix gairebé cap humitat. A més, es manté suau i suau fins i tot en fred extrem. Les propietats lliscants de pells de mohair pur són extremadament bones i millors que les de les fibres sintètiques, especialment en ús intensiu i a temperatures baixes.

Com més dens i més estret és el material, millor són les propietats d’adherència i lliscament, però també es reflecteix en el preu.

D’altra banda, hi ha pells de fibra de niló, extremadament robustes. La transició entre el material base i el “pelatge” pot ser problemàtica amb la pell sintètica.

Durada

Per les pells d’alta qualitat, es pot suposar una vida útil de 60 a 100 sortides. La vida útil també depèn
la naturalesa de la neu (neu en pols, dur, gel, glacera, etc.) i de la durada dels recorreguts.

Pans de neu

Amb la primavera començarem a patir més sovint les acumulacions de neu a les soles. Un bon manteniment ho evitarà. Però perquè passa això?

Si tenim una pell sense encerar o impermeabilitzar s’anirà mullant durant la progressió i quan toqui neu més freda es congelarà, sumant noves capes a cada passa fins que serà impossible avançat pel gruix acumulat. La diferència de temperatura entre la neu més calenta i humida a la solana o prop de torrents i la més freda produeix aquest molest efecte.

A vegades, si encara no s’ha format gel podem picar fort amb el peu contra el terra i fer saltar l’acumulació. Si no marxa o es torna a formar contínuament només ens queda descalçar l’esquí i treure la neu acumulada. Si la pell continua mullada, tornarem a estar igual en poca estona.

Per tant ens interessa que les pells no es mullin i desar-les ben eixutes si hem de fer varis canvis de pell. Als cims podem aprofitar per deixar-les eixugar al sol una estona mentre esmorzem i ens canviem de roba o ajustem les botes. Evitarem deixar-les massa estona perquè si s’escalfen massa poden transferir la cola a la sola.

Com evitar la formació d’acumulacions de neu i gel?

En primer lloc hem de cuidar les nostres pells (pels dos costats) igual que cuidem les nostres soles, és a dir, evitar que estiguin brutes (especialment quan caminem alguns metres sense neu) evitar que es mullin i encerar-les o fer tractaments impregnants que les impermeabilitzin. Tot això abans de sortir de casa i uns cinc cops per temporada o sempre que sigui necessari. Triarem productes respectuosos amb el medi ambient i sense fluor.

Les pells es poden encerar igual que les soles, si bé hem de fer-ho amb una tècnica diferent i preferiblement amb cera especial per encerar pells.

O bé apliquem productes impregnants i ceres líquides o bé freguem la pell amb cera sòlida i posteriorment hi passem un assecador de cabell per fondre-la i impregnar-la. La pell no ha de posar-se gaire calenta.
Podeu veure un exemple en aquest vídeo:

Una altra opció si usem la planxa d’encerar soles és escalfar l’extrem de la pastilla contra la planxa i fregar la pastilla estovada i calenta contra la pell. En cap cas passarem la planxa per la pell a no ser que sabem exactament què estem fent. Es pot fer una passada ràpida i no gaire calenta, però no ho recomano, podem fondre la cola.

Si es fa amb productes líquids, ho deixarem eixugar bé fins dues hores per assegurar-nos que tot el dissolvent s’ha evaporat i no perjudiquem la cola en desar-les.

En els dos casos ho farem amb l’esquí horitzontal i sobre una superfície adequada, amb bona ventilació.

També hem de cuidar molt la part adhesiva. Si veiem que acumula brutícia, mirarem de netejar-la al màxim de pedretes, branquetes o pinassa. Si ja no enganxa, es pot treure la cola vella i aplicar-ne de nova. Fins i tot hi ha adhesiu en cinta que s’aplica amb molta facilitat.

Treure la cola no és complicat, podeu veure-ho aquí:

Si simplement no enganxa en llocs puntuals, es poden posar parxes adhesius que prèviament haurem escalfat dins la butxaca del pantaló.

Revisarem també els dos extrems per reparar peces perdudes o deteriorades o preveure possibles trencaments durant l’activitat. Si la nostra pell també porta un tensor al darrera i sovint es desenganxa, revisarem si el podem ajustar millor.

Quan haguem de posar les pells és important no entrar d’un lloc fred a un lloc calent per posar-les. Per exemple si les portem sobre el cotxe i entrem al refugi per posar les pells. La sola condensarà humitat i podem no enganxar bé. Es millor fer-ho a la mateixa temperatura.

Avantatges d’encerar les pells:

  • Lliscarem molt millor
  • Evitarem que es facin pams de neu sota les soles
  • Evitarem que es mullin
  • Millorarem la retenció (els pèls estaran més solts)
  • Allargarem la vida de la pell

D’altra banda també podem endarrerir la formació de pans si arrosseguem l’esquí enlloc d’aixecar-lo.

I si ja tenim la pell congelada i neu enganxada?

Paciència, cal treure l’esquí i eliminar la neu i el gel amb compte de no perjudicar la pell. Evitarem rascar-la amb les ganivetes, piolet o navalla per arrencar el gel.

Si desenganxem la pell i la ondulem el gel acostuma a saltar. Per casos més greus existeixen packs de rasqueta i cera com aquest de pomoca  que funcionen molt bé, o també amb una pua de guitarra.

Si podem deixar que el sol fongui el gel, molt millor. Depenent de la humitat amb 10 o 30 minuts estaran seques.

És convenient dur un petit drap de cuina o similar per poder treure la neu i eixugar la pell.

Un cop lliure de gel, si tenim un spray impregnant l’aplicarem d’espàtula a cua i deixarem que s’evapori el disolvent abans de tornar a posar l’esquí. És important que quan ho fem la pell estigui perfectament enganxada per evitar que el producte vagi al costat de l’adhesiu.

Si no en tenim però tenim cera, fregarem la pell de forma continua d’espatula a cua fent vàries passades i evitant anar a contra el sentit de pèl, insistint en els llocs on veiem que es forma gel.

I si no tinc cera?

Doncs molt malament! a tota motxilla hi ha d’haver el material necessari per sortir del pas d’aquestes situacions. És molt irresponsable confiar en que algú del grup ens deixarà la cera o l’impermeabilitzant, igual que ho és no portar prou aigua i haver-la de demanar.

Un fragment de pastilla de pocs grams és suficient, i si no en teniu mireu d’aconseguir-la per la propera sortida. Això encara és més evident en el cas de productes líquids que s’esgoten amb facilitat.

També és molt útil dur altres coses per reparacions d’emergència de les pells o de l’equip: brides de diversa llargada i cinta americana ens permetran fixar la pell a l’esquí com solució d’emergència.

Un cop a casa deixarem assecar bé les pells a l’ombra i en lloc ben ventilat. No les desarem fins que estiguin ben eixutes. Per períodes llargs, un cop netes les podem desar enrotllades en una bossa transpirable i en un lloc fresc i sec.